Aquaplanet Jeju. Ideal en dies de pluja.

Ens llevem a les 5 del matí, mig adormits, recollim, esmorzem i deixem l’apartament de Busan. Baixem al carrer, son les 6 del matí i plou. Busquem un taxi. A aquestes hores no en passen gaires però en 5 minuts n’aconseguim un. En John, el propietari de l’apartament, ens va preguntar des de quina terminal volàvem de Busan a Jeju ja que hi ha dues terminals, una per vols internacionals i l’altre per a domèstics i tots els taxistes porten als estrangers a la terminal internacional. Així que ens va fer un paperet escrit en coreà on deia Domestic Terminal. I així ha sigut, el taxi ha passat per davant de la internacional i uns 300 metres més enllà ens ha deixat en una terminal petiteta, molt àgil i organitzada. Quin gust fer tots els tràmits del check-in, control i embarcament així de ràpid per un vol nacional. Tant de bo allà ho féssim així de fàcil. Cada porta d’embarcament té vols cada 15 minuts així que cal estar molt alerta perquè és un pim pam constant.

Tenim un vol normal, un xic mogudet pel mal temps i aterrem al cap d’uns 45 minuts a Jejú en un dia plujós, completament tapat i amb 22 graus de temperatura.

Jejú és una illa volcànica al sud del país, declarada com no, Patrimoni de la Humanitat. És un dels paradisos del trekking coreà. A l’illa hi ha dos grans nuclis urbans, Jeju-si i Seowipo, al nord i sud respectivament, separats pel Pic Hallasan (el cim més alt de l’illa).

Jeju té una extensa xarxa d’autobusos i els taxis no son cars, però és molt recomanable llogar cotxe perquè et dona autonomia i agilitat. Els autobusos son pensats per desplaçaments locals, no per anar als llocs turístics.

Recollim maletes i mirem de llogar un cotxe sense carnet de conduir internacional. Comencem per l’empresa local amb esperances que el nivell d’exigència sigui menor però el primer que ens demanen és el permís internacional. Provem a les empreses grans però tres quarts del mateix.  Aquí vàrem badar de no demanar hora amb prou antelació a la Campana per fer el carnet i és que ara allà tot va amb cita prèvia i a l’agost donaven hores de 15 a 20 dies enllà i sense cita, res de res.

Així que qui no llogui cotxe, li servirà la informació d’aquests dies perquè és la única manera amb que ens podrem moure.

Prenem un taxi per començar ja que plou i anem carregats amb les maletes, hem matinat molt i encara no estem situats. L’aeroport no queda lluny del centre de Jeju-si, amb uns 10 minuts som a l’hotel. Aquí vàrem descartar apartament perquè no sabíem si disposaríem de vehicle per agafar-ne un en una zona natural i els de la ciutat no eren gaire acollidors. A l’hotel ens comenten que fins les 14 hores no tenim habitació, deixem les maletes a recepció i ens escarxofem als sofàs del hall a planificar el primer dia tenint en compte que a fora no para ni pararà de ploure.

Ens decantem per visitar l’aquari, Aquaplanet, situat a l’extrem sud-est de l’illa, a uns 50 km de la capital. Allà dins ja pot ploure que estarem bé i diuen que és el millor de Corea i el més gran d’Asia.

Des de recepció ens avisen que ja tenim habitació. Creiem que s’han pensat que ens passaríem el dia al sofà fins les 14 hores. Genial, pugem dalt, descarreguem tot i ja sortim ben equipats pel diluvi exterior. 

Passem pel banc a treure moneda local, wons, i mentre fan l’operació ens ofereixen suc de taronja per passar l’espera (1 minut, no més). Fantàstic el tracte, a La Caixa mai ens han donat de beure. Passem per turisme per informar-nos de com arribar a l’aquari ja que a recepció de l’hotel l’anglès justeja i aprofitarem per preguntar més coses per tots els dies. Ens atén una noia molt amable i ens dona la notícia que fins diumenge plourà. Caram, venim a passar 4 dies en un illa amb les millors platges del país i 3 ha de ploure??. Prenem un taxi fins l’estació d’autobusos i allà el bus 701 que recorre la meitat est de l’illa entre Jeju i la segona ciutat de l’illa, situada al sud, Seogwipo.

Baixem del bus a Geonsong-ri i allà una altra vegada taxi fins la porta de l’Aquaplanet. El parking està a vessar de cotxes, com un Ikea en dissabte. Plou i totes les famílies de l’illa han tingut el mateix pensament que nosaltres: venir a passar el dia aquí a veure els animals que estan en remull enlloc de mullar-nos nosaltres.

Les entrades no son gens econòmiques, crec recordar que a Barcelona tampoc ho son. La Queralt aquí paga gairebé com un adult i és que la proporció de nens és important (39500 KWO adult / 35000 KWO nens). Son les 12 del migdia i tothom està dinant així que preferim visitar primer i dinar després que esperem s’hi estigui més tranquil.

Comencem el circuït visitant les primeres peixeres de peixos de colors de diferents països del món (Hawai, Filipines, Australia,...). Nens i pares coreans estan literalment sobre el vidre les peixeres amb els pals de selfie disparant compulsivament. És una mica agobiant fins que agafem el ritme a l’asunto. Hi ha molta gent, així que paciència. Es visiten tres nivells, de dalt a baix. El circuït està molt ben dissenyat i les piscines i peixeres no son les típiques rectangulars sinó que la gran majoria son corbes i els vidres molt grans.  Pingüins, taurons, mantes, lleons i elefants marins, ... fins i tot el que nosaltres tenim al zoo en un terrari o bé els amfibis, aquí els tenen dins del circuït d’exposició!. Al final del recorregut una peixera enorme et mostra el fons marí de Jeju, val a dir que és espectacular. Per acabar hi ha una zona interactiva on els nens poden posar la mà dins d’una recreació de platja i tocar i agafar estrelles de mar. Està molt xulo.

Acabem el circuït amb gana i anem al restaurant. Ja no queden gairebé plats per escollir. Aquests coreans han arrasat. Així que entre el que queda escollim una sopa de noodles de marisc mooolt picant i un arròs amb vedella estofada. La sopeta és ideal pel dia que fa però pica força força.

Acabats de dinar fem cua per veure l’espectacle dels dofins a l’Ocean Arena. Obren portes uns 20 minuts abans de l’actuació de les 17 hores. Ens seiem ben centrats i a unes 10 files de la piscina ja que tenim por de sortir esquitxats. Una pantalla gegant amenitza l’espera amb imatges de tot el que hem vist abans de dinar i els darrers 5 minuts una càmera va fent passades sobre tota la platea i tots plegats juguem a veure si ens reconeixem. 

Ens quedem una mica parats amb l’espectacle. Dura 45 minuts i els primers 30 minuts és una espècie de musical-circ-natació sincronitzada i els dofins no surten fins als darrers 15 minuts. Al costat del Marc s’hi ha assegut un senyor que s’ho ha passat pipa i cada dos per tres cridava: uohhh, uoohhhh. Ha estat distret però pel nostre gust, més estona de dofins i menys teatre (en coreà).

Sortim de l’aquari i mirem d’agafar un taxi que ens acosti al bus. Ara ja no plou però un taxi que trobem ens diu que ell si volem ens porta a Jeju. Ho descartem i seguim caminant fins al desviament de la carretera amb l’Aquaplanet on trobem un taxista de seguida i ens acosta a la parada de bus. El llest d’abans volia fer l’agost amb nosaltres. Pugem al bus i fem alguna becaina, es nota que hem matinat i el dia acompanya. Hi ha poc més d’una hora fins a Jeju. Arribem, comprem quatre coses per arreglar-nos sopar a l’habitació. Tenim ganes de dutxar-nos, pijama i sopar tranquil·lament, anar a dormir aviat i veure si el temps millora.

Estem contents de la visita de l’aquari. És una bona opció si plou o si es disposa de temps per anar-hi. Creuem els dits perquè demà la meteo millori.