Enmig del desert

Ens llevem amb els primers raigs de sol del dia en ple desert de Wahiba Sands. Ens envolten milers de dunes de sorra que amb la primera llum del dia tenen una tonalitat més torrada que la resta del dia.

En Salim ens ve a buscar, és el nostre guia que ens acompanyarà a creuar el desert. Anem cadascú amb el seu cotxe de manera que ens anem tornant perquè en Salim tingui copilot i no vagi sol. Així mateix en el nostre cotxe els conductors també van rotant per a viure el que és conduir sobre la sorra del desert. No hi ha pista ni carretera, és un camp a través, en aquest cas, un desert.

L'aventatge de portar en Salim, a part de no perdre'ns és que si el cotxe se'ns encalla, ell té una gran facilitat en desencallar-lo de la sorra, sigui amb habilitats soles o bé lligant-lo al seu i fent-li quatre estrebades. Domina molt.

No trigem gaire en aturar-nos al cap d'una horeta o així a fer el pipa a les dunes. En aquest cas en Salim ens agafa el nostre 4x4 per exhibir-nos què pot fer. Pugem i baixem les dunes fins hi tot marxa enrera, les creurem lateralment escorant el cotxe moltíssim (i sense volcar, important!). Ens ho passem com a nens petits en un parc d'atraccions.

En Salim treu del maleter una garrafa que havia recollit abans del mig del desert (no és que hagi brossa però puntualment es pot trobar alguna deixalla d'algun incívic). Retalla la garrafa de plàstic i en un moment la converteix en un trineu per tirar-nos duna avall i disfrutar com fins ara havíem fet de petits a la neu però a la sorra. Divertidíssim!!

Continuem la ruta. Anar amb en Salim de copilot és entrar encara més en l'autenticitat del moment. Ell mateix, la música que porta posada a tot drap i cantant, el paisatge del voltant, etc... així com la conversa sobre coses cotidianes d'uns i altres que fan adonar-nos que som diferents en la manera de veure les coses perquè ens han educat d'aquesta manera i així ho entenem i ho respectem uns i altres. Visca la diversitat.

A mig camí ens aturem en un poblat de tendes enmig del desert, hi viuen uns coneguts seus. Son molt hospitalaris i de seguida ens ofereixen asseure'ns sota una pèrgola de palla, sobre unes estores i ens treuen té i un platet de dàtils els quals en qüestió de segons queden coberts de mosques. Ens asseiem en rotllana i en Salim ens fa d'interpret entre ells que tenen curiositat per saber de nosaltres així com nosaltres d'ells. Hi ha una noia, molt maca. Va vestida amb una túnica molt treballada amb mocador al cap i maquillada resaltant els seus trets. Es sorpren de veure la montse sense maquillar i la convida a anar en una altra tenda a soles i maquillar-la. No s'ho pensa ni dos segons i l'acompanya. Una experiència així no se la pot perdre. Les nenes del campament la segueixen rient i parlant entre elles. Ens imaginem què deuen dir.

"Entro a la tenda i m'assec al terra amb les cames creuades i tanco els ulls. Al voltant seuen les nenes i la noia al meu davant amb una caixeta amb pintes, colorets, pintallavis, ... Em pentina com si fós una nina. I em comença a maquillar els ulls, els pòmuls i els llavis. Les nenes del voltant riuen. De tant en tant obro els ulls perquè el moment és especial i vull tindre imatges per recordar-lo. Surto de la tenda i tots queden parats (es que jo mai em maquillo...). Ens fem una foto amb la noia i en ruta de nou amb els cotxes".

Passem per algun altre poble i donem galetes als nens. En Salim també li agraden i va picant.

Tornem a parar, ara a casa d'uns parents de'n Salim, viuen en un poble. Perquè us en feu una idea son 10 o 12 cases una al costat de l'altre i prou. Però clar, enmig del no res, trobar de cop això ja ho consideres un poble. Entrem en una sala on també ens porten té com a benvinguda i ens pregunten com ens diem,... torna en Salim a fer d'interpret. La curiositat és mutua.

De nou criden a la Montse desde fora al pati les dones per parlar-hi a part (a la sala no s'atreveixen a entrar). Les nenes petites, que van a l'escola, parlen anglès. "Em pregunten quants anys tinc, quants fills tinc i qui dels quatre que m'acompanyen és el meu marit o bé si ho son tots. Es sorprenen que tingui 31 anys, no estigui casada ni tingui cap fill però no noto que sigui una gran sorpresa perquè es posen a riure entre elles i comenten. M'imagino que el mateix que comentariem nosaltres de saber que una noia amb només 21 anys ja està casada i té no sé quants fills. Som diferents, ho sabem i ens respectem tot i no compartir ideologies i religions".

En fi, emprenem de nou la ruta, ja la darrera etapa. Tenim moltes ganes de visualitzar el desert amb el mar al fons. Ha de ser espectacular. Doncs si que ho és. La franja taronja del desert i el blau del mar junt amb el del cel.

En Salim ens proposa refrescar-nos una mica acostant-nos a una platja a banyar-nos. Li hem comentat si li feia res que la Montse es banyés en biquini. Tenint en compte que la seva esposa va tota tapada i amb màscara a la cara hem volgut ser prudents. Ha dit que no, que no té cap problema així que tots ens hem banyat. No hi havia ningú i la olor forta de peix ha fet que no prolonguéssim molt el bany.

Seguim la darrera etapa que ens portarà fins Shannah a agafar el ferry cap a l'illa de Masirah, allà ens deixarà en Salim, qui ens ha ajudat a creuar el desert i ens ha acostat a la vida dels omanís de més aprop.

Apropant-nos al ferry ja trobem carretera i vehicles carregats fins dalt, molts d'ells pescadors, que també van a agafar el ferry.

Ens acomiadem de'n Salim, ha estat un bon guia i company de viatge. Matem el cuc tot esperant que pugi la marea i pugui sortir el ferry. No hi ha horaris, son aproximats, les marees manen.

Dalt del ferry hi ha tres turistes més, un nord-americà, un àrab i un europeu d'Irlanda que van a l'illa també i ens comenten que saben d'un hotel. Com que anem sobre la marxa i s'està fent tard, decidim provar si hi ha lloc i allotjar-nos en el mateix hotel que ells.

Tenim sort, queden habitacions. Deixem l'equipatge i ens anem de nit a veure si veiem tortugues a la platja però no tenim sort. Així que decidim anar a sopar. Ens trobem els coneguts a la terrassa del restaurant quan parem a sopar. No es que hi hagi gaire oferta. L'illa és poc poblada. Anem a dormir i demà serà el dia per a coneixer-la a fons.