P.N. Kidepo

Varem sortir de Barcelona i fer 6 hores d’escala a Londres per anar fins Entebbe, antiga capital d’Uganda quan aquesta era colonia anglesa. (actualment la capital és Kampala). Hem aprofitat per canviar divises (1€ =2290 shilings) tot esperant el vol per anar cap a Kidepo, al nord del país. Amb aquest canvi sembla que tinguem que jugar al Monopoli, tenim gairebé 1milió per passar els dies.

Hem agafat una petita avioneta d’hèlices de 19 places, el grup és de 17 i el guia, tot i que serem més, el cuiner, l’ajudant d’aquest i el conductor.

A Kidepo hem aterrat enmig de la sabana, això d’aterrar sense pista ni aeroport té el seu què, aquí hi estarem 2 dies.

Un camió dels anys 60 ens ha recollit i portat fins a l’”hotel”. Un conjunt de cabanes amb el sostre de palla, simples però prou netes i acollidores.

A l’hora de dinar ha caigut un bon patac d’aigua. El cel s’ha quedat fosc i ens hem tingut que esperar que pares una mica per fer el primer safari, que s’ha modificat l’itinerari previst degut a la crescuda del riu que ens impedia passar. No hem tingut gaire sort amb aquest primer safari, hem vist búfals, xacals, ocells i de tornada però a les fosques, zebres.

Som els únics en aquest Parc Nacional, 1400 km2 per 18 persones !!! Kidepo es troba al nord-est d´Uganda, fronterera amb Sudan i Kènia. El paisatge és de sabana, àrida però verda degut a les constants pluges. Demà esperem veure bona part dels mamífers i ocells que hi ha a la regió.

Tot esperant per dutxar-nos amb aigua freda i després sopar escrivim el dia d’avui i les primeres impressions.

Dubrovnik, el millor final de trajecte que es pot tenir.

Snyiff, ens cau la llagrimeta i es que ja estem escrivint el darrer capitol d aquest viatge, sembla mentida lo rapid que passa el temps a vegades...

Comencem, despres d esmorzar hem agafat el bus num. 4 que deixa a la porta de Pile, just a l entrada de la muralla. Nomes entrar ens trobem amb la Font gran d Onofre, un dels llocs mes emblematics. En un principi aquesta font estava adornada amb estatues pero es van malmetre durant el sisme de 1667 i ara nomes es conserven 16 mascares esculpides. A la seva esquerra es troba l esglesia de Sant Salvador i el monestir francisca.

En aquest punt, comenca el que es coneix com la Placa o Stradun, que es el carrer major o principal que divideix en dos la ciutat antiga i va de la porta de Pile fins al port vell.

La Placa es un carrer molt blanc, tant el seu paviment com el tancament de les cases i contrasta moltisim a la vista aerea vermella que donen les teulades. Abans del sisme de 1667, les teules eren grogrenques pero no se n van trobar per tornar a reconstruir tota la ciutat, en alguns casos, les canals son vermelles i les "cobijes" son groguenques.

De la Placa no paren de sortir-ne carrers petits perpendiculars ambdos costats.

La Placa desemboca a la placa Luza, on hi ha la petita font d Onofre. Tambe hi ha la columna d Orlando i el Palau Sponza a part de l esglesia de Sant Blai.

Arribats a aquest punt on s aglutinen molts grups de turistes, es poden triar diferents opcions per visitar la ciutat, nosaltres hem escollit una imprescindible per comencar i es pujar a les muralles i reseguir-les en tot el seu perimetre.

En total son gairebe 2 kilometres de muralla, construits entre els segles XIII i XVI, tenen 1,5m de gruix i 25 metres d alcada. Per la cara de mar no tenen tant gruix com per la cara de terra on arriben als 6m d amplada. Hi ha una fortalesa externa a les muralles on tambe varien la dimensio dels seus murs de 6 a 1,5m segons l orientacio, es la fortalesa Revellin.

Una vegada recorreguda la muralla i ben acalorades hem buscat la tranquilitat en el museu de fotografies de la guerra dels Balcans, la War Photos Limited, molt recomanable per la visio imparcial de la guerra tot i que es surt una mica amb el cor encongit.

Hem continuat recorrent els carrers de Dubrovnik fent gana per dinar d hora i en una bona ombra.

Tots els catalans que no hem trobat en tot el nostre viatge els hem trobat avui i es que ha arribat un creuer al port i n ha deixat anar una bona tropa. Calia aprofitar l hora de dinar d ells per poder recorrer els carrers i les botigues amb mes fluidesa i aixi ho hem fet. Amb una hora ja teniem els deures fets.

Per treure ns la calor, hem anat a l hotel a passar mitja tarda a la piscina, tot un luxe que no ens podiem saltar. Ens hem quedat noves per tornar de nou a la ciutat a veure-la com es des del capvespre fins la nit. Soparem i acabarem de recorrer aquests carrers que son un dels llocs mes bonics de la terra i si algu en dubta, que hi vingui i ho comprovi que dificilment es sentira decebut.

Doncs res, com totes les coses tenen el seu final, dir-vos que portem 1400 kilometres a l esquena, 7 dies de viatge de nord a sud, molt bona nutricio gracies a la gran gastronomia mediterrania de Croacia, satisfetes amb el tracte de la gent autoctona i esperant que els que ens hagiu acompanyat des de l altre costat de la pantalla us haguem pogut transmetre bona part de les sensacions que hem viscut aquests dies.

Dir-vos fins aviat perque com mes viatges, mes ganes tens de viatjar de nou! Dovidenja!

Des de l'altre costat.

Ens hem llevat a Split, hem dormit poc, pero el motiu ja l'explicarem en una altra ocasió. Des de Split, surten molts ferrys, tant a les tres grans illes del seu davant com a destinacions mes llunyanes. Les tres illes mes properes son Hvar, Brac i Vis. Per proximitat Brac es la primera i ha estat l'escollida per passar-hi el mati i part de tarda.

El ferry triga una hora en arribar a Supetar, a Brac, i s'arriba al mateix poblet. Des d'alla i reseguint la platja a ma dreta hi ha diferents caletes de pedres i es que aqui no hi ha sorra al que seria per posar-hi la tovallola. La sorra es dins de l'aigua i es blanca, d'aqui l'efecte turquesa de l'aigua.

Hem llogat un parell de tumbones i un parasol en una cala que ens ha semblat tranquila i prou propera al port.

Durant el mati l'activitat mes intensa ha estat entre la tumbona i l'aigua, escasos tres metres.

Hem dinat a Supetar mateix al port i hem agafat un ferry cap a Split on hem recollit el cotxe i posat rumb a Dubrovnik.

No hi ha autopista entre Split i Dubrovnik, la carretera es bonica perque constantment voreja al mar pero es de lenta velocitat i hem fet gairebe uns 220 kilometres en quatre hores. Se'ns ha fet de nit i tot pero abans hem gaudit d'una posta de sol per recordar.

El pais es fa estret en direccio sud, fins al punt que queda interromput i es creua frontera i s'entren uns kilometres dins Bosnia Herzegovina. I es poden llegir ciutats properes que recorden guerres no gaire llunyanes en la nostra jove memoria.

Hem vist les muralles de nit des del cotxe mateix i hem sopat molt be prop de l'hotel Uvala on estem, en una pizzeria, la Taverna on tot i estar a punt de tancar ens han preparat unes delicioses pizzes. La veritat es que el tracte personal amb els cambrers i en general la gent del pais es molt amable i cordial.

Dema es la darrera jornada previa al dilluns que ja es viatge de tornada a casa. Visitarem Dubrovnik, comprarem algun souvenir si ens agraden i per acabar el dia i tot el viatge en si ens relaxarem a la piscina de l'hotel tot recordant-lo (Zagreb, Samobor, Porec, Rovinj, Pula, Opatija, Plitvice, Zadar, Sibenik, Rogoznica, Trogir, Split, Supetar...).

Esperem ens seguiu fins dema o avui, i es que ja som 10 d'agost, per cert, per molts anys Andreu (nebot d'un anyet) i Eduk (amic i d'uns quants anyets mes de no res :-D) que passeu un bon dia!

Dalmacia. Nord i centre.

Ens hem llevat a Žadar, hem agafat el cotxe i ruta fins a Sibenik, ciutat molt bonica ni de pedra calcarea blanca pero amb la pecularietat que esta fundada pel poble croata i no pels romans com les altres de la costa.

La catedral de Sant Jaume es la peca mes extraordinaria, per la seva dimensio i pel fet que esta feta tota de pedra, sense ceramica ni fusta ni d'altres materials. Tambe destacar el fris dels murs exteriors dels absis on hi ha 71 cares esculpides de ciutadans corrents de Sibenik.

Al capdamunt de la ciutat vella hi ha un castell i tots els carrers son un laberint al seu voltant plens d'escales mes petites o mes grans, pel cami, cases molt antigues, esglesies, placetes...

Des de Sibenik i reseguint de nou la costa hem arribat a Rogožnica, poble pesquer petit i tranquil, no gaire turistic pero amb l'encant com tots els d'aquesta žona de tindre el mar i illes al voltant, no un mar gran obert sino constantment trams de terra i aigua; i es que la costa dalmata es aixi, 1185 illes al davant de terra ferma que donen la sensacio d'estar en una cala constantment.

I de Rogožnica cap a Trogir, sota uns nuvols amenacadors, finalment ha fet un petit ruixat que ha deixat un migdia i tarda xafugos.

Trogir com Sibenik es patrimoni de la humanitat per la Unesco. Trogir es una petita illa en un estret canal i conserva tots els edificis intactes des de la seva epoca d'esplendor, s.XII i XV. Com Sibenik, la meravella de la ciutat es la catedral de Lovro.

A Trogir hem dinat i hem continuat passejant pels seus carrerons estrets i blancs, un cop reseguit tot, de nou al cotxe i cap a la destinacio final, Split.

Split te molta part romana i remomera l'herencia llatina de la regio amb mes forca que en d'altres ciutats i es que l'emperador roma Dioclesia es va fer construir un palau per retirar-se, es que el que es coneix com a Grad. Passats els anys, quan els romans ho van abandonar el poble va okupar-ho i fins al dia d'avui, de manera que dins les muralles del palau s'obre una altra ciutat com la de fora les muralles.

Dins el Grad, a la catedral, es pot pujar al campanar i descobrir que es te vertigen sense tenir-ne i es que l'escaleta metalica per on es puja fins a dalt de tot te el seu que.

Cal agafar-ho amb calma i no atavalar-se, val a dir que la baixada es mes tranquila pero millor tenir les mans lliures en ambdos sentits per anar-se agafant be a la fina barana.

A la placa de davant la catedral hi ha molt d'ambient i d'ella en surten els carrers a les portes principals, segurament tambe deu haver-hi cardus i decumanum. Baixant unes escales en un dels costats, es va a un semisoterrani amb unes voltes de pedra i mao, es l'antic vestibul del palau, avui dia esta ple de botiguetes de souvenirs com els de tot arreu.

Fora muralles Split tambe te el seu encant i punts curiosos, com per exemple, l'estatua de Gregori Nin, on la llegenda diu que si li fregues el dit gros del peu, tindras sort. I no cal pensar si es el peu dret o esquerra perque el dit brilla molt i es que tothom el va a tocar i no hem sigut menys!

El port de Split tambe es molt important, d'aqui en surten els ferrys per visitar les illes del davant, Vis, Hvar i Brac. Que son el nostre desti de dema dissabte.

Parc Nacional de Plitvice i Žadar

Avui hem matinat perque la jornada es presentava llarga, molta carretera fins a Plitvice i despres mes carretera fins a Žadar, arran de mar de nou.

Despres d'un esmorzar ben complert hem agafat el cotxe i hem decidit de nou evitar l'autopista i coneixer la Croacia interior aprofitant que la carretera reseguia tota la costa fins a l'alcada del Parc, a Senj. Tota l'estona hem tingut l'illa de Krk a ma dreta, es l'illa mes gran de Croacia pero tot i tindre una part turistica, tambe en te una altra de desertica i deshabitada.

Des de Senj fins a Plitvice la carretera esta en obres, de fet les hem viscut/patit i alhora rigut una bona estona.

Arribats al parc, aquest te dues entrades, finalment hem aparcat a la segona des d'on els llacs mes alts queden mes aprop. Des d'ambdues entrades es poden fer diversos recorreguts segons el temps que es disposi o es vulgui disposar. Nosaltres hem fet la mes curta i son 3-4 hores, finalment 4 amb dinar.

Amb l'entrada s'inclou el bus-tren i una especie de golondrina. Per cert, no ens l'han demanada en cap moment, aixi que si algu es vol fer el llest potser li surti be la jugada. Nosaltres hem pagat!

Hem agafat el bus primer i ens ha deixat a la part de dalt dels llacs des d'on caminant per pasarel.les de fusta es va recorrent els diferents llacs i guanyant desnivell.

A mig cami, la gana apretava i hem fet un petit picnic amb el dinar que hem comprat a l'acces del parc. Cal ser previsor (crema solar, aigua, gorra....) vaja, que es com anar d'excursio i sino mireu la pinta que fem.

La visita es relaxant per tot l'entorn que es impressionant, pero quan mica en mica la gentada que hi ha a l'agost es va dispersant encara es molt millor.

Miris on miris hi ha verd o turquesa o blau o verd de nou i de fons, el sorollet de l'aigua que va escolant-se per tot arreu, per sota els peus, pels costats, saltant desnivells,.... si voleu veure mes fotos poseu Plitvice al google i veureu!

El cami pel parc esta ja establert, sigui per la propia pasarel.la de fusta o be pel caminet de terra, no es pot sortir d'aquests limits.

Entre tota la gent que et vas creuant amunt i avall hem sentit els primers catalans. De fet, ens estem trobant poc turisme de casa nostra i de casa el costat (espanya).

De nou, agafem el cotxe cap a Žadar, a partir d'ara tota la resta de viatge es costa avall sense deixar el mar com a company de viatge.

A Žadar hem anat de pet a l'hotel a fer una dutxa i arreglar-nos (sobretot la Vane), i rapidament a recorrer el casc antic abans no ens quedesim sense llum i no poguesim fer cap foto!

Žadar te els carrerons pavimentats de marbre com els pobles de costa d'Istria pero aquest es forca planer a diferencia de Porec i Rovinj. La resta es molt similar, es a dir, igual d'encisadora.

Dema intentarem fer el combinat de platja i pobles (Sibenik, Trogir i Split).

Dovidenja, es a dir, adeu siau!

Recorrent Istria

Bona nit a tothom!
Avui hem recorregut Istria, la regio nord-oest de Croacia. Hem deixat Žagreb per entrar a Istria, la regio amb mes influencia romana de Croacia.

Pel cami, que ha sigut llarg, hem creuat un tunel com el del Cadi o mes llarg al Parc Natural d'Ucka. Els boscos son impressionants i la costa, una vegada i hem arribat tambe.

La primera parada ha sigut a Porec, poblet pesquer que conserva el Cardum i el Decumanum roma. Us enrecordeu de les llicons d'historia? doncs, nosaltres les hem refrescat.

Tot seguit i despres d'un bon dinar, hem anat cap a Rovinj, un altre poblet de costa encara mes encantador que Porec. Carrerons pavimentats de marbre que van sortint de placetes i van pujant turonets de manera irregular i laberintica, amanits de botiguetes i cases molt cuidades.

De Rovinj, hem fet via cap a Pula, on la presencia romana potser es on es manifesta mes, ja que dins del poble trobem un arc de triomf, un amfiteatre, temples i demes restes romanes molt ben conservades.

De Pula, que esta a la punta inferior d'Istria, hem pujat direccio nord fins Opatija, on passarem la nit. Pel cami se'ns ha fet de nit i ens hem quedat amb les ganes de parar a Labin pero amb la satisfaccio d'haver fet una completa jornada pels llocs mes emblematics de la regio.

Opatija es un poblet que es desplega amb poca amplada des de la montanya fins arran de mar. Aparentment tants hotels com te et fan pensar que es un Lloret de Mar, pero res a veure, es encantador, cuidat, tranquil i elegant. Hem sopat com unes reines en una terrassa al Caffe Wagner, a l'hotel Miljnet, amb musica en viu de fons, violins, piano i veu.... un luxe. La setmana que ve nomes recordar-ho ens entrara una depressio. Pero ara, ha estat tot un regal.

Estem impacients pel dia de dema, anem al parc nacional de Plitvice, ple de llacs, salts d'aigua turquesa, mes boscos impressionants i passarel·les de fusta per anar recorrent aquesta meravella. Res, impacients ens despedim, fins dema seguidors!

Voltants de Žagreb

Hola de nou! seguim a Žagreb pero per anar fent boca de tot el que ens queda de ruta dir que creuem el pais de nord a sud fent nit a Žagreb, Opatija, Žadar, Split i Dubrovnik. Pel cami, veurem a part d'aquestes ciutats, tots els seus voltants i el Parc Nacional dels llacs de Plitvice.

Situats, us expliquem el dia d'avui, recordeu que avui 5 d'agost a Croacia es festiu, aqui teniu la seva bandera!

Com que tots els museus son tancats i els voltants de Žagreb tenen el seu encant ens hem proposat coneixe'ls. Abans pero hem visitat el jardi botanic de la ciutat, que era obert i tot i esperar-nos mes d'ell no ens ha decebut tampoc.

Despres hem fet ruta cap a Samobor, no hem agafat la carretera que hi va directe sino passant per Jastrebarsko i d'alla si que hem agafat la carretera cap a Samobor.

Passar per aqui no ha sigut un error sino un encert (per casualitat) pero un encert. En aquests moments te'n adones que una bruixola a sobre mai esta de mes.

Els camps de cultiu i les casetes i tot el paisatge en general es molt xulo i ben diferent de qualsevol altre lloc.

A mig cami hem passat pel parc natural de Plesivika on hem fet una parada tecnica en una cabana per pendre un cafeto.

Arribats a Samobor, hem pogut comprovar que es tal i com el descriu la guia, un rierol de poca fondaria creua el poble com una serpentina i per anar passant d'una banda a l'altra hi ha ponts de fusta amb flors, les cases son de color pastel i estan molt cuidades (be hi ha de tot).

Aqui se'ns ha acabat la bateria de la camara de fotos pero no patiu que us expliquem la resta.

Hem dinat arran del rierol i ens hem quedat tant tipes que no hem pogut tastar el tant recomanat pastis de crema que es tipic de Samobor, aixi que si algu hi ve, que no dini tant abans!

Tot seguit hem posat rumb a Stubicke Toplice (les piscines termals). Despres de pagar l'entrada i fer uns quants tombs per deduir com funcionava la instal·lacio hem aconseguit posar-nos a l'aigua.

Hi havia tres sortidors o canons d'aigua. Tot i que no hi havia molta gent a la piscina, mai estaven buits i calia estar pendent i ser habil per arribar a temps sense que es notes massa que portavem estona vigilant :-D

La tarda ha sigut relaxant i la tornada encara mes. Enlloc d'agafar l'autopista, tenint que portar les finestres obertes per no agafar una lipotimia i alhora mal de cap del soroll, hem agafat una ruta alternativa de 3 estrelles.

De Stubicke Toplice, cal seguir les indicacions de Žagreb pel Parc de Medvednica. La carreterera es va enfilant per una pista estreta (pero acabada d'asfaltar) entre boscos d'arbres gegants un a tocar de l'altre, fins hi tot, per sobre la carretera mateix. Impressionant! tanta verdor i de tanta intensitat, molt recomanable, res a veure amb qualsevol altre ruta per anar a Žagreb des de Stubicke T.

Dema ja deixem Žagreb i anem cap a la regio d'Istria on tot i dormir a Opatija, pel mati anirem a veure tota la costa nord, que ens han dit que es de lo millor que hi ha. Ja us ho explicarem, fins dema!

Žagreb

En aquest viatge anem la Montse i la Vanessa, una bona amiga, en Marc s'ha quedat a Barcelona planificant el viatge del setembre, Uganda i Rwanda.

Som-hi! Hem volat via Munich, pero al sortir tard l'avio de BCN, hem tingut que fer la connexio pels passadissos de l'aeroport a empentes i rodolons. Finalment, hem arribat a temps pel segon avio.

Una vegada a Žagreb, hem agafat el cotxe de lloguer, per sort nostra un Polo, com el que tenim cadascuna, be, no ben be, doncs aquest no te ni aire condicionat, ni direccio assistida, ni elevallunes electric ni....millor no continuar, es nou pero es molt basic i ja l'hem batejat com el "cotxe sauna".

L'hotel, el Four Points Sheraton, molt be, una mica allunyat pero amb la sauna andante en un moment som al centre (per aparcar fem bracos).

Aparcats prop del centre, que es peatonal, hem buscat la placa Jelacica, que ve a ser la placa Catalunya de Barcelona. A partir d' aqui, orientem mapa i ens enfilem al barri del Kaptol, part superior. Hem fet una parada al carrer Skalinska per dinar al Nocturno, recomanacio de la LP, i molt be. Amb la panxa plena, hem seguit fent el recorregut pels carrers del Kaptol visitant la catedral i demes punts claus de la ciutat.

Tot seguit i de nou des de la placa Jelacica, un gelat, una mica d'aigua i continuem per la part baixa, Dolac i Donji Grad on ens hem trobat el jardi botanic tancat i ho tenim pendent per dema mati.

Ens hem recorregut tot el centre de Žagreb a 34 graus, deu ser que al primer dia li hem posat ganes perque segons la guia ho recomana fer en 2 dies. Val a dir, que som dilluns i tots els museus que cita la guia son tancats.

La ciutat te avingudes molt amples, i constantment no paren de passar tramvies amunt i avall, alguns moderns i d'altres ben antics, com els mateixos edificis. Hi ha edificis antics que s'han restaurat i d'altres que els hi conve amb molta urgencia, sovint et sents figurant de la pel˙licula "El pianista".

Estem fent esforcos per refrescar el nostre angles! per demanar un tallat descafeinat de maquina amb gel hem arribat a dir coses com: "expresso without cafeina, with milk and ice please! Do you understand me?" i el pobre cambrer ens ha dit que si, no sabem si era espanyol o que pero ens ho ha portat be!

Dema dimarts 5 d'agost es la festa de Gracia, no la del barri de Barcelona, sino una nacional d'aqui i de nou els museus tanquen. Provarem sort amb el jardi botanic a primera hora i despres ens arribarem a Samobor, un poblet amb molt d'encant proper. Per rematar la jornada, ens arribarem a Štubicke Toplice, un balneari amb piscines entre 32 i 69 graus, segurament optarem per les de 32... perque les altes temperatures les tindrem dins el polillo-sauna.

Be, ara anem de nou cap al centre de la capital a buscar un bon lloc per sopar i a dormir d'hora! que dema el dia promet .

El nord de l'illa amb un cabrit a la panxa !!!

De nou cap al bar de sota a casa, els arcs, aquest cop per esmorzar. Mentrestant arriba en Pedro i en Xavi ens "abandona", doncs se’n va a veure a la seva padrina a Inca, deixant-nos en mans de l'excelentíssim alcalde que ens farà de cicerone pel seu regne. És tot un honor que ens acompanyi en Pedro. Primer de tot ens porta a Selva (Seuva), i posteriorment a Moscari i Binibona, on hi ha uns raconets perduts on dos germans han passat de fer de pagesos per regentar un parell de complexos rurals turístics fantàstics (www.albellons.com ; www.binibona.com).

Recuperem en XT de nou a Caimari i entrem a la casa de la vila on en Pedro ens regala uns llibres típics d’aquí. S'afegeix en Quico amb dos nens i anem tots cap a dinar cabrit, abans però aturant-nos al santuari de Lluc a veure una altra verge moreneta.

Dinem en un restaurant a peu de carretera, just on s'inicia el camí per fer es torrent de Pareis. Ens rep en Cinto, un altre amic de’n Xavier i propietari del restaurant. Començem a dinar i ... quin dinar !!!, no parem de menjar, beure i riure !!! Ens menjem no ser quants cabrits entre tots i acabem que no podem dir ni fava. L'amabilitat dels amics de'n Xavir és tanta que no ens deixen ni convidar-los a cafè !!!

Tips com uns porcs, pugem tots quatre al cotxe per anar de visita pel nord de l'illa. Deixem Sa Calobra pel dia que fem es torrent de Pareis, doncs queda pendent per un altre visita a l'illa anar a fer-lo, i quan ho fem segur que tornarem a dinar al restaurant de'n Cinto per recuperar forces i fer de nou "unes rises"!!!

Visitem el poblet de Fornalutx, emplaçat en el centre de la Serra de Tramuntana en una profunda vall que partint del Puig Major es dirigeix a Sóller. Fornalutx, pot considerarse com un conjunt d’indiscutible interès paisatgístic i arquitectònic.

Mallorca, Can Trobat !!!

Som a dimecres 30 d'abril de 2008 i marxem a Mallorca a passar es pont de primer de maig amb la Núria i en Xavier qui té casa allà i on ens hi estarem.

Marxar de la feina d'hora no ha estat fàcil i el trànsit a Barcelona és dens però finalment arribem al Prat a temps. En Xavier estava dels nervis !!! :D. Marxa l'avió prou puntual i no ens en adonem que ja aterrem a Palma. Allà ens reben en Moncho que és qui ens deixa la casa, i en Pedro, l'alcalde de Caimari, poblet on dormirem i passarem els dies.

El pis és molt acollidor, deixem les bosses i anem a sopar en un restaurant molt bonic (Ca Na Toneta www.canatoneta.com) i on la cuina i el servei és excel·lent. Molt recomanable !!!!
(Ca Na Toneta és un restaurant petit i encantador situat al centre de Caimari, regentat per les germanes, Maria i Teresa. La carta selecta que ofereixen canvia amb freqüència segons els productes estacionals que es cultiven ecològicament a l'hort propi de la família).

Dormim i ens aixequem descobrint el que ahir per la nit ja varem intuir, Caimari és un poble amb encant, petit, rural i recollit al peu de la muntanya de la Serra de Tramuntana, molt a prop de Lluc.

Després d'esmorzar agafem el cotxe direcció a la Badia de Pollença. Fem una excursió matinal a peu cap a la penya des migdia des de l'ermita de la Victòria. El camí primer és una pista ample, és el mateix que puja a Sa Talaia d'Alcudia; però una mica més endavant hi ha un trencall a ma esquerra cap a la punta des migdia, on comença un caminet molt estret. Tot i que està ben indicat, sort dels plànols i la guia d'excursions que ens ha deixat en Paco !!!. Un cop al capdamunt de la penya, un Canó flanqueja una vista extraordinària !!! Gràcies al "guia local" que ens acompanyava, que amb el plànols en ma, la gorra pel desert i l'habilitat grimpadora entre les roques ens ha facilitat "fer cim" :D

Abans de fer l'excursió havíem parat en un forn d'Inca a comprar productes locals per dinar: coca de trempó, empanades i estrelletes, així que després de la caminada prenem el cotxe fins Alcúdia, exactament fins a Can Escanellas. Una casa arran de mar, un luxe sense preu. Dinem i fem el primer bany de la temporada, just davant mateix de sa casa, amb l'atenta mirada del "tiburón". Tot i ser primer de maig l'aigua no esta molt freda, i allà ens teniu! Aquest raconet és molt bonic i curiós, enlloc de platja de sorra hi ha algues, concretament posidònia oceànica (protegida mediambientalment). Las sorra blanca i la posidònia de dins l'aigua fan un meravellós contrast de clapes de colors.

Més tard anem fins al port de Pollença a fer un gelat i d'allà a la cala de Formentor a fer un cafetó. D'aqui ens arribem per una carretereta fins es far del cap de Formentor. Vistes de penya-segats i cales amb aigües cristal·lines fan un passeig amb cotxe molt agradable, llàstima que hi ha molt "guiri" i per tant molts cotxes i bicicletes per la carretera. Ja de tornada, parem arran de carretera per què en Marc s'enfili per sobre un túnel, on un caminet exposat ofereix vistes extraordinàries. D'allà marxem cap a la talaia Aubercuitx on com en una via ferrada tant per dins la torre com per fora es puja fins a contemplar des de dalt de la Talaia tota la badia i es Cap de Formentor. Ja de tornada a Caimari fem un pa amb oli al bar "els arcs" per sopar. Un dia molt complert !!!.