Dubrovnik, el millor final de trajecte que es pot tenir.

Snyiff, ens cau la llagrimeta i es que ja estem escrivint el darrer capitol d aquest viatge, sembla mentida lo rapid que passa el temps a vegades...

Comencem, despres d esmorzar hem agafat el bus num. 4 que deixa a la porta de Pile, just a l entrada de la muralla. Nomes entrar ens trobem amb la Font gran d Onofre, un dels llocs mes emblematics. En un principi aquesta font estava adornada amb estatues pero es van malmetre durant el sisme de 1667 i ara nomes es conserven 16 mascares esculpides. A la seva esquerra es troba l esglesia de Sant Salvador i el monestir francisca.

En aquest punt, comenca el que es coneix com la Placa o Stradun, que es el carrer major o principal que divideix en dos la ciutat antiga i va de la porta de Pile fins al port vell.

La Placa es un carrer molt blanc, tant el seu paviment com el tancament de les cases i contrasta moltisim a la vista aerea vermella que donen les teulades. Abans del sisme de 1667, les teules eren grogrenques pero no se n van trobar per tornar a reconstruir tota la ciutat, en alguns casos, les canals son vermelles i les "cobijes" son groguenques.

De la Placa no paren de sortir-ne carrers petits perpendiculars ambdos costats.

La Placa desemboca a la placa Luza, on hi ha la petita font d Onofre. Tambe hi ha la columna d Orlando i el Palau Sponza a part de l esglesia de Sant Blai.

Arribats a aquest punt on s aglutinen molts grups de turistes, es poden triar diferents opcions per visitar la ciutat, nosaltres hem escollit una imprescindible per comencar i es pujar a les muralles i reseguir-les en tot el seu perimetre.

En total son gairebe 2 kilometres de muralla, construits entre els segles XIII i XVI, tenen 1,5m de gruix i 25 metres d alcada. Per la cara de mar no tenen tant gruix com per la cara de terra on arriben als 6m d amplada. Hi ha una fortalesa externa a les muralles on tambe varien la dimensio dels seus murs de 6 a 1,5m segons l orientacio, es la fortalesa Revellin.

Una vegada recorreguda la muralla i ben acalorades hem buscat la tranquilitat en el museu de fotografies de la guerra dels Balcans, la War Photos Limited, molt recomanable per la visio imparcial de la guerra tot i que es surt una mica amb el cor encongit.

Hem continuat recorrent els carrers de Dubrovnik fent gana per dinar d hora i en una bona ombra.

Tots els catalans que no hem trobat en tot el nostre viatge els hem trobat avui i es que ha arribat un creuer al port i n ha deixat anar una bona tropa. Calia aprofitar l hora de dinar d ells per poder recorrer els carrers i les botigues amb mes fluidesa i aixi ho hem fet. Amb una hora ja teniem els deures fets.

Per treure ns la calor, hem anat a l hotel a passar mitja tarda a la piscina, tot un luxe que no ens podiem saltar. Ens hem quedat noves per tornar de nou a la ciutat a veure-la com es des del capvespre fins la nit. Soparem i acabarem de recorrer aquests carrers que son un dels llocs mes bonics de la terra i si algu en dubta, que hi vingui i ho comprovi que dificilment es sentira decebut.

Doncs res, com totes les coses tenen el seu final, dir-vos que portem 1400 kilometres a l esquena, 7 dies de viatge de nord a sud, molt bona nutricio gracies a la gran gastronomia mediterrania de Croacia, satisfetes amb el tracte de la gent autoctona i esperant que els que ens hagiu acompanyat des de l altre costat de la pantalla us haguem pogut transmetre bona part de les sensacions que hem viscut aquests dies.

Dir-vos fins aviat perque com mes viatges, mes ganes tens de viatjar de nou! Dovidenja!