Pàgines

dimarts, 31 de juliol del 2007

Torii toriiito torii

Avui hem deixat Osaka i en 15 minuts amb el tren ens hem plantat a Kyoto per passar-hi 2 dies sencers tot i que la ciutat es mereix gairebe 4 o 5 dies per no dir, una setmana. Esta plena de temples i jardins, sobretot.

Hem arribat a l estacio, tot un simbol de modernitat per una ciutat que conserva l encant del Japo tradicional. Es va inagurar el 1997 i va mereixer un premi d arquitectura internacional. Es de Hara Koji.

Descarreguem trastos a l hotel. I comencem a explorar la ciutat amb un pase que hem comprat de dos dies per agafar el metro i el bus les vegades que faci falta. Al metro hem xerrat una bona estona amb una noia molt agradable que tenia ganes de practicar l angles.

Hem anat a fer primer de tot, el que es coneix com el "paseo del filosofo". Es un cami que voreja un canal pel qual et vas trobant diferents temples i jardins preciosos. Els jardins son del tipus zen, amb sorra o grava raspatllada, i la zona verda era tota una catifa de molsa sense cap fulla. D aixo se n encarregava el personal que no parava de respatllar la molsa i mantindre tot l entorn com una patena. Entre tot, rierols, fonts i saltets d aigua per acabar d ambienta-ho tot.
En alguns jardins hi havien figures fetes amb la sorra amb uns talusos de forta pendent (mes dels 35 graus teorics) que ben be encara no entenem com s aguanten tot i que en algun feia pudor de cola!.

Pels del xinoxano n hem trobat un amb el logo del club! tipus zen

Hem passejat pels jardins del palau imperial, els quals no es poden visitar en la seva totalitat perque hi resideix algu important. Les mesures de seguretat son eficients i en Marc les ha posat a prova. Feia tant sol, que el noi s ha arrambat a la petita ombra que feia el mur de tancament (el sol estava molt vertical). Com que s hi ha acostat massa, han comencat a sonar sirenes i a cridar algu per un altaveu en japones. Quina vergonya!!! i quin fart de riure!

Hem agafat, en aquest cas, el tren perque era una mica lluny un dels temples a destacar de Kyoto. Es tracta d un santuari a peu de muntanya on els caminets per anar als temples estan coberts per toriis un a costat de l altre fins a 4km de longitut.

Els ultims minuts del dia hem fet un passeig per la zona comercial i quan s ha fet fosc hem passejat per Pontocho per recorrer els carrerons antics amb cases tradicionals amb fanalets encesos i que ara son restaurants amb molt d encant arran de riu, i no gaire economics.

Ara ens anem a dormir, previa planificacio de l etapa de dema que tambe promet forca i cal fer-ho be perque a les 5 de la tarda tanquen els temples i els monuments i cal optimitzar recorreguts!

bona nit a tothom!

Mira q ando Tadao Ando

El capitol d Osaka venen a ser els deures que vem deixar pendents ahir.

La jornada va ser dura, ens vem aixecar tard a Himeji, vem anar a turisme a demanar un parell de bicicletes d aquestes gratuites. Ens van dir que si, pero les teniem que recollir en un aparcament soterrat de bicicletes i motos. (properament l Hereu en fara a Bcn i no es podra aparcar a les aceres! temps al temps que aquests japos van avancats!).
De nou, un altre invent d aquesta gent, una rampa transportadora per treure amb facilitat motos i bicicletes en una bona rampa:

El castell de Himeji es una autentica fortalesa molt ben conservada. Es impressionant. Tota de fusta i parets de tapia. Tapia japonesa feta amb aigua d arros, es a dir, molt de mido com a conglomerant! i es que cadascu explota els recursos naturals autoctons!
Jo m ho apunto com a proper canvi a proposar a la propietat en la propera obra. Dit o certificat CE no ho se, pero aqui ja fa 400 anys que les parets s aguanten!

La fortalesa, rollo fuerte de Playmobil, tenia molts punts de defensa. Finestretes i forats mig amagats i camuflats per llencar oli i aigua bullint a qui volgues escalar, pedres, fletxes...

Vem marxar de la part clasica de Himeji per fer un tomb amb la bicicleta cap a la modernitat. Vem visitar una mica de l arquitecte Tadao Ando i en vem fer algunes fotos (arquitectes, a Picasa n hi han mes!).

Un cop acabada l excursioneta, encara mes modernitat: tren bala i cap a Osaka on els gratacels no tenen res a envejar als de Manhattan o Chicago.

De nou, Tadao Ando, al port d Osaka (foto) i la Umeda Sky, dues torres bessones que representen l era especial de l arc de triomf de Paris i un cos horitzontal superior que les uneix. Per arribar dalt, es pel centre del cos horitzontal a traves d una escala que surt en diagonal des d una de les torres. Vem pujar fins dalt el terrat (5 plantes mes) per fer algunes fotos de nit a la ciutat dels gratacels nipona en lluna plena. (fotos a picasa)

Pels del master... enacara que el Quique, li digui a l Ana que "se mueve menos que una tortuga en una maceta ", mireu com es diu la linia del Shinkansen o tren bala....
com la Salleonline, dit per ella!
I...cap a l hotel a descansar, rebentats, no vem ser capacos de fer els deures. Aixi que no ens allarguem mes pq ara toca explicar el Kioto d avui.

dilluns, 30 de juliol del 2007

Out of order

Hola,
Per no decepcionar als lectors adictes que sabem que tenim, avui nomes farem un breu comentari.
Estem rebentats !!! Tant que no ens veiem en cor de fer la cronica sencera, sobretot penjar les fotos que porten una feinada entre triar-les, descarregar, canviar resolucio, penjar.... i llavors escriure, que de fet, es lo mes rapid.

Dema pel mati, si estem mes descansats...cronica.

bona nit
PD: pels fans de l arquitecte Tadao Ando, avui ens n hem fet un tip. Dma fotos.

diumenge, 29 de juliol del 2007

Torii inundat i Hiroshima

Aquest mati hem anat a Miyajima, es una illa prop d Hiroshima on hi ha el torii inundat. Es per aixo que ahir us explicarem que preguntavem les hores de marea alta, i si, el torii l hem vist inundat pero el temple ja no, la marea ha comencat a baixar forca rapid.

L illa es un parc on es mante tot molt verge, no hi ha explotacio inmobiliaria i fins hi tot no deixen donar a llum ni morir-si. Com si aquestes dues coses es puguesin escollir, sobretot la darrera. Pero tot i que es un tema religios, no hi ha maternitats ni cementiris.

El mes sorprenent al arribar i fer les primeres passes, es trobar-te rodejat de cervols tant amb banyes com sense. N hi ha molts i van lliurement per les places i els carrers. Al baixar del ferry hi ha una placa molt gran on ens ha recordat la Placa Catalunya de Barcelona. Es ven menjar per donar als cervols i aquests s apinyen com els coloms, tant que el pobre japo que ha comprat el menjar se li han tirat a sobre sense miraments ni pietat. Son cervols.

L illa, val a dir, que es una mica Lloret de Mar, molt guiri. Hi ha moltes paradetes de souvenirs, i alguna atraccio turistica. La mes divertida ha estat l espectacle del mono. Anava amb "zancos", amb bicicleta, recollia les monedes del public, es vestia de samurai i lluitava amb el sabre... vaja, un fenomeno!!

Tot i que el narrador parlava en japones, hem rigut molt i ens ha fet escurar la butxaca. Perque lo de "one hundred yen" ho deia de conya tot mirant-nos a nosaltres, ell i el mono.
Hem visitat el temple i la pagoda de 15 plantes (mes o menys, feia molt sol). I hem tastat les delicioses ostres a la brasa que fan, tot esperant el ferry. Son enormes i molt gustoses.

Un cop a terra ferma, hem agafat el tren cap a Iwakuni, a veure el pont de fusta de 5 arcs de 35m de llum cadascun d ells. Molt bonic. A la carrera no expliquen aquest tipus de pont pero tot ell esta fet de fustetes clavades amb claus, recolzats en pilars i estreps de pedra. Una autentica enginyeria, ai, artesania!. Es del 1673 i encara aguanta, de fet, esta com nou! no l han tingut que asfaltar mai encara!

Aqui hem agafat el Shinkansen. previ aperitiu a peu de pont en un xiringuitu de riu.
A Hiroshima hem anat a visitar el punt on va caure la bomba, on el proper 6 d agost fara.... (be, va ser el 1945, es molt tard per fer restes). 62 anys no?
Alla hem vist l edifici que va quedar mig de peus, el qual el van apuntalar i deixar tal qual com a record de la tragedia. L Unesco el va declarar patrimoni de la humanitat.
Tambe hi ha el monument de la pau dels nens on hi ha "grulles" que son figuretes de papiroflexia en forma d ocell. A la zona hi havia molts treballs manuals de nens i preparatius perque s acosta el dia 6/08.

Hem recollit les motxilles a l hotel i de nou a l estacio, aquesta vegada cap a Himeji on dormirem avui, i on dema tenim previst visitar el castell japones que sobreviu encara com era originalment, sense ciment. Es la fortalesa nipona mes extraordinaria i tambe declarada patrimoni de la humanitat per l Unesco.

Pero ja us ho explicarem dema. Bona nit.
Per cert, recordeu que a Picasa ( http://picasaweb.google.com/mcanals.fotos ) teniu mes fotos.

dissabte, 28 de juliol del 2007

Bicing

Bones, avui hem anat d Oita a Usuki a veure uns budes esculpits a la roca de 1300 anys d antiguitat.

Just al baixar del tren ens hem trobat a dues alotes de ses illes. Pocs occidentals que trobem i son de la terra!

Els budes estaven a uns 5 km de l estacio de tren i a l hora que hem arribat encara faltava una bona estona perque arribes el bus que ens hi podia portar aixi que li hem demanat a l home de l estacio de tren si ens deixava unes bicicletes per anar-hi pedalant.

I dit i fet, ens ha deixat unes bicis gratis pero de tamany japo. El seients estaven a baix de tot i no els podiem pujar perque la peca estava trencada, de totes maneres, sense pujar-lo ens tocaven els genolls al manillar aixi que.... ens hem posat a pedalar sabent que una mica de mal de ronyons al final del dia tindriem.

El cami era forca planer i molt bonic. La zona dels budes tambe era molt bonica. Estaven en un bosc de bambu i el que no era bosc, era camps d arros o de nenufars amb caminets estrets entre ells, molt divertits d anar reseguint amb la bicicleta.

Hem tornat a Oita a recollir les motxilles i a despedir-nos de la zona de Kyushu, el sud del Japo. Hem agafat el tren bala cap a Hiroshima, mes que tren bala, era el tren Disney o del Mickey perque els seients tenen guasa! Hi ha qui s ha distret mentre una dormia....

Aqui a Hiroshima, a on dormirem, hem anat a sopar a un lloc on feien menjar de la zona, per cert, molt bo. Hem pres Kamameishi, un arros amb ostres, gambes i angules. Aqui tot el peixitu es molt bo.
Com be diuen la Isa i en Toni, estem a sushilandia! Certament, tot esta molt be i el menjar....per llepar-se els dits.
Per cert, ja estic agafant mes velocitat amb els palillos!! (montse)

A la recepcio de l hotel hem preguntat quines hores hi ha la marea mes alta dema. Haurieu d haver vist la cara del noi de recepcio. Poc angles que parlen i a sobre preguntes xungues d aquesta mena. Suposo que devia pensar....ho he entes be?
li hem demanat aixo perque dema anem a veure un torii i uns temples flotants si la marea esta alta i entre la sorra mullada i fangosa si la marea esta baixa.
El noi ens ha aconseguit les hres de marea pero en japones i com tota la resta del pais, t ho intenten explicar tot en japo per molt que els hi diguis english please.

Dema mes. Que avui es cap de setmana!

divendres, 27 de juliol del 2007

Avui volca actiu

Avui hem matinat per visitar uns jardins i el castell de Kumamoto. Ens ha agradat moltisim pero tot ha sigut contrarellotge.

Als jardins, hi hem arribat just quan obrien i no hi havia ningu. Pels orientadors, dir-vos que era el jardi perfecte per un park world tour. Ple de microrelleu, pedres, canvis de vegetacio, aigua, pontets,... i una mica de fauna hi tot!

Despres, hem agafat el tramvia de nou cap al castell de Kumamoto, amb el temps just pero hem pogut visitar-lo tot.

Hem recollit les motxilles a l hotel i corrents amb un altre tramvia cap a l estacio. Teniem escasos minuts per agafar el tren i no sabiem ni l andana. Hem preguntat tot atavalats i una noia ens ha dit que la 5. Hem arribat i hem pujat al tren que hi havia aturat sense mirar si era aquell. De fet, nomes faltaven 2 minuts perque sortis. Pugem, i arrenca. Pensem....que estrany abans d hora? anem cap al vago 1 on teniem els seients i veiem que allo era tot primera classe. Que estrany de nou no? Busquem els seients contents que hem agafat el tren i a sobre anem amb primera i no hi havia la numeracio nostra.

Aqui es on ens hem mirat i hem dit...l hem cagat, aquest no es el nostre tren.
Per postres era un bala i anava cagant llets cap on no voliem anar i tampoc sabiem a on s aturaria. Mentrestant, a l estacio, dos minuts mes tard sortia l ultim express cap a Aso, on voliem anar.

No ens atavalem! Hem baixat a la seguent i em girat cua de nou cap a Kumamoto i hem agafat un tren local, no es el mateix ni en comoditat ni rapidesa pero ja anavem cap a Aso.

Arribats a Aso, hem tingut la sort d agafar la darrera guixeta suficientment gran com per posar-hi les dues motxilles.
Hem agafat un bus i amunt!
Estem, estacio de tren, carretera, poble i voltant dins de la cassola o crater mes gran del mon. . Te 130km de diametre! i al seu interior, varis volcans mes petits, entre ells un d actiu que es el nostre desti.

El bus ens ha deixat a peu de teleferic i aquest a peu de crater.
Caminant escasos metres, hem flipat tant per la olor a sofre com pel fum que es veia sortir d alla mes endavant.
Un cop arran de crater, encara era mes impressionant. Millor veure-ho in situ pero amb les fotos tots us en podeu fer una idea. I si teniu sofre a l abast i el podeu anar olorant i a mes a mes si fa molta calor....estupendu, es com si estiguesiu al Japo, a Aso.

Els fums son toxics aixi que no esnifeu molt sofre. Nosaltres teniem que estar pendents de les sirenes i indicacions que van donant en funcio de com bufa el vent i la toxicitat dels gasos que s emeten. Nomes hem arribat a grau 2 de 4! per tant, familia, podeu estar tranquils.

Per mes Inri, en cas que entres en erupcio, hi havia un seguit de bunquers (de dubtosa resistencia) a on posar-se a cobert.

Hem vist altres volcans no actius des del mateix bus. Els boscos tenen els arbres tots del mateix tamany i equidistants que sembla una esponja uniforme que s adapta al relleu.

Arribats a l estacio, hem recollit motxilles i esperat a l express cap a Oita, que es on som ara.
Com que dema comencen festes, no hem trobat hotel a la cadena on fins ara anavem i a l unic lloc on hem trobat, no es el que es coneix com economic.

Tot passejant pel centre al anar a sopar, hem decidit entrar en una de les moltisimes sales de joc que hi ha pel pais per veure el que. I hem entes perque en Narcis es queixa que no veu japos a les fotos. Doncs mira noi, estan repartits entre les sales de joc o be dins del teleferic que puja al volca, que tambe va plenet i sino diga-li al noi que es veu enclastat al vidre! (foto)

Val a dir, que a nosaltres encara no, pero la guia adverteix amb la seguent frase l apartat del transport public: "en las horas puntas es habitual los tocamientos". En aquesta frase hi val tot, aixi que... el pensament es lliure.

Bona nit

dijous, 26 de juliol del 2007

Volca actiu si, pero mandros.

Avui hem agafat un ferry des de Kagoshima fins a l illa, que ja no es illa, de Shakurashima. Es peninsula des de la darrera important erupcio del volca que es quan es va produir la fusio.

Hem agafat un bus d aquests que es una excursio montada, degut a l extensio del recorregut i que no hi havia mes alternativa per moure s

Eren tots japos menys nosaltres. La veritat es que per aqui baix no hem trobat cap turista occidental. Aixi que les nostres fotos...son uniques!!

Durant el recorregut hem vist dofins nedant en grups i molt a la vora de la platja, a uns 10 metres!

El tour consistia en fer una volta sencera a l illa, passant per la zona d unio, de manera que es veien els tres craters del volca des de tots els punts de vista (menys aeri, ja ens hagues agradat!).

El volca tot i considerar-se actiu, esta molt tranquil. Podeu veure petites il.lusions optiques de fumaroles a la part superior esquerra. En el museu el sismograf esta pla al 0, de totes maneres deia que en el que portem de 2007 o 19 (segons l any japones) hi ha hagut 38 erupcions o escopinades. I l any anterior, any 18, un total de 51. Hem mantingut la mirada antenta durant tot el dia pero res de res. Haurem d esperar a dema al volca Aso, una mica mes al nord.

Per cert, pels eginyers geolegs, a Picasa hi ha una foto de com es soluciona el tema de la lava per les poblacions que viuen al peu del volca.

Ahir vem veure un torii amputat i avui l hem vist enterrat per la lava. La foto...a picasa.

En aquesta foto oi que es veu la lava?. Si, oi?. Es que tenim tantes ganes de veure un volca que al final tot sembla el que no es.

Avui la calor ha apretat molt de nou. En Marc ho esta portant molt millor que una servidora!.

Avui hem dinat a l estacio en un Italia que es deia Alioli. Hem pres un menu on deia pasta i pizza a la volunta. Doncs aixo de la volunta es que fins que no dius prou, ells et van servint porcions de 4 en 4. La noia ha vingut 5 vegades !!! i es que la pizza passava sola de lo fina i bona que era. Des pres una bona migdiada al tren bala.

Ara som a Kumamoto, i d aqui despres de visitar una mica la ciutat, marxarem a mig mati cap a Aso per veure una altra zona volcanica amb mes infraestructura (teleferic) i dormirem a Oita si tenim temps perque volem fer moltes coses.

Des d aqui bones vacances a tots els que esteu a punt de comencar-les. I a la resta, esperem que seguiu llegint-nos.

Una abracada a tothom !!!

dimecres, 25 de juliol del 2007

Calor. Molta calor!

Hola?

no sabem si estem escrivint a algu (a part de n Victor, que desdeluego no eres anonimo) o no. Volem mes comentaris! i els que us fa vergonya....a l adreca del yahoo de la Montse (txerratona@yahoo.es), que tambe la podem consultar i ja n hem vist algun.

Despres de la bronca...ve la calma.

Avui ha estat un dia molt cansat i xafugos. Hem visitat Nagasaki, basicament la zona on va caure la bomba atomica (el museu, l hipocentre i un torii que va quedar mig dempeus encara que nomes amb una cama) i temples varis d origen xines aixi com el barri holandes on...no es pla com Holanda!! pendents de fins al 20% sota un sol de justicia! i en Marc no perdonava cap escurcada de ruta!

Rebentats hem dinat de valent i hem agafat el primer dels 3 trens que ens han portat fins Kagoshima. Espectacular la velocitat del tren bala. Ja li agradaria a la Renfe anar a la meitat de rapid!! i sobretot a nosaltres la puntualitat!

Entre el segon i el tercer tren nomes teniem 3 minuts per fer el canvi. Arribavem al minut 47 i sortiem al 50.
Doncs el primer cop que ha arribat tard, 30 segons (si si, ho mesurem amb segons perque ens hem tornat com ells!!!) i vaja que fer el canvi de tren amb totes les maletes i tot plegat en 2,5 minuts ha estat tot un repte!

El tipic comentari de molts de vosaltres com a usuaris de Renfe de...Merda de trens! aqui no el podrieu fer pas. Son grans, nets, espaiosos, puntuals, rapids...i tambe cars, que les coses bones es fan pagar! Sort del Japan Rail Pass que vem treure a Barcelona abans de sortir que sino...(anem amb clase turista pero com a reietons).

En aquest pais la gent es molt i molt educada, tothom es te un respecte molt gran i a nosaltres tambe ens respecten. No saben qui som!!! je je
La veritat es que es sorprenent la formalitat i les reverencies que es fan entre ells mentre parlen, fins hi tot, parlant pel mobil!

El revisor del tren cada vegada que demana el bitllet o entra o surt del vago, fa una reverencia a tothom. Vaja com els de la Renfe! oi Marta Jorda?

Acabem de venir de sopar els millors noodles que fins ara hem provat. Espectaculars, bonisims!!! La veritat es que ens hagues pogut sortir molt malament pq hem anat a un garito local d ells, sense maquetes de plastic ni res en angles o occidental. Ni fotos ni cap indicador de poder saber que demanavem. Hem pensat que el primer plat de la carta seria lo mes tipic, ho hem senyalat i han comencat a fer reverencies i, si estava bonisim!!!
Pels que volgueu venir es diu Tontoro i es economic.

De lectura al wc hem optat per la Lonely Planet enlloc del Quijote mentre disfrutem de la remullada al trasero!

Dema toca anar a veure volcans actius, es a dir, amb fumarola i per tant, que des de baix ja es veu tot i no cal pujar, de fet, deu estar prohibit, espero. Sino, una es quedara a baix esperant! i no cal dir qui es el que hi vol pujar ansiosament!

Fins al proper!
Seguint els consells de la informatica Belen i per facilitar la feina a tots els que la informatica us costa, hem intercalat algunes de les fotos amb el text, pero a la web de picasa n hi ha alguna mes.

dimarts, 24 de juliol del 2007

Qui menja sopes....se les pensa totes !!!

Holaaaa
Ja estem aqui de nou, amb menys jet lag i mes endinsats en el pais.
Aquest mati hem arribat a Fukuoka / Hakata amb el tren on hem dormit, finalment en camarots separats i res de doubleroom. I es que nomes hi havia camarots individuals.

Hem deixat un dia mes les motxilles a la consigna de l estacio de tren i d alla hem agafat un bus urba cap a la Fukuoka tower, situada en un extrem de la ciutat i de 235m d alcada. Tanta alcada per no res. La torre es una estructura metalica amb un mur cortina exterior i tan sols 3 plantes fetes. Una de mirador, una de restaurant i una altra tambe de mirador on per un modic preu...hi pots pujar i contemplar la fantastica calitja de la ciutat i el mar de la Xina.

Tot seguit hem anat a buscar un altre bus perque ens portes al centre. A la parada de bus hi havia els horaris i ens hem quedat estorats. Els busos son fastigosament puntuals. Igualment que els trens o mes. Els japos no es poden excusar d arribar tard perque el bus no venia :-)

Hem visitat alguns temples, el buda fet de fusta mes gran del Japo, rollo buda reclinat de tailandia pero aquest assegut tal qual.

Entre tot hem passat un moment per l estacio i hem canviat els bitllets de tren per 3 hores mes tard. La ciutat estava prou be.

Avui hem descobert molts invents dels japonesos, son gent molt practica i llesta. D aqui el titol del nostre missatge:

* Per a l alcalde Hereu...i esperem que no ho apliquin, zona blava per a motos i bicis

* Guardaparaigues amb cadenat a l entrada dels edificis publics, i on no en tenen i per quan plou tenen una maquina que els enfunda per no embrutar el terra amb les gotes

* El wc de l hotel, brutal. val a dir que avui estem en un hotel guay i el wc, que dema us enviarem la foto, te de tot (xorrets d aigua calenta per atebiarla i que no sigui xocant el canvi de temperatura amb el culet i/o amb el davant). La tapa i el ruedo de sota esta calefactat a temperatura ambient, suposem que a l hivern s agraeix.

* Continuem sorprenent-nos amb l habilitat dels maquetistes de menjar. Ens faciliten molt la tasca a l hora de demanar per la seva gran semblanca a la realitat.

* Hem vist un edifici amb amortidors com de cotxe pero en gran per si es repeteix la tremolor de la setmana passada...aquest va aguantar!

* Son tant baixets que la Poli quan posa la sirena te que posar un elevador pq els vegin (veure foto, no sabem com explicar-ho).

* Tant al tren com a l hotel, i ja pensem que es una costum del pais, et deixen un kimono de pijama per dormir.

Intentem penjar les fotos, diem intentem pq tot esta en japo i ens hem d enrecordar de cada boto que era en catala. Ara ens alegrem de les hores que hem passat davant d un ordinador pq sembla mentida com recordes la posicio del abrir, crear carpeta, cerrar, mover, etc.... el que te la memoria !!!

Pels que us costa una mica: www.picasaweb.google.com/mcanals.fotos

Nota als companys del master....soc lliure!!! oeee, aviat ho sereu vosaltres i tambe disfrutareu de poder-ho ser i fer coses durant el dia que no siguin treballar!!! no cal que m ho expliqueu que jo a mig agost ja hi torno a ser de nou!!

Fins aviat, des de Nagasaki, on va explotar la segona bomba atomica....

sayonara
さよなら

dilluns, 23 de juliol del 2007

Catalans ja som aqui, a Japo

Hola a tots !!!
De nou recordar que no hi hauran accents, ni ces trencades, ni l geminades i si alguna falta pero si veiesieu el teclat...ho entendrieu.

Pels que no sabieu on anavem aquest any de vacances, ens hem decidit pel Japo.
Aquest mati hem aterrat a Tokio, despres de 15 hres de vol.
Amb un jet lag important hem fet turisme pel centre de la capital nipona, tot esperant ansiosament el llit que sera el "reposo del guerrero".

Tot i que al control policial d arribada hem dit que dormiem a Tokio al Sakura hotel (el primer nom que hem trobat a la guia perque no entenien que no tinguesim cap reserva feta), hem decidit iniciar la ruta. En uns 30 minuts, de manera molt puntual agafem un tren bala (shinkansen) que ens portara al sud oest del pais. Dormirem al mateix tren en un camarot que hem agafat o aixo hem entes i creiem que ens han cobrat.

Les primeres impresions....Tokio es gris i xafugos, ja ens han caigut quatre gotes. Les estacions estan a rebentar de gent, hi ha molts japonesos aqui!!
El menjar es prou bo. Als aparadors estan exposats els menus amb maquetes de plastic en 3d que ens faciliten el demanar, perque els pocs que parlen angles, ens costa forca d entendre ls.

Sr. Trobat, seguint les recomanacions de la Montse Suau hem visitat el palau de congresos de Tokio, el Forum. Es un edifici espectacular i molt modern, en forma de vaixell amb una estructura atirantada i una pell exterior de vidre =:-)

Avui no hi ha fotos perque la infraestructura no ho permet (contrari al que us pugui semblar, ens ha costat molt trobar un lloc d internet) i pensar que l any passat a tot arreu per molt perdut que fos n hi havia....

ho deixem aqui, fins al proper, molts records a tots

marc i montse

diumenge, 15 de juliol del 2007

Aviat vacances !!!

Hola a tots !!!
Sembla ahir quan us saturàvem els correus amb missatges i fotografies des del sud-est asiàtic (Cambotja i Vietnam) i ja fa un any. Aquest any comtem amb poder fer de nou el "Diari del Viatger" ja que molts de vosaltres ens vàreu confesar que l'esperaveu cada dia al arribar a la feina !
Estem mirant de penjar les fotografies en una web per agilitzar una mica el tema i no saturar-vos els vostres comptes. Ja us diriem com ho fem finalment.
De la mateixa manera practicarem amb aquest bloc i directament actualitzarem aquí el diari, a veure si en sabem !!!
El destí 2007....encara que alguns el sabeu....el mantindrem en secret fins al primer fascicle per fer-ho una mica emocionant així que....fins aleshores! (aproximadament en 15 dies....i des d'allà).

Montse i Marc