Pàgines

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Heli - Hike

Hem tingut molta sort, tornem a tindre sol solet!. Hem dormit al Westland Tai Poutini National Park, al poble de Franz Josef. El principal atractiu d’aquí son els glaciars de Franz Josef i el de Fox. A cap altre lloc del planeta a aquesta latitud hi ha glaciars tant a prop d’un oceà. A la vegada se’ns fa estrany tindre un bosc tropical plujós a costat d’un glaciar. No ens ho havíem imaginat pas així. Però és molt i molt bonic.

Ens sorprèn la dada de la velocitat d’avançament del glaciar, 1m diari, arribant als 5m en algunes ocasions.

Aprofitant que estem aquí tant lluny de casa i potser no hi tornem i el sol ens acompanya, hem decidit fer un Heli-hike, és a dir, un helicòpter ens deixarà (i més tard recollirà) enmig del glaciar Franz Josef a partir del qual farem un trekking amb grampons veient les diferents parts (seracs, pinacles, morrenes, gel blau, esquerdes ....) que formen un glaciar. Acompanyats d’un parell de guies experts.

Només aixecar-se l’helicòpter, ha fet un petit recorregut panoràmic per sobre de tot el glaciar on hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars. Molt recomanable de fer.

Al arribar ens hem posat uns grampons als peus per poder caminar per sobre el gel sense patinar. Hem passat per diferents petits túnels de gel, així com per diferents formacions i zones. Calia anar amb compte a on es posaven els peus perquè en alguns llocs hi havia tolls i forats. Hem anat cap a la part més empinada del glaciar, on es formaven els seracs i els pinacles i passant a través d’ells per passos de variada dificultat. En els passos més difícils els guies amb el piolet formaven escales al gel per facilitar-nos el pas.

Les dues hores de caminada ens han passat volant i ens ha recollit de nou l’helicòpter per baixar-nos.

Només arribar a baix s’ha començat a tapar el dia però tot i que ha començat a ploure, hem anat a conèixer el veí glaciar Fox, aquesta vegada a peu. Per arribar fins al front, hi havia una petita caminada d’una mitja hora, per tant, hem dinat abans a l’autocaravana esperant que parés de ploure. Però no ho ha fet, per tant, gore-tex i a caminar. (La Montse s’ha quedat fent la migdiada dins l’autocaravana). El camí anava per la llera del riu i la boira dels cims dels voltants li han donat una altra perspectiva i encant.

De nou trasllat, fins a Greymouth, parant a Hokitika poble famós per l’artesania de Jade verd, al qual hem arribat a mitja tarda i ja estava tot tancat. Aquí a les 17 hores, ja tanquen i els pobles queden deserts com si fossin pobles fantasmes de les pelis de l’oest.

Així que hem continuat cap al nord fins a Greymouth, poble coster del mar de Tasmania, on passarem la nit i demà ja visitarem!. Estem molt contents del temps perquè ens deixa poder disfrutar de les activitats de cada zona i ens plou quan ens desplacem, que ja som a cobert!.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina enveja. no tinc paraules per a descriure el que veig a les fotos. mon algún dia m'has de portar a aquest llocs....je, je....se que és molt difícil però per intentar-ho no hi perdem res.

apa nois que seguiu disfrutant tant com sembla que feu.

Un petó molt i molt gros.

Familia Rueda

Anònim ha dit...

Que xulos els glaciars, sembla mentida lo rapid que es mouen... osti... segur que heu fotos xulíssimes no?

Jana