Pàgines

dimarts, 3 de setembre de 2019

Parc Nacional de Chobe, veiem el 'Rei de la Selva'


Avui de nou el P.N. de Chobe, però aquest cop enlloc de veure’l des de el riu farem per terra un tram de la ribera del riu Chobe. Aquest parc és inmens i la idea inicial era creuar-lo fins al Delta d'Okavango, però la impossibilitat de trobar allotjament en el seu interior no ens ho ha permés, doncs com a mínim fan falta un parell de dies per travessar-lo.


Deixem el càmping de Senyati pel camí apte només per 4x4, una drecera que és tot de sorra. Són ¼ de 8 del matí tot i que els que surten de safari del càmping ho fan a les 6 del matí, així que tenim por de fer salat, recordeu que les primeres i últimes hores de sol son les millors per trobar animals.


Creuem Kasane i a uns 9 km arribem a l’entrada del Parc Nacional de Chobe.  L’entrada al parc costa 120 BWP cada adult i 50 BWP el cotxe (els nens menors de 8 anys no paguen entrada). Ens haurien d’haver donat un mapa però la noia que els dona, en una caseta a part, no ha arribat encara... Aquí a Àfrica donen feina a tothom, un et cobra l’entrada i un altre només dona mapes.... a tot arreu és així, molta gent i tasques que allà ho faria una única persona, aquí en tenen tres.


De nou els mapes d'Africa4Tracks i Maps.me ens faciliten la feina d'orientar-nos per les roderes del Parc, perque com és costum aquí, la senyalética brilla per la seva abscència.


Entrem al parc, en aquest cas només apte amb vehicle 4x4. Us recomanem abans d’entrar al parc abaixar la pressió dels pneumàtics per millorar la tracció i evitar quedar-se atrapats en molts dels bancs de sorra de les pistes. A nosaltres no ens ho han advertit i quan ens hem vist amb l’obligació de fer-ho ja estàvem rodejats d’animals.

Esperem veure molts elefants, a la guia indica que és l’animal majoritari. Per ara comencem com en molts parcs: impales, ocells, gallines negres, .... fins que al cap de poca estona, ja arran del riu, veiem un grup de vehicles de tours guiats aturats. Ens apropem el màxim possible i de sobte veiem dos lleons mascles i unes 6 lleones entre mares i cries. No ens ho podem creure, ‘El rei de la selva’, i no un, dos !. Llàstima que estem allà massificats i un dels lleons i totes les lleones s’atabalen i creuen entremig dels cotxes per marxar camp endins. Tant sols es queda arran de la pista principal un dels lleons mascles que es deixa fer fotografies, però està a l’ombra estirat i pesant figues. 

Després de fer algunes fotos i veure que ens hi podríem estar tot el matí, que aquest d’aquí no es mou, seguim recorrent el parc per la platja que voreja la riba del riu Chobe. El riu porta poca aigua, per tant els altres animals que veiem ens queden una mica lluny, estan més enllà de zones enfangades gaudint de l'aigua, tant els hippos com els elefants.

Veiem algunes aus i de sobte en Marc comenta que li estranya no veure cap cocodril, girem el cap a la dreta i allà, amb mitja cua dins l’aigua i tota la panxa sobre la sorra jau un cocodril que amb la nostra presència no entra a l’aigua, a diferència de com ho acaben de fer un parell que hi havia ben a prop i que volíem fotografiar. Cal ser ràpid, o enganxes el moment, o res.


Seguim fent caminets de sorra i quan decidim ja tornar ho fem prenent una pista secundària que creua el parc mig en diagonal per l’interior a veure si tenim sort de veure més animals tot i que ja son les 10 del matí i comença a ser tard. No trobem res de res, restes d’ossos d’algun elefant que va ser devorat segurament per una lleona i algun kudú o impala desorientats. Tot i així, estem agraïts per la sort d’haver vist els lleons, ha estat tot un regal. 

Deixem el parc no sense abans pujar la pressió de les rodes fins als 2 bars de nou perquè farem asfalt. Tornem a Kasane, benzinera i supermercat i comencem a tirar milles direcció a Nata.


A l’alçada de Panmatenga hi ha un indicador a mà esquerra de restaurant, càmping,... hi entrem i ens trobem amb un petit oasi ajardinat on dinem al seu restaurant abans de prosseguir per les inacabables carreteres rectes entre Kasane i Nata.

Una mica abans d’arribar a l’allojtament i al bell mig de la carretera principal hi ha un control veterinari, és com una duana però revisen que no portis carn, fan passar el vehicle per un fossar per netejar les rodes així com baixar del cotxe a tots els passatgers i trepitjar una cubeta on hi ha una manta impregnada del líquid desinfectant. Aquí ens confisquen uns fantàstics filets de vedella que havíem comprat a Kasane però ens deixen passar les cuixetes de pollastre. De tot el personal que hi havia, ningú ens ha sabut donar una explicació raonable, simplement repetien com un mantra: the rules, the rules, les normes, les normes. En fi, si els hi han vingut de gust per sopar, bon profit!, nosaltres canviarem el menú i endavant. A la frontera portàvem més carn vermella que no pas ara i ens van dir que com que estava ben envasada no passava res. Aquí cadascú s’aplica la norma segons l’article 25. 



Uns 50 km abans d’arribar a Nata dormim al Elephant’s Campsite on també tenen una bassa d'aigua que s'emplena d’elefants. La zona d’acampada està a petar de gent i això que avui arribem aviat, això vol dir que d’aquí al vespre s’anirà omplint més. Les parcel·les no estan limitades i el terra és tot sorra. Ens emplacem a una vora, just arran del límit per on passen els elefants que campen com si res. 

A la guia diu que hi ha wifi, i no n’hi ha però es que tampoc hi ha preses elèctriques on connectar la nevera, carregar bateries de telèfon i càmeres i per rentar els catxarros de cuinar les piques estan desmuntades (potser se les han carregat els elefants...).  Quan et dutxes, el muret no arriba a sostre, a partir de 180 cm i fins a uns 250 hi ha una franja que veus els elefants passar. És tot plegat, molt obert però t’hi acostumes quan veus que ells van fent com si tu no hi fossis. 

El millor del camping la terrassa del bar emplaçada just davant la bassa on s'aglotinen els elefants i on ens apalanquem per veure'ls passar i escriure una mica de diari.

Cap comentari: