Pàgines

dijous, 5 de setembre de 2019

Parc Nacional Makgadikgadi Pan


Ens aixequem amb la sortida del sol, esmorzem una mica i recollim el campament, darrer dia a la cerca d’animals.

 
Arranquem de nou circulant per terreny sorrenc, ens dirigim al riu Bottetti, concretament a la Hippo pool o bassa dels hipopòtams. El riu està molt sec i per tant la bassa no és massa gran, tot i així veiem les orelles i el nas d’un parell d’hipopòtams i se’n intueixen més pels cercles i bombolles que surten de l’aigua, poder 5 o 6 més. Ens hi estem una bona estona mirant però res, cap moviment nou, deuen estar dormint. Decidim remuntar per la riba del riu amunt i de tornada provar sort de nou.
 

Aquest Parc Nacional és molt àrid, la seva part de més a l’est és una enorme conca de salars, i la del sud està tocant al desert del Kalahari. L’oest del parc representa l’oasi amb l’esplendor del riu, però enguany la veritat és que fa una mica de pena perquè no porta aigua. Tot plegat fa que no ens sorprengui la quantitat de cadàvers d’animals que trobem, possiblement per manca d’aigua. Esta tot ben sec, fa molta pena.  Veiem xacals passejar, voltors sobrevolar possibles preses o fins hi tot fent de carronyaires,... tothom en busca de menjar. 

Tot i ser ja quarts de nou hi ha força moviment encara de zebres, impales, girafes, .... anem seguint les roderes de vehicles que ja han passat per allí. Algun animal te’l trobes al mig del sorral per on circules i esperes que es mogui quan t’hi apropis ja que a vegades no tens clar que el cotxe traccioni si parem, excepte amb l’elefant, amb aquest si que parem i creuem els dits.

Abaix a la riba del riu Bottetti tot està molt sec, així que difícil quedar-se embarrancat amb fang. Al maps.me al posicionar la ubicació ens marca que estem en el bell mig del riu. Mare meva, això amb aigua ha de ser espectacular.

Després de recórrer la zona, tornem a la bassa dels hipos, seguim igual. ‘L’orelletes’ traient el nas i la resta marcant posició sense deixar-se veure. Podríem estar hores però això te pinta que no aconseguirem la fotografia amb l’hipopòtam obrint la boca com si tenim, tot i que lluny, al riu Chobe. 



Donem per acabada la recerca d’animals i decidim sortir del parc pel sud oest, on habitualment només es pot sortir creuant el riu amb un ferry, ara fora de servei i embarrancat a la riba esperant que arribin les pluges per poder-lo utilitzar de nou. Registrem sortida del parc en un dels grans llibres de paper, no sabem què en deuen fer... Realment comproven que els noms / vehicles que han entrat per una porta surten per una altra?. Francament, tenim dubtes...  Pugem pressió de rodes i seguim ruta direcció Maun.

La carretera està en obres, trobem trams acabats d’asfaltar pendents de pintar però quin luxe circular per aquí després de dos dies de botar com cabres dins el cotxe! I també trobem trams antics plens de forats que anem sortejant.


Arribem a Maun sobre les 12 del migdia. Anem a l’aeroport, doncs demà a primera hora del matí tenim reservat un vol panoràmic sobre el delta del Okavango però si per aquesta tarda hi ha places lliures i el podem canviar, tot això que tenim ja avançat, doncs Maun no té cap interès, així com passa amb les altres ciutats que ens hem anat trobant; acaben sent punts per omplir dipòsit, comprar al supermercat i poca cosa més.  Tots els vols estan plens i no és possible fer el canvi, així que mantenim reserva per demà a primera hora del matí.



Anem al supermercat a comprar una mica de cara a sopar i esmorzar, la compra és petita, ja cal anar ajustant bé, queden pocs dies de viatge. Després anem a l’allotjament, al Sedia Riverside, un hotel el qual part dels seus jardins els ha parcel·lat com a càmping. Els campistes poden gaudir dels serveis de l’hotel i això està molt bé perquè hi ha una piscina climatitzada (tot i estar fresqueta), parc infantil i un restaurant amb una agradable terrassa sota una pèrgola amb una fantàstica ombra. Dinem aquí. Fa moltíssima calor. Passarem tota la tarda aquí, amb el banyador entrant i sortint de l’aigua i gaudint del wifi. Els darrers 3 dies hem estat sense corrent elèctrica i wifi i estem molt incomunicats, així que aprofitem per penjar post al blog, escriure a la família que tot segueix bé i anar fent... Una mica de relax va bé.

Ens trobem un grup de turistes de Kananga, xerrem una mica en català i fem intercanvi d’impressions,... fins que es pon el sol i toca engegar la rutina vespertina: tendes, foc, dutxes, sopar,... i avui deixant-ho tot recollit a excepció de les tendes. Demà a les 7 hem de ser a l’aeroport pel vol panoràmic.

Des de la tenda enganxem una mica de wifi i seguim actualitzant el blog una mica incòmodes però és que la taula i les cadires ja estan recollides jajaja. Bona nit.

Cap comentari: