Pàgines

dimecres, 1 d’agost de 2007

Quan la chicharra canta...

...la calor no s aguanta.
Doncs si, aquesta es la tonica de cada mati. Sortim al carrer i sentir amb major o menor intensitat el soroll de les chicharres als arbres. Avui han cantat ben fort, i s ha demostrat al llarg de la jornada. Tot i aixi, hem fet tot allo previst.

Hem agafat un parell d autobusos cap al nord-oest de Kyoto per visitar primer un temple cobert de pa d or enmig d uns jardins de nou captivadors. Despres amb un altre bus, una mica mes avall, hem visitat un temple zen on hem estat una bona estona contemplant un mar de graveta i quatre pedres. Per recorrer l interior cal anar sense sabates i la veritat es que es tot un descans pels peus caminar una bona estona descalc.

Sortint d aqui hem anat cap a un castell, el de Nijo, al centre de Kyoto. Molt diferent dels que hem vist fins ara (Himeji, kumamoto,...), tot pla i ple de sales amb tatamis, pintures, portes corredises... i com no, uns grans jardins a tot el perimetre amb els seus caminets, els arbres perfectament retallats, els rierols, els ponts, ... impecable i espectacular.
Com explicavem ahir, el terra es constantment respatllat perque estigui sempre net i sense fulles. Una feinada! En aquest cas dues senyores escombraven meticulosament cadascuna de les fulles que queien al damunt de la molsa, fins i tot sota de les pedres !!! :D

Abans d iniciar la tarda pels mercats hem anat a dinar per reposar forces i despres si, els mercats.

Hem comencat pel del menjar i els estris de cuina. Realment es molt curios la gran quantitat d ingredients diferents que tenen. Hem entrat a una ganiveteria que te fama de tenir els millors ganivets del mon. En feien tota la pinta. Recordeu el famos "cuchillo Guinsu" que anunciaven fa anys al teletienda i tallava sabates hi tot?. Els d aquesta botiga eren mes bonics pero segur que tallaven ferro!

Hem visitat tambe la zona d electronica on hi ha "lo ultimo de lo ultimo" i es temptador comprar tot i que ningu parla angles quan comences a investigar sobre algun producte i tampoc saps quina garantia te ni molts dubtes mes. Encara que no descartem invertir en un tercer objectiu per la camara de fotos...

Per cert, hem entrat en una botiga on tenien les camares i els objectius en un cistell metal.lic com si fosin calces i mitjons. Ala, a triar i remenar!!

Hem anat un momentet a descansar a l hotel i de nou a recorrer Kyoto.

Ens hem dirigit cap a Gion, el districte de les geishes a sopar i observar els carrerons amb els fanalets encesos, els restaurants arran de riu amb els menjadors privats i tot l ambient nocturn de la zona.

1 comentari:

IMMA ha dit...

QUINA ENVEJA EM FEU. ESTIC PER PLEGAR I VENIR A FER-VOS COMPANYIA.
VULL SABER QUINA DIFERENCIA HORARIA TENIU.

DIEU DE LA CALOR PERO JA US ASSEGURO QUE A BARCELONA S ESTA FENT INSOPORTABLE EL TEMA. AQUI JA COMENÇA A SER UN D'AQUELLS ESTIUS QUE NO POTS NI MOURE T QUE JA ESTAS SUANT COM UN PORC.
A L'OBRA ES FA INSOPORTABLE SORTIR I PENSAR AMB CLARETAT, LA CALOR I LES GANES DE MARXAR DE VACANCES ESTAN COMENÇANT A REVIFAR I AIXO NO HI HA QUI HO PARI....VISCA LES VACANCES...EM QUEDEN 48 HORES I 0 VISITES D'OBRA.

APA QUE VAGI D'ALLO MES BE. I AVEURE QUE FEM AMB AQUEST DESCANSETS QUE FEU ENTRE VISITA I VISITA A KYOTO.
UN PETONAS.