"Estemdevacances" arriba a Santiago

Aquest cop, escric un post d'una activitat realitzada conjuntament amb la Txell i en Xavi, uns amics viatgers que finalitzen aquí a Santiago l'aventura de fer la Volta al Món. Com no, també disposen d'un blog on detallen i il·lustren el dia a dia dels seus viatges, el qual us el recomano consultar, ja sigui per xafardejar o be per preparar-vos algun viatge que tingueu previst realitzar, doncs realment han voltat "per tot el món".  (estemdevacances.blogspot.com)

Aprofitant que jo (Marc) estic treballant a Xile (veure post del 07/06/12 - "Expatriat al con sud"), es van posar en contacte amb mi en Xavi i la Txell per veure si podíem veure'ns. Evidentment vam quedar i sabent que la seva idea era fer visites del centre de Xile amb seu a Santiago, els vaig oferir el meu piset per allotjar-s'hi (mentre jo treballava !!!!).

Tot i així vam "buscar" una mica de temps per veure'ns i els vaig ensenyar un dia breument la capital xilena, i un altre dia vam anar a fer una excursió pel Cajón del Maipo, una de les zones Cordilleranes pròximes a Santiago i de força interès turístic, tant per la seva rica arquitectura natural, la seva diversa flora i fauna silvestre i les interessants activitats que es poden desenvolupar aquí com Muntanyisme, Escalada, trekking, Cavalcada, entre d'altres (veure post 31/08/12 - "Endinsant-nos als Andes").

Concretament vam anar al "Monumento Natural el Morado", una zona protegida i administrada per la CONAF (Corporació Nacional Forestal), que es troba a la localitat de Baños Morales, on vam deixar el cotxe i iniciar la caminada. El dia estava mig ennuvolat, però quan sortia el sol aquest apretava força i ens faria suar. Després de creuar el pont sobre el riu Morales, hi ha la guarderia de la CONAF, on s'ha de cancel·lar una entrada per ingressar (2.000 pesos / persona). Ah !, no ho he esmentat, però a l'excursió ens va acompanyar en Ricard, un amic i company de la universitat que per qüestions laborals també viu a Santiago.

El primer tram de la caminada és fins al sector d'Aigües Panimávidas (3 km), dura aproximadament 1 hora i és en pujada, però bastant portable. Tot està molt verd i florejat, els rius baixen plens producte del desglaç; doncs ha arribat ja la primavera a Xile i es nota. A mesura que guanyem alçada, disfrutem de les vistes de la vall i gaudim de la presència, cada cop més propera del cim El Morado. 

Les Aigües de Panimávida és un sector amb un fenomen natural força curiós, el qual no coneixíem i que ens va sorprendre gratament. Són aigües que sorgeixen de l'interior de la terra, les quals brollen en forma líquida i gasificada des de diversos bassals. Son produïdes pel pas de les aigües del desglaç a traves de fissures de guix i calcita i que afloren a la superfície com a ferro carbonatat, denominades aigües minerals. La major part de les vegades no són una gran aportació d'aigua pels rius o llacs, però si lliuren un veritable espectacle de colors i formes, principalment pels molts minerals presents en l'aigua.

Continuem la caminada, i després de recórrer un total de dues hores aproximadament, arribem al Llac El Morado, localitzat a 2.400 msnm., on fem una paradeta per recuperar forces abans de baixar tot fent un petit pic-nic. Des aquí es pot visualitzar al nord el cim El Morado (5.060 msnm.) i al nord-oest el cim San Francisco (4.320 msnm.) i la seva glacera. En aquest cas, la neu encara permanent no ens permet seguir l'excursió, doncs aquesta finalitza un km més amunt fins arribar als peus de la glacera San Francisco (en aquest cas jo, m'ho deixo per un altre ocasió).

Es recomana visitar aquest extraordinari paratge entre els mesos d'octubre i març, ja que per les seves condicions climàtiques desfavorables (graus sota 0 º i neu) el parc es tanca la resta de l'any. 

Un cop al cotxe, acabem de remuntar el riu Volcan, que ens porta fins a Baños Colina, un lloc recòndit, majestuós i silenciós, als peus de la Serralada dels Andes i pròxim a la frontera Argentina. Es tracta d'uns banys calents d'aigües termals, unes basses naturals disposades com terrasses a l'aire lliure, formades pels dipòsits calcaris d'aigua termal, amb temperatures de fins a 70 º C,  on un pot gaudir d'un relaxant i terapèutic bany d'aigües minerals i fang, observant el fascinant entorn natural Cordillerano al costat del riu (8.000 pesos / persona).

Tot i que ens venia de gust el bany, no dúiem ni tovallola ni banyador, a més de que ja es feia tard i el dia tampoc acompanyava, però val a dir que de ganes no en faltaven.

De retorn cap a la capital, fem una darrera aturada per visitar a un salt d'aigua. En resum, un dia força complert i amb bona companyia que acaba amb un bon sopar a casa després de la reconfortant dutxa i la crema hidratant, doncs tot i no fer gaire bon dia hem quedat tots escaldats com a pebrots.

En Xavi la Txell marxen l'endemà a l'Illa de Pasqua, quina enveja !!!