Pàgines

dijous, 3 de setembre de 2015

Últims salts d'aigua i … Aurores Boreals !!!


Ens llevem i plou lleugerament, però no té pinta d’obrir-se cap clariana així que ens equipem bé amb impermeables, botes i demés i enfilem els 400 graons de fusta que hi ha per salvar els 60 metres de desnivell del salt d’aigua de Skógafoss.  La Queralt rondina i no m’estranya, es fa una mica pesada la pujada amb la pluja, tot i que un cop dalt és maco veure com es precipiten al buit els 25 m d’amplada del riu Skogá. L’aigua polvoritzada que provoca el salt des de qualsevol racó d’on s’observi ens deixa encara més xops del que ja estem. Segur que en dies assolellats es deu veure l’arc de Sant Martí, però avui el dia no acompanya gens i desistim a seguir caminant riu amunt direcció Fimmvördurháis, a més sembla que la pluja s’ha animat un xic més, per tant tornem a baixar, Quina murga!  


Ens posem en ruta i descartem tal com està el clima fer la breu excursió que teníem planificada fins a Seljavallalaug, uns banys termals poc coneguts en mig de les muntanyes, quina llàstima.

La següent parada és Seljalandsfoss un salt d’aigua molt popular ja que es pot caminar pel seu darrera i veure com cauen els 60 m d’aigua sobre una profunda bassa de color verdós !. Encara plou i les nenes una mica empatxades de verd i salts d’aigua no tenim esma per tornar a equipar-nos per sortir sota la pluja. Hi va en Marc que no s’arruga davant de res.  Un cop passat pel seu darrera s’arriba caminant, un quilòmetre enllà, fins a Gljúfrafoss un altre salt d’aigua que cau amagat per dins un engorjat. Després de les visites en Marc torna mullat com un poll.

Ens arribem ja per dinar fins a Hveragerði, població situada sobre un camp geotermal molt actiu que aprofiten per proporcional calor a molts hivernacles. Aquí també teníem previst fer una excursioneta per la zona termal de Reykjadalur, on et recomanen no sortir dels camins senyalitzats ja que sinó corres el risc de que se’t fongui la sola de les sabates. Camines entre fumeroles i olors a sofre fins a un riu on et pots banyar però ... PLOU !!!! (vaja amb l’últim dia) i ja no gosem sortir.


Un cop dinats, al mateix poble, entre edificis hi ha un parc, com no és geotermal (fumeroles, basses de fang bombollejant, aigües cristal·lines bullint, ...), i decidim anar a estirar una mica les cames abans de tornar la autocaravana.  Ens fan pagar entrada, cosa que ens sobta ja que no ens han cobrat mai en totes les visites i excursions que hem fet aquests dies per tot Islàndia, deu estar molt be !. Un cop dins ens trobem amb la frustració que dels vuit o deu punts destacats per veure en el petit sender circular d’aquest parc, només un parell estant tal i com surten al tríptic informatiu. La resta estan secs o son inexistents. Una autèntica turistada i presa de pèl. Fins i tot et venen ous per coure en l’aigua calenta! Marxem decebuts perquè fins ara totes les visites han estat molt bé i d’aquesta no ens esperàvem que fos menys i més si et cobren per entrar.


Decidim fer via i no visitar res més ja que hem d’arribar a Keflavík per retornar la caravana abans de les sis de la tarda (passar la inspecció final que no son 5 minuts sinó més aviat 45) i anar cap a l’aeroport. Abans cal fer els tràmits d’omplir el dipòsit de benzina, comprar un recanvi de bombona de gas, buidar les aigües grises i fosques, encolar un parell de cosetes amb superglue ... ah, i fer les maletes! Quin estres en poca estona per després, més tard, estar a l’aeroport veient passar les hores ja que el vol no surt fins a la una de la matinada.

Inspecció de l’autocaravana passada sense problemes. Ens acompanyen a l’aeroport i busquem uns seients per passar-hi unes quantes hores. Mentre esperem tot pintant, llegint contes, equilibrant pes entre maletes, etc... s’obren les portes d’emergència de la terminal per ventilar una mica. S’està omplint de gent i es que tots els vols son per la nit. Quines coses....

Enmig de l’avorriment, se’ns acosta una noia i ens diu que si volem veure aurores boreals que sortim fora ja que ara mateix n’hi han. Perdó? Eh? Què ens estàs dient??  Fem un bot dels seients, en Marc treu càmera i trípode i sortim fora a contemplar l’espectacle. La “aurora borealis” és un fenomen natural que consisteix en un resplendor que apareix al cel nocturn a causa de l’impacte de partícules de vent solar amb el camp magnètic de la terra. De sobte es pinta el cel de la nit amb colors sobrenaturals i surrealistes, però cal ser pacient ja que tot va a càmera lenta, la intensitat puja i baixa difuminant al cel amb un verd ovni extraterrestre. Aquest fenomen natural és característic d’aquestes latituds properes al pol nord però es produeix en ple hivern i en nit serena entre octubre i abril. Per tant considerem que és el nostre regal de final de vacances, ja que aquesta època no és normal veure’n!  Estem molt contents.

Marxem a casa amb les piles carregades. Islàndia té una natura amb un poder i una vitalitat brutals: basses bombollejants, guèisers, salts d’aigua que et deixen sense alè, volcans, glaceres, aigües termals, fiords... i tant sols a 4 hores en avió des de casa. Us animeu?.

Esperem les nostres “batalletes” serveixin per a qui estigui preparant el seu viatge (mapa del viatge), i  sinó, us hagin fet passar una bona estona a tots els que ens heu anat seguit. Nosaltres ens ho rellegirem de tant en tant quan la rutina intenti esborrar els records per reviure aquestes vacances! Fins a la propera !

2 comentaris:

María Tomey ha dit...

Què guai l'aurora... quina sort i quina enveja! Llegint el vostre viatge jo també recordo el nostre, vaja superblog teniu...

Fuetimate ha dit...

Hola,
estem preparant un viatge de mesos per Àssia i ara estem al punt del "seguro de viatge". ¿com ho feu vosaltres? ¿alguna recomanació? ¿quin teniu?

Moltes gracies
Ares
Fuet-i-Mate