Avui és el Sant de la Queralt ! FELICITATS !!!!
Ens llevem en un paratge impressionant i amb un dia radiant, dir que és de postaleta és poc. Baixem a esmorzar i ens serveixen com quinze plats de coses delicioses (bé, els cogombrets amb vinagre, per mi, no calen). A la granja on hem dormit, a Mojstrana, tenen vaques, porcs i hortets. Tot el que fan i que et serveixen a l'esmorzar és de producció pròpia: paté, mató, formatge, embotits, pa, raïm, mantega, llet, kefir, melmelades,... Sap greu no acabar-s'ho però tenim que caminar i no podem sortir tant plens.
La Queralt s'ha pres molt satisfeta la llet i després ha sortit a fora a dir-li a una vaca que estava molt bona i que havia fet tot el got.
Pugem al cotxe i ens enfilem per la vall de Vrata, paral·lela a la que hem dormit. És una llarga vall, estreta i profunda dels Alps Julians. La pista per on remuntem la vall amb cotxe, amb trams del 25% de pendent, acaba en una zona d'aparcament sota les verticals parets de la cara nord del Triglav, el cim més alt d' Eslovènia (2.864m). Des d'aquí es pot iniciar l'ascensió dels mil vuit-cents metres de desnivell d'impenetrables penya-segats. Una visió molt espectacular i poc concorreguda de turistes.
A mig camí d'aquesta vall (Vrata), hem fet una petita excursió fins a la Slap Pericnika, una cascada formada per dos salts d'aigua consecutius, el superior de 16 metres i l'inferior de 52. Té la peculiaritat que es pot caminar per darrera d'ambdós salts d'aigua, obtenint una visió molt diferent i alhora espectacular d'aquesta.
El salt d'aigua genera una pluja fina en suspensió que en trams del caminet de pujada cap a la cascada et deixa moll. A la Queralt li diverteix això de mullar-se i clar, corre allà on pot patinar. Un patir vaja !
Des d'aquí ja marxem cap a Kranjska Gora on iniciem el circuit 1 de la guia Slovenia Car tours and walks (aquest cop circuit de cotxe). Aquest poble és coneguda per la seva estació d'esquí propera a la frontera italiana i austríaca. Des d'aquí iniciem l'ascens al pas de Vrsic. La pujada per la carretera és d'un fort pendent de revolts amb zig zag (recordeu l'anunci de la Biodramina ??). Els revolts estan numerats del u al vint-i-quatre i estan pavimentats amb llambordes enlloc d'asfalt. Al llarg de l'ascens hi ha diferents punts de parada per anar gaudint de les vistes i fer més amena la pujada fins arribar dalt del coll a 1.611 metres d'alçada.
Dinem uns entrepanets i iogurt en unes taules de pícnic just al peu del caminet de sortida. Aquest està indicat mitjançant unes pintades tipus de GR, però amb cercle (vermell exterior i blanc interior). Mentre caminem, a mesura que ens trobem els senyals els anem tocant tots i li expliquem a la Queralt que serveixen per anar confirmant que anem pel bon camí (fent didàctica de la muntanya).
La primera part de la pujada és força desnivellada fins arribar a un coll, on aprecies l'alçada de les parets de l'impressionant Mojstrovka (2.332 metres). A partir d'aquí el camí planeja fent pujades i baixades fins apreciar el cim a on ens dirigim. Per últim, des de un segon coll es fa la pujada al cim per una agradable pendent de gespa.
La Montse i la Queralt desfan el camí fet i en Marc torna per una variant més alpina que va per la base del Mojstrovka, més empedrat i trepitjant alguna congesta de neu (o fins hi tot vorejant-la degut a que, per mentida que sembli, estava força gelada i patinava molt). Just abans d'arribar al cotxe ens atrapa en Marc. La Queralt ha fet tot el camí de tornada a peu (a diferència de la pujada que ha anat a l'esquena del Marc), això si, distraient-la amb qualsevol cosa, fent-la cantar, ... Uns italians impressionants anaven exclamant "Io, la piccola bambina !!!".
Se'ns ha fet tard per baixar el coll de Vrsic cap a Bovec ja que des de allà hi ha molts km per carreteres locals i arribaríem molt tard a casa, així que tornem pel camí d'anada que és el més curt per anar a buscar l'autopista. Quina pena que el dia d'avui no tingui més hores. El temps, el paisatge i tot ens ha acompanyat !
Quan arribem a casa, al jardí ens trobem els pares dels nostres exchangers que estan tallant la gespa. Molt amables ens ensenyen racons que encara no havíem explorat: una parra plena de raïm i un pomer. El senyor ens cull unes pomes vermelles amb un artil·lugi que s'ha fabricat ell mateix consistent amb un bastó i una cistelleta a l'extrem. Boníssimes ! Es fa de nit, ens acomiadem, a sopar, bany, diari del viatger i a dormir ! 
1 comentari:
Impresionantes montañas
Publica un comentari a l'entrada