Pàgines

dissabte, 27 d’agost de 2016

Heiry, Paju i últimes hores a Seül

Avui escrivim des de Seoul Station, dins el tren d’alta velocitat (KTX) direcció Gyeongju, ahir nit no vàrem tenir prou energies per escriure i la prioritat era fer maletes.

El dia d’ahir el vàrem dedicar pel matí a visitar Heiry i Paju i per la tarda a rematar Seül ja que deixem la capital i marxem cap al sud del país.

Per anar a Heiry prenem el metro fins a l’estació de Hapjeon, on agafem un autobús (nº 2200) que té la parada just davant de la sortida 1 del metro. Son 40 minuts de trajecte. Durant tot el camí, i paral·lel a la riba del riu Hang, tot està protegit amb altes tanques amb filats espinosos, càmeres de vídeo, punts de vigia, tanquetes, ... tot molt militaritzat, doncs a l’altre banda del riu ja hi ha la veïna Corea del Nord.  

Heiry està situada a menys de 10 km de la DMZ (zona desmilitaritzada) i es tracta d’una petita vila de cases contemporànies d’una comunitat d’artistes, escriptors, arquitectes i d’altres persones amb ànima creativa. Totes les cases tenen una part de taller, galeria d’art, cafeteria i botiga. Passejar pels carrers, segons blogs i la guia era molt agradable, però trobem que el tema manteniment està molt deixat i està una mica decadent. Només que cuidessin una mica més les parcel·les (plenes de trastos), que arreglessin els petits caminets de travesses de fusta, cuidessin jardins i tallessin herbes, tot guanyaria molt i les escultures i l’entorn lluiria molt més.

Visitem una llibreria-cafè molt gran i agradable amb una important part de biblioteca. Davant hi ha un petit mercat d’artesania força autèntic. Els mateixos paradistes estan cosint o materialitzant el que veus a la parada i això, sempre agrada més i li dona una autenticitat a un mercat artesà. Vaja, que no hi ha el paio de l’òsmosi com passa a casa nostra en un mercat medieval o fira d’artesania.

Aproximadament hi ha unes 30 galeries d’art però ho trobem tot plegat una mica kitsch pel nostre gust, pel que prenem de nou el bus 2200 de nou i marxem cap a Paju. Tornem a pagar 2.500 wons per cap com des de Seül, però per fer un trajecte que no arriba a 10 minuts. Tarifa plana. El que aquest matí per 40 minuts de bus ens semblava una bicoca ara ens sembla el timo de l’estampeta. Però val a dir que el transport públic està molt bé de preu i és molt net, puntual i més que correcte.

Paju es coneguda també com a Ciutat Literària i es que és plena d’editorials i llibreries, alguna amb edificis arquitectònicament interessants. A un extrem del poble hi ha un outlet enorme, tipus la Roca Village, però més industrial i que només veiem des del bus. Descomptes del 85 al 90% ojo!! Baixem a la zona de les editorials i les llibreries amb la idea de visitar-ho i dinar en una de les cafeteries que tenen algunes d’elles. A una llibreria la Queralt ha trobat un llibre del cos humà que ella té en català, el mateix, igualet igualet però en coreà. Està emocionada, se’l sap tot i va dient, això vol dir cor, això boca,...  Ens trobem que la gran majoria, per no dir totes les llibreries-cafè, estan tancades i les poques que estan obertes no tenen res per dinar. Ens extranya però és dissabte i potser això té vida de dilluns a divendres. Vist l’èxit i la rapidesa del bus, marxem a dinar a Seül per aprofitar la tarda i el vespre, doncs tenim uns mercats que van quedar pendents per visitar l’altre dia, tot i que tanquen a les 3 de la matinada !

Després de dinar ens acostem a la torre 63 City, a la riba del riu Hang. Aquest edifici te la característica, per la curvatura de la seva façana, que s'hi reflexen els núvols, Es pot pujar fins la planta 63 per observar les vistes de Seül (13.000 won/adult - no hi pugem). Passejant per aquest barri trobem per fi un parc infantil (dins d’un pati d’una escola, sense nens perquè és dissabte, amb la porta oberta). Fa dies que la Queralt els busca per Seül. No sabem perquè però no n’hi ha enlloc. D’acord que juguen amb el mòbil i la tablet molt però ens estàvem quedant molt parats de no trobar-ne cap ni un en tota la ciutat. De fet, no hi ha placetes o petits parcs com estem acostumats nosaltres als barris de les ciutats o als pobles. Tenen parcs molt grans, amb llac i tot o vorejant un riu, però petites zones verdes no.


Després d’una bona estona pujant i baixant pels tobogants, agafem el nostre company inseparable, el metro, i anem fins al mercat de Namdaemun on hem llegit que especialment tenen roba infantil de qualitat.



Arribem i hi ha de tot, es tracta d’un mercat com pot ser el mercat setmanal de qualsevol poble. Vaja “mercadillo” i la qualitat ... de top-manta. Això si, sortim firats amb un pack de la Hello Kitty de dos raspalls de dents, dues pastes i una tassa rosa amb nansa a joc que si o si ha volgut la Queralt perquè ho necessitava molt molt i ha fet cinquanta promeses de menjar ràpid i portar-se molt i molt bé i no estrenar-los fins que els que té es facin malbé. De moment, aquesta nit, no els ha estrenat i ha sopat molt bé! Visca la Hello Kitty !!!