Pàgines

dimarts, 23 d’agost de 2016

Marxem a Corea del Sud !!!

Aquest any ens hem decidit per un destí poc turístic. De fet, a l’escollir-lo no coneixíem a ningú que hagués vingut per turisme a Corea però tenim tant bon record gravat del Japó que va ser una elecció prou ràpida de prendre. El primer viatge a Àsia de la Queralt !

Aconseguir guies, mapes, i demés informació prèvia no ha estat tant fàcil com en d’altres viatges (tot per internet), però val a dir que la web de turisme de Corea (Visit Korea) ens ha ajudat molt juntament amb algun blog d’altres viatgers.

Vàrem sortir de Barcelona el dilluns 22 d’agost pel matí, fent escala a Helsinki. Hem volat amb Finnair, (Air Turkish la vam descartar al produir-se un cop d’estat els dies que estàvem comprant els bitllets). Tot i no ser la companyia més econòmica si que era la més ràpida entre vols i esperes de les escales. Aquest matí després de 15h de viatge hem arribat a l’aeroport Internacional d’Incheon- Seoul, amb un dia ennuvolat i xafogós a les 8.30h del matí (hora local).

A l’aeroport hem comprat la targeta MPass, i ve a ser una targeta per moure’t amb transport públic de Seül (tren, metro i bus) gairebé il·limitadament per un nombre determinat de dies, pel nostre cas 5 dies (45.000 KWO Adults). Aquests son els dies destinats a la capital coreana i als seus voltants abans de començar a recórrer el país cap al sud.  Hem de fer canvi de divises per comprar-la, sorprenentment, no agafen res més que metàl·lic. Only cash (1€ = 1220 KWO).

El primer contacte amb els coreans és que son gent més aviat secs. El record del Japó era més dolç però vaja, una primera impressió, és aviat per etiquetar.

Entre la son, el cansament, la senyalètica en coreà, les maletes, la xafogor (27º a les 9 am)... la primera hora per engegar l’engranatge és fa dura i a la que agafem el tren direcció a l’estació central de Seül, les capcinades van i venen constantment.

Aprofitem que hem baixat a l’estació central de Seül per agafar el metro i arribar a l’allotjament, per comprar els bitllets de tren d’alta velocitat (KTX) per anar cap a Gyeongju el proper diumenge, així ja els tenim i anem més tranquils.

Recalcar que tot i que a Corea existeix el KoRail Pass (bitllets de tren amb viatges il·limitats, exclusius per a turistes, per a 1, 3, 5 o 7 dies consecutius comprat abans d’entrar al país), tal com hem planificat la ruta i pels dies que tenim, no ens sortia a compte comprar-ho, era millor comprar els bitllets solts.

Arribem fins a l’apartament que hem llogat per Airbnb, on descarreguem les maletes i aprofitem per dinar una mica abans de començar a recórrer la ciutat, però sense encantar-nos gaire perquè sinó faríem una migdiada i no ens llevaríem fins l’endemà. Quina son ! Avui costarà. Com apreta el JetLag !

Prenem el metro direcció al DongDaemun Design Plaza, un edifici de la arquitecta Zaha Hadid que engloba un centre de convencions, museus, galeries d’exposicions,... Al sortir del metro plou, i força, esperem que sigui un ruixat d’estiu. Caram quin començament i nosaltres amb els impermeables i paraigua a la maleta. Per sort als pocs minuts afluixa i ens permet fer una aproximació a l’edifici. És realment fantàstic i fascinant la volumetria, l’acabat de pell de la façana i el tractament de tot l’entorn urbanístic que conforma la plaça. Ve a ser el Dhub de la plaça de les Glòries de Seül J. Llàstima que el dia gris de pluja no acompanyi gaire.

Com a tradicional i ben aprop hi ha la porta Heunginjimun, que és una de les portes de l'antiga muralla de la ciutat. De fet, dins el recinte de la Design Plaza, el que la Queralt s'ha pensat que era un sorral, son les restes de l'antiga muralla de la ciutat que es van descobrir durant les obres. Tornant a la porta, es tracta de la porta est de la muralla que donava accés a l'antiga ciutat de Seül. No es pot entrar ni visitar, de fet està enmig d'un autèntic caos de trànsit, alçant-se allà enmig ben majestuosa.

El metro és pràctic però és molt cansat, molts passadissos, ascensors, escales, puja  i baixa,.... però, segurament és més la falta de costum que altra cosa, i avui, repeteixo, estem molt cansats. Volíem veure més coses però ho deixem pels altres dies, la Queralt comença a rondinar i amb raó. 

Anem a un supermercat que tenim ganes de sopar casolà i arreplegar el llit aviat. Al súper, ens hi haguéssim pogut estar hores, mare meva! Passadissos i prestatges inacabables de Ramen instantani, molt peix dessecat, verdures que no sabem ni el que son, i molt de tot una mica que notes que tot i la globalització, què lluny estàs de casa i que diferents que som alhora de menjar! Això si, com a país asiàtic, que no falti l’arròs. El paquet més petit és de 3 kg (tipus exclusiu), el convencional el venen en sacs de 20 kg, com si fos pinso pel gos, i a mes els del país carreguen més d’un sac al carro de la compra. Aquests coreans deuen anar molt restrets !!! ;-) 


5 comentaris:

Estem de Vacances ha dit...

Aquí els vostres fans... Com us ho feu per batre el jetlag a l'hora d'actualitzar el blog? Sou els nostres ídols!!!! Us seguim!
Abraçada

Montserrat Jorba / Marc Canals ha dit...

Ei !!! Molt fàcil, a les 3.50 am dos ulls com a taronges i cansats de donar voltes al llit … doncs a escriure ! ;-)
Una abraçada guapos !

Louise i Thelma ha dit...

Guapos! quina ilu llegir-vos i veure que viatgeu amb la peque, per ella tota una experiència! Bones vacances!

Anònim ha dit...

Ostres, té moltíssim mèrit després d'un viatge de 15 hores, arribar a destí al que per tú són les 2 am i sortir a fer turisme del tirón. Ole vosaltres!!

Anònim ha dit...

L'anònim d'abans sóc la María ��