Pàgines

diumenge, 30 de desembre de 2007

Carreteres blanques

Despres del consistent esmorzar de l'hotel hem sortit al carrer i ens hem quedat tiesos. -15 graus negatius de fred i gel. Tot i aixi, hem volgut tornar a passejar per Brasov de dia.

A mes a mes dels carrers hem volgut pujar fins la torre blanca i la torre negre que estan a la muntanya, prop del poble pero en una posicio elevada des de la qual les vistes mereixen l'esforc de la pujada. Per baixar hi havia una escala gelada on calia anar en compte si no es volia baixar d'una sola vegada.

Acabada la gelida passejada hem agafat el cotxe i carretera cap al castell de Bran. Hem volgut passar per Poiana Brasov, que ve a ser la Molina d'aqui. Estava a tope de gent, i es que es diumenge i hi ha molta neu. La veritat es que lo d'esquiar divendres a Sinaia sense gent, va ser un luxe.

Arribats al castell de Bran, passades les paradetes de draculandia hem comencat la pujada al castell. Aquest te forca encant pero es una llastima la quantitat de turistes que el visiten i no es disfruta tant com si fas la visita sol o amb un grup reduit. Tot i aixi, era una visita indispensable.

Direccio cap a Sighisoara hem decidit anar a veure una esglesia fortificada patrimoni de la humanitat per la Unesco, a Viscri (perque Prejmer estava tancada al ser diumenge...ooohhh).

Per arribar-hi la Lonely explicava d'una mala carretera plena de bonys i sotracs. En el mapa de carreteres esta pintada de color blanc, el pitjor rang del ranking, la mes regional i tirada de tot el pais.

I blanca era, tant blanca i tant nevada que s'havien tapat de neu tots els forats i hem pogut disfrutar dels neumatics de contacte de l'A4, fantastic. Pel cami, hem disfrutat de la Romania autentica, sobretot perque hem allargat la ruta una mica per error pero hem passat per llocs on no haguessim passat ni vist mai. D'anada des d'un costat i de la tornada des de l'altra banda, diferent de la d'abans. Es lo que tiene.

Viscri es....sense paraules, digne de veure i visitar-se. El poblet es molt petit, totes les cases estan al llarg d'un sol carrer enmig del qual els nens del poble juguen amb els trineus.

"....de cop i volta el sol es va tapar i va comencar a nevar estrepitosament pero en Marc no es volia quedar sense tocar aquella esglesia, motiu pel qual ell havia vingut fins aqui, de manera que en Xavier l'acompanya a vorejar la tanca del recinte quan de sobte, trobaren un forat sota la tanca, i decidiren entrar-hi. De fons es van comencar a sentir els gossos salvatges bordar cada vegada mes aprop pero malgrat la foscor, el fred i els udols de les besties afamades decidiren tirar endavant perque res no els pararia....." XTE.

Hem tornat a agafar el cotxe fins a Sighisoara, on va neixer en Vlad Tepes (font d'inspiració de Dracula). Hi ha tota una ciutadella medieval dins les muralles i bastions molt bonica. Hi ha una llarga escala coberta de fusta que porta a una esglesia i un cementiri al capdamunt del recinte.

Baixant, un cafe i una estona davant d'aquest ordinador per explicar aquest dos dies. Fins la propera!, potser l'any vinent.... Una freda abracada!