Pàgines

dimecres, 21 d’agost del 2013

Lucca


Matinem molt, de fet dormim escasses 4 hores, i mig adormits marxem cap a Barcelona a buscar l’avió direcció a Pisa amb un cafè al cos que no sap com posar-se a les quatre de la matinada. La Queralt va amb pijama i a l’aeroport ja la canviem fent un segon cafè per tal d’anar despertant la màquina. L’avió surt a les sis del matí i amb poc menys d’hora i mitja serem a lloc amb tot el dia per endavant i un xic de son.

Arribem a Pisa, les maletes i el cotxet surten de seguida per la cinta de l’aeroport. Per la Queralt, ja més desperta tot és molt curiós i divertit.

De l’aeroport agafem el bus 82 (línia vermella) fins a la plaça de l’estació de tren de Pisa, on tenim l’hotel. Que bé, amb lo carregats que anem...

Deixem les maletes i anem a esmorzar en una cafeteria a prop. Caram, un parell de sandvitxos amb un cafè amb llet 22 euros!! Potser que ens comencem a fixar quant valen les coses abans d’entrar als llocs que a aquest pas les vacances ens sortiran cares...

Decidim anar a passar el dia a la ciutat de Lucca i deixar la visita a Pisa pel darrer dia de les vacances.  Prenem un tren i en uns 20 minuts ja hi arribem.  Mantenir la Queralt asseguda al seient del tren és una missió impossible, està tant emocionada dalt del tren que vol si o si estar de peu i anar cridant xuxú i saludant per la finestra, així que toca vigilar que no caigui quan arrenca i frena el tren i gaudir de la seva emoció del primer dia.


Només sortir de l’estació de tren de Lucca tenim tota la ciutat emmurallada davant nostre. Pel que llegim durant el viatge de tren, es conserva  molt bé tota la muralla i els edificis de l’interior com poques ciutats.

Al engegar la càmera de fotos per fer la primera fotografia, en Marc es troba que no funciona. “Error 99”. Ho prova tot i res, la càmera està completament bloquejada, sembla un problema electrònic. Quina ràbia. Totes les vacances per endavant i sense càmera! Sort dels telèfons però clar....no té res a veure, tot i la resignació la ràbia persisteix les primeres hores però es va esvaint a mida que anem visitant Lucca i entrem en el rol del turista i el ritme i relaxació que representa estar ja de vacances.

Els carrers i places del centre històric conserven un encant particular amb els seus palaus gòtics i renaixentistes, torres senyorials, botigues antigues, portes treballades, i elegants balcons i reixes de forja.

Mapa en mà, tracem una ruta per passar pel més rellevant i bonic: el Duomo (catedral), Saint Michelle in foro (sobre l’antic foro romà) i Saint Frediano; totes amb façanes de marbre de colors (blanc, gris i verd), així com les places del amfiteatre (situada a l’interior de l’antic amfiteatre romà), la torre Guinigi amb coronament ajardinat amb arbres i espectacular panoràmica i finalment la torre de l’hora.

La resta de Lucca és anar recorrent carrerons i descobrir racons amb encant, fer el tafaner per les finestres i contemplar l’interior de palaus, les voltes de moltes cases, restaurants i botigues, etc ...

De seguida ens sobta la gran quantitat de bicicletes que hi ha tant per a turistes com per autòctons. La circulació de vianants, bicicletes i vehicles (sobretot veïns i comerciants) és una mica caòtica però també lenta, tot plegat degut a la reduïda amplada dels carrerons interiors.


Prenem el tren de tornada cap a Pisa i decidim comprar ja el bitllet de tren a Cinque Terre, no fós cas que ens quedéssim sense!

Sortint de l’estació, el cansament i les ganes de dormir ens decanten per anar a un supermercat a comprar per fer un pícnic per sopar a l’habitació de l’hotel.  Serà un sopar ràpid després d’una bona dutxa i moltes ganes de descansar per començar la travessa! Bona nit! 

1 comentari:

Txell i Xavi ha dit...

"Error 99", "Error 99", ...

Bones Marc, Montse i Queralt!!

Quina il·lusió tornar-vos a retrobar pel blog!! ;-)

Anirem seguint les vostres aventures italianes, malgrat no poder gaudir de les fotos del fotògraf!

Veig que finalment no vas convèncer les dones per anar a Filipines!!! jajaja

Veig que li vas agafar la pràctica al mòbil i fins hi tot se't multipliquen els problemes!!! :p

Molts records!
Una forta abraçada,

Txell i Xavi