Pàgines

dijous, 22 d’agost del 2013

Cap a les Cinque Terre


Ens llevem tranquil·lament, doncs el bitllet de tren que tenim no surt fins passades les 11 h. Esmorzem, recollim tot l’equipatge i cap a l’estació de tren, que la tenim just davant de l’hotel.

El tren que agafem és directe fins a Monterosso al Mare (aprox. 1h 10 min), amb compartiments de vuit places cadascun. Inicialment estem només amb una senyora, però acaba omplint-se tot. La Queralt segueix emocionada amb això dels trens i va cridant “a tren – xuxuuuuu”.

Ens dirigim cap al Parc Nacional de les Cinque Terre, ubicat a l’extrem sud de la Rivera de Levanto, a la Liguria italiana. L’accés a aquesta regió encara segueix essent difícil avui en dia, motiu pel qual aquesta costa escarpada i plena de vinyes que acull varis poblets de pescadors, ha conservat gairebé intactes les seves tradicions i el seu paisatge agréstec i sorprenent. És per això que forma part del patrimoni de la humanitat (UNESCO) des de 1997 i que va ser declarat Parc Nacional al 1999. Varis senders creuen el Parc, i nosaltres venim disposats a fer un tram del número 2, que discorre a l’abric de la costa i uneix cinc poblets (Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso al Mare) oferint belles vistes panoràmiques.

Com que els cinc poblets per on passa el sender que volem caminar (número 2) també hi passa el tren, la nostre idea és fer un camp base a un hotel de Monterosso al Mare, i cada matí agafar el tren fins un dels poblets, visitar-lo, caminar fins al següent i tornar de nou en tren fins a Monterosso, doncs l’entrada al Parc Nacional també inclou l’ús del tren per dins d’aquest (10€/dia). Per la tarda relax i platgeta, que estem de vacances !!!

Quan arribem a Monterrosso al Mare, ens dirigim a la oficina del Parc Nacional per comprar les entrades, aconseguir plànols, preparar logística … Aquí ens comuniquen que el sender número 2 des de Riomaggiore i fins a Corniglia (passant per Manarola) està tancat (fora d’ús), doncs un fort temporal al 2011 va provocar fortes esllavissades que el va fer desaparèixer. Quina ràbia !!!! i des de el 2011 no l’han pogut refer ? Doncs sembla que no tenen prou €€€€ i en Berlusconi no els ajuda (o això ens diuen). Resumint, se’ns ha reduït una etapa de la caminada prevista, grrrr.

Després de fer unes foccacies per dinar i seguint les indicacions que ens van enviar per correu els de l’hotel (quan vam fer les reserves), arribem al punt on ens recullen i ens porten fins aquest, que està situat a mitja muntanya (mooolt amunt, sort que ens recullen !!!). Ens expliquen i ens donen uns horaris del servei de furgo que te l’hotel per pujar i baixar al poble (un cada hora) i ens instal·lem a l’habitació i fem una migdiadeta (o el que la Queralt ens deixa).

A la tarda baixem al poble per visitar-lo i sopar una mica.  Hi ha molt ambient turístic típic de poble de costa en ple mes d’agost. Les terrasses dels restaurants son plenes a vessar de gent de tot arreu amb la pell vermella com una gamba i beguda fresca a taula. 

Monterosso es divideix en dues parts separades entre si per una penya. L’estació de tren es situa a la part nova on hi ha la majoria d’hotels i la part vella té les esglésies, cases antigues que lloguen habitacions i carrerons més típics. En ambdues hi ha de tot pel turista! Per sort nosaltres estem a muntanya, amb vistes a tot el Cinque Terre i lluny dels dos bullicis. 

dimecres, 21 d’agost del 2013

Lucca


Matinem molt, de fet dormim escasses 4 hores, i mig adormits marxem cap a Barcelona a buscar l’avió direcció a Pisa amb un cafè al cos que no sap com posar-se a les quatre de la matinada. La Queralt va amb pijama i a l’aeroport ja la canviem fent un segon cafè per tal d’anar despertant la màquina. L’avió surt a les sis del matí i amb poc menys d’hora i mitja serem a lloc amb tot el dia per endavant i un xic de son.

Arribem a Pisa, les maletes i el cotxet surten de seguida per la cinta de l’aeroport. Per la Queralt, ja més desperta tot és molt curiós i divertit.

De l’aeroport agafem el bus 82 (línia vermella) fins a la plaça de l’estació de tren de Pisa, on tenim l’hotel. Que bé, amb lo carregats que anem...

Deixem les maletes i anem a esmorzar en una cafeteria a prop. Caram, un parell de sandvitxos amb un cafè amb llet 22 euros!! Potser que ens comencem a fixar quant valen les coses abans d’entrar als llocs que a aquest pas les vacances ens sortiran cares...

Decidim anar a passar el dia a la ciutat de Lucca i deixar la visita a Pisa pel darrer dia de les vacances.  Prenem un tren i en uns 20 minuts ja hi arribem.  Mantenir la Queralt asseguda al seient del tren és una missió impossible, està tant emocionada dalt del tren que vol si o si estar de peu i anar cridant xuxú i saludant per la finestra, així que toca vigilar que no caigui quan arrenca i frena el tren i gaudir de la seva emoció del primer dia.


Només sortir de l’estació de tren de Lucca tenim tota la ciutat emmurallada davant nostre. Pel que llegim durant el viatge de tren, es conserva  molt bé tota la muralla i els edificis de l’interior com poques ciutats.

Al engegar la càmera de fotos per fer la primera fotografia, en Marc es troba que no funciona. “Error 99”. Ho prova tot i res, la càmera està completament bloquejada, sembla un problema electrònic. Quina ràbia. Totes les vacances per endavant i sense càmera! Sort dels telèfons però clar....no té res a veure, tot i la resignació la ràbia persisteix les primeres hores però es va esvaint a mida que anem visitant Lucca i entrem en el rol del turista i el ritme i relaxació que representa estar ja de vacances.

Els carrers i places del centre històric conserven un encant particular amb els seus palaus gòtics i renaixentistes, torres senyorials, botigues antigues, portes treballades, i elegants balcons i reixes de forja.

Mapa en mà, tracem una ruta per passar pel més rellevant i bonic: el Duomo (catedral), Saint Michelle in foro (sobre l’antic foro romà) i Saint Frediano; totes amb façanes de marbre de colors (blanc, gris i verd), així com les places del amfiteatre (situada a l’interior de l’antic amfiteatre romà), la torre Guinigi amb coronament ajardinat amb arbres i espectacular panoràmica i finalment la torre de l’hora.

La resta de Lucca és anar recorrent carrerons i descobrir racons amb encant, fer el tafaner per les finestres i contemplar l’interior de palaus, les voltes de moltes cases, restaurants i botigues, etc ...

De seguida ens sobta la gran quantitat de bicicletes que hi ha tant per a turistes com per autòctons. La circulació de vianants, bicicletes i vehicles (sobretot veïns i comerciants) és una mica caòtica però també lenta, tot plegat degut a la reduïda amplada dels carrerons interiors.


Prenem el tren de tornada cap a Pisa i decidim comprar ja el bitllet de tren a Cinque Terre, no fós cas que ens quedéssim sense!

Sortint de l’estació, el cansament i les ganes de dormir ens decanten per anar a un supermercat a comprar per fer un pícnic per sopar a l’habitació de l’hotel.  Serà un sopar ràpid després d’una bona dutxa i moltes ganes de descansar per començar la travessa! Bona nit!