Veiem tortugues a Ra's al Junayz

Ens aixequem en plena nit (4.00 am). Hi ha moviment al camping ... tothom cap a veure tortugues ! Arribem al centre de visitants i ens divideixen en dos grups després de donar-nos unes explicacions i instruccions vàries. Cal guardar silenci, no es pot fer servir el flaix, ni llums. Cal situar-se darrera de la tortuga perquè tingui el davant i els costats lliures i "no noti" la nostra presència. Van a desovar, de manera que cal que tinguin la intimitat que necessitin o almenys es pensin que la tenen perquè la veritat és que si portés retrovisors ... al·lucinaria. Pel nostre gust, els grups són massa grans !.

Quan anem per la platja a plena nit en busca de la tortuga, flipem amb els sots que hi ha fets a la sorra, cadascún d'ells correspón a la zona on les tortugues ponen. Finalment ens trobem amb una tortuga verda, és realment gran, al voltant d'un metre de longitud i entre 140 i 160 kg de pes. Aquestes, al igual que els salmons, ponen els ous exàctament al mateix lloc on han nescut. Veiem l'esforç que fa aquesta enorme closca en fer un sot on pondre els ous, per posteriorment iniciar el desovament, entre 100 i 120 ous cada posta; després els enterra amb les potes posteriors i inenta sortir del forat per tornar al mar. Tot això ho fa en la foscor de la nit per evitar els depredadors.

Un cop desapereix la tortuga pel mar d'Aràbia, ens tombem a la sorra per fer temps i esperar la sortida del sol (intentem no adormir-nos), moment en el qual començen a sortir de sota la sorra tortugues recent nescudes, de poc més de 10 cm, que intenten arribar al mar, però no és l'únic animal que apareix, doncs les gabines ho saben i fan un "festin" cada matí amb les nouvingudes. Per darrera també apareixen guineus amb l'objectiu de desenterrar els ous de tortugues que serveixin d'esmorzar. En resum, de cada 10.000 noves tortuguetes només tres o quatre arriben a adultes, i nosaltres intentem ajudar-ne a una que anava terra endins enlloc de cap al mar, l'agafem i la deixem allà on trenquen les onades, a veure si té sort. Amb tot això, descobrim un parell de tortugues grans que encara estaven intentant arribar al mar, i com que ja és de dia li podem fer força fotos. Simplement espectaluar !!!

Només són les vuit del matí i ja portem viscuda una nova experiència absolutament recomanable, per tant tornem al càmping, esmorzem tot comentant la jugada, recollim i continuem el viatge direcció Sur. Aquest encantador poblet de la pescadors és conegut com a un dels centres de construcció de vaixells més antics d'Oman. Ens assentem una estona a la platja mentre en Xavi fa un dels seus dibuixos del litoral de Sur. Posteriorment tot passejant trobem unes dressanes on estan construïnt un Dhow (vaixell de pescadors de fusta típic del mar d'Aràbia), realment artesanal i interessant.

De nou carretera i manta, ja direcció a Muscat. Per sorpresa nostre, el camí coster que teníem previst per anar cap a la capital, ha quedat pràcticament abandonat al tenir construït al seu costat una autopista totalment nova, tant nova que quan arribem al peatge, aquest encara està en construcció i per tant amb les barreres alçades, és a dir en breu es deu inagurar. Tot i que ens va de fàbula per fer via, és una pena com s'esguerra el paisatge, però clar, suposo que els Omanites deuen estar contents.

A mig camí parem per visitar la tomba de Bibi Maryam, una estructura de fang del segle XIII que es troba al capdamunt d'un monticle, que presideix l'antic port comercial de Qalhat. Tot i que els cartells anuncien que s'ha restaurat al 2007, el seu estat no és massa bo. Tot i així, val la pena apropar-s'hi, ni que sigui per estirar una mica les cames.

20 km més de carretera ens porten al poble de Tiwi, on desemboca el Wadi Tiwi, un wadi que conserva un caràcter salvatge i abrupta amb la seva difícil conducció per les costerudes i estretes pistes. Un cop al poble de Harat Bidah, la pista puja abruptament, el camí s'estreny i tot es torna significativament més aspra. Cal portar una marxa curta al cotxe per anar enfilant-nos, però les vistes són espectaculars i el contrast entre les exuberants plantacions de la vall i el paisatge lunar de les muntanyes és molt xocant. Noves pendent ens porten fins a Mibam, un poble emplaçat al capdamunt de la vall, a la qual hi arribem al mateix moment en que els nens del poble tornen de l'escola. Com que el poble no és massa gran, les escoles deuen estar a Tiwi, al capdevall del wadi, i un servei de 4x4 és el responsable de traslladar-los cada dia per a que estudiin. És divertit veure com ens saluden, vestits d'uniforme, i evidentment hi ha pick-ups diferents per als nens i per a les nenes. Tornant cap a Tiwi, de baixada, aprofitem per parar-nos al costat del wadi i fer un bany.

De nou el fons de la vall, agafem la carretera direcció a Muscat, on 5 km abans d'arribar a Dibab (conegut per les platges de sorra blanca amb cabanes de sostre de palla), ens aturem per fer un bany al Sink Hole (Dibab lake park). Es tracta d'una cova plena d'aigua que ha col·lapsat i que si pot accedir mitjançant unes escales. L'aigua, lleugerament salada, es troba molt neta i transparent, i la Montse i en Marc treuen les ulleres i el tub d'snorkel per explorar-la.

Un llarg trajecte de carretera, ens porta finalment a Muscat, que hi arribem just al moment en que sona una pregaria cantada pels altaveus d'un minaret, al costat del mercat de peix de la Corniche, i on trobem un hotel regentat per un indi molt simpàtic, que ens servirà per passar la nostre darrera nit a Oman. Ens permetem el luxe de sopar en un altre hotel que té llicència per vendre alcohol (necessitem una cervesa) i a més té el restaurant al terrat, per tant disfrutem d'un bon sopar i d'una panoràmica nocturna de la primera línea de mar de la capital omanita.