Pàgines

dimecres, 30 de desembre de 2009

4x4 a tope !!!

Després d'esmorzar a l'hostal, anem a visitar el poble de Ar Rustaq, poblat situat al peu de les muntanyes de Jebel on les aigües dels seus Wadis nodreixen la vall del poble.

Anem al casc antic de Ar Rustaq on visitem una de les fortificacions més antigues del país. Aquesta esta construïda amb fang, te tres nivells diferents i quatre torres, que fan una delícia als amants de l'arquitectura, doncs se'ns permet anar per qualsevol racó i el podem recórrer tot. Des de les parts altes, les vistes dels palmerars del poble amb les grans muntanyes al fons son fantàstiques. Ens ha agradat molt.

Feta la visita, ens arribem a un poblat proper (Awabi) per endinsar-nos a través del Wadi Bani Kharous al cor de les muntanyes de Jebel Akhdar. Les roques que les formen són molt interessants geològicament, es tracta d'escorça oceànica emergida en superfície (ofiolites). Aquí anem a veure, a part del paisatge, si trobem unes pintures fetes a les roques de 1500 anys d'antiguitat. L'únic que trobem no sembla que sigui tant antic, per tant seguim la ruta prevista sense perdre més temps.

Per recórrer les muntanyes de Jebel Akhdar agafem el Wadi Sahtan, un autèntic engorjat de roca que en porta fins el poblat de Fashah, un oasis de palmeres i cases on s'obre la muntanya i una ampla vall ens permet veure la magnitud d'aquesta serralada. Gràcies al llibre de off-road i a les fotografies aèries adjuntes (enlloc de mapes), ens serveix per orientar-nos i endinsar-nos cap a un poblet que es troba al peu dels cims més elevats d'aquesta àrida muntanya de 3.048 m. La pista s'empina moltíssim, tant que ens veiem obligats a posar la reductora del 4x4. Ràpidament guanyem alçada i disfrutem del paisatge i del recorregut. Els penya-segats que ens envolten són espectaculars i altíssims. Després d'una llarga estona de cotxe arribem al poble, fi del recorregut, que com que el camí no te sortida, hem de recular un troç. En el punt més elevat del recorregut de tornada, ens aturem per fer un pic-nic per gaudir d'unes vistes esplèndides.

De nou a Fashah, ens aventurem a creuar una nova serralada amb l'ajuda de les ortofotos del llibre. Tot i equivocar-nos un parell de cops, aconseguim creuar de Wadi i entrar al Wadi Bani Auf, l'únic a través del qual es possible creuar la serralada de nord a sud amb 4x4 per complet, i on es troba el poblat habitat més elevat d'Oman, Bilad Sayt.

Tot remuntant el torrent, ens creuem amb un petit barranc (small snake gorge), on en Lluís, l'Edu i em Marc marxen a "descubrir-lo" i acaben banyant-se en una dels seus pous d'aigües cristal·lines. Mentrestant la Montse i en Xavi s'ajeuen a una de les grans roques erosionades d'aquest torrent per descansar del traqueteig del cotxe.

De nou la pista comença a necessitar de la reductora. Es fa fosc i decidim buscar un lloc on acampar (el llibre n'indica un). Quan hi arribem trobem una família que també ha acampat, són uns holandesos simpàtics amb els que xerrem una estona. Nosaltres muntem les tendes una mica més enllà per estar sols. En Xavi està nerviós i emocionat, alhora que flipant del lloc passarem la nit, per ell això d'acampar a l'aire lliure és una novetat. Tot i que no fa fred, fa falta una foguera quan s'acampa, per tant, mentre uns preparen el sopar, la resta anem a buscar llenya.

Sopem al voltant del foc i fem una "sobretaula" tot menjant festucs. Retirada al llit que demà el dia serà dur. Tot i així en Xavi i en Marc es queden una estona més contemplant la lluna plena que ens il·lumina, moment en que en Xavi aprofita per pintar a la "llum de lluna" i en Marc prova de fer fotos nocturnes. Tots dos quedem content del resultat de les nostres "obres d'art".