Parc Nacional de Nkasa Rupara, veiem el Lleopard

Llevats i esmorzats amb tot recollit, abans d’agafar el cotxe seguim un senderó que ens acosta prop del mirador sobre el riu Kavango per veure els salts d’aigua que porten el nom del lloc on som: Popa Falls.  Més que salts d’aigua son com uns ràpids que ara amb l’època seca baixen sense massa força. Totalment prescindible.

Prenem el cotxe i ens posem en ruta direcció Katima Mutilo tot creuant el P.N. Bwabwata. Ens aturem a Kongola a posar benzina, aigua i aprofitem per comprar en una botiga d’artesania quatre souvenirs de la regió de Caprivi on és més tradicional la seva confecció.

Seguim ruta fins al Parc Nacional de Nkasa Rupara tot creuant un altre Parc Nacional, el de Mudumu. Aquest últim només l'atravessem però ja des de la mateixa carretera veiem elefants creuant-la davant nostre.

Fora d'aquest pel camí anem veient a costat i costat de la carretera petits tancats amb casetes de tàpia i sostre de fusta i palla al seu interior, son petits poblats. De vegades estan més agrupats i d’altres més dispersos de manera que per la carretera gairebé sempre hi ha gent caminant amunt i avall. 

Arribem i anem directament al Livingstone Campsite situat dins el parc i a les afores de Sangwali. Estem molt aïllats, per arribar-hi ha estat una autèntica aventura i evidentment és necessari un 4x4. Fins i tot hem passat per un pontet estret de tramex que feia angunia.

Hi ha molta feina a fer amb el tema retolació i senyalització  per aquí i sort en tenim del Maps.me una vegada més. El càmping és molt petit, només 5 llocs i ens han donat el més allunyat des de l’oficina d’entrada, però té unes vistes fantàstiques.

Dinem ràpid i ens afanyem per visitar el Parc del qual preparant el viatge no hi ha hagut manera de trobar cap mapa.  Al pagar l’entrada (40 N$ adult i 10 N$ cotxe) ens faciliten el mapa i ens diuen que cal sortir del parc mitja hora abans que es pongui el sol. Ens suggereixen un recorregut i ens deixen un número de telèfon mòbil per si ens passa res. Suposo que el fet d’anar un vehicle sol fa que no hi hagi un segon per avisar però tenint en compte que no hi ha massa cobertura telefònica doncs bé... millor posem una espelmeta i anem amb cura.

Comencem la visita al parc veient algún elefant i kudús fins que de sobte mirant enlaire dalt d’un arbre veiem un lleopard sobre una branca inclinada, talment com la portada de la guia Lonely Planet que ens acompanya de viatge.

Estem superemocionats, és molt difícil de veure i segurament si no haguéssim vist de lluny un vehicle aturat haguéssim passat de llarg sense més, perquè la vista se’ns envà a nivell de terra buscant lleons o a l’horitzó perfilant girafes o elefants.

Seguim recorrent les pistes tot identificant roderes amb el mapa facilitat a l’entrada i ens trobem un jeep de cara amb una parella una mica desesperada que no ha vist res, i els diem que uns 200 metres enllà dalt d’un arbre hi ha un lleopard. ‘Really ?’ Els ha canviat la cara, si el troben els hi haurem arreglat la jornada. Diu que a part d’elefants i impales no han vist res més.

De fet nosaltres seguim recorrent pistes fins al riu que separa Namíbia de Botswana. Per arribar-hi tot son prats grocs minats d’elefants, és impressionant, miris on miris hi ha elefants dirigint-se cap al riu. Algun tram que resseguint roderes errònies i ens hem perdut, mentre seguíem l’instint d’orientació, un elefant al mig del nostre pas se’ns ha encarat per no deixar-nos passar. Hem posat marxa enrere per demostrar-li que som inofensius i inferior a ell. Sembla que ho ha entès i s’ha apartat per deixar-nos passar. Com que ens hem acollonit una miqueta ... no tenim foto que ho immortalitzi jejeje.

Seguim veient molts elefants de nou, alguns ocells, monos, però no massa més destacable així que tornem desfent el camí passant de nou per l’arbre on hem vist el lleopard. Encara hi és. Aquest deu viure aquí. Les fotografies han quedat millor en aquesta segona visita, el sol de tarda és fantàstic.

Molt contents anem cap al campsite al mig del no res a veure la posta de sol i fer un bon foc perquè no se’ns acostin els elefants ni els facoquers !

Dia de trànsit: Meteorit i P.N. Bwabwata

Avui tenim una bona tirada de cotxe. Deixem les fantàstiques instal·lacions de Tsumeb i carretera i manta. Recuperem l’asfalt després de molts dies de pistes de grava i pols.

Per fer més amena la tirada de 500 kilòmetres, aprofitem per aturar-nos a visitar un meteorit, una pedra extraterrestre que va sobreviure a l’impacte contra la terra i que han aprofitat per fer un petit recinte tancat ajardinat. Cobren entrada per fer la visita que dura pocs minuts. Per estirar les cames i com a curiositat bé, sempre que vingui de pas.

El paisatge comença a ser lleugerament més verd i es nota més humitat ambiental.

Per la carretera anem creuant petits poblats amb cabanes fetes de fusta, tàpia, planxes de xapa, totxo manual, ... que tenen piles i piles de llenya suposem que per vendre. L’aspecte d’aquesta regió no te res a veure per on hem passat a la resta del país, ja té un aspecte més Àfrica, tot i que força net en comparació d’altres països.

No es veu turisme, comencem un tram poc turístic, el nord-est de Namíbia. La petita franja de territori de Caprivi, situada entre Angola, al nord i Botswana, al sud. 

Arribem a Popa Falls al migdia, el càmping està molt bé, té un restaurant amb una terrassa fantàstica on vista l’hora que és decidim dinar. Hi ha wifi i aprofitem per comunicar-nos una mica amb la família i amics per informar que tot va bé i compartir alguna fotografia.

  

El director del càmping ens ve a saludar a taula i ens comenta que estan molt atrafegats fent preparatius perquè aquest vespre ve un ministre a visitar-los.  Estovalles blanques de fil, pètals de flors,...  Ens diu que hi estem convidats! 

Li comentem que tenim previst passar la tarda visitant el Parc Nacional de Bwabwata, concretament a la reserva de Mahango i tot eufòric ens diu que és molt millor que Etosha, que és petit, molt poc turístic i que hi trobarem de tot. La veritat és que ens sorprèn una mica i no ens agrada que les expectatives siguin tant altes, doncs després venen els desenganys...

La guia també diu que tot el que te de petit ho te de variat, que per les tardes és fàcil trobar elefants bevent aigua a prop de cocodrils i hipopòtams.

L’entrada al parc costa 40 N$ adults i 10 N$ el cotxe. Ens faciliten una d’aquestes fotocòpies d’un mapa que van fer fa molts anys i apa, a explorar!

Anem trobant òryx, impales, ocells, algun estruç i alguna zebra,...però per ara res més. Anem fent la pista de 20 km de l reserva (només apte per 4x4) que discorre paral·lela al riu Kavango, que un cop entri a Botswana començarà a formar el famós Delta d’Okavango.

Trobem els primers arbres Baobabs, que bonics que son.  Per ara no trobem res més, de sobte mirant el riu veiem força lluny un hipopòtam!  En un segons obre la boca i en Marc l’enganxa amb la càmera al moment (tot i que borrosa)!. Wow! Bé, una mica de vidilla.

Tot de micos van saltant pel voltant del cotxe. També veiem algun estruç més desperdigat, més impales i també algunes girafes just al sortir del parc,  així com al mig de la vegetació un tipus d’antílop que ni a Etosha en tres dies havíem vist. Mirant la guia creiem que es tracta de l’Antilop Sabre, té unes banyes llargues i corbades i un serrell al clatell.

És hora de sortir del parc. A l’entrada t’indiquen l’hora de sortida, normalment quan es pon el sol. Marxem tancant la porta i havent vist varietat però tampoc per tirar coets com ens havien venut. Això va a sort i també cal estar-hi estona i ser pacient.

Dutxes, sopar i a dormir !.

Parc Nacional Etosha (3a i última part)

A dos quarts de vuit, ja ens posem en circulació amb els ulls el màxim oberts que un pot tenir a aquesta hora, per veure animalons tot i que amb el que vàrem veure ahir ja ens donem per més que satisfets!.

Ens acostem a les basses d’aigua, de nou alguna està seca i no hi ha ni una mosca, com a molt ocells, que val a dir n'hi ha de molts tipus i estranys.

En d’altres on hi ha aigua, ens hi estem una estona contemplant la desfilada d’animals. Fa gràcia perquè si hi ha zebres només hi ha zebres bevent fins que arriben per exemple els springboks i mica en mica les fan fora, i tot seguit arriben els kudus i fan fora els springboks, etc... van per gremis.

Tot i estar tot el matí expectants per tornar a veure lleons no els veiem pas i anem repetint girafes, nyus, elefants, zebres, kudús, springboks, estruços, elefants,...

Enganxem un petit enfrontament o lluita de banyes entre dos springboks. La Queralt diu que estan jugant... Potser si.

Anem seguint ruta esgotant les darreres hores a Etosha, un parc que hem gaudit moltíssim.

Ens dirigim cap a Tsumeb on abans d’anar al càmping passem pel Shoprite a fer la compra. La guia recomana el Spar però no el localitzem i el Shoprite està assortit de tot i ja el tenim per la mà.

El càmping de Tsumeb és una passada. Les instal·lacions son noves, hi ha una piscina olímpica preciosa (llàstima que l’aigua està tant freda que fa impossible banyar-s’hi), unes parcel·les de gespa sota uns preciosos arbres amb unes capçades gegants, quin gust. El mòdul de dutxes, banys, bugaderia i cuina és molt ampli. Aprofitem per fer la bugada. Hem portat poca roba de màniga curta i s’empolsega ràpid. Excepte als vespres cada dia anem de curt i a Botswana encara farà més calor. Anem a comprar una corda i unes bossetes individuals d’Ariel pensades per bugades de turista. Al costat del càmping hi ha un super petit però que tenen de tot per sortir del pas.

Fem foc i a descansar, a gaudir de la gespa. Ja ho tenim tot parat i de dia, que sempre és més fàcil que arribar de nit i muntar amb frontals com fem habitualment per apurar la jornada. Aquí el wifi arriba a la parcel·la tot i que a poca velocitat i sovint es queda penjat, cal ser molt pacients.

PD: Aquest post és el número 200 del nostre blog !!! Es diu ràpid

Parc Nacional Etosha (2a Part)

Bon dia, objectiu complert, passen pocs minuts de les 7 i ja estem en dansa (el càmping obra les portes a les 7:05 h, coincidint amb la sortida del sol), sortim en busca d’animals. Les primeres basses d’aigua que anem estan seques i sense animals. Anem a una nova bassa d’aigua i quan hi arribem veiem que anem darrera un jeep matrícula de Barcelona. I si, son els catalans d’ahir on coincidim a la bassa veient un dels animals més difícils de trobar, el lleó. En aquest cas son 4 lleones que jauen estirades enmig d’unes pedres perfectament camuflades amb l’entorn. Ens estem una estona observant-les i mica en mica i d’una en una s’acosten a la bassa a beure movent-se lentament.  Estem molt contents, comencem molt bé el dia, matinar ha tingut ràpida recompensa.

Ens separem els dos cotxes, nosaltres anem cap al salar on veiem estruços. El paisatge és ben simple, dos colors, un beix mig verdós de terra i un cel blau mig encalitjat. Res més, bé, les boles negres que son els estruços. Son fàcils de veure de lluny aquests.

Continuem recorrent el parc i en un altre bassa ens trobem un popurri d’animals, zebres, girafes, antílops, elefants, nyus, ... tots bevent aigua, enfangant-se... És curiós que just al sortir de l’aigua s’embrutin de nou, quines coses...

A mesura que arribem al migdia, només es deixen veure els springboks i costa més veure tota la resta. El sol apreta i deuen estar tots jaient sota una bona ombra. És el moment d’anar cap al campament on passarem aquesta nit, Namutoni, que hi ha piscina i aprofitarem per dinar i descansar una mica abans de tornar a sortir de safari.

Quan hi arribem veiem que el cotxe dels catalans també hi és. La Queralt feliç de retrobar-se amb la seva amiga del viatge a Àfrica, la Valentina. Es posen a jugar juntes al minut u i els grans ens expliquem què hem vist, per on hem anat, ... ajuntem taules i dinem plegats. Tastem la carn del Kudú, ens el serveixen amb una salsa de xampinyons, arròs i verduretes, prou bo. És una carn fosca i similar a la vedella.

Després de dinar, un gelat davant la piscina mentre les nenes es banyen i juguen perseguint unes mangostes que campen pel voltant com si fossin pardals.  

A mitja tarda toca tornar de nou al camp, a la que el sol cau torna a ser bona hora per veure animals, s’aixequen de la migdiada i tornen a anar a hidratar-se a les basses d’aigua. Ens acomiadem de la Valentina&Co, pugem al 4x4 i a la cerca del que trobem.

Comencem a veure animals de ben a prop i és impressionant tenir-los a tocar del cotxe. De vegades tant a prop que ni tenint el zoom al mínim els podem agafar. Bé, la Montse que va amb el telèfon si J . I la Queralt dispara igualment amb el zoom a tope, obtenint detalls de la llengua de la girafa. 

Trobem elefants francament grans i fan el seu respecte. Un d’ells a escassos metres i tant sols amb la trompa ha empentat un arbre doblegant-lo. Per on passen queda tot trinxat. Sorprèn que mengin branques dels arbres d’aquí perquè estan plens de punxes. Deuen tenir l’esòfag de pell curtida com l’exterior com a mínim.

Les zebres també s’acosten molt i podem fer fotografies molt boniques on s’aprecia amb detall l’animal. Estem molt contents, això si que és el que deia la guia de “salen por todas partes”.

De tornada al càmping, molt aprop de la pista principal, veiem un cotxe aturat, això és senyal que algo hi ha, ens hi acostem i bingo, un rinoceront, de dia!  Quina canya. Quants animals i que a prop tots ells, ha estat un regal de jornada.

Ja queda poquet per la posta de sol, i ara si, anem a muntar la paradeta i anar al mirador que queda sobre un waterhole, però amb la vegetació tant alta no es veu bé si hi ha cap animal a la vora. Ja ho podien tenir una mica segadet...

Ens apalanquem a la piscina des d’on arriba una mica el wifi, la velocitat és de tortuga com tot el wifi que estem trobant però podem penjar un parell de dies de blog. Seguidament a sopar, dutxes, recollir una mica i a dormir!.  

Posem el despertador aviadet, demà abans de 2/4 d’una hem d’abandonar el parc i tot el que puguem veure abans, això que tindrem !.

Parc Nacional Etosha (1a part)

Fent l’esmorzar veiem que el fogonet té poc gas. Així que cal buscar on emplenar-lo durant el dia d’avui, doncs estarem uns dies sense passar per cap població.

Ja en ruta direcció Etosha, ens aturem a Oatkuejo que es una ciutat important on hi ha de tot (benzinera, supermercat, banc,...) abans d’entrar al P.N.. Després de peregrinar per les 3 benzineres acabem en un taller mecànic on ens omplen de gas la bombona (160 NAD).  Aprofitem per fer un segon esmorzar a la bakery que hi ha just davant del taller, una palmera de xocolata també pintada amb mel com les de Solitaire, que bona !

En ruta de nou ja sense aturar-nos més,  entrem al Parc Nacional d’Etosha per la porta sud. Ja abans d’entrar comencem a veure els primers animals, això pinta bé. A la guia llegim que no cal buscar els animals sinó que apareixen per tots costats. Aviam si és cert!.  Just entrar al parc anem a la recepció a pagar les taxes per estar 3 dies i 2 nits al parc (340 N$). Des de l’hora que registres l’entrada, si pernoctes dins el parc, et donen 1 hora més respecte l’hora d’entrada com a hora límit de sortida. Son les 12 del migdia així que tenim fins demà passat a la una per explorar part dels 20.000 km² protegits d’un dels millors llocs del món on observar fauna.

Comprem un mapa que ve dins un llibret amb els dibuixos i noms de tots els animals que podem trobar (60 N$). La Queralt cada vegada que veu alguna 'bèstia' o ocell prova d'identificar-lo, fotografiar-lo i marcar-lo conforme ja l'hem 'caçat'. Al mapa també s’identifiquen els camins així com els Waterholes tant naturals com artificials, que son les basses d’aigua on els animals van a veure aigua i per tant poder veure’ls millor, principalment a primera hora del matí i a última de la tarda.

La velocitat màxima per circular dins el parc és de 60 km/h i està prohibit baixar del cotxe. Hi ha zones de pícnic amb lavabos dins un recinte tancat, ve a ser un zoo invertit, aquí qui es posa dins la gàbia son els humans. Així ho fem per dinar uns entrepans que preparem sota l’ombra d’un arbre, un cafè fred per rematar l’àpat i sortim entusiasmats amb els ulls ben oberts a veure què veiem.

Fa molta calor i tot és molt sec, fins i tot algunes basses ens les trobem seques. Els animals que corren a aquesta hora son principalment Springboks, a la llunyania algun estruç i poca cosa més.

El que diu la guia per ara no és ben bé cert.... o nosaltres som impacients, que ho som. Jejejeje.

A mida que el sol comença a caure i ens dirigim més a l’est comencem a trobar girafes, elefants, zebres,... i ja ens anem animant.  Algunes manades d'elefants les hem trobat a les basses, hem tingut paciència per esperar que acabessin i agafessin camí, ens passessin per davant el cotxe i poguéssim observar com mengen, beuen, es rasquen, caminen, .... estem impressionats d’estar aquí al mig de  la vida salvatge contemplant aquest espectacle.

Abans no es faci fosc, arribem al campament d’aquesta nit, dins el parc, Halali (tanquen la porta a les 18:40h). Que diferent dels campaments de fins ara, sembla la Ballena Alegre, està a topeeee. Es nota que estem al punt estrella de Namíbia. Ens acostem al Waterhole del mateix càmping per veure la posta de sol i tot badant escoltem parlar en català darrera nostre, un parlar fluixet perquè son llocs de silenci obligat.

La Queralt està contenta, hi ha una nena de 7 anys que parla en català, al minut es posen a jugar juntes com si es coneguessin de tota la vida. Totes dues tenien una necessitat de nens... tot el dia amb grans ha de ser una mica un rollo... jajaja.

Son 4, una parella que porten 2 anys recorrent Àfrica des de Catalunya amb el seu cotxe (https://travellingdworld.com/) i una mare amb la seva filla que els han vingut a veure unes setmanes. Intercanvi d’impressions, informació,... i cap a muntar la paradeta un dia més.

Per la nit, en Marc s’acosta de nou al Waterhole (estan il·luminats), ja que durant la posta de sol, ni una ànima s’ha acostat a beure aigua. Té la sort de veure dos Rinoceronts, un d’ells dominant que no deixa acostar-se a l’altre ni a cap animal a beure aigua.  A les 12 h cap a dormir, demà matinem!

Objectiu: a les 7 tenir-ho tot recollit, estar esmorzats i ja dalt del cotxe camí a una bassa d’aigua!. Bona nit.