De la dinastia Joseon al Gangnam Style !

Avui de nou dia de contrastos. Al matí ens ha costat arrencar, fer el blog a diari els vespres és una feinada, i no pel temps en escriure, sinó en descarregar fotografies, retocar la resolució, editar el blog (text i fotografies) i penjar-ho. 

Així que avui, igual que abans d’ahir, hem arrencat tard. Sobre les 11 del matí sortíem al carrer i hem tingut que tornar enrere a buscar màniga llarga perquè fa vent i fresca (ha plogut aquesta nit). Per fi la calor afluixa una mica!.

Hem començat la jornada visitant el palau Changdeokgung i els jardins Huwon (Patrimoni de la Humanitat), al costat mateix de la seu de Hyundai. Hem reconegut l’edifici perquè va sortir al programa Afers Exteriors (TV3 - Miquel Calçada) ja que hi treballa un català.

Hem començat fent la visita del palau que es pot anar per lliure (3.000 wons per cap. Nens fins als 7 anys gratuït) i després, ja dins del palau, hem anat a treure les entrades per visitar els jardins. En aquest cas, la única possibilitat de veure’ls és amb visita guiada (5.000 wons per barba. Nens fins a 7 anys gratuït).

En anglès només hi ha visita a les 10:30h i a les 14:30h, la resta son en coreà, xinès i japonès. Ens hem apuntat a les 12:30 en xinès per no haver d'esperar. No hem sigut els únics estrangers no xinesos en fer-ho. Fins i tot, ens hem trobat un noi espanyol, que li hem preguntat d'on era i ha respòs textualment: de Madrid, ¿vosotros sois del otro lado no?. En fi, ni que portéssim l’estelada al front !!!

Resumint una mica el què hem anat a visitar, Changdeokgung és l’únic palau que conserva l’estil arquitectònic de la dinastia Joseon. Hi ha el pont més antic de pedra de Seül (1411), en aquest punt és on comença la visita dels palaus, a pocs metres de la porta principal. A sobre els ràfecs de les construccions sol haver-hi micos o altres animals, diuen que son per allunyar els mals esperits. Dins del recinte es visiten els diferents palaus reials i en la visita dels jardins es visiten d'entre altres palaus, les cases dels funcionaris, que son austeres i sense pintar però també tenen el seu encant.

Els palaus son impressionants, els més bonics que hem vist fins ara! De fet els millors, per nosaltres, han estat els del final del recorregut i això que ja estàvem saturats, cansats i fa estona que ha sortit el sol i que apreta força. Son les dues del migdia tocades, cal buscar quelcom per dinar i seguir amb el planing previst.

Ens arribem als carrerons comercials del barri de Insa-Dong, replet de paradetes d'artesania, galeries d'art, cases de te, ... Hi trobem un restaurant coreà que ens fa el pes. Ens animem amb un Pancake mariner i cebetes tendres  (calamar, pop,... amb petits calçots) i uns Mandu (Dumplings coreans), que son els farcellets de pasta fets al vapor i farcits (espinacs, quelcom de carn i cibulet) acompanyat de Kimchi, com no. El Kimchi és el plat de la cuina coreana per excel·lència i es prepara amb col xinesa i d’altres verdures amb salses que poden variar el seu gust. Acompanya a tots els plats. A més a més et serveixen tot de platets amb més verdures i salses per acompanyar el plat. Aquí és típic que ho portin tot separat i tu t'ho barregis en un únic plat. El menjar és bo, però pels ulls val a dir que costa d’entrar. Per la Queralt hem anat a tret segur: un llenguado a la brasa i un bol d’arròs blanc boníssim! Se’l ha menjat tot i a una velocitat que no ens té acostumats.

Sortim ben tips, i veiem que hem dinat als baixos del museu del cul, el pet, la caca o algo similar. Un gran culet i una megafonia cacofònica ens deixen ben parats. Aquesta gent no tenen cap límit a la seva imaginació. Ens agafa un atac de riure, sobretot a la Queralt que va dient: son pets, son pets. I si, eren pets, i quin pets!!

Agafem el metro fins l’estació de City Hall i ens arribem a l’Observatori Jeongdong, un edifici de l’ajuntament que et deixen accedir i pujar fins al pis 13 (edifici Seosomun. c/ Deoksugung-gil 15), d'on contemplem l'espectacular vista del palau Deoksugung, la Plaça de Seül i el barri de Jeongdong en general, amb les muntanyes del Parc Nacional de Bukhansan de fons. Hi ha una petita cafeteria que fa molt bona pinta, però nosaltres no ens havíem pogut aguantar i ja portàvem fet el nostre ice cafè latte. Avui tenim un cel ben blau i fa un sol de justícia.

Sortint de l’observatori i a escassos metres tornem a l’ajuntament antic amb nou edifici al darrera que n’és la seva ampliació (representa una onada d’un tsunami). Entrem al seu vestíbul per veure la cara interior d’aquest impressionant mur cortina corb i en desplom i ens sorprèn que hi ha un mur vegetal paral·lel a la façana principal.  Tot el que no sigui convencional es pot trobar aquí a Corea.

A fora al carrer hi ha un mercat de llibres i la Queralt ens demana un llibre encara que sigui amb “lletres d’aquí”. S’està portant tant bé i ens sembla tant bona la idea, que li comprem un llibre en alfabet coreà. Espero que no ens demani que li traduïm ?

Prenem el metro de nou per arribar-nos a veure la torre més alta de Seül, la Lotte Tower, de 565 metres d’alçada, impressionant! Aprofitem per passejar una mica pel parc i llac que té a tocar i acostar-nos al parc d’atraccions mig d'interior mig d'exterior que té el mateix complex (Lotte World). La Queralt vol entrar i totes les atraccions que veiem son de grans i fortetes, però hi ha un castell com el de Disney, molt llaminer per nens i es clar, costa una mica. Amb la promesa de portar-la a Port Aventura aviat aconseguim seguir amb la ruta d’avui, molt atapeïda.

Metro de nou fins al nou i exclusiu barri comercial de gratacels de Gangnam, famós per la cançó de Gangnam Style de PSY que vàrem arribar a avorrir la tardor del 2012.

Caminar costa perquè les voreres estan atapeïdes de gent passejant i entrant i sortint de les botigues. Quin contrast la tranquil·litat d’aquest matí als jardins del palau amb aquest bullici de gent, música i leds.

Metro de nou per arribar-nos fins al Banpo Hangang Park per veure un complex de tres edificis cada un en una illa flotant a la riba del riu Hang (Sebitseom). Des de l’estació de metro més propera hi ha una passejadeta de gairebé 1 km. La riuada de gent ens ajuda a detectar el pas inferior a la via ràpida que creua el riu Hang entre un costat de ciutat i l’altre. És divendres nit i hi ha moltíssim ambient. La Queralt se’ns ha adormit al metro i el Marc la porta tot el camí a coll, però arribats al punt neuràlgic es desperta amb un: I a mi perquè no m’heu portat el patinet ?, tot veient uns nens amb patinet i bicicletes.  A partir d’aquí pura marxa.

Gaudim de la vista nocturna i del passeig pels edificis de les illes artificials, que constantment van canviant el color de la façana. Pantalles gegants i leds enlluernen qualsevol racó d'aquest espai.

Sortint de la darrera illa veiem unes barquetes rodones cobertes amb un para-sol i amb una tauleta al mig i que permeten que et portis el sopar (pícnic) mentre es navega pel riu Hang. Molt romàntic. La Queralt hi vol pujar tant si com no a les barquetes. Per sort hi ha una cua tremenda i desisteix.  Allarguem una mica la jornada però descartem un parell de mercats nocturns que quedaven a la llista, a veure demà.  Toca tornar a l’apartament, sopar i descansar. Demà més.

Suwon i Incheon. El contrast està servit.

Ens queden tres dies més sencers allotjats a Seül, un d’ells previst per visitar més barris i punts concrets de la ciutat i els altres dos amb visites pels voltants de la capita coreana. Així que repartim aquestes dues visites de manera que no siguin seguides i avui fem una d’elles, ens arribem a veure Suwon pel matí i Incheon per la tarda, tot amb metro !

La xarxa de metro de Seül és molt extensa, concretament Suwon està a 30 km al sud de Seül, venen a ser unes 25 estacions des del centre de la ciutat. A la tornada hem descobert que hi ha metros semidirectes, que no paren a totes les estacions, però no hem acabat de veure com saber quins son. La informació bàsica generalment està bilingüe coreà-anglès però només el que son el nom de les estacions i les sortides. La resta, tot en coreà i la megafonia normalment és bilingüe però costa distingir el canvi d’idioma perquè la cantarella és la mateixa. En fi, a més a més cal estar atents perquè algunes línies es desdoblen i cal fer canvis de tren dins la pròpia línia.

Arribem a l’estació de Suwon i busquem l’oficina de turisme. Amb un anglès bàsic del personal de l'estació i una simpàtica mímica ens indiquen que cal sortir de l’estació, baixar un pis i girar a l’esquerra uns metres enllà. Ho trobem! Allà ens equipem de mapes i preguntem com anar a visitar la fortificació de Hwaseong (Patrimoni de la Humanitat). En indiquen que davant de l’estació de metro hi ha la parada de bus i que ens serveixen el 11, 13, 36 i 39. Pugem en un dels busos, però el M-Pass que en ens pensem ha de funcionar, dona error en el lector. La conductora del bus no parla res d’anglès, un senyor a mig bus va dient-nos Money-Money. Nosaltres fem el gest dient How much? Però veient que no ens entenem, ens fa un gest com dient “tireu cap dins, és igual”. En fi, no sabem si ens ha sortit gratuït o ja ho teníem pagat.

Baixem del bus a la parada de Paldalmun (Porta Sud), la xafogor és intensa. Fa un dia mig ennuvolat, son quarts de dotze del migdia i ja des de l’accés de la fortificació veiem la gran escalinata de pedra annexa a la muralla que s'enfila cap a la muntanya, ben bé per la màxima pendent. La Queralt es queixa, jo em queixo, i en Marc animant i traient ferro a l’assumpte. 

Arribem dalt i un trenet turístic amb cap de drac que fa una part del recorregut per la muralla, li manquen dues hores per sortir. Li hem promès a la Queralt que l’agafaríem, de fet, per ella, aquest és el punt fort de la visita! No podem fallar. Així que aprofitem i anem recorrent per senders una part de la muralla, visitant bastions, alguna de les set portes i petits temples. Tot plegat resseguint un recorregut circular molt evident i amb magnífiques panoràmiques de la ciutat un cop ets dalt. La longitud total del circuit és de 5,4 km lleugerament desnivellats, però no l’hem fet pas tot caminant, ens hem deixat una part per fer-la amb el tren-drac.

Gairebé en el punt més alt, hi ha un petit temple amb una gran campana (Hyowon), de les que es fan sonar amb un gran tronc penjat del sostre tot balancejant-lo. Previ pagament de 1.000 wons, te la deixen repicar fins a 3 vegades. Ja us podeu imaginar qui ha volgut fer de campanera !

Un cop contemplades les vistes de la ciutat baixem unes llargues escales per un bosc de pins coreans (l’escorça i les fulles son com el pi blanc i negre català però les branques i fulles creixen amb plans horitzontals disposats a diferents alçades, totes elles no gaire altes, vindrien a ser com bonsais de pins gegants). Al cap d’avall de l’escalinata una font amb cap de drac ens refresca i ens permet omplir les ampolles que hem anat buidant al llarg de l’excursió.

Arribem al punt d’on surt el tren-drac, hi pugem (3.700 wons els tres) i fem el recorregut previst, passant per tots els punts rellevants de la fortificació. però ràpid i sense aturar-se enlloc. En poc més de 10 minuts ho han enllestit tot. A l'oficina de turisme ens havien dit que eren 30 minuts, ens havíem fet la idea de poder acabar de veure-ho tot tranquil·lament i poder registrar-ho a la càmera a part de la retina. Almenys la Queralt contenta amb la volteta però nosaltres una mica decebuts. 

Allà on acaba el circuït del trenet dinem uns entrepans en un cafè, al costat un camp de tir amb arc d’exhibició. Els coreans son molt bons arquers, de fet en les recents olimpíades de Río (Brasil) així com en gairebé totes les anteriors sempre s’han emportat les millors medalles. La Queralt volia provar de tirar alguna fletxa però li falten 3 o 4 anys ben bons per tenir una mica de força als braços.

Sense encantar-nos massa prenem un bus de tornada a l’estació (60 o 660) des de costat mateix del camp de tir. La pantalla informativa del bus no funcionava i només avisaven de les parades per megafonia (amb coreà clar). Per sort nostra, la última parada del recorregut ha estat a l’estació, sinó encara estaríem fent voltes. 

Prenem el metro de nou, aquest cop direcció Incheon, per passar del segle XVIII al segle XXI i veure imponents gratacels enmig del boom de construcció d’oficines i hotels en l’anomenat Songdo Central Park, un parc públic de nova creació inspirat en el central parc novaiorquès, en el districte d’ Incheon.

Tenim especial curiositat per veure un edifici anomenat Tri-Bowl (IARC architects, el mateix despatx d’arquitectes que han construït l’Ajuntament nou de Seül). Té forma de 3 enormes bols, tal com indica el seu propi nom. És com l’arquitectura inversa de com la tenim concebuda, son sostres plans sobre volumetria corba invertida (tradicionalment tenim volumetries planes i cobertes corbes en tot cas). Ve a ser més una escultura tot i que funcionalment s’hi fan exhibicions (dins de cada bol).

El parc té diferents punts saludables per fer estiraments i exercicis, així com un riuet i un llac on poder lloguer caiacs i canoes o bé per fer un passeig en barca a motor i gaudir d’una vista diferent d’aquest nou complex de gegants gratacels en plena expansió.

El cel ha estat amenaçador tota la tarda però s’ha comportat i no ens ha plogut. Tot i així no hem llogat bicicletes que és una altra possibilitat de visita.

Abans d’anar a l’apartament entrem al Lotte, que ve a ser un magatzem d’aquests grans que hi ha de tot. Allà badem amb les darreres novetats digitals i en electrodomèstics: tapes de wc plenes de botonets i llumetes, rentadores vingudes del futur, neveres i congeladors que semblen una calaixera, ... tot d’aquí quatre dies a casa nostra!

 Acabem el dia comprant uns calamars frescs per sopar que han resultat deliciosos. Anem a descansar que encara tenim molts dies per endavant.

La Q causa furor a Seül !!!

Sona el despertador a les 7 del matí i quin poc cas que li fem. Seguim dormint i quan tornem a obrir un ull son quarts de deu! No passa res, son vacances i tot just estem ajustant el cos a l’horari asiàtic. Dutxes, vestir, esmorzar i a conèixer món!

Primera visita, el palau i els jardins de Changdeokgung. Arribem que falten 20 minuts per la propera visita en anglès. Per visitar-ho és imprescindible fer-ho amb guia. El preu de l’entrada és sorprenentment econòmic, 1.000 KWO per persona i pels nens menors de 7 anys és gratuït!. Com deureu haver deduït, en ple mes d’agost entrar a la següent visita guiada de grup restringit i sense haver fet reserva és igual a poc turisme. Fantàstic per nosaltres que anem una mica al dia i sobre la marxa.

La guia parla un anglès que vindria a ser el castellà dels de Cadis per fer-nos una idea. Només començar l’explicació els comentaris entre els petits grups d’europeus és... tu l’entens? Tu la segueixes? Així que a part de saber l’evidència que son 4 edificacions principals, hem anat caçant coses al vol com que hi ha un camí central de lloses de pedra que no es pot trepitjar per respecte als esperits dels morts de reis de dinasties anteriors. Una part de l’anima va al cel i l’altra es queda a la terra.

D’aquí marxem a peu cap al mercat de Tongin, amb uns 70 paradistes de menjar local, com molts altres mercats del món, però aquest té una singularitat que el diferencia de la resta i és la moneda per pagar. Les monedes es compren al Dosirak Cafè i allà et donen una safata de plàstic amb diferents compartiments, anomenada també Dosirak,  per poder anar agafant el que vulguis de cada parada i anar pagant amb aquesta moneda en desús (monedes de llautó anomenades yeopjeon). No patiu, només voleu comprar alguna petita ració, també admeten wons. Ens ve de gust menjar autòcton però encara no tenim gana i desestimem l’experiència i seguim ruta endinsant-nos al veí barri de Seochon.

Es tracta d’un barri tranquil de carrerons estrets i algunes cases antigues tradicionals, botigues, restaurants monos i poc turístic. Aquí hem trobat un petit restaurant tradicional de només tres taules on hem dinat molt bé i a més la Queralt s’ha iniciat a menjar amb palillos (tot i donar-li una forquilla com a primera opció). El personal del restaurant no parlava anglès i la carta era tot en coreà. Les fotografies dels plats i tafanejar la taula del costat ha ajudat a escollir però tot i així hem demanat un plat pensant que era plat d’arròs amb carn i verdures i ens han portat una cosa semblant al Sushi però de diàmetre de braç de gitano! Un fart de riure!. Es tracta del Japchae, son rotlles d’arròs amb oli de sèsam embolicats amb algues i farcits de tiretes de verdures, ou i carn. També hem menjat uns calamars amb tempura coreana, twigim, que és més substanciosa que la japonesa.

Tota l’estona els nois i les noies del local ens anaven mirant com menjàvem i el que fèiem. Ben bé, el turisme no és habitual i ho notes quan fas gràcia a la gent. La Queralt en especial s’emporta la palma. La gent ens atura pel carrer, la toquen, li fan petons, li pregunten (en anglès) quants anys té, com està, d’on és,.... Això ja va començar ahir al supermercat, avui tot el dia,…

Sortint de dinar comprem un pa per esmorzar demà al matí en un forn del davant que fa molt goig i hem caigut en la temptació. Quina oloreta!  El forner, molt amable. Avui, els coreans els trobem més simpàtics que ahir, fins i tot algun és afable i tot!

Agafem un ice cafè latte per pujar revolucions al cos ja que la xafogor és intensa,  seguim a peu direcció al barri de Bukchon on hi ha cases tradicionals coreanes, (hanoks). El barri es recorre per diferents carrerons amb pendent des d’on es poden veure panoràmiques excel·lents i contrastants entre la ciutat antiga i la moderna. Pels carrers corren noies amb la vestimenta tradicional coreana i unes ens han aturat demanant-nos de fer-se una fotografia amb la Queralt. Ens ha fet gràcia perquè dubtàvem de demanar-ho nosaltres i no ens esperàvem que la situació fos a la inversa. La Queralt diu que son princeses i no li hem desfet l’encanteri, ella feliç.

Un altre cafè latte i berenar a mig camí per mantenir les forces actives i seguir cap a Seochon o també anomenat el barri de l’oest. És un barri artístic i amb botigues modernes molt agradable de recórrer. Aquí ens hem premiat tots tres amb un gelat de xocolata belga de Godiva. Excel·lent!

Ja ha començat a caure el sol i corre una lleu brisa alleujadora, així que xino-xano hem allargat la ruta arribant-nos al rierol Cheonggyecheon a remullar els peus. Que bé ens hem quedat, i no hem estat pas sols. Sembla mentida estar sucant el peus i escoltant com corre l’aigua enmig del Manhattan de Seul, a escassos metres de la Samsung Tower que ens ha deixat fascinats. Hi tornarem de dia!

Per acabar ens hem acostat a veure l’Ajuntament, però l’edifici no estava il·luminat, tot i que el concert que hi havia a la plaça ens ha compensat allargar la ruta fins aquí.

Una miqueta de música (rock coreà) i després prenem el metro cap a casa! La Queralt s’ha portat com una campiona!! Orgullosos de la petita viatgera acabem la jornada d’avui.

Marxem a Corea del Sud !!!

Aquest any ens hem decidit per un destí poc turístic. De fet, a l’escollir-lo no coneixíem a ningú que hagués vingut per turisme a Corea però tenim tant bon record gravat del Japó que va ser una elecció prou ràpida de prendre. El primer viatge a Àsia de la Queralt !

Aconseguir guies, mapes, i demés informació prèvia no ha estat tant fàcil com en d’altres viatges (tot per internet), però val a dir que la web de turisme de Corea (Visit Korea) ens ha ajudat molt juntament amb algun blog d’altres viatgers.

Vàrem sortir de Barcelona el dilluns 22 d’agost pel matí, fent escala a Helsinki. Hem volat amb Finnair, (Air Turkish la vam descartar al produir-se un cop d’estat els dies que estàvem comprant els bitllets). Tot i no ser la companyia més econòmica si que era la més ràpida entre vols i esperes de les escales. Aquest matí després de 15h de viatge hem arribat a l’aeroport Internacional d’Incheon- Seoul, amb un dia ennuvolat i xafogós a les 8.30h del matí (hora local).

A l’aeroport hem comprat la targeta MPass, i ve a ser una targeta per moure’t amb transport públic de Seül (tren, metro i bus) gairebé il·limitadament per un nombre determinat de dies, pel nostre cas 5 dies (45.000 KWO Adults). Aquests son els dies destinats a la capital coreana i als seus voltants abans de començar a recórrer el país cap al sud.  Hem de fer canvi de divises per comprar-la, sorprenentment, no agafen res més que metàl·lic. Only cash (1€ = 1220 KWO).

El primer contacte amb els coreans és que son gent més aviat secs. El record del Japó era més dolç però vaja, una primera impressió, és aviat per etiquetar.

Entre la son, el cansament, la senyalètica en coreà, les maletes, la xafogor (27º a les 9 am)... la primera hora per engegar l’engranatge és fa dura i a la que agafem el tren direcció a l’estació central de Seül, les capcinades van i venen constantment.

Aprofitem que hem baixat a l’estació central de Seül per agafar el metro i arribar a l’allotjament, per comprar els bitllets de tren d’alta velocitat (KTX) per anar cap a Gyeongju el proper diumenge, així ja els tenim i anem més tranquils.

Recalcar que tot i que a Corea existeix el KoRail Pass (bitllets de tren amb viatges il·limitats, exclusius per a turistes, per a 1, 3, 5 o 7 dies consecutius comprat abans d’entrar al país), tal com hem planificat la ruta i pels dies que tenim, no ens sortia a compte comprar-ho, era millor comprar els bitllets solts.

Arribem fins a l’apartament que hem llogat per Airbnb, on descarreguem les maletes i aprofitem per dinar una mica abans de començar a recórrer la ciutat, però sense encantar-nos gaire perquè sinó faríem una migdiada i no ens llevaríem fins l’endemà. Quina son ! Avui costarà. Com apreta el JetLag !

Prenem el metro direcció al DongDaemun Design Plaza, un edifici de la arquitecta Zaha Hadid que engloba un centre de convencions, museus, galeries d’exposicions,... Al sortir del metro plou, i força, esperem que sigui un ruixat d’estiu. Caram quin començament i nosaltres amb els impermeables i paraigua a la maleta. Per sort als pocs minuts afluixa i ens permet fer una aproximació a l’edifici. És realment fantàstic i fascinant la volumetria, l’acabat de pell de la façana i el tractament de tot l’entorn urbanístic que conforma la plaça. Ve a ser el Dhub de la plaça de les Glòries de Seül J. Llàstima que el dia gris de pluja no acompanyi gaire.

Com a tradicional i ben aprop hi ha la porta Heunginjimun, que és una de les portes de l'antiga muralla de la ciutat. De fet, dins el recinte de la Design Plaza, el que la Queralt s'ha pensat que era un sorral, son les restes de l'antiga muralla de la ciutat que es van descobrir durant les obres. Tornant a la porta, es tracta de la porta est de la muralla que donava accés a l'antiga ciutat de Seül. No es pot entrar ni visitar, de fet està enmig d'un autèntic caos de trànsit, alçant-se allà enmig ben majestuosa.

El metro és pràctic però és molt cansat, molts passadissos, ascensors, escales, puja  i baixa,.... però, segurament és més la falta de costum que altra cosa, i avui, repeteixo, estem molt cansats. Volíem veure més coses però ho deixem pels altres dies, la Queralt comença a rondinar i amb raó. 

Anem a un supermercat que tenim ganes de sopar casolà i arreplegar el llit aviat. Al súper, ens hi haguéssim pogut estar hores, mare meva! Passadissos i prestatges inacabables de Ramen instantani, molt peix dessecat, verdures que no sabem ni el que son, i molt de tot una mica que notes que tot i la globalització, què lluny estàs de casa i que diferents que som alhora de menjar! Això si, com a país asiàtic, que no falti l’arròs. El paquet més petit és de 3 kg (tipus exclusiu), el convencional el venen en sacs de 20 kg, com si fos pinso pel gos, i a mes els del país carreguen més d’un sac al carro de la compra. Aquests coreans deuen anar molt restrets !!! ;-) 

Últims salts d'aigua i … Aurores Boreals !!!

Ens llevem i plou lleugerament, però no té pinta d’obrir-se cap clariana així que ens equipem bé amb impermeables, botes i demés i enfilem els 400 graons de fusta que hi ha per salvar els 60 metres de desnivell del salt d’aigua de Skógafoss.  La Queralt rondina i no m’estranya, es fa una mica pesada la pujada amb la pluja, tot i que un cop dalt és maco veure com es precipiten al buit els 25 m d’amplada del riu Skogá. L’aigua polvoritzada que provoca el salt des de qualsevol racó d’on s’observi ens deixa encara més xops del que ja estem. Segur que en dies assolellats es deu veure l’arc de Sant Martí, però avui el dia no acompanya gens i desistim a seguir caminant riu amunt direcció Fimmvördurháis, a més sembla que la pluja s’ha animat un xic més, per tant tornem a baixar, Quina murga!  

Ens posem en ruta i descartem tal com està el clima fer la breu excursió que teníem planificada fins a Seljavallalaug, uns banys termals poc coneguts en mig de les muntanyes, quina llàstima.

La següent parada és Seljalandsfoss un salt d’aigua molt popular ja que es pot caminar pel seu darrera i veure com cauen els 60 m d’aigua sobre una profunda bassa de color verdós !. Encara plou i les nenes una mica empatxades de verd i salts d’aigua no tenim esma per tornar a equipar-nos per sortir sota la pluja. Hi va en Marc que no s’arruga davant de res.  Un cop passat pel seu darrera s’arriba caminant, un quilòmetre enllà, fins a Gljúfrafoss un altre salt d’aigua que cau amagat per dins un engorjat. Després de les visites en Marc torna mullat com un poll.

Ens arribem ja per dinar fins a Hveragerði, població situada sobre un camp geotermal molt actiu que aprofiten per proporcional calor a molts hivernacles. Aquí també teníem previst fer una excursioneta per la zona termal de Reykjadalur, on et recomanen no sortir dels camins senyalitzats ja que sinó corres el risc de que se’t fongui la sola de les sabates. Camines entre fumeroles i olors a sofre fins a un riu on et pots banyar però ... PLOU !!!! (vaja amb l’últim dia) i ja no gosem sortir.

Un cop dinats, al mateix poble, entre edificis hi ha un parc, com no és geotermal (fumeroles, basses de fang bombollejant, aigües cristal·lines bullint, ...), i decidim anar a estirar una mica les cames abans de tornar la autocaravana.  Ens fan pagar entrada, cosa que ens sobta ja que no ens han cobrat mai en totes les visites i excursions que hem fet aquests dies per tot Islàndia, deu estar molt be !. Un cop dins ens trobem amb la frustració que dels vuit o deu punts destacats per veure en el petit sender circular d’aquest parc, només un parell estant tal i com surten al tríptic informatiu. La resta estan secs o son inexistents. Una autèntica turistada i presa de pèl. Fins i tot et venen ous per coure en l’aigua calenta! Marxem decebuts perquè fins ara totes les visites han estat molt bé i d’aquesta no ens esperàvem que fos menys i més si et cobren per entrar.

Decidim fer via i no visitar res més ja que hem d’arribar a Keflavík per retornar la caravana abans de les sis de la tarda (passar la inspecció final que no son 5 minuts sinó més aviat 45) i anar cap a l’aeroport. Abans cal fer els tràmits d’omplir el dipòsit de benzina, comprar un recanvi de bombona de gas, buidar les aigües grises i fosques, encolar un parell de cosetes amb superglue ... ah, i fer les maletes! Quin estres en poca estona per després, més tard, estar a l’aeroport veient passar les hores ja que el vol no surt fins a la una de la matinada.

Inspecció de l’autocaravana passada sense problemes. Ens acompanyen a l’aeroport i busquem uns seients per passar-hi unes quantes hores. Mentre esperem tot pintant, llegint contes, equilibrant pes entre maletes, etc... s’obren les portes d’emergència de la terminal per ventilar una mica. S’està omplint de gent i es que tots els vols son per la nit. Quines coses....

Enmig de l’avorriment, se’ns acosta una noia i ens diu que si volem veure aurores boreals que sortim fora ja que ara mateix n’hi han. Perdó? Eh? Què ens estàs dient??  Fem un bot dels seients, en Marc treu càmera i trípode i sortim fora a contemplar l’espectacle. La “aurora borealis” és un fenomen natural que consisteix en un resplendor que apareix al cel nocturn a causa de l’impacte de partícules de vent solar amb el camp magnètic de la terra. De sobte es pinta el cel de la nit amb colors sobrenaturals i surrealistes, però cal ser pacient ja que tot va a càmera lenta, la intensitat puja i baixa difuminant al cel amb un verd ovni extraterrestre. Aquest fenomen natural és característic d’aquestes latituds properes al pol nord però es produeix en ple hivern i en nit serena entre octubre i abril. Per tant considerem que és el nostre regal de final de vacances, ja que aquesta època no és normal veure’n!  Estem molt contents.

Marxem a casa amb les piles carregades. Islàndia té una natura amb un poder i una vitalitat brutals: basses bombollejants, guèisers, salts d’aigua que et deixen sense alè, volcans, glaceres, aigües termals, fiords... i tant sols a 4 hores en avió des de casa. Us animeu?.

Esperem les nostres “batalletes” serveixin per a qui estigui preparant el seu viatge (mapa del viatge), i  sinó, us hagin fet passar una bona estona a tots els que ens heu anat seguit. Nosaltres ens ho rellegirem de tant en tant quan la rutina intenti esborrar els records per reviure aquestes vacances! Fins a la propera !