Pàgines

diumenge, 14 de setembre del 2008

Creuant l' Equador

Ens llevem a Fort Portal, també d’hora i sense poder estirar el dormir en un llit d’hotel 4 estrelles superior.

De camí cap al PN Queen Elisabeth hem creuat l’equador terrestre, és a dir que passem de l’hemisferi nord al sud. A veure si som capaços de comprovar l’efecte Coriolis i veiem cap a quina direcció gira l’aigua d’una pica al destapar-la a l’hemisferi sud respecte al nord. Serà un mite o no ? Ja us mantenim informats !!!

Posteriorment ens dirigim a la gorja de Kiambura. Aquesta és una depressió enmig de la sabana que té un bosc plujós en el seu interior, té uns 16 km de longitud i entre 50 i 100 m de fondària. Per dins discorre un riu que juntament amb la vegetació selvàtica fa un contrast amb la veïna sabana, no només en quant a vegetació sinó també en quan a fauna. Al bosc hi habiten 6 classes diferents de primats, entre les quals hi ha els ximpanzés.


Hem fet un trekking dins la gorja en busca dels primats, i concretament els

que són més semblants a l’ésser humà, els ximpanzés !!! (98,7 % d’ADN igual !!!)


Durant la caminada, els ràngers del parc, rastrejaven la zona observant rastres (excrements, restes de menjar,...) per trobar primats. Hem travessat el riu diverses vegades per sobre de troncs entravessats i hem recorregut caminets enmig de la vegetació fins a trobar-los. Quan ens hi apropàvem, el xivarri era impressionant, crits, cops a les branques i als troncs, fulles movent-se, .... La vegetació és tant densa que el bosc és fosc i costa de veure’ls, però finalment els hem vist dalt dels arbres i movent-se (a contrallum). Tot i així ha estat una experiència fascinant encara que curta.


Per la tarda hem fet safari des del camió pel parc nacional Queen Elizabeth tot dirigint-nos a la zona d’acampada. La vegetació del parc és sabana però està formada per uns cactus en forma de canelobre que la fan peculiar i única.

També hi ha unes grans depressions al terreny amb llacs al interior que són antics volcans extingits, alguns dels quals se sent olor a sofre. Aquestes depressions poden veure’s molt bé pel google earth.


Hem vist diversos animals, cap de nou, això si hem vist 3 lleones més, portant ja un total de 29 felins des del inici del viatge.


Arribant al campament hem vist un hipopòtam fora de l’aigua i al costat de la zona d’acampada. També hi havien uns ocells molt grossos semblant a cigonyes dalt dels arbres i facocers rondant per baix, vaja que dormirem acompanyats. Plantem les tendes en cercle a la vora del llac Eduard, allà on comença el canal natural del riu Kazinga que uneix el llac Eduard amb l’Albert i que ens ha ofert una fantàstica posta de sol. Anem a buscar llenya, sopem al voltant del foc i acompanyats de l’esplendor que fa la lluna plena anem a dormir sentint les hienes de fons.