Cap d'any x 3

Aixo de Romania no és com al Japó, és a dir que d' internet no en trobem gaire sovint.

Sortint de Targu Mures vem anar a Praid a visitar unes mines de sal. A l'entrada de la mina estavem a -13 graus. Vem agafar un bus que baixava cap dins la mina uns 150m sota terra i d'alla a peu per unes escales de fusta s'anava baixant fins mes avall arribant a unes grans cavernes de molta alcada i amplada. Hi havia molt turisme del pais ja que a la mina se li atribueixen propietats curatives i es que alla baix, ni fa tant fred ni hi neva tant, tot i que l'aire que es respira te una fortor de sal important.

Des de Praid vem anar fent per unes carreteres espectaculars fins al llac Roso, tot el paisatge nevat amb uns boscos impressionants. Arribats al llac, aquest estava molt nevat i glacat, a sobre la gent hi patinava, hi passejava, hi jugava a futbol...vaja, com si d'un prat de gespa es tractes.

Com que teniem gana, vem tastar un tradicional brioix ensucradissim i calent (fet al moment) que te forma de cilindre. Molt bo pero molt empalagos.

Sortint del llac Roso i seguint la carretera cap a Bicaz vem passar per unes gorges de mes de 300m d'alcada. Tambe molt impressionants que juntament amb el paisatge blanc feien un marc incomparable.

Des de Bicaz vem fer una bona tirada de carretera direccio al nord fins a Radauti, on vem passar la nit de fi d'any. Durant tot el trajecte, les carreteres sense iluminacio i amb una boira espesa, tenien tot sovint la sorpresa de grups de gent disfressada caminant de poble a poble tocant timbals i d'altres instruments i bevent per fer passar el fred. Per en Marc conduir va ser com jugar a l'ordinador, calia estar molt concentrat i atent per anar sortejant-los.

Arribats a Radauti, molt cansats ens vem trobar que tot estava tancat pero nosaltres previsors vem comprar menjar per fer la nostra festa particular.
A l'hotel, erem els unics hostes i ens van deixar molt amablement tot el restaurant per nosaltres aixi que vem tenir una taula molt ben parada per fer els honors als pates, formatges i demes aixi com a les delicies de xocolata de Vic que la Nuria portava amagades a la maleta fins aleshores. El raim i el cava no va faltar a la llista de la compra!

Com que estavem molt cansats, vem decidir fer aviat les campanades, quan ens va venir be. Eren les 22:50 (hora de Romania, una hora mes que Bcn). En Xavi amb la cullera va anar tocant les campanades (quarts inclosos). I...bon any nou 2008!!!

Ens vem anar animant, i no precisament pel cava que era dolent amb ganes, i vam decidir anar a la plaça del poble a celebrar el nou any amb tota la gent local. La plaça estava plena de gom a gom, hi havia un concert i la petaca de'n Xavi ajudava a passar el fred. A pocs segons de les 12 un conte enrera a crits per tothom va ser l'entrada d'any a Romania, acompanyada d'un castell de focs molt bonic i proper. Els focs no pujaven tant amunt com a Barcelona i estaven molt aprop, espectacular!
Tornant a l'hotel i havia festa al hall i ens hi vem afegir de manera que se'ns van fer la una de la matinada, es a dir, les 24 a casa nostra i vam fer el 3er Cap d'Any! aqui la Nuria va tornar a treure una segona remesa de xocolata bonissima! BON ANY NOU 2008.