
La carretera a Maramures passa per un port de muntanya amb paisatges bucolics i blancs que fan de la tirada un acompanyament fantastic. Continuem sota zero com sempre, pero ja mes habituats.

Arribem a Sapanta que ens queda poc mes d'una hora de llum natural per veure l'esglesia de fusta mes alta d'Europa (75m), aixi com el cementiri alegre, on les creus de les tombes estan pintades i tenen un escrit aixi com un dibuix explicant la vida del difunt o els motius de la mort. N'hi ha de ben curiosos, com a tot arreu!

Intentem visitar alguna esglesia de fusta mes pero el mal estat de la carretera i la deficient rotulacio ens impedeixen fer-ho. Pero per contra atravessem pobles i podem observar la vida rural de molt aprop.

El mobiliari i la iluminacio vermella intenten ambientar una mica i fer l'hotel mes tematic.
Sopem al mateix hotel i anem a dormir d'hora. Estem baldats, masses kilometres per un sol dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada