Pàgines

divendres, 19 de setembre de 2008

Les vaques també neden !!!

Ens hem llevat al superhotel i hem esmorzat al bufet del restaurant. També d’hora, sembla que quan més xulo és l’allotjament, més d’hora ens desperten!.


Estem al peu del llac Kivu, hem d’agafar unes barques fins Giseni però la barca gran té el motor espatllat i ens reparteixen en dues de petites. El trajecte dura 3 hores. El llac Kivu fa frontera amb la R.D. del Congo i té gairebé 130 illes, algunes habitades i d’altres rurals amb animals, especialment vaques. Ens ha sorprès veure el pastor en barca i les vaques nedant d’una illa a una altra. Se’ns ha desmuntat a tots la llegenda que les vaques no neden perquè els hi entra aigua pel cul i s’ofeguen. NO és veritat, o bé aquestes saben apretar-lo bé.


Ens sobrevolen avions de les Nacions Unides que estan a sobre del conflicte del Congo actualment. Ens comenten que aquesta setmana hi ha hagut 200 víctimes i ens sembla impossible pensar que estem a l’altre costat del llac.


Arribem a Giseni, l’hotel està al marge del llac i en un emplaçament immillorable, l’hotel és força diferent al de la passada nit però.


Després de dinar decidim fer un recorregut a peu que recomana la guia Bradt pel poble (la fem en sentit contrari per acabar a l’hotel Eden Rock prenent algo i veient la posta de sol). Primera parada al mercat, som divendres i coincideix que n’hi ha. Sobretot hi ha molta roba de segona mà i calçat. També ens crida l’atenció la quantitat de cosidores i màquines de cosir que deuen arreglar aquelles peces de roba ajustant la talla i és que en el mercat de segona mà només hi ha una peça de cada i toca el que toca.


Al sortir del mercat ha passat el nostre camió i ha causat sensació, fins hi tot a nosaltres que normalment som dalt!.


Del mercat seguim la caminada en direcció l’hotel Eden Rock passant per una església on l’any 94 van morir-hi 4000 persones dins que hi estaven refugiades, en total aquell 17 d’abril en varen morir 11400. Esgarrifós. Vas pel carrer i tot sembla normal i tranquil però algun pensament negre et ve al cap tipus...algú que m’he creuat, el cambrer de l’hotel ,... ha matat i està ara lliurement pel carrer?. Doncs segurament si.


Pel camí ens hem trobat a nens i nenes que sortien d’escola i hem après a saludar en rwandés, Amakuru vol dir un què tal? I Imesa és la resposta de bé. S’ho han passat molt bé veient-se a les fotos i als vídeos que els hi hem fet.


Des de la terrassa on contemplàvem com es ponia el sol, just al peu del llac veiem com un noi ensenyava a nedar a una noia. Ella era dins l’aigua i ell fora i es que el llac, a la vora sobretot, hi ha bilhàrzia! (que llest el monitor!!).


Acabem el passeig arribant a l’hotel i ja sopant i dormint, ha estat una tarda molt agradable.

1 comentari:

DANIEL ha dit...

Un dia preciós- Tal com l'expliqueu, m'heu fet retornar aquells moments tan agradables que vam viure