Cap d'any a Oman

Tot esperant que s'assequin les tendes i abans d'esmorzar, anem a caminar i a endinsar-nos pel barranc que tenim davant del campament (snake gorge). Aprofitem les aigües d'aquest torrent per rentar-nos la cara. Les parets són altíssimes i ens hi endinsem tots cinc una estona fins a trobar aigua. En Lluis i en Marc tenen unes ganes boges de fer el barranc, i marxen una estona sols, però tornen ben aviat, doncs no disposen del material necessari per continuar endavant i un salt alt amb aigua que podrien saltar però del que no podrien recular els frena. Mentrestant la resta de l'expedició fa fotos i en Xavi es posa a pintar amb un guix una immensa roca allisada per l'erosió. Sempre deixant empremta ell.

Tornem al campament, esmorzem, desmuntem tendes, posem la reductora al 4x4 i amunt ! seguim remuntant el wadi. La pista està força transitada de pic-ups de gent local que transporten persones, bestiar i productes agrícoles. Finalment arribem al poblat de Bilad Sayt, que ens apareix de cop i volta al fons de la vall. El poblat es troba recollit al peu de la magnífica serralada de Jebel Akhdar, i envoltat d'un gran palmerar i camps conreats. Un poblat amb cases de fang envoltat d'un autèntic oasi, senzillament meravellós.

Passegem pels carrerons del poble, observem la gent que entra i surt de la mesquita, ens enfilem a la fortificació que hi ha al punt més elevat, creuem els camps i el palmerar tot fixant-nos amb l'antic però efectiu sistema de regadiu que utilitzen, simplement ens deixem transportar a un altre època. En Xavi està meravellat i amb ganes de quedar-se a viure allà una temporada.

De nou al 4x4 per afrontar les darreres fortes rampes que ens portaran al capdamunt de la serra. Mirant-la de lluny no sabem per on s'enfila, però sembla mentida com poc a poc i revolt rera revolt arribem al coll que ens creua a l'altre vessant. Les vistes són increïbles al arribar dalt, però sobretot ens emportem una sorpresa al veure la quantitat de cotxes i turisme local que hi ha observant la vista. Tot i que el nostre nou llibre de 4x4 no ho diu, per l'altre banda acaben d'asfaltar la pista que puja al coll, permetent accedir-hi tot tipus de vehicles. Encara que ens sap greu, ja ens està be, doncs podem baixar una mica més ràpid del previst i visitar un altre zona.

Decidim anar al Jabal Shams (muntanyes de la lluna), un mirador (Falcon's view) que es troba a gairebé 3.000 m d'alçada amb uns penya-segats als teus peus de gairebé 1.000 m de caiguda lliure i des d'on s'observa una vista increïble del que anomenen "El Gran Canó d'Oman" (Wadi Nakhr Gorge). Tot i que gairebé tot el recorregut per arribar al mirador està asfaltat, ens cal posar en algun punt la reductora per pujar, doncs el pendent de la via a vegades és brutal. Un cop dalt gaudim de les vistes i aprofitem per dinar, moment en que llegim a la guia que just al peu d'aquests espadats que acabem de visitar hi ha un poblet habitat i clar ... no ens en podem estar sense anar-hi.

El Wadi Ghúl ens portarà fins el poblet per un congost fins arribar ben be al peu del canó que érem abans. Aquí hi viu una única família que ens convida a prendre dàtils i ens ensenya el poble. Les vistes des de sota són molt diferents i també força interessants, sobretot si les mires amb els ulls d'escalador de'n Lluís, que se li cau la baba.

De tornada ja se'ns fa fosc i busquem un hostal a la població de Bahla, però no el localitzem. Finalment decidim anar a passar la nit de cap d'any a Nizwa (antiga capital d'Oman), però tot i lo important de la ciutat, trobem tots els hotels plens. Finalment, després de preguntar molt, el propietari d'un petit hostal ens diu que disposa d'uns bungalows a 14 km de Nizwa. Ens els ensenya i n'agafem un per tots 5, doncs no hi ha res mes i necessitem una dutxa urgent.

Un cop nets, decidim anar a sopar a la ciutat i celebrar allà el canvi d'any, però clar, aquí això no es celebra i ho trobem absolutament tot tancat. Finalment acabem sopant al restaurant d'un hotel que a les 23:45 h ens diu que ja tanca. El convencem perquè ens deixi quedar fins les 12h i poder fer el nostre peculiar fi d'any. Com que no hi ha campanades per la tele ni a les mesquites del país, ens toca inventar-les, per tant les gravem en un telèfon mòbil fent sonar una copa amb cops de cullereta i ho posem d'alarma perquè es reprodueixi a les dotze. Com que no tenim raïm, traspassarem l'any amb grills de mandarina. Quan sona el mòbil, ens descollonem, riem, i intentem engolir els grills de mandarina. BON ANY 2010 !!!