Bisoke

De nou toca llevar-se d’hora, avui diana a les 5 h, però aquest cop només en Marc, doncs se’n va a caminar i intentar ascendir al Mount Bisoke; la Montse en canvi avui relax !

El Bisoke és un dels cinc volcans inactius del Parc Nacional dels Virunga. El seu cràter fa frontera amb la R.D. Congo i amb 3711 m és el tercer cim més alt del país.

Des del centre d’informació del parc nacional dels Virunga marxem a les 7 h amb un 4x4, el rànger i 7 persones més per aproximar-nos als 2200 m, on amb els corresponents militars armats iniciem el trekking.

Al principi caminem pels camps de cultiu fins arribar a l’entrada del parc, allà on hi ha el mur de pedra volcànica que divideix el bosc dels camps. A partir d’aquí amb els militars protegint dels animals, el del “matxete” en mà obrint camí i els portadors amb les motxilles de qui no volia carregar-les, comencem a caminar en fila india.

El pendent al principi és moderat fins a una cruïlla on el corriol es bifurca en dos, un camí cap a la tomba de Dian Fossey i l’altre que va cap al cim. A partir d’aquí la cosa comença a empinar força, i a més de l’alçada cal afegir-li el fang.

El camí és dur però la gran varietat de vegetació fa que valgui molt la pena. A partir dels 3300 m l’alçada es fa notar i cal fer un sobreesforç per la manca d’oxigen i arribar finalment al cim. La darrera rampa absenta de vegetació fa entreveure el cràter del volcà amb boira, quan de sobte s’esvaeix aquesta i es veu el llac que hi ha al interior. El que és el cim no el podem fer, doncs es troba a l’altre banda del cràter i allà ja és la R. D. Congo i els militars que ens acompanyen no ens deixen.

Dinem prop del cim tot sentint trons de fons i comencem a baixar. Ens cau un xàfec intens però no massa llarg, on a més de mullar-nos deixa el camí impracticable de fang. Patinem força en cada moment i de tant en tant algú cau de cul. Després d’una mica més 7 h caminant arribem on ens esperava el 4x4 i ens porta a l’hotel.

Quan arribem a l’hotel trobem que el camió està espatllat i no podem marxar immediatament, hem d’esperar a que el reparin, fet que ens fa arribar tard al millor hotel de tot el viatge. Tot i així quan hi arribem gaudim de la dutxa i del bufet lliure del sopar.



Efectivament, tot el dia passejant pel mercat de Musanze (Ruhengeri), buscant internet per penjar fotos, dinant d’hora per sortir aviat cap a l’hotel 5 estrelles superior amb wellness i piscina arran del llac Kivu i s’espatlla el supercamió!

El mercat, com tots, amb algun tret sorprenent com un locutori a l’aire lliure, uns telèfons sobre tamborets i sense que es vegi cap fil a simple vista! Molta gent amunt i avall, cartells i parades curioses i gent mirant-te, curiositat reciproca.

Perque no hi han fotos

Com ja us vam dir, això és Africa, tant per lo bo com per lo dolent.

La connexió no es gaire bona i no dona temps per penjar fotografies. Confiem entre aquesta nit i demà poder-ho fer perquè entre d'altres hi ha els goril.les!!

Ara mateix, un amable senyor de la terrassa de l'hotel m'ha deixat el seu ordinador per escriure!

Ho sentim però no hi podem fer mes! Fins aviat amb les esperades fotografies, mentrestant, teniu forca literatura!

Goril·les!!!

Avui és el dia esperat del viatge, farem el trekking per anar a veure els goril·les de muntanya. Només en queden 700 en tot el món i estan repartits entre Uganda, Rwanda i la R.D. del Congo, estan en perill d’extinció donat que l’augment de camps agrícoles es va menjant el bosc on viuen.

Els goril·les viuen en un bosc plujós i en famílies independents formades per un mascle adult dominant (espatlla platejada) femelles i cries. Es mouen junts per buscar menjar. Cada dia un menja de 20 a 35 kg de plantes i vegetals els quals transformen en 17 litres d’aigua, no necessitant veure’n. Son vegetarians exceptuant quan mengen formigues. Pesen entre 120 i 227 kg en edat adulta depenent si son mascles o femelles i arriben a mesurar fins a 2 metres d’alçada. Cada dia fan el niu en un lloc diferent. Per aquest motiu la seva posició és variable i uns ràngers rastregen per trobar-los cada dia previ a l’arribada dels excursionistes.

Hi ha 8 famílies de goril·les per veure i només es permet una visita al dia en grup reduït d’un màxim de 8 persones per família. El nostre grup de vuit l’hem format els 5 catalans, una noia de Madrid i dos canadencs.

A primera hora ens han fet un breafing i ens han assignat la família Titus, una de les estudiades per la coneguda Dian Fossey, us sonarà de la pel·lícula “Goril·les en la boira”, rodada aquí.

Els Titus son 9 membres: un espatlla platejada de 31 anys (Titus), un mascle espatlla negre (menor de 12 anys), dues femelles i 5 cries.

Amb un 4x4 hem pujat fins a la cota 2500 on hem començat a caminar entre camps de cultiu i en un pendent considerable fins a trobar, 50 minuts més tard, un mur de pedra que serveix de barrera per a que els mamífers no entrin en zones poblades (sobretot l’elefant i el búfal) i separa els camps del bosc al llarg de 83 km, és l'entrada del Parc Nacional.

A partir d’aquest punt ens endinsem al bosc per un caminet estret i enfangat entre la vegetació selvàtica. Uns 50 minuts més i a la cota 3100, hem trobat els rastrejadors, els quals ens han fet treure les motxilles i deixar els bastons de caminar per presentar-nos davant dels Titus amb només una càmera als dits.

Uns escassos 100 m més endavant ja els hem trobat, el que fins ara era una imatge estàtica ara era una realitat. Sense gàbies, i a escassos 7 metres (a vegades menys) podíem contemplar com es movien, menjaven, jugaven, dormien, .... Fascinant i increïble. Només et permeten estar-hi una hora, tot molt ràpid i intens com per apreciar millor aquell regal que teníem davant, una experiència única i que recomanem viure en primera persona un cop a la vida

Rwanda

Avui és un dia de trànsit i de canvi de país, entrem a Rwanda on condueixen per la dreta com estem acostumats i també és una hora menys, és a dir, tenen la mateixa hora que Barcelona.

Més canvis, l’idioma és el francès (antiga colònia belga) i la moneda,passem als francs Rwandesos. Mentre es fa la paperassa duanera, hem fet el canvi de divises en el mercat negre. Fem pujar al camió tres canviadors, també negres :D, per fer la transacció més clandestina de la llum de tothom. Cada un d’ells portava un bon feix de diners a la mà. El canvi fet és 1€=740 RFr, 10.000sh Ugandesos= 3000 RFr o 1$=540 RFr.

Ens dirigim cap a Kigali, la capital de Rwanda on gestionarem els permisos necessaris per la visita dels goril·les de demà. També visitem un petit mercat d’artesania i deixem per al darrer dia la visita al museu del memorial del genocidi. Amb el camió passem pel desgraciadament conegut Hotel Rwanda (alguns potser heu vist la pel·lícula). En 3 mesos l’any 1994 van morir més d’un milió de persones assassinades violenta i cruelment amb ganivets de tot tipus resultant ésser el genocidi més bèstia entre dues races, els hutus i els tutsis. En part provocat pel govern francès.

Kigali es troba elevada i entre turons, de fet Rwanda és popularment coneguda a Àfrica com el país dels mil turons, entre ells els grans volcans fronterers amb Uganda i la R.D.Congo.

De Kigali ens dirigim al Parc Nacional dels Virunga (volcans) on demà visitarem els goril·les! Dormim al poblet de Kinigi, situat a la porta del parc, a 2200 m d’alçada, al peu del volcà Sabyinyo (3634 m). Ens impressiona la gran quantitat de gent que hi ha caminant amunt i avall per la vora de la carretera i als pobles. És un país molt petit i amb una densitat de població molt elevada

Llac Bunyoni

Diana a les 5.30h, recollir tendes, esmorzar, veure la sortida de sol i de nou de safari. Aquest cop recorrerem una pista al llarg de tot el canal de Kazinga. Avui els animals no s’han deixat veure gaire. Algun hipo i búfals de lluny i diversos tipus d’antílops.

Després de nou ens desplacem amb el camió per anar cap al llac Bunyoni, ja al sud del país i a 50 km de la frontera amb Rwanda. De nou el viatge en ruta ha estat sorprenent i verd: plantacions de te, plataners, llacs, muntanyes, poblacions diverses, ... Entre el que es veu per la finestra i la música del camió, la diversió està garantida. Avui al migdia, retorn als 60, molt divertit!.

Arribem al llac Bunyoni a primera hora de la tarda i decidim llogar unes canoes per recorre’l, doncs aquí l’aigua no te bilhàrzia degut a que estem per sobre els 1800 m d’alçada i per tant ens hi podem banyar. Ha estat molt divertit, doncs les “canoes”, anomenades aquí mekoros, han resultat ser un tronc d’arbre buit, fet que dificultava la seva navegació (costava molt anar recte) a més de ser inestables. Finalment hem acabat fent una guerra d’aigua entre els diferents mekoros i banyant-nos al llac durant la posta de sol. Tot molt bucòlic :D

Avui dormim a un càmping amb unes tendes equipades com si fos una habitació (llit, tauletes i llum), amb la peculiaritat que estan emplaçades sobre d’una estructura elevada de fusta amb unes vistes al vespre del reflexa de la lluna sobre el llac Bunyoni fantàstiques.

Creuant l' Equador

Ens llevem a Fort Portal, també d’hora i sense poder estirar el dormir en un llit d’hotel 4 estrelles superior.

De camí cap al PN Queen Elisabeth hem creuat l’equador terrestre, és a dir que passem de l’hemisferi nord al sud. A veure si som capaços de comprovar l’efecte Coriolis i veiem cap a quina direcció gira l’aigua d’una pica al destapar-la a l’hemisferi sud respecte al nord. Serà un mite o no ? Ja us mantenim informats !!!

Posteriorment ens dirigim a la gorja de Kiambura. Aquesta és una depressió enmig de la sabana que té un bosc plujós en el seu interior, té uns 16 km de longitud i entre 50 i 100 m de fondària. Per dins discorre un riu que juntament amb la vegetació selvàtica fa un contrast amb la veïna sabana, no només en quant a vegetació sinó també en quan a fauna. Al bosc hi habiten 6 classes diferents de primats, entre les quals hi ha els ximpanzés.

Hem fet un trekking dins la gorja en busca dels primats, i concretament els

que són més semblants a l’ésser humà, els ximpanzés !!! (98,7 % d’ADN igual !!!)

Durant la caminada, els ràngers del parc, rastrejaven la zona observant rastres (excrements, restes de menjar,...) per trobar primats. Hem travessat el riu diverses vegades per sobre de troncs entravessats i hem recorregut caminets enmig de la vegetació fins a trobar-los. Quan ens hi apropàvem, el xivarri era impressionant, crits, cops a les branques i als troncs, fulles movent-se, .... La vegetació és tant densa que el bosc és fosc i costa de veure’ls, però finalment els hem vist dalt dels arbres i movent-se (a contrallum). Tot i així ha estat una experiència fascinant encara que curta.

Per la tarda hem fet safari des del camió pel parc nacional Queen Elizabeth tot dirigint-nos a la zona d’acampada. La vegetació del parc és sabana però està formada per uns cactus en forma de canelobre que la fan peculiar i única.

També hi ha unes grans depressions al terreny amb llacs al interior que són antics volcans extingits, alguns dels quals se sent olor a sofre. Aquestes depressions poden veure’s molt bé pel google earth.

Hem vist diversos animals, cap de nou, això si hem vist 3 lleones més, portant ja un total de 29 felins des del inici del viatge.

Arribant al campament hem vist un hipopòtam fora de l’aigua i al costat de la zona d’acampada. També hi havien uns ocells molt grossos semblant a cigonyes dalt dels arbres i facocers rondant per baix, vaja que dormirem acompanyats. Plantem les tendes en cercle a la vora del llac Eduard, allà on comença el canal natural del riu Kazinga que uneix el llac Eduard amb l’Albert i que ens ha ofert una fantàstica posta de sol. Anem a buscar llenya, sopem al voltant del foc i acompanyats de l’esplendor que fa la lluna plena anem a dormir sentint les hienes de fons.

Dia de transit en camio

Avui ha estat un dia de transit, és a dir, de carretera per desplaçar-nos. Pel camí, el paisatge ha anat canviant i ja hi ha més bosc. De fet Uganda és la Suïssa d'Africa i és molt verda, ja veureu les fotos, són molt diferents de la sabana del nord (Kidepo, Murchison...).

Internet en aquest país per ara esta força fumut i és moolttt lenntt amb lo que encara no hem pogut penjar fotos endarrerires ni penjar tot el diari. Per això hi ha un desfase. Això és Africa, per lo bo i per lo dolent, per tot.

Ara mateix l' ordinador no te ni entrada usb, el ratolí no te rodeta tampoc.... i m'acaben de dir que en 2 minuts tanquen...

Esperem demà o demà passat tinguem mes sort i us poguem ensenyar el lleó mascle, els ximpanzés i si pot ser penjar algun vídeo, que en tenim de bons.

Nomes dir que ens ho estem passant molt i molt bé i que tenim ganes de compartir-ho amb vosaltres. Gràcies per seguir-nos i fins aviat!!

Murchison Falls

De nou ben de mati, ja en marxa, previ recollir tot el campament mentre tot just anava sortint el sol, sobre les 5:30 h. Quan diem ben de mati, és ben be de mati :-D

Ja al camió i camí a buscar la barca, ens l'hem trobat, i es que no podíem marxar del P.N. de Murchison, on hem vist fins hi tot el lleopard, sense veure al lleó mascle. Es impressionant, unes melenes, un cos atlètic, un moviment al caminar, una mirada, un color de pel.... que ens ha deixat bocabadats i molt feliços i satisfets,. Després de varies lleones, tocava veure al rei!

No ens hi hem pogut entretindre massa ja que la barca no espera. Ens hi hem enfilat i durant tot el viatge riu amunt a la vora hem pogut anar badant amb els hipos, els cocodrils i alguns ocells també.

Mica en mica ja al fons es veia una de les cascades, i és que n'hi ha més d'una. En George, el ranger del P.N. de Murchison, ahir vora el foc també ens va explicar d'on ve el nom del parc i com són les cascades i és que aquest home es un pou de ciència! i batalletes.

Molt aprop del peu de la catarata hi ha una roca molt gran on parat i hem fet una foto de grup molt xula, allà al mig, tot el grup ben apinyat.

A escassos metres i ja a la vora, hem baixat de la barca i hem començat una caminada una mica dreta vorejant les cascades. Allà es quan ja es va veient la segona i tota la magnitud del conjunt, acompanyats d'un soroll brutal d'aigua, dignes de ser el Nil Victòria, el més gran poder hidràulic de la terra. Increïble la forca de l'aigua.

Dalt de tot en un mirador ens esperava el camió i el dinar ja preparat.

Amb la panxa plena, de ruta amb el camió cap a Masindi. El viatge ha estat esvalotat i és que durant un parell d'hores creuàvem una zona amb mosca tse-tse, la famosa mosca de la son. Sabatilla amunt i avall, clap clap clap, n'hem extingit algunes, tot i rebre alguna picada.

Arribats a Masindi, a l'hotel, per fi la dutxa, on hem tret un bon caldo! ja nets i polits hem llogat unes taxi-motos per anar a comprar begudes i es que la nevera del camió ja començava a estar buida! El poble estava ple de botigues i gent pels carrers, molt ambient.

En acabat de sopar a l'hotel i aprofitant que estàvem a ciutat i era divendres i ...no havíem matinat gaire ;-), vam acostar-nos a una festa que es feia davant de l'hotel. La veritat es que no valia gaire la pena però, la gent es simpàtica i volen conversa tot prenent una fresca cerveseta.

La diada lluny de casa pero....celebrada!

Avui és la Diada de Catalunya i ho celebrem amb un complert dia de safari de sol a sol. Hem començat forts de ben matí veient una família de lleones i cries a peu de camí. Seguidament aconseguim veure un dels animals més difícils de trobar, el lleopard. I no quiet dalt de l’arbre no, sinó que ha saltat i baixat per les branques com si sabés que fossem allà. Al llarg del dia hem vist elefants, més girafes, antílops, búfals...

Pel camí vam ajudar a un camió que estava avariat, portava 7 tones de peix i 30 persones, tot plegat feia una pudor forta i és que enmig de la sabana en ple sol i tota la carrega...no n'hi ha per menys. Ahir al vespre també vam desencallar un altre camió del fang

i es que el camió que portem és "mucho camión".

Per la tarda una caminada fins a la vora del riu per veure els hipopòtams. Acabem el safari al delta del Nil Victòria amb la posta de sol.

Demà cal matinar de nou per anar a buscar una barca i remuntar el riu fins a les cascades Murchison.

El lleó mascle continua resistint-se i no es deixa veure, tot i així tota la resta es brutal.

De Kidepo a Murchison

Ens hem llevat de nou a les 6, una vegada esmorzats, safari de nou. En aquesta ocasió hem pogut baixar del camió i estirar les cames una estona. Durant la caminada, tots en fila india, un rànger davant, un al mig i un tercer al darrera armats. A mig camí ens han sortit quatre facoquers d’un cau. Una mica més endavant hem vist zebres i búfals.

El camió ens ha recollit al final de la caminada i ens han portat al campament per recollir i anar-nos-en cap a l’aeroport per agafar de nou l’avioneta cap al P.N. de Murchison Falls. El vol ha durat uns 50 minuts i hem sobrevolat el llac Albert. Només aterrar ja hem vist molts animals i en quantitat, això promet, a Kidepo ens hem quedat sense veure el lleó mascle.

Ens ha recollit el camió amb el que farem la resta del viatge, molt més modern que no pas el de Kidepo, bé, res a veure!, i hem anat fins al marge nord del riu Nil Albert, on hem acampat sota un arbre, una acàcia. A Uganda el Nil va tenint noms al llarg del seu recorregut i segons on es trobi: al llac Victòria, Albert,...

Pel camí hem vist girafes, diferents tipus d’antílops, més facòquers, búfals, i ocells de tot tipus i colors.

Hem muntat les tendes en cercle per fer al mig a les nits un foc, que donarà caliu perquè escalfor no fa falta, doncs fa força calor. Darrera un matoll s’ha habilitat un bany, la consigna per saber si està lliure o ocupat és mirar si la pala i el paper són a lloc o no. S’enterra el que s’ha fet i es torna la pala. Aquí hi passarem dues nits.

Havent dinat hem sortit de safari amb el camió i de tornada hem agafat troncs per fer llenya pel foc. Tornem al campament on un núvol de libel.lules no ens abandona i s’encarreguen de cruspir-se els mosquits. Per la nit deuen dormir doncs els mosquits volen entorn la llum del frontal.

Després del deliciós sopar que ens ha preparat el cuiner, en Peter, ens asseiem al voltant del foc i en George (rànger del parc) ens explica històries “reals” que li han passat com a rànger del parc al llarg dels anys.

A la nit, ja dins al sac i tot agafant el son, gaudim del soroll de la fauna que ens envolta.