P.N. Lovcen i Cetinje

Despertem a l’allotjament de la badia de Kotor on hi ha un parell de creuers enormes atracats al port. 

Creuem la ciutat de Kotor i prenem a mà esquerra una carretereta estreta però ben asfaltada direcció al Parc Nacional de Lovcen que tira muntanya amunt serpetentejant per anar guanyant desnivell, i de quina manera !! Són 25 revolts molt tancats (cadascún d'ells numerats) amb vistes cada vegada més espectaculars, començant per la badia de Kotor, el seu fiord i aviat fins al mar Adriàtic.

Hi ha algun valent que puja en bicicleta i d’altres que baixen més relaxadament. És el paradís dels que gaudeixen dels ports de muntanya amb bici, comences a Kotor a nivell de mar i pots arribar amb poc menys de 30 km fins als 1.657 m, al cim Jezerski Vrti. En Marc ho ha intentat amb tota la família a sobre !!! ;-) je, je,je

Pel camí ens creuem amb un parell de camions formigonera que baixen.... obres a la vista!!. I així és, aviat l’asfalt desapareix i ens trobem enmig d’una obra d’ampliació de la calçada, enormes màquines de moviment de terres treballant, sense senyalització i sense fer desviaments, nosaltres conduint per allà al mig, això és Montenegro !

A mitja pujada dues retros picant un talús i bloquejant el pas. Prenem paciència tot esperant a que les màquines enderroquin talús l’estona que considerin necessària, mentrestant en direcció contraria hi ha un cotxe impacient, d’on ha baixat una dona rossa i se’n ha anat directament a parlar amb el maquinista a demanar-li que pari de picar i s’apartin les dues màquines. El retrista la mira amb indiferència, segueix picant i ella marxa indignada. A nosaltres la situació ens sembla surrealista, tenen amplada suficient per haver fet un pas alternatiu i que no es doni aquest conflicte. Als pocs minuts, les màquines s’aparten i ens deixen passar. Si això ho han de fer cada 10 minuts,... el rendiment diari deu deixar molt que desitjar i potser si que es plantegin adequar el sobreample ja existent... o no. Per concloure, només dir que qui vingui l’estiu vinent, trobarà una fantàstica i ampla carretera per accedir al Parc Nacional de Lovcen.  (l’antiga era molt estreta i ja no en queda pràcticament res).

L’entrada al Parc Nacional costa 2€/persona i com està essent habitual et trobes un guarda forestal amb un cotxe en un costat de la pista que et cobra.

El cim més alt del P.N. Lovcen és Crna Gora (1.749 m), que traduït significa Monte Negro (muntanya que va donar nom al país) i per això és un lloc molt especial per a tots els montenegrins.  

La visita a Lovcen la limitem, a part de la carretera panoràmica, al Mausoleu de Njegos i no pel mausoleu en si sinó per les fantàstiques vistes que hi ha de tot el parc i de la Badia de Kotor. Es tracta del segon cim més alt del parc i per arribar-hi cal pujar 461 graons per dins un túnel o be pujar per l’exterior (muntanya). Abans del túnel hi ha una guixeta indicant preus però és buida. Ningú pren el túnel de pujada perquè ningú vol pagar. Després diuen dels catalans... Una vegada dalt, veiem que només cobren entrada si entres al mausoleu, independentment de si has pujat per fora o pel túnel.

Les millors vistes des de dalt son des de darrera el mausoleu, en un mirador, però per anar-hi ara si, cal pagar l’entrada del mausoleu (3,5€/adult i 1,5 €/nen). El mausoleu no ens interessa, de fet desconeixem les heroïcitats de qui té els honors de ser-hi enterrat i ens indigna una mica que vinculin una cosa amb l’altra.

En Marc veu que hi ha un senderó a mig vessant enganxat al costat del mur del mausoleu que possiblement porta al darrera d'aquest i pots arribar al cim a veure les vistes per l’oest. Les nenes ens quedem contemplant les altres vistes i a la poca estona salta una alarma. És culpa d’en Marc, es veu que hi ha detectors de presència (darrera a l’únic arbre que hi ha al costat del senderó) per evitar que ningú accedeixi al mirador posterior sense pagar entrada!. En Marc torna indignat i amb raó, hem pagat entrada al P.N. i volem accedir al cim !. L’orgull ens pot i no paguem l’entrada (ens quedem sense la darrera vista d'ocell).

Durant la pujada hi ha un munt de fites de pedra indicant el camí, la Queralt també en vol fer una, entre d'altres figures, pel que juguem una mica amb les pedres i tirem avall cap a Cetinje, on dinarem.

Anem al Kole, un restaurant que surt tant a la Lonely Planet com a la Bradt i que trobem només entrar al poble. El Marc es demana una hamburguesa gourmet i n’hi porten una de gairebé 30 cm de diàmetre, val a dir que molt bona. Aquest montenegrins fan els plats massa grans!!.

Abans de visitar Cetinje ens arribem a les coves de Lipa, a escassos 4 km de la ciutat. Estan obertes de 10 a 16 hores i no volem fer salat. Són les 14.40 h i per sorpresa nostra a les 14:30 han fet una visita, la propera i última no és fins a les 16h. Hi ha una molt agradable terrassa amb un cafè per esperar, però vista la proximitat amb Cetinje tornem per visitar-lo i així després de les coves ja podem tirar cap a l’allotjament.

Cetinje respira un aire d’haver sigut molt important en el passat i ara s’ha quedat essent un poble secundari però interessant d’aturar-s’hi. Us assegurem que la visita es pot fer a peu i ràpida si el que es vol es emportar-se una impressió i no aprofundir en res. 

Ulica Nejgoseva és el carrer principal, peatonal i on s’aglutinen els principals edificis: Acolorides façanes de cases, alguna mansió abandonada digne de fer una peli de terror, mansions avui dia reconvertitdes en edificis públics, antigues ambaixades, cafès, botigues... A destacar, el museu nacional, l’ambaixada francesa obra art decó de renom i a pocs metres també el monestir de Cetinje.

Passejant veiem com un home es prepara pel dur hivern tallant llenya. La Queralt li fa gràcia i s’ho mira, al ‘llenyataire’ li fa gracia la nena i li deixa la destral per a que ho provi. Pobreta, no podia ni aixecar-la !!!

Visita ràpida, tranquil·la i molt agradable.

Tornem cap a les coves per arribar puntuals. Les entrades ja les hem comprat abans i no son econòmiques (10,90€/ adult i 6,90 €/nens a partir de 5 anys). La visita és guiada i en anglès, dura gairebé una hora, hi ha un trenet que baixa fins a l’entrada de la cova i després de la visita et deixa de nou dalt.  Cal anar abrigat perquè la temperatura a l’interior és d’uns 12 graus.  La longitud total d’aquestes és de 2,5 km (la visita molt més curta), plenes de sales d’estalactites i estalagmites i grans colades de travertí.  No són res del l’altre món però estan ben il·luminades i hi ha algun racó bonic de veure.

Tornem fins l’allotjament, els dies ja s’escurcen i ens passarà com ahir, que poqueta estona tindrem de llum solar per gaudir de la piscina amb vistes a la badia de Kotor !.