Pàgines

dissabte, 3 de setembre de 2016

2 nous rècords del món !

Ens llevem i el primer que fem és mirar per la finestra, fantàstic, no plou i fins i tot sembla que surt un sol mig espantat entre els núvols.

Anem fins a la terminal de busos, allà hi ha una altra oficina de turisme. La noia d’aquesta oficina no té res a veure amb la d’ahir, amb prou feines ens aporta informació i fins i tot hi ha consultes que no ens sap dir el què, perquè ni ho coneix. Marxem, que el bus surt puntual. De nou pugem al bus 701, com ahir, direcció a la cova de Manjanggul, també Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des del 2007.

Baixem del bus a Gimnyeong i prenem un taxi per a que ens acosti fins a l’entrada de la cova. Existeix un bus (990) que també hi va però passa a intervals molt espaiats (cal saber els horaris i està tot en coreà !!!).


La cova de Manjanggul és un tub de lava que prové de l’erupció del cràter del volcà Geomunoreum i és el tub de lava més llarg del món. La longitud total és de 7.416m, assolint un màxim de 23 m. d’amplada i 30 m. d’alçada en zones puntuals.

També deu tenir el record de ser la cova visitable més mal il·luminada del món. Hi ha francament molt poca llum, la justa per no ensopegar o ni això. Cal dir que fa una fresca considerable en el seu interior (oscil·la entre els 11 graus a l’estiu i els 18 graus a l’hivern) així que per l’estiu, mànigues d’abric i una llanterna son un bon consell.


La part que es visita de tub de lava és d’un kilòmetre de longitud i es va i es torna pel mateix camí, per tant, anada i tornada son 2.000 metres. L’accés és baixant 120 graons una mica alts (els hem contat per distreure la Queralt) des del nivell on es compren les entrades (2.000 wons/pers).

Impressiona el diàmetre de la cova només entrar. Al llarg del tub es poden veure diferents seccions. En les parets van quedar perfectament gravats els fluxes de lava i es pot interpretar com es va anar produint els diferents refredaments. Hi ha algun punt amb acumulació de roques degut a petits col·lapses puntuals del sostre.  Al final del recorregut acaba amb una columna de lava que prové del refredament d’una fluència de lava provinent d’un tub superior al que ens trobem.

Part de la cova es troba amb obres, podent-la visitar igualment. Estan muntant passeres de fusta, no sabem si amb la intenció de cobrir tota la longitud o bé en part. Nosaltres hem pogut caminar sobre la lava directament, irregular i formant diferents geometries segons la seva velocitat de fluència i de refredament.


Acabada la visita anem a dinar. En Marc demana Kimba, us recordeu del braç de gitano que explicàvem el primer dia? Doncs aquí també el tenen però el diàmetre més reduït i per tant més fàcil de menjar. La Queralt i la Montse fan uns noodles amb cranc i bolets carnosos prou bons.

Posteriorment prenem un taxi fins al Wazeland, el laberint de roca més gran del món. Avui anem de rècords també. El taxista pacta un preu tancat amb nosaltres, ens sembla un xic car (12.000wons) però a turisme ens han dit que era la única manera d’arribar-hi. Son uns 15 kilòmetres de distància. Atenció, prop de la cova passes per davant d’un altre laberint, més petit però de nom molt similar. Ull, és fàcil de confondre amb el més gran del món.

Una vegada arribem veiem que el bus 990 fa una ruta entre pobles interiors i passa tant per la cova del tub de lava com pels dos laberints!. És a dir, que per 1.300 wons per persona s’hi arriba i no cal els 12.000 d’un taxi, però clar, cal mirar horaris del bus. Son molt puntuals però la freqüència de pas pot no coincidir gens amb les necessitats (intervals de 45 a 1h 30min entre busos).


Comprem les entrades del laberint, aquí els nens de 4 anys paguen entrada. (9.000 wons/adult i 6.000 wons/nens). Ens faciliten un mapa a cadascun de nosaltres. Hi ha 3 laberints en total, un a tocar de l’altre i enllaçables entre ells. Els dos primers son verds, és a dir, son murs vegetals però amb diferents tipologies o espècies. El tercer laberint és de mur de pedra volcànica, on per sobre hi ha muntada una instal·lació de vapor d’aigua per provocar una boira mentre es recorre i fer-ho tot plegat més difícil. En total més de 5 km de passadissos on perdre’t una bona estona.




La Montse i la Queralt dibuixen el recorregut com el que fa un passatemps per tenir el camí marcat i poder executar-ho més fàcil. En Marc entra al laberint amb el mapa en blanc. El primer laberint és força senzill i és ràpid de recórrer. El segon laberint ja és més difícil i té dos tipus de vegetació (al mapa marcat amb dos colors diferents). I el tercer és difícil de resoldre sobre plànol i in situ també, té punts perdedors però forma part del joc i la gràcia d’un laberint. Entre tot plegat ens passem dues hores ben entretingudes entre els tres laberints i el jardí de roses i bosc perimetral (inclòs una part de bosc de bambú).



Des de Mazeland ens arribem a peu fins al bosc de Bijarim. És un xic més tard del previst i esperar un taxi o un bus no val la pena ja que entre una cosa i l’altra hi ha una distància de poc més d’un kilòmetre. Hi arribem ràpid i comprem les entrades (en aquesta illa es paga per tot - 1.500 wons/persona -, tot i que val a dir que les entrades en general son molt econòmiques, a veure on trobes entrades a monuments per 1€ ?).

El bosc de Bijarim té arbres de 800 i 900 anys d’antiguitat i de 140 espècies diferents. Un d’ells té 6 metres de perímetre i la seva copa 15 metres de diàmetre. Aquest arbre diuen que té poders espirituals i dona alegria, gloria, prosperitat i salut. Fantàstic, totes aquestes coses van molt bé J. Hi ha dos itineraris per recórrer el sender per dins el bosc, un de 2,2 km i l’altre que és una extensió del primer amb 3,2 km. Hem mirat els horaris del bus 990 de tornada i no ens la juguem, fem només el circuït curt perquè tenim una hora justa de temps.

Arribem a la parada 5 minuts abans i el bus arriba puntual. Aquests coreans son com els japonesos, sempre en punt.



El bus 990 ens acosta fins a la carretera circular principal on agafem el 701 per tornar cap a Jeju. Dutxes i sortim a sopar a fora. Passejant per un cèntric carrer comercial a tocar de l’hotel  veiem en un primer pis un restaurant que en un blog de viatges que hem mirat recomanaven. No es coreà. Trobem a faltar la nostra cuina. Es nota que ja portem uns dies... Ens decidim per compartir plegats una amanida de mango i gambes, cuixetes de pollastre (a little bit spicy) i una pizza de carbassa dolça amb mel. A la nevera de l’habitació rematem existències al arribar amb uns iogurts, doncs aquí els restaurants no tenen postres. L’altra opció és agafar un gelat en una gelateria o en una de les moltes botigues de conveniència que estan obertes les 24 hores.

Demà la previsió del temps és de millora. Sembla que gaudirem de Jeju finalment, a més ja comencem a entendre com funciona els sistema d’autobusos.