Cap d'any a Oman

Tot esperant que s'assequin les tendes i abans d'esmorzar, anem a caminar i a endinsar-nos pel barranc que tenim davant del campament (snake gorge). Aprofitem les aigües d'aquest torrent per rentar-nos la cara. Les parets són altíssimes i ens hi endinsem tots cinc una estona fins a trobar aigua. En Lluis i en Marc tenen unes ganes boges de fer el barranc, i marxen una estona sols, però tornen ben aviat, doncs no disposen del material necessari per continuar endavant i un salt alt amb aigua que podrien saltar però del que no podrien recular els frena. Mentrestant la resta de l'expedició fa fotos i en Xavi es posa a pintar amb un guix una immensa roca allisada per l'erosió. Sempre deixant empremta ell.

Tornem al campament, esmorzem, desmuntem tendes, posem la reductora al 4x4 i amunt ! seguim remuntant el wadi. La pista està força transitada de pic-ups de gent local que transporten persones, bestiar i productes agrícoles. Finalment arribem al poblat de Bilad Sayt, que ens apareix de cop i volta al fons de la vall. El poblat es troba recollit al peu de la magnífica serralada de Jebel Akhdar, i envoltat d'un gran palmerar i camps conreats. Un poblat amb cases de fang envoltat d'un autèntic oasi, senzillament meravellós.

Passegem pels carrerons del poble, observem la gent que entra i surt de la mesquita, ens enfilem a la fortificació que hi ha al punt més elevat, creuem els camps i el palmerar tot fixant-nos amb l'antic però efectiu sistema de regadiu que utilitzen, simplement ens deixem transportar a un altre època. En Xavi està meravellat i amb ganes de quedar-se a viure allà una temporada.

De nou al 4x4 per afrontar les darreres fortes rampes que ens portaran al capdamunt de la serra. Mirant-la de lluny no sabem per on s'enfila, però sembla mentida com poc a poc i revolt rera revolt arribem al coll que ens creua a l'altre vessant. Les vistes són increïbles al arribar dalt, però sobretot ens emportem una sorpresa al veure la quantitat de cotxes i turisme local que hi ha observant la vista. Tot i que el nostre nou llibre de 4x4 no ho diu, per l'altre banda acaben d'asfaltar la pista que puja al coll, permetent accedir-hi tot tipus de vehicles. Encara que ens sap greu, ja ens està be, doncs podem baixar una mica més ràpid del previst i visitar un altre zona.

Decidim anar al Jabal Shams (muntanyes de la lluna), un mirador (Falcon's view) que es troba a gairebé 3.000 m d'alçada amb uns penya-segats als teus peus de gairebé 1.000 m de caiguda lliure i des d'on s'observa una vista increïble del que anomenen "El Gran Canó d'Oman" (Wadi Nakhr Gorge). Tot i que gairebé tot el recorregut per arribar al mirador està asfaltat, ens cal posar en algun punt la reductora per pujar, doncs el pendent de la via a vegades és brutal. Un cop dalt gaudim de les vistes i aprofitem per dinar, moment en que llegim a la guia que just al peu d'aquests espadats que acabem de visitar hi ha un poblet habitat i clar ... no ens en podem estar sense anar-hi.

El Wadi Ghúl ens portarà fins el poblet per un congost fins arribar ben be al peu del canó que érem abans. Aquí hi viu una única família que ens convida a prendre dàtils i ens ensenya el poble. Les vistes des de sota són molt diferents i també força interessants, sobretot si les mires amb els ulls d'escalador de'n Lluís, que se li cau la baba.

De tornada ja se'ns fa fosc i busquem un hostal a la població de Bahla, però no el localitzem. Finalment decidim anar a passar la nit de cap d'any a Nizwa (antiga capital d'Oman), però tot i lo important de la ciutat, trobem tots els hotels plens. Finalment, després de preguntar molt, el propietari d'un petit hostal ens diu que disposa d'uns bungalows a 14 km de Nizwa. Ens els ensenya i n'agafem un per tots 5, doncs no hi ha res mes i necessitem una dutxa urgent.

Un cop nets, decidim anar a sopar a la ciutat i celebrar allà el canvi d'any, però clar, aquí això no es celebra i ho trobem absolutament tot tancat. Finalment acabem sopant al restaurant d'un hotel que a les 23:45 h ens diu que ja tanca. El convencem perquè ens deixi quedar fins les 12h i poder fer el nostre peculiar fi d'any. Com que no hi ha campanades per la tele ni a les mesquites del país, ens toca inventar-les, per tant les gravem en un telèfon mòbil fent sonar una copa amb cops de cullereta i ho posem d'alarma perquè es reprodueixi a les dotze. Com que no tenim raïm, traspassarem l'any amb grills de mandarina. Quan sona el mòbil, ens descollonem, riem, i intentem engolir els grills de mandarina. BON ANY 2010 !!!

4x4 a tope !!!

Després d'esmorzar a l'hostal, anem a visitar el poble de Ar Rustaq, poblat situat al peu de les muntanyes de Jebel on les aigües dels seus Wadis nodreixen la vall del poble.

Anem al casc antic de Ar Rustaq on visitem una de les fortificacions més antigues del país. Aquesta esta construïda amb fang, te tres nivells diferents i quatre torres, que fan una delícia als amants de l'arquitectura, doncs se'ns permet anar per qualsevol racó i el podem recórrer tot. Des de les parts altes, les vistes dels palmerars del poble amb les grans muntanyes al fons son fantàstiques. Ens ha agradat molt.

Feta la visita, ens arribem a un poblat proper (Awabi) per endinsar-nos a través del Wadi Bani Kharous al cor de les muntanyes de Jebel Akhdar. Les roques que les formen són molt interessants geològicament, es tracta d'escorça oceànica emergida en superfície (ofiolites). Aquí anem a veure, a part del paisatge, si trobem unes pintures fetes a les roques de 1500 anys d'antiguitat. L'únic que trobem no sembla que sigui tant antic, per tant seguim la ruta prevista sense perdre més temps.

Per recórrer les muntanyes de Jebel Akhdar agafem el Wadi Sahtan, un autèntic engorjat de roca que en porta fins el poblat de Fashah, un oasis de palmeres i cases on s'obre la muntanya i una ampla vall ens permet veure la magnitud d'aquesta serralada. Gràcies al llibre de off-road i a les fotografies aèries adjuntes (enlloc de mapes), ens serveix per orientar-nos i endinsar-nos cap a un poblet que es troba al peu dels cims més elevats d'aquesta àrida muntanya de 3.048 m. La pista s'empina moltíssim, tant que ens veiem obligats a posar la reductora del 4x4. Ràpidament guanyem alçada i disfrutem del paisatge i del recorregut. Els penya-segats que ens envolten són espectaculars i altíssims. Després d'una llarga estona de cotxe arribem al poble, fi del recorregut, que com que el camí no te sortida, hem de recular un troç. En el punt més elevat del recorregut de tornada, ens aturem per fer un pic-nic per gaudir d'unes vistes esplèndides.

De nou a Fashah, ens aventurem a creuar una nova serralada amb l'ajuda de les ortofotos del llibre. Tot i equivocar-nos un parell de cops, aconseguim creuar de Wadi i entrar al Wadi Bani Auf, l'únic a través del qual es possible creuar la serralada de nord a sud amb 4x4 per complet, i on es troba el poblat habitat més elevat d'Oman, Bilad Sayt.

Tot remuntant el torrent, ens creuem amb un petit barranc (small snake gorge), on en Lluís, l'Edu i em Marc marxen a "descubrir-lo" i acaben banyant-se en una dels seus pous d'aigües cristal·lines. Mentrestant la Montse i en Xavi s'ajeuen a una de les grans roques erosionades d'aquest torrent per descansar del traqueteig del cotxe.

De nou la pista comença a necessitar de la reductora. Es fa fosc i decidim buscar un lloc on acampar (el llibre n'indica un). Quan hi arribem trobem una família que també ha acampat, són uns holandesos simpàtics amb els que xerrem una estona. Nosaltres muntem les tendes una mica més enllà per estar sols. En Xavi està nerviós i emocionat, alhora que flipant del lloc passarem la nit, per ell això d'acampar a l'aire lliure és una novetat. Tot i que no fa fred, fa falta una foguera quan s'acampa, per tant, mentre uns preparen el sopar, la resta anem a buscar llenya.

Sopem al voltant del foc i fem una "sobretaula" tot menjant festucs. Retirada al llit que demà el dia serà dur. Tot i així en Xavi i en Marc es queden una estona més contemplant la lluna plena que ens il·lumina, moment en que en Xavi aprofita per pintar a la "llum de lluna" i en Marc prova de fer fotos nocturnes. Tots dos quedem content del resultat de les nostres "obres d'art".

Muscat

Ens llevem d'hora, la intenció és recollir el cotxe i començar el viatge el més aviat possible.

Esmorzem a l'hotel i en Marc i en Lluís marxen a buscar el cotxe, però no és tant ràpid com ens imaginem. Tot i tenir reservat un 4x4 per avui a primera hora ens diuen que no tenen cap vehicle. Més tard ens ofereixen un cotxe normal fins a a les set de la tarda que és quan potser podríem recollir el 4x4. Després de discutir una bona estona, ens ofereixen un 4x4 més petit del demanat. Això és desesperant, però seguim insistint i cap allà a la 1 del migdia aconseguim el 4x4 gran que havíem reservat, un Toyota Land Cruiser Prado (ja ens ho havien dit que era difícil aconseguir cotxes de lloguer aquí, però no ens pensàvem que tant !!!).

Tot esperant que ens fessin els papers pel cotxe de lloguer, a una llibreria propera, tot xafardejant descobrim un interessant llibre amb rutes de 4x4 per Oman, que comprem per completar la guia Bradt que portem (antiga i no massa bona).

Mentrestant a l'hotel, l'Eduard en Xavi i la Montse estem arreglant el món amb una conversa intensa a l'habitació. Arriben en Lluís i en Marc i ja el grup sencer carreguem maletes i apali, a descobrir el Sultanat.

Primera visita, la gran mesquita. La qual després de passejar una mica pel jardí no vam poder entrar perquè estava tancada als no musulmans. Tot i així des de l'exterior, apreciem la seva gran cúpula i els alts minarets. És la tercera mesquita més gran del món i francament ens agrada i ens quedem amb les ganes de visitar-la per dins (pels no musulmans només es visita de 8 a 10 del matí, si no haguéssim estat tanta estona llogant el cotxe !!!!).

Anem cap a la zona de la Corniche de Muscat, a la badia de Mutrah. Un agradable passeig marítim amb cases blanques antigues amb ornaments, les mesquites amb els seus minarets i el soc (zoko).

Ens arribem fins a un extrem de la badia per visitar el poble antic de Muscat on hi ha el palau del Sultà d'Oman. Un edifici molt kitch, Al Alam Palace, sembla tret dels dibuixos de l'Arale!. Està rodejat per dues fortificacions antigues molt integrades al paisatge i emplaçades estratègicament dalt de les penyes d'ambdós costats de la badia per contrarestar els antics atacs marítims.

Anem a dinar en un xiringuito de la Corniche, amb terrassa. Les llaunes de Coca-Cola estan escrites en àrab i són com les d'abans, l'anella s'arrenca! quins records. Aquí es llegeix de dreta a esquerra i s'escriu també així, clar.

Ja tips entrem a passejar pel soc, un laberint de passadissos plens de botigues agrupades per gremis: espècies, perfums, roba i or principalment. Tot són botigues per la gent del país (hi ha poc turisme encara clar !!!). Ens criden l'atenció les botigues de roba que són mono temàtiques, o be tenen vestits de color negre per les dones o be vestits blancs pels homes. Al soc de l'or, a les joieries veiem dones provant-se joies sota el vel negre que els tapa la cara. És curiós comprar un complement que no es pot lluir en públic. Tot i així es posen el mirall per sota del vel per veure si els queda be el que s'estan comprant. :D

D'aquí ja marxem direcció cap a la serralada de Jabal al Akhdar. Prèviament parem en un super per comprar provisions perquè estarem un parell de dies per la muntanya i cal estar preparats.

Agafem carretera fins a Ar Rustaq on passarem la nit en un hostal local que ens han indicat uns homes que hem trobat asseguts a en una plaça. La gent és molt amable i simpàtica, i gairebé tots parlen anglès. Ens sentim ben acollits i benvinguts.

Sopem de nou en un xiringuito amb terrassa i tastem per primer cop els fantàstics batuts de fruita i/o vegetals. L'Edu "triunfa" amb el de pastanaga i en Lluís ha de fer esforços per xuclar el d'alvocat.

L'hostal estava ple, només els quedava una habitació tipus apartament i ens hi instal·lem tots cinc, des d'on preparem la ruta de l'endemà amb el nou llibre Oman Off-Road.

Cap al Pròxim Orient

Aprofitant el calendari laboral per les vacances de Nadal, ens decidim a fer un viatge ideal per aquestes dates en quan a clima. Marxem al Sultanat d'Oman.

Aquesta vegada però no marxem sols, ens hi acompanyen tres amics, en Lluís, en Xavier i l'Eduard qui s'ha apuntat a darrera hora.

Volem via Madrid, como no. L'avió surt amb més d'una hora de retràs des de Barcelona i a Madrid hem de recollir la bossa, canviar de terminal i facturar de nou. No ens esperen, son bitllets independents. Vueling ens fa patir, esperem arribar a temps. Quin neguit!

Les maletes surten ràpid i el bus de connexió també però arribem just cinc minuts abans de tancar el vol. Uff!!.

Cal enrecordar-se de portar al damunt la targeta de crèdit amb la que s'ha fet la prereserva per internet perquè sinó...et pots quedar a terra, com gairebé li passa a l'Eduard. Finalment ens salva internet gràcies al i-phone de'n lluís i tots cinc embarquem cap a Muscat (Oman) via Doha (Qatar).

Arribem a les 3 de la matinada a Muscat, hora local. Tramitem els visats corresponents (12 € cadascun) i marxem a l'hotel que teníem reservat per internet. Vam demanar a la reserva que ens vinguessin a buscar a l'aeroport, i al sortir a la terminal, ens trobem un paio amb un cartell amb el nom d'en Xavi i en Marc, fantàstic ens han vingut a buscar a l'aeroport a aquestes hores!! i en dos cotxes perquè clar, som cinc.

Dormim ben plans.