Pàgines

dijous, 1 de setembre del 2016

2 World Record Guiness !!!

Aquest matí hem agafat el metro, abans ens hem trobat en "John" al vestíbul, creiem que deu tenir més apartaments per llogar a la finca. Quin negoci això.

Agafem el metro a Busan Station (línia 1) i fem canvi a Seomyeon (línia 2) per baixar a Jung-dong on sortim per agafar el bus 181 que ens acostarà al temple Haedong Yonggunsa, singular per estar arran de mar. Sort n’hem tingut d’un noi a qui li hem preguntat, perquè sortint del metro no hem vist cap parada de bus, i és que teníem que caminar dos carrers enllà. El noi molt amable, ha tret el seu mòbil, ha obert una aplicació, s’ha geolocalitzat i ens ha ensenyat on érem i on era la parada. Aquesta app ens faria falta, tot i que anem amb la tablet amb els mapes descarregats i ens ajuda moltíssim, sobretot el tema de les sortides des de les estacions de metro (per una parada pot haver-hi fins a 12 sortides).



Davant la parada del bus 181, hi ha un parc infantil, Al·leluia! La Queralt, l’ha vist de seguida: un parc, mireu, un paaaarrrcccc!!! Hi anem?. Li hem promès que a la tornada hi aniríem. Ben bé son escassos aquí a Corea del Sud.

Arriba el bus i amb cosa de 20 minuts ens deixa prop del temple, a uns 300 o 400 metres. Abans de l’accés un mercadillo ens sorprèn i a la vegada ens dona ja a entreveure que anem a un lloc turístic. És com si haguéssim anat a Montserrat a tota la zona del monestir, plaça, pageses, ... Nosaltres ens havíem imaginat un temple idíl·lic arran de mar, però està massificat i té un aire molt xinès tot plegat.

El temple (budista) està enclavat sobre les roques a primera línia de mar, i això li dona un aire diferent a tots els que hem visitat que sempre son a la muntanya. A l’entrada ens donen la benvinguda els Sibijisin (12 figures del zodíac xinès: rata, bou, tigre, ...). Abans de creuar el pont que et porta dins del temple les vistes a aquest amb el mar de fons son prou encisadores, però un cop creuat el pont, tot plegat te un aire diferent. Porquets daurats que representen la riquesa, zones on tirar monedes per tenir fortuna, budes daurats enormes, una "bola de drac", ... i molts xinesos resant.

Particularment no ens ha agrada gaire, creiem que no és dels llocs imprescindibles si vas a Busan, excepte si ets budista clar.


Tornem a agafar el bus i només baixar, la Queralt surt corrents cap al parc sense dir-nos res. Ben bé, es deu haver passat la visita esperant el parc. Li deixem disfrutar una bona estona i després ens dirigim a Centumcity on dinem en un italià entre gratacels gegants a tocar del nostre motiu de la visita a aquest barri, el Busan Cinema Center.

Es tracta d’un edifici multifuncional amb diferents teatres i sales de cinema, pensat especialment pel festival de cinema de Busan, tot i que s’utilitza també com a centre de convencions.

Actualment aquest edifici té el voladís més gran del món, amb 85 metres de longitud (registrat com a Rècord Guiness). Impressionant. La geometria de l’edifici és espectacular.

Per cobrir una superfície de 60x120m amb una llum lliure de 85 metres s’ha optat per a una estructura tridimensional de bigues d’acer que formen un seguit d’encavallades connectades entre si i a la vegada al pilar que els dona suport de manera contínua. La coberta del voladís per la seva cara inferior te una instal·lació de Leds d’última tecnologia que permet transformar de nit l’edifici en un espectacle visual.







Davant mateix hi ha els grans magatzems de Shinsegae, també registrats en el llibre Guinness de rècords com el complex comercial més gran del món. No hi ha només zona comercial sinó també diferents instal·lacions de lleure com spa, pista de patinatge sobre gel i un Kidzania on mirem d’entrar perquè la Queralt passi 2 o 3 hores divertides. Per a qui no sàpiga en què consisteix, es tracta d’una petita ciutat on els nens fan de grans i fan els oficis dels grans i tenen una moneda pròpia amb la que cobren un sou per una feina feta així com per comprar i gastar. Hi ha policia, bombers, perruqueries, pastisseries, aeroport, supermercat,...  per unes hores ells fan de pares i mares fent feines! El noi d’informació ens comenta que tot és en coreà, no hi ha res en anglès i no hi ha nens no coreans dins de manera que pot ser que no ho disfrutem com ens imaginem i la Queralt es cansi aviat, així que ho descartem per un altre viatge. Hi ha més Kidzanies a d’altres parts del món (Londres, Lisboa,...).



Visitem algunes botigues que ens criden l’atenció. En general totes son molt cares i de luxe. Marxem de nou en metro cap a casa. Avui toca fer maletes i demà matinem per agafar un avió cap a l’illa Jeju-do.