Arribem al aeroport, paguem les tases d'accés per obtenir el visat, i ens distribuim un per cada companyia de lloguer de cotxes en busca del millor al millor preu (comparatiu "on line"). Agafem el cotxe, hi carreguem l'equipatge i ens acostem al centre. Fem una parada per veure tot el skyline de Doha. Ve a ser el Dubai de Qatar. Hi ha un edifici singular de cada arquitecte de renom. A simple vista es veu una germana, gairebé bessona, de la torre Agbar de Barcelona, de Jean Nouvel, es clar.
Tornem a pujar el cotxe i anem cap a turisme tot passant per sota dels grans gratacels i anar badant del que han muntat enmig del desert. De com han guanyat terreny al mar i de la gran quantitat d'obres en marxa. La gran majoria, hotels i oficines.
Arribats a turisme ens atenen molt bé, ens obsequien amb unes bosses amb un mug, una gorra, un cd, paperassa i una agradable conversa del Barça i Barcelona. El noi ens comenta que a Qtar hi ha el Rafa Nadal que juga aquesta tarda al torneig de tenis i que ell hi anirà. Bromejant i rient ens comenta si ens agradaria anar-hi, li deixo el número de mòvil i quedem que si aconsegueix entrades ens trucarà.
Dinem a costat de turisme i prenem el cotxe al·lucinats de tant bona rebuda, i estem pendents del mòvil. Ens trucaran?.
Decidim fer la nostra perquè tenim poques hores i cal aprofitar-les. Ens acostem cap unes torres bessones de Zaha Hadid que fan ziga-zaga abans d'anar cap una zona nova guanyada al mar. És aqui, al peu de les torres que sona el mòvil, és el noi de turisme i em diu que té entrades per tots cinc. No ens ho creiem. Deixem la nova zona guanyada al mar per una altra ocasió i estressats despleguem el mapa intentant localitzar el tenis. En 15 minuts ens esperem per entrar. Anant cap allà ens adelanta un cotxe especialment luxós (ho dic perquè el que circula per aqui ja ho és força) i creiem que va un tenista dins, de manera que el seguim i si, anava cap allà. Aparquem, ens posem les gorres que ens han regalat i localitzem al noi de turisme. Ja tenim entrades...i ja som dins. Al·lucinant. Aquest matí quan ens hem llevat...cap de nosaltres no s'hagués imaginat on seriem al migdia!
L'ambient és molt exclusiu aqui dins, anem als nostres seients i comencem a veure tenis, un, un altre, el Rafa Nadal, després el Roger Federer...es fa de nit i després de forces intents frustrats aconsegueixo arrencar als nois del seient i anar al Zoco de Qtar. Està molt bé el tenis però...no hem vingut només per això, no?. Anem al Zoco, ja estant tancant gairebé però en tenim prou per fer-nos una idea. Ens sembla una mica de cartró-pedra. Com la Roca-Village o el Poble Espanyol. Allà localitzem un restaurant molt xulo per sopar abans d'anar a l'aeroport.
A la taula del costat hi ha cinc noies amb la túnica negra, mocador i bel. Només se'ls hi veuen els ulls. Estic encuriosida de com menjaran. Doncs...pel costat, s'enretiren una mica el bel i cullerada!. Se'm fa estrany estar a la taula del costat amb una situació tant diferent. En fi.
Prenem algo lleuger excepte ... l'Eduard i en Xavier que segurament darrera l'aparent traducció de plat de verdures no s'imaginavem la perola de 1/2kg amb suc que els hi porten. Quin fart de riure. En Xavier està indignat, nens passant gana i allò és per rebentar. En fi, és el què passa quan vas fora i no acabes d'entendre què demanes ... a vegades surt bé ... i a vegades no.
De camí a l'aeroport ens aturem de nou al mateix lloc que aquest matí hem mirat el skyline de dia per fer la foto de nit i badar una mica.
La visita a Doha ha sigut una mica llampegant i plena de sorpreses però que ha estat suficient i no tenim la sensació de deixar-nos res important per tornar-hi.
Volem d'Orient a Occident en la nit de Reis concloent unes vacances de Nadal amb molt bons records viscuts.