Pàgines

dilluns, 5 de setembre de 2016

Parc Nacional Hallasan i cap a casa !

Avui és el darrer dia a l’illa de Jeju, aquest vespre ja volem cap a Seül per posar punt i final a les vacances d’estiu a Corea del Sud.

Fa el dia una mica ennuvolat però ens decidim per anar al centre de l’illa al Parc Nacional de Hallasan (Patrimoni de la Humanitat) a estirar les cames, doncs demà ens passarem el dia dins l’avió. A part era una de les visites previstes a fer, però la farem una mica en plan passeig (no arribarem al cim). Descartem anar a la platja perquè no acaba de fer un dia radiant de sol i l’aigua segurament estaria molt freda.

Hem fet maletes, deixem l’hotel i anem cap a la terminal de bus com hem fet cada matí. Allà en una botiga al costat de turisme tenen uns armaris que vindrien a ser la consigna de l’estació. Per les dues maletes i el cotxet ens fan pagar 10.000 wons. Li regategem a la noia de la botiga perquè ens sembla car però res, preu tancat.

Anem a comprar els bitllets del bus per anar fins al Parc Nacional a la finestreta. No sabem perquè però sempre que hem comprat a la finestreta és més econòmic que dalt del bus. Això ho deduïm perquè l’anada sempre ens surt més barata que la tornada i la distància és la mateixa. Misteris sense resoldre. El bus que prenem és el 781-2, fa la mateixa ruta que el d’ahir per tornar del sud creuant l’illa. Baixem a una de les entrades del parc, la del costat est. Des d’aquesta entrada només hi ha un sender direcció al volcà Hallasan (cim més alt de l’illa - 1950 m). Un cop allà sabem que des de l’entrada oest hi ha més opcions de caminades curtes, algunes d’elles circulars. La noia de turisme de la terminal era la de sempre, l’escueta, i no ens ha dit res d’això així que només hem pogut fer el mateix senderó d’anada i de tornada.

Per entrar al Parc Nacional no ens han cobrat entrada però val a dir que tenen un horari d’accés estricte, de 5:30h a 12:30h, essent aquesta l’hora límit d’admissió d’entrada al parc.  A partir d’aquí i per accedir fins al cim hi ha hores de tall intermitges, volen assegurar-se que tothom baixi amb llum. El cim està a 9,6 km després de superar 1200 m de desnivell.

El camí lògicament fa pujada, tot i així està molt ben equipat, amb travesses de fusta, trams empedrats, trams de passeres, ponts de fusta, baranes, .... Un luxe fer trekking per aquest país, tot molt ben senyalitzat, és impossible perdre’s. Finalment tant sols recorrem 2 km direcció al cim, sempre per dins d'un bosc bonic, força tupit i verd d'on se senten forces ocells cantar. En total una breu sortida de 4 km en total. 

La gana apreta, així que prenem el bus de nou de baixada a la ciutat de Jeju amb la idea de tastar el porc negre, l’especialitat de l’illa. Ahir amb el mateix bus vàrem veure passant una zona de restaurants de grill-barbacoa just entrant a la ciutat. El bus corre molt, asseguts tots anem ben agafats, deu anar de tard perquè no és normal que vagi tant depressa. Piquem la parada molt justos i no s’atura. Quina ràbia!. Descartem baixar a la següent perquè ja queda molt lluny.

Així doncs baixem a una zona més cèntrica una mica abans de la terminal de busos, però la majoria de restaurants de carn estan tancats, tenen pinta d’obrir només per sopar així que acabem al Roost Place fent uns espaguetis a la carbonara i pollastre a litlle bit spicy.

Sortint d’aquí visitem la botiga Natural Republic de cosmètica coreana. És una de les moltes botigues que hem anat veient aquests dies. Tenim sort i no hi ha ningú i la noia de la botiga molt amable pot estar per nosaltres i explicar-nos cada article per a que serveix, provar mostres, ... La cosmètica coreana té molt bona fama i encara que redueixo l’ús del maquillatge a ocasions molt concretes i soc de les que surto de casa amb la cara neta i simplement hidratada no sortim amb les mans buides. La Montse acaba comprant bàsicament per neteja, peeling i hidratació. Tot es veu molt natural, fins i tot un xic massa. La línia de cosmètics amb base baba de cargol queda descartada i ens decantem més per aloe vera, tè verd, tarongina... La Queralt gaudeix provant-se maquillatge a les galtes, pintallavis,... 


Al carrer fa molta calor, finalment ha sortit el sol. Fem un ice cafè latte per activar el cos i passejant arribem a la terminal de busos a recollir maletes i agafar el bus cap a l’aeroport per volar a Seül (Gimpo). No vàrem trobar vols directes a Incheon on tenim hotel reservat a costat de la terminal des d’on demà agafem l’avió de tornada a casa.
 
Comença l’operació retorn. De Gimpo a Incheon, on agafen el tren que uneix els dos aeroports amb Seül (Arex). La Queralt s’ha adormit i quan arribem a Incheon agafem un taxi fins l’hotel. Son les 11 de la nit.

Demà a les 8 ens acosten a la terminal i a les 10 del matí comencem la tornada via Helsinki. Avió de dia. Haurem d’aguantar com a campions i no dormir gaire durant el vol per començar a vèncer el jet-lag i arribar a casa rebentats de nit i tenir molta son per normalitzar horaris.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Home!!!! Per fi la cosmètica coreana!!!! No em podia creure que marxessiu amb les mans buides!! A mi, de fet, si d'alguna cosa em sonava corea era de la cosmètica jaja.

Com sempre, felicitats per tot el detall del viatge. Es molta feina i us ho curreu molt! Ja espero el següent episodi que serà a...?

Bon viatge de tornada!!

María

BonaVida ha dit...

Hola família!!!
Som una parella de Les Franqueses del Vallés, també amants dels viatges i els blogs, i estem preparant una ruta per Corea del Sud aquest proper novembre. Els vostres articles ens estan ajudant moltíssim, i ens permeten agafar idees i descartar o sumar llocs a visitar.
Us volíem agraïr tota la feinada que suposa escriure aquest tipus de posts, especialment en plena ruta.
Pel que hem llegit, Corea us ha fascinat, així que esperem trobar també aquesta sensació d'aquí uns dies. També som uns enamorats del Japó, i per això hem triat aquesta destinació.

Moltíssimes gràcies i una abraçada!!!
Des d'ara som seguidors del vostre blog!!

Manel i Cristina
www.bonavida.cat