Parc Nacional de Plitvice i Žadar

Avui hem matinat perque la jornada es presentava llarga, molta carretera fins a Plitvice i despres mes carretera fins a Žadar, arran de mar de nou.

Despres d'un esmorzar ben complert hem agafat el cotxe i hem decidit de nou evitar l'autopista i coneixer la Croacia interior aprofitant que la carretera reseguia tota la costa fins a l'alcada del Parc, a Senj. Tota l'estona hem tingut l'illa de Krk a ma dreta, es l'illa mes gran de Croacia pero tot i tindre una part turistica, tambe en te una altra de desertica i deshabitada.

Des de Senj fins a Plitvice la carretera esta en obres, de fet les hem viscut/patit i alhora rigut una bona estona.

Arribats al parc, aquest te dues entrades, finalment hem aparcat a la segona des d'on els llacs mes alts queden mes aprop. Des d'ambdues entrades es poden fer diversos recorreguts segons el temps que es disposi o es vulgui disposar. Nosaltres hem fet la mes curta i son 3-4 hores, finalment 4 amb dinar.

Amb l'entrada s'inclou el bus-tren i una especie de golondrina. Per cert, no ens l'han demanada en cap moment, aixi que si algu es vol fer el llest potser li surti be la jugada. Nosaltres hem pagat!

Hem agafat el bus primer i ens ha deixat a la part de dalt dels llacs des d'on caminant per pasarel.les de fusta es va recorrent els diferents llacs i guanyant desnivell.

A mig cami, la gana apretava i hem fet un petit picnic amb el dinar que hem comprat a l'acces del parc. Cal ser previsor (crema solar, aigua, gorra....) vaja, que es com anar d'excursio i sino mireu la pinta que fem.

La visita es relaxant per tot l'entorn que es impressionant, pero quan mica en mica la gentada que hi ha a l'agost es va dispersant encara es molt millor.

Miris on miris hi ha verd o turquesa o blau o verd de nou i de fons, el sorollet de l'aigua que va escolant-se per tot arreu, per sota els peus, pels costats, saltant desnivells,.... si voleu veure mes fotos poseu Plitvice al google i veureu!

El cami pel parc esta ja establert, sigui per la propia pasarel.la de fusta o be pel caminet de terra, no es pot sortir d'aquests limits.

Entre tota la gent que et vas creuant amunt i avall hem sentit els primers catalans. De fet, ens estem trobant poc turisme de casa nostra i de casa el costat (espanya).

De nou, agafem el cotxe cap a Žadar, a partir d'ara tota la resta de viatge es costa avall sense deixar el mar com a company de viatge.

A Žadar hem anat de pet a l'hotel a fer una dutxa i arreglar-nos (sobretot la Vane), i rapidament a recorrer el casc antic abans no ens quedesim sense llum i no poguesim fer cap foto!

Žadar te els carrerons pavimentats de marbre com els pobles de costa d'Istria pero aquest es forca planer a diferencia de Porec i Rovinj. La resta es molt similar, es a dir, igual d'encisadora.

Dema intentarem fer el combinat de platja i pobles (Sibenik, Trogir i Split).

Dovidenja, es a dir, adeu siau!