Pàgines

dimarts, 29 de desembre de 2009

Muscat

Ens llevem d'hora, la intenció és recollir el cotxe i començar el viatge el més aviat possible.

Esmorzem a l'hotel i en Marc i en Lluís marxen a buscar el cotxe, però no és tant ràpid com ens imaginem. Tot i tenir reservat un 4x4 per avui a primera hora ens diuen que no tenen cap vehicle. Més tard ens ofereixen un cotxe normal fins a a les set de la tarda que és quan potser podríem recollir el 4x4. Després de discutir una bona estona, ens ofereixen un 4x4 més petit del demanat. Això és desesperant, però seguim insistint i cap allà a la 1 del migdia aconseguim el 4x4 gran que havíem reservat, un Toyota Land Cruiser Prado (ja ens ho havien dit que era difícil aconseguir cotxes de lloguer aquí, però no ens pensàvem que tant !!!).

Tot esperant que ens fessin els papers pel cotxe de lloguer, a una llibreria propera, tot xafardejant descobrim un interessant llibre amb rutes de 4x4 per Oman, que comprem per completar la guia Bradt que portem (antiga i no massa bona).

Mentrestant a l'hotel, l'Eduard en Xavi i la Montse estem arreglant el món amb una conversa intensa a l'habitació. Arriben en Lluís i en Marc i ja el grup sencer carreguem maletes i apali, a descobrir el Sultanat.

Primera visita, la gran mesquita. La qual després de passejar una mica pel jardí no vam poder entrar perquè estava tancada als no musulmans. Tot i així des de l'exterior, apreciem la seva gran cúpula i els alts minarets. És la tercera mesquita més gran del món i francament ens agrada i ens quedem amb les ganes de visitar-la per dins (pels no musulmans només es visita de 8 a 10 del matí, si no haguéssim estat tanta estona llogant el cotxe !!!!).

Anem cap a la zona de la Corniche de Muscat, a la badia de Mutrah. Un agradable passeig marítim amb cases blanques antigues amb ornaments, les mesquites amb els seus minarets i el soc (zoko).

Ens arribem fins a un extrem de la badia per visitar el poble antic de Muscat on hi ha el palau del Sultà d'Oman. Un edifici molt kitch, Al Alam Palace, sembla tret dels dibuixos de l'Arale!. Està rodejat per dues fortificacions antigues molt integrades al paisatge i emplaçades estratègicament dalt de les penyes d'ambdós costats de la badia per contrarestar els antics atacs marítims.

Anem a dinar en un xiringuito de la Corniche, amb terrassa. Les llaunes de Coca-Cola estan escrites en àrab i són com les d'abans, l'anella s'arrenca! quins records. Aquí es llegeix de dreta a esquerra i s'escriu també així, clar.

Ja tips entrem a passejar pel soc, un laberint de passadissos plens de botigues agrupades per gremis: espècies, perfums, roba i or principalment. Tot són botigues per la gent del país (hi ha poc turisme encara clar !!!). Ens criden l'atenció les botigues de roba que són mono temàtiques, o be tenen vestits de color negre per les dones o be vestits blancs pels homes. Al soc de l'or, a les joieries veiem dones provant-se joies sota el vel negre que els tapa la cara. És curiós comprar un complement que no es pot lluir en públic. Tot i així es posen el mirall per sota del vel per veure si els queda be el que s'estan comprant. :D

D'aquí ja marxem direcció cap a la serralada de Jabal al Akhdar. Prèviament parem en un super per comprar provisions perquè estarem un parell de dies per la muntanya i cal estar preparats.

Agafem carretera fins a Ar Rustaq on passarem la nit en un hostal local que ens han indicat uns homes que hem trobat asseguts a en una plaça. La gent és molt amable i simpàtica, i gairebé tots parlen anglès. Ens sentim ben acollits i benvinguts.

Sopem de nou en un xiringuito amb terrassa i tastem per primer cop els fantàstics batuts de fruita i/o vegetals. L'Edu "triunfa" amb el de pastanaga i en Lluís ha de fer esforços per xuclar el d'alvocat.

L'hostal estava ple, només els quedava una habitació tipus apartament i ens hi instal·lem tots cinc, des d'on preparem la ruta de l'endemà amb el nou llibre Oman Off-Road.