Ens llevem una mica abans de les 6 del matí, a 2/4 de 7 sortim amb transfer contractat des del mateix càmping Sanyeti de Kasane cap a visitar les cataractes Victòria situades a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe.
Hem de creuar frontera, sortir de Botswana i entrar a Zimbabwe i com ens adverteix en Dummy (es diu així el nostre xofer), creuar la frontera poden ser minuts o hores, mai se sap.
Una cua inacabable de camions espera creuar la frontera, per sort per entrar a Zàmbia a través d’un ferry que creua el riu Chobe en el petit poble de Kazungula. Nosaltres per a anar a Zimbabwe està prou bé, alguna furgo més de turistes com nosaltres i poca cosa més. En pocs minuts fem tràmit de sortida d’un país i entrada a un altre (cal pagar visat de 30$ o 30€/persona en efectiu), una horeta de cotxe i ja arribem a Victoria Falls per passar-hi tot el dia fins les 4 de la tarda, hora que pactem per la tornada.
Comencem la visita creuant un pont per sobre el riu Zambeze, on un costat és Zimbabwe i l’altre és Zàmbia. Per creuar el pont no cal segellar passaport sinó que dius que només vols creuar el pont i et donen un paperet per quan tornis i llestos, estalviant-te així pagar més visats. La Queralt ja tenia la il·lusió de fer record de segells en un sol dia en el seu passaport: Botswana-Zimbabwe-Zàmbia.
El pont és un arc d’estructura metàl·lica reblonada per on passa trànsit rodat, ferroviari i peatonal. A mig pont, un rètol adverteix del canvi de país. Des d’aquí les cataractes es veuen seques i no és la imatge que portàvem al cap, ens quedem amb una sensació de tristor que esperem s’esvaeixi quan entrem al Parc Nacional pel costat de Zimbabwe, doncs 2/3 parts de les cataractes es veuen des d’aquest costat i per tant hi ha millors vistes que des de Zàmbia. Estem a l’època seca però tot i així la setena meravella natural del món no es pot assecar mai. Esperem.
De fet, moltes guies recomanen visitar-la fora de l’estació de pluges, ja que quan ragen amb tota la seva força l’esquitx que genera és tant gran que només es veu la boirina o franja de l’aigua nebulitzada. Fem quatre fotografies i ens dirigim de nou a Zimbabwe per a entrar al Parc Nacional Victoria Falls. Ens adverteixen que una vegada entrem, tot i haver pagat l’entrada si en sortim, per tornar a entrar cal pagar de nou. De totes maneres a dins hi ha restaurant per dinar i tenim previst passar el dia passejant pels diferents miradors i gaudint de les vistes, la vegetació i tot el que ens hi trobem.
L’entrada al parc costa 30 $ i els nens 15 $ i es pot pagar amb targeta de crèdit.
Hi ha un senderó que va recorrent diferents punts d’observació permetent gaudir de fantàstiques vistes frontals i laterals per quedar-se badant i impressionat amb la força de l’aigua així com de la formació geològica única que un té davant seu. Son 1,7 kilòmetres de longitud i fins a 108 metres d’alçada, per on arriben a caure fins a un milió de litres per segon, que es diu aviat!.
Hi ha 17 punts d’observació, del número 1 al 13 ens trobem que tenen aigua i del 14 al 17 que ja veus el costat de Zàmbia ens les trobem seques. Al costat de Zàmbia tenen la coneguda, Devil’s pool, una petita piscina natural arran de caiguda on pots immortalitzar una foto que farà esgarrifar a tot aquell que la vegi. Des del costat de Zimbabwe s’observa el punt en qüestió i com la gent es banya, suposo que en época que va ple no es deu poder fer.
Tot i les recomanacions prèvies de portar capelina, funda estanca pel telèfon,... hem anat com sempre i quan ens hem mullat pels esquitxos de l’aigua ha sigut refrescant, divertit i molt agradable per atenuar la calorada.
Al matí el sol ve de cara i no es poden prendre gaire bones fotografies, per la tarda és molt millor. Podem donar-ne fe, perquè després de dinar al restaurant del costat de l’entrada (amb bon wifi gratuït i bon menjar), hem tornat a recórrer els miradors més xulos i la llum era una altra cosa a part de tenir el regal d’un majestuós arc de Sant Martí arrodonint la bellesa natural si cap.
A les 4 de la tarda ens dirigim al punt de trobada amb el transport de tornada al càmping, al costat de les botiguetes de souvenirs. Son insistents però educats i no arriben a atabalar. Tots tenen el mateix. No hem comprat res però hem llegit a la guia que si es compra res, es faci un regateig rebaixant el preu fins un màxim de la meitat del preu de sortida. Tenen manualitats amb llaunes de coca-cola i fanta xules, a part de moltes figuretes de fusta tallada, etc...
Ja a la furgo desfem el camí i creuem la frontera encara més ràpid que al matí, perfecte.
Arribats al càmping anem al mirador, és ple d’elefants! El càmping on estem té un waterhole just davant d’un mrador el qual té 3 nivells d’observació, el superior que és la terrassa del restaurant del càmping, un nivell inferior a cota de terreny natural amb sofàs i butaques a 50 metres de la bassa d’aigua sense cap mena de barrera ni tanca i un búnquer sota terra el qual s’hi arriba per un petit túnel. Dins el búnquer hi ha una filera de tamborets alineats on per una finestreta veus els animals bevent aigua a tocar, si et descuides l’elefant et tapa l’objectiu amb la trompa.
Us preguntareu on era el Marc, doncs fent fotografies al mirador i penjant el blog abans no tallin el wifi per satèl·lit a les 21 h en punt. Allà al mirador a estones es van quedar uns quants envoltats d’elefants tenint que esperar que marxessin per tornar amb tranquil·litat cap a cada parcel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada