Pàgines

dimecres, 21 d’agost de 2019

P.N. Fish River Canyon


La nit ha sigut freda, sort dels sacs que vam comprar ! Dutxa, esmorzar i a recollir. És una mica lent però ja agafarem la rutina! Des del mateix Hobas Campsite surt la pista de grava que arriba al Canó del Riu Fish. Tota la plana per on circulem, de sobte s’acaba en sec i es precipita gairebé 500 m de fondària formant el Canó més gran del món. Bé, els nord-americans diuen que el Gran Canó del Colorado és el més gran però estan els dos allà-allà. És impressionant. Amb el cotxe anem recorrent els miradors per tenir diferents punts de vista encara que al final les fotografies totes semblen iguals jajaja.

De tornada ens aturem enmig del no res que hi ha un petit local de cafè i Appelstruddel a veure si serveixen dinars. La senyora que porta el negoci, molt amable ens diu que no és un restaurant i entén que a la una del migdia no ens vingui massa de gust berenar encara. Tot i així li comprem unes galetes de xocolata que fa ella, en te de diferents gustos i tenen una pinta excel·lent! També ven souvenirs i té un mapa pintat gran i bona xerrera.  Al pati hi té una bona col·lecció de cotxes clàssics desbaratats amb cactus creixent al maleter o l’interior.

Seguim per la carretera i de sobte trobem una extensió amb cultiu de vinya, si si, aquí a Namíbia! Ens aturem al Naute Kristall que és una vinoteca-destil·leria que té una mica de restaurant. Només entrar la senyora alemanya que regenta el local ens diu que té uns entrepans calents amb tomàquet, ceba, formatge i pernil, quiche, pastissos casolans… tot té una pinta excel·lent, hi ha wifi i cobertura telefònica per poder trucar als de KLM preguntant per les maletes. El vol on han de venir ja ha arribat i seria bo tenir confirmació que les tenen localitzades i tenen prevista l’entrega a un dels allotjaments facilitats.

El telèfon que ens van donar comunica tota l’estona…. Té un guionet enmig de la numeració que ens fa pensar que cal afegir un zero potser… preguntem i la senyora molt amable s’ofereix a fer ella la gestió amb el seu telèfon fix. Hi contacta i ens confirma que tenen les maletes i l’entrega prevista és per demà dijous al càmping de Betta! Ole!!! Demà passaran els Reis d’Orient en ple mes d’agost. Quines ganes de recuperar les nostres coses.  Mengem molt bé, tant la quiche com els entrepans boníssims i per postres un pastís de xocolata negra amb un tallat amb gel. Li hem explicat que ens portés el cafè, la llet, el sucre i el gel (fet amb aigua de confiança) tot per separat i nosaltres faríem el mix a taula. La senyora ho ha portat tota encuriosida per si ho havia entès bé i era allò el que volíem realment.

D’aquí marxem cap a Lüderitz, parant només a Aus per omplir dipòsit de benzina. Ens queda només un quart de dipòsit i és recomanable anar sempre amb el dipòsit ple i omplir quan es pugui ja que les benzineres estan molt distants entre si i les tirades son llarguíssimes. Pels camins tenim posat el 4x4 i sempre l’aire condicionat, el sol de dia és molt calent tot i estar a l’hivern.  

A la benzinera d’Aus tenen una botiga molt gran que tenen de tot, un petit Corte Inglès, i hi comprem postals i segells perquè si esperem al final del viatge les postals arribaran per Nadal!
Camí a Lüderitz veiem cavalls salvatges del desert, únics al món segons la guia.

El paisatge va canviant, cada vegada més desèrtic. Conduint veiem la posta de sol a l’horitzó, és preciosa i tot i que el temps apreta no ens podem estar d’aturar-nos a fer fotografies. Per sort hi ha unanimitat total dins al cotxe.

Arribem a Lüderitz i anem directament a l’illa de Sharck, es diu així tot i que realment es tracta d’una península. Sota el far tenim el càmping on passarem la nit amb un agradable brisa marina.

PD: La velocitat d'Internet NO permet penjar fotos, LLEGIU !!!!, quan puguem les pengem ! ;-)

dimarts, 20 d’agost de 2019

Cap al Sud: Quiver Tree Forest i Giant’s Playground


Ens llevem a l’allotjament de Mariental, que bé hem descansat, quin llit més còmode. Li expliquem al senyor de l’allotjament que ens han perdut les maletes i ens indica a on podem anar a comprar el més imprescindible. Les properes nits del viatge anem de càmping i a les maletes portàvem sacs de dormir, tovalloles, anoracs, necesser, la cadireta del cotxe de la Queralt (a Namíbia no és obligatori però amb tantes hores és més segur i còmode), la nostra roba,… 

Anem al super i a una botiga de roba autòctona. Trobem de tot, tant sacs de dormir com jaquetes d’abric i roba interior,  però no hi ha per escollir, hi ha el que hi ha així que gràcies i endavant.  Ara si, comença el viatge tot i esperant recuperar les maletes el més aviat possible però que això no ens faci la murga.

Les distàncies a recórrer son molt llargues, les carreteres de moment estan molt millor del que esperàvem, tot son rectes llarguíssimes que mai s’acaben.

Ens dirigim cap al sud, la nostra primera parada és al Quiver Tree Forest i al Giant’s Playground, que estan un a uns 5 km de l’altre i l’entrada és conjunta (265 dòlars, tots tres).  El Quiver Forest és un bosc d’arbres d’Aloe entre pedres volcàniques. Els arbres son ben curiosos i bonics i enmig de l’àrida planícia son ben curiosos.

Durant la visita que bàsicament consisteix en estirar les cames fent un vol, vàrem veure un animaló que no tenim massa identificat però que fullejant la guia és un Dacant de Carbó. La Queralt fa unes fotos molt xules amb la seva càmera, està molt emocionada amb el viatge, se’ns fa gran la nostra petita viatgera.

D’aquí anem a veure les muntanyes o munts de pedres apilades. És curiós de veure, es com si uns gegants haguessin jugat al Tetris encaixant blocs de pedres. La Queralt i el Marc “escalen” alguna de les piles més altes amb el premi de tenir una panoràmica excepcional i privilegiada.  Adverteixen que és fàcil perdre’s perquè tot és igual, és com passejar en mig d’un laberint gegant de pedres amuntegades.

De nou, a la carretera fins a Keetmanshoop on dinem i des d’aquí ja ens dirigim cap al Parc Nacional del Fish River Canyon.  Ens hagués agradat fer la carretera panoràmica de Klein Karas però encara no tenim apamades les distàncies i volem arribar amb llum de dia per tal de poder fer el muntatge i acampada tranquil·lament i bé.

Comencem a circular ja per carreteres de grava i una mica abans d’arribar a destí, tot i que una mica lluny, veiem els primers animals des de la carretera: Órix, Zebres, Estruços, algun antílop,…

Ens allotgem dins del Parc Nacional al Hobas Campsite, pel que cal pagar també l’entrada al Parc (170 N$: 80 N$ adults, gratuït nens menors de 8 anys i 10 N$ el vehicle).

El càmping està ben equipat, cada parcel·la té el seu punt de llum, barbacoa, punt d’aigua, taula, …. No tenim els wc i dutxes lluny. I hi ha alguns cotxes més com el nostre així com d’altres de petits amb tenda a terra.

El muntatge ha sigut prou ràpid i a sopar! La llum no perdona i ja cuinem i sopem a les fosques, bé amb la llum del frontal (que si que dúiem a la bossa de ma) i sota un preciós cel estrellat.

PD: La velocitat d'internet no permet pujar fotos, quan puguem ho farem, de moment llegiu ! ;-)

dilluns, 19 d’agost de 2019

Vacances !!! Ruta per Namíbia i Botswana


Avui comencen les nostres vacances d’estiu, tot i que els preparatius ja van començar fa dies us en volem parlar en el nostre primer post per a tots aquells qui estigueu planificant anar a Namíbia o Botswana para que us pugui ser d’utilitat:

·      Si es viatja amb menors de 18 anys cal portar, a part del llibre de família i passaport, el certificat literal de naixement en anglès amb una antiguitat menor a 3 mesos.  Nosaltres ens hem assabentat d’això en ple 15 d’agost festiu i amb un divendres de pont, sort que hem trobat un traductor a Barcelona que per 40 € ens ha fet ‘el favor’.

·    Per conduir cal portar Carnet de Conduir Internacional. Tot i que les companyies de lloguer de vehicles no ho demanin, la policia si que el requereix (cal demanar hora a la web de la DGT).

·      Depèn de per quina zona del Namíbia us mogueu (nord) o si aneu a Botswana, cal alguna que altre vacuna (demanar hora als Centres de Vacunació Internacional, ells amb la vostra ruta us assessoraran).

·      És necessari fer les reserves d’allotjament amb la màxima antelació possible, sobretot si es vol dormir dins els Parcs Nacionals i no vols pagar un autèntic dineral. Especialment en el cas de Botswana es recomana reservar fins un any d’antelació. Nosaltres vàrem començar a reservar allotjaments al maig i durant juny i juliol (no tenen pressa en respondre els correus de reserva) i a Botswana no hem aconseguit plaça dins d’alguns  dels parcs. Atenció aquest tema perquè et pot fer modificar la planificació de la ruta !

·      Companyies d’avió no africanes que aterrin directament a Namíbia (Windhoek) hi ha a dia d’avui la KLM (via Amsterdam) i la Qatar Airwais (via Doha).

Sortim de Barcelona amb KLM via Amsterdam. L’escala a Amsterdam en el nostre cas és de tant sols una hora, en principi més que suficient però el vol de Barcelona acaba sortint amb una hora de retard !!! Tot i que escurcen 10 minuts la previsió de la durada del vol, l’hostessa a bord ens informa que la tripulació del vol cap a Namíbia està avisada de que arribem justos, que ens esperen si ens afanyem però que segurament les maletes no tindran temps de canviar d’avió.  Som 7 passatgers d’aquest vol amb aquesta situació, una família de 4 i nosaltres. Per megafonia de l’avió adverteixen que serem els primers en desembarcar i de fet només tocar les rodes a terra tots set ens plantem a la fila 1 per sortir per la porta de l’avió i començar a treure el fetge per la terminal. No hi ha ningú de la companyia per acompanyar-nos, anem memoritzant les 4 indicacions que ens ha donat l’hostessa i ens les repetim com un mantra: up stairs, right, directly door E3 throught, down stairs, police control...  A tres quarts d’onze de la nit, ja ens teniu fent una cursa, per sort, amb l’aeroport buit.  Entrem a l’avió, tothom assegut esperant-nos. En 10 minuts hem fet transfer i control policial i estem de nou asseguts en un altre avió. Crec que no millorarem aquesta marca mai més.  Hem suat la única roba que portem i les maletes no venen amb nosaltres… Buahh

Sortim i a la pantalla del seient de l’avió veiem que el destí indica Luanda, capital d’Angola !!! Ens quedem una mica amb cara de….no ens haurem equivocat ?, però mirant la informació del vol veiem que és una escala que farà sense que tinguem que baixar de l’avió.  Quin estrès, entre el certificat traduït, el retard en el vol i que per poc perdem la connexió i les maletes que ja no viatgen amb nosaltres… només ens faltaria una altra sorpreseta logística més per rematar la jornada.

Ens posem a veure una pel·lícula, és hora de dormir però estem una mica destarotats després de tot. Acabada aquesta, si, a dormir del tirón fins l’endemà al matí que ens despertem, esmorzem i estem ansiosos per sortir de l’avió i enllestir tràmits per reclamar les maletes.

Al control policial ens demanen el 'certificat dels dallonses' en anglès i contents el traiem i l’ensenyem amb cara de ‘anem preparats!’.  Per la cinta evidentment no surten les maletes, no sé perquè ho mirem, diuen que mai es perd l’esperança…

Anem al taulell de la companyia on ja tot va a ritme africà. Santa paciència!.
No hi ha vol cada dia de KLM a Windhoek, és dia si, dia no. Així que fins dimecres no conten que arribin. Els facilitem els allotjaments on estarem cada dia i ens diuen que contem més aviat que arribin dijous (ja serem lluny de la capital). Creuem els dits !

Ens recull l’empresa del lloguer dels cotxes i ens acosten fins a l’establiment que a està a la ciutat (l’aeroport a uns 40 minuts de la capital). Allà ultimem tema assegurances i ens expliquen una mica com funciona el vehicle i tot l’equipament que portem (pala per treure sorra i tot !).

A Namíbia i Botswana es circula per l’esquerra i costa acostumar-s’hi perquè tot està a l’inrevés, les prioritats, el gir de les rotondes i els comandaments dins el cotxe (cada vegada que posem intermitent engeguem el neteja-vidres !!!).

Anem a omplir el doble dipòsit de gasoil del cotxe (dos tancs de 80 litres), i al supermercat per omplir una mica la nevera i quatre bàsics de rebost per les properes hores. També passem pel banc, està tancat, son les 16 hores i tanquen a les 15:30. Traiem Dòlars de Namíbia al caixer automàtic i anem a dinar una mica.

És tardíssim, amb el reclam de les maletes hem perdut molt temps i hem de fer ruta ja cap al sud del país, fins a Mariental, on passem la primera nit.
 
A les 19h ja és fosc, som a l’hemisferi sud i per tant aquí és hivern, així que l’últim tram de carretera fins a l’allotjament circulem de nit. Comencem bé… aquí a Namíbia no es recomanable conduir de nit degut a que els animals creuen la carretera, tot i així aquesta situació es dona més al nord on n’hi ha més que no cap al sud.

Arribem a l’apartament on passem la nit cansats física i psicològicament per tot plegat, caiem rodons i fem un reset, estem de vacances i res ens ho espatllarà !

PD: La velocitat d'Internet NO permet pujar fotos ! Quan puguem ja les posem !!!

diumenge, 9 de setembre de 2018

Dubrovnik, punt i final dels Balcans

Ben matiners ja estem en ruta disposats a creuar la frontera de Montenegro amb Croàcia. És el nostre darrer dia de les vacances pels Balcans, amb l’objectiu avui de visitar Dubrovnik, ‘La Perla de l’Adriàtic’, com la va anomenar Lord Byron.

D’hora al matí ja estem entrant a Dubrovnik, fa un dia de sol radiant i calorós. Anem seguint les indicacions cap al centre i casc antic. En un tres i no res aparquem davant mateix de l’entrada d’occident, no ens ho podem creure. Veiem que el preu hora és de 75 KN/h, no hi ha preus en € i no sabem a quan va el canvi, però no ens posarem ara a estudiar en un lloc tant turístic on pot ser un xic més econòmic perquè l’emplaçament és immillorable així que cap dins.

Creuem un pont llevadís cap a la imponent muralla per travessar-la per la porta renaixentista de Pile, custodiada per Sant Blai (patró de la ciutat). Aquesta desenvoca a Placa, el principal carrer de la ciutat, enfront mateix de la font d’Onofre, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Llàstima que de la font original només en queden les setze màscares esculpides d’on brollen aigua de les seves boques, que aprofitem per fer passar la set.


Recorrem el carrer principal, Placa, veient esglésies, botigues, ... i trepitjant el fantàstic terra blanc de marbre que cobreix tota la ciutat. A l’extrem oposat d’on hem entrat, la plaça Luza custodiada per la torre del rellotge, característic per les dues figures de bronze del campanar que fan repicar les hores. A la mateixa plaça hi ha la columna d’Orlando, actualment un lloc popular de punt de trobada i antigament des d’on l’orador solia anunciar decrets, festivitats, ... La plaça també la flanqueja l’església de Sant Blai i varis palaus barrocs, així com un altre font més petita també anomenada d’Onofre. 


Sortim de nou de les muralles ara per la porta del mar i les veiem per fora des del port marítim. Comencen a arribar grups de turistes, principalment japonesos. Dubrovnik és molt turístic però es nota que ja som a setembre i la cosa comença a anar de baixa. Entre que hem arribar d’hora i que a l’horitzó del mar només s’aprecia un creuer, el volum de gent és, tot i que ple, suportable. Fins hi tot ja escoltem parlar en castellà en alguns dels grups que ens creuem.

Després entrem de nou a la ciutat i ens perdem una mica per carrerons i alguna placeta fins que hem decidit tornar al punt de partida per començar un altre visita imprescindible de Dubrovnik, recórrer el camí de ronda de la muralla que custòdia la ciutat. Comprem els tiquets, 150 KN cada adult, la Queralt gratuït tot i que un cartell diu ‘children 50 KN’. No indica edat però deu ser almenys a partir de 7 anys. 

Aquest impressionant cinturó defensiu sorprèn per la seva alçada (25 m) i el seu gruix, que pot arribar als 6 metres d’espessor. El recorregut de tot el perímetre de la ciutat per les muralles és de 2 km, alternant alguns trams d’escales amb trams a nivell. A la Queralt li falta un pam d’alçada per poder gaudir com nosaltres de les vistes en molts trams i rondina una mica. No parem de fer fotografies dels teulats, els campanars, les vistes,...és un no parar. És molt bonic! I arriba un punt que creiem que totes les fotografies seran iguals, pedres blanques i teules vermelloses.  La Montse és la segona vegada que visita Dubrovnik, just ara fa deu anys que hi va venir amb una amiga.

Dubrovnik a més a més de la seva bellesa també és el paradís dels fans de ‘Joc de Trons’, ja que gran part de la sèrie ha estat rodada aquí (Fortalesa Roja i les muralles de ‘Desembarco del Rey’, les escales i el carrer del ‘Camí de la Penitència’ de Cersei Lannister, el bordell de Meñique, ...).  

És l’hora de dinar i decidim marxar de Dubrovnik i fer-ho a Cavtat, poble situat a tant sols 3 kilòmetres de l’aeroport. De camí cap allà, ens hem aturat a un mirador que hi ha a la carretera per poder fer una fotografia global de la ciutat.

Per dinar ens refiem del restaurant que recomana la Lonely Planet a Cavtat, el Kolona, i hi anem directes. Està davant l’estació d’autobusos a baix al poble, molt ben situat. Tenen un petit aparcament per clients on hem pogut deixar el cotxe a l’ombra sense pagar. Tal com recomana la guia, hem demanat d’entrant per compartir els musclos bouzara (tomàquet, ceba, herbes, vi blanc i pa ratllat) i de segons cadascú un arròs, la Montse un rissotto amb calamars i musclos i en Marc un arròs negre que diu dels millors que ha menjat mai. Hem estat molt a gust i al sortir hem demanat si podíem deixar el cotxe aparcat mentre visitàvem el poble i ens han dit que cap problema.

Cavtat és petit però molt bonic, ens ha agradat especialment el passeig de ronda que dona la volta a un cap, rodejats de mar per un costat i sota l’ombra dels pins per l’altre, refrescats amb una bona brisa marítima. Des del mateix caminet es va accedint a roques on poder banyar-te, així com petites zones de platja. Nosaltres ens hem quedat a la punta de tot del cap, fa mala mar per banyar-se, però hem trobat dues ‘piscines naturals’ tranquil·les amb unes bones roques on parar la tovallola, i on ens banyem una mica. Primer fa mandra, posar-se el banyador, anar salats dalt de l’avió... però és l’últim dia de vacances... s’ha d’aprofitar al màxim i més si fins a dos quarts d’onze de la nit no tenim el vol, alguna cosa hem de fer. Cavtat és una bona opció per estar a prop de l’aeroport i acabar de treure suc a les darreres hores de vacances. 

Quan ja en tenim prou recollim i seguim fent la meitat de camí de ronda que ens quedava per recórrer per retornar al poble. De nou al cotxe i cap a la benzinera abans de tornar el cotxe de lloguer. 

Una vegada a l’aeroport hem jugat a equilibrar maletes i és que les hem pesat i una passava una mica el límit dels 23 kg per maleta. Finalment després de quatre ajustos, les tenim totes dues amb 22,7 quilos. Ara res, a esperar que obrin per facturar, mentre anem recordant aquests vint dies de viatge.

El viatge pels Balcans ens ha encantat. Tornem amb les piles carregades, feliços i contents. Recomanem la ruta (veure mapa) que hem fet per aquests dos països poc coneguts i ben bonics, 'Bòsnia i Hercegovina' i 'Montenegro'.