Pàgines

diumenge, 10 d’agost del 2008

Dubrovnik, el millor final de trajecte que es pot tenir.

Snyiff, ens cau la llagrimeta i es que ja estem escrivint el darrer capitol d aquest viatge, sembla mentida lo rapid que passa el temps a vegades...

Comencem, despres d esmorzar hem agafat el bus num. 4 que deixa a la porta de Pile, just a l entrada de la muralla. Nomes entrar ens trobem amb la Font gran d Onofre, un dels llocs mes emblematics. En un principi aquesta font estava adornada amb estatues pero es van malmetre durant el sisme de 1667 i ara nomes es conserven 16 mascares esculpides. A la seva esquerra es troba l esglesia de Sant Salvador i el monestir francisca.

En aquest punt, comenca el que es coneix com la Placa o Stradun, que es el carrer major o principal que divideix en dos la ciutat antiga i va de la porta de Pile fins al port vell.

La Placa es un carrer molt blanc, tant el seu paviment com el tancament de les cases i contrasta moltisim a la vista aerea vermella que donen les teulades. Abans del sisme de 1667, les teules eren grogrenques pero no se n van trobar per tornar a reconstruir tota la ciutat, en alguns casos, les canals son vermelles i les "cobijes" son groguenques.

De la Placa no paren de sortir-ne carrers petits perpendiculars ambdos costats.

La Placa desemboca a la placa Luza, on hi ha la petita font d Onofre. Tambe hi ha la columna d Orlando i el Palau Sponza a part de l esglesia de Sant Blai.

Arribats a aquest punt on s aglutinen molts grups de turistes, es poden triar diferents opcions per visitar la ciutat, nosaltres hem escollit una imprescindible per comencar i es pujar a les muralles i reseguir-les en tot el seu perimetre.

En total son gairebe 2 kilometres de muralla, construits entre els segles XIII i XVI, tenen 1,5m de gruix i 25 metres d alcada. Per la cara de mar no tenen tant gruix com per la cara de terra on arriben als 6m d amplada. Hi ha una fortalesa externa a les muralles on tambe varien la dimensio dels seus murs de 6 a 1,5m segons l orientacio, es la fortalesa Revellin.

Una vegada recorreguda la muralla i ben acalorades hem buscat la tranquilitat en el museu de fotografies de la guerra dels Balcans, la War Photos Limited, molt recomanable per la visio imparcial de la guerra tot i que es surt una mica amb el cor encongit.

Hem continuat recorrent els carrers de Dubrovnik fent gana per dinar d hora i en una bona ombra.

Tots els catalans que no hem trobat en tot el nostre viatge els hem trobat avui i es que ha arribat un creuer al port i n ha deixat anar una bona tropa. Calia aprofitar l hora de dinar d ells per poder recorrer els carrers i les botigues amb mes fluidesa i aixi ho hem fet. Amb una hora ja teniem els deures fets.

Per treure ns la calor, hem anat a l hotel a passar mitja tarda a la piscina, tot un luxe que no ens podiem saltar. Ens hem quedat noves per tornar de nou a la ciutat a veure-la com es des del capvespre fins la nit. Soparem i acabarem de recorrer aquests carrers que son un dels llocs mes bonics de la terra i si algu en dubta, que hi vingui i ho comprovi que dificilment es sentira decebut.

Doncs res, com totes les coses tenen el seu final, dir-vos que portem 1400 kilometres a l esquena, 7 dies de viatge de nord a sud, molt bona nutricio gracies a la gran gastronomia mediterrania de Croacia, satisfetes amb el tracte de la gent autoctona i esperant que els que ens hagiu acompanyat des de l altre costat de la pantalla us haguem pogut transmetre bona part de les sensacions que hem viscut aquests dies.

Dir-vos fins aviat perque com mes viatges, mes ganes tens de viatjar de nou! Dovidenja!

2 comentaris:

PeaCH ha dit...

Ei!!! Bones. Arribo una mica tard per fer el seguiment pero veig que us ho heu pasast de conya. Una salutacio des de l'india (per segon any consecutiu), amb una calor insuportable. Espero que ens veiem aviat!!!!
Namaste!!!!!!

Jesus

Louise i Thelma ha dit...

uaaaaaaaaala! em connecto perquè fa moltíssim que no sé res de vosaltres i sorpresa!!!
Que bé Montse i Vane! sou unes cracks del "savoir faire". Bé, ja no us puc desitjar bon viatge, però sí bona arribada!!!

salut!!!

lluïsa