Parc Nacional Makgadikgadi Pan

Ens aixequem amb la sortida del sol, esmorzem una mica i recollim el campament, darrer dia a la cerca d’animals.

 

Arranquem de nou circulant per terreny sorrenc, ens dirigim al riu Bottetti, concretament a la Hippo pool o bassa dels hipopòtams. El riu està molt sec i per tant la bassa no és massa gran, tot i així veiem les orelles i el nas d’un parell d’hipopòtams i se’n intueixen més pels cercles i bombolles que surten de l’aigua, poder 5 o 6 més. Ens hi estem una bona estona mirant però res, cap moviment nou, deuen estar dormint. Decidim remuntar per la riba del riu amunt i de tornada provar sort de nou.

 

Aquest Parc Nacional és molt àrid, la seva part de més a l’est és una enorme conca de salars, i la del sud està tocant al desert del Kalahari. L’oest del parc representa l’oasi amb l’esplendor del riu, però enguany la veritat és que fa una mica de pena perquè no porta aigua. Tot plegat fa que no ens sorprengui la quantitat de cadàvers d’animals que trobem, possiblement per manca d’aigua. Esta tot ben sec, fa molta pena.  Veiem xacals passejar, voltors sobrevolar possibles preses o fins hi tot fent de carronyaires,... tothom en busca de menjar. 

Tot i ser ja quarts de nou hi ha força moviment encara de zebres, impales, girafes, .... anem seguint les roderes de vehicles que ja han passat per allí. Algun animal te’l trobes al mig del sorral per on circules i esperes que es mogui quan t’hi apropis ja que a vegades no tens clar que el cotxe traccioni si parem, excepte amb l’elefant, amb aquest si que parem i creuem els dits.

Abaix a la riba del riu Bottetti tot està molt sec, així que difícil quedar-se embarrancat amb fang. Al maps.me al posicionar la ubicació ens marca que estem en el bell mig del riu. Mare meva, això amb aigua ha de ser espectacular.

Després de recórrer la zona, tornem a la bassa dels hipos, seguim igual. ‘L’orelletes’ traient el nas i la resta marcant posició sense deixar-se veure. Podríem estar hores però això te pinta que no aconseguirem la fotografia amb l’hipopòtam obrint la boca com si tenim, tot i que lluny, al riu Chobe. 

Donem per acabada la recerca d’animals i decidim sortir del parc pel sud oest, on habitualment només es pot sortir creuant el riu amb un ferry, ara fora de servei i embarrancat a la riba esperant que arribin les pluges per poder-lo utilitzar de nou. Registrem sortida del parc en un dels grans llibres de paper, no sabem què en deuen fer... Realment comproven que els noms / vehicles que han entrat per una porta surten per una altra?. Francament, tenim dubtes...  Pugem pressió de rodes i seguim ruta direcció Maun.

La carretera està en obres, trobem trams acabats d’asfaltar pendents de pintar però quin luxe circular per aquí després de dos dies de botar com cabres dins el cotxe! I també trobem trams antics plens de forats que anem sortejant.

Arribem a Maun sobre les 12 del migdia. Anem a l’aeroport, doncs demà a primera hora del matí tenim reservat un vol panoràmic sobre el delta del Okavango però si per aquesta tarda hi ha places lliures i el podem canviar, tot això que tenim ja avançat, doncs Maun no té cap interès, així com passa amb les altres ciutats que ens hem anat trobant; acaben sent punts per omplir dipòsit, comprar al supermercat i poca cosa més.  Tots els vols estan plens i no és possible fer el canvi, així que mantenim reserva per demà a primera hora del matí.

Anem al supermercat a comprar una mica de cara a sopar i esmorzar, la compra és petita, ja cal anar ajustant bé, queden pocs dies de viatge. Després anem a l’allotjament, al Sedia Riverside, un hotel el qual part dels seus jardins els ha parcel·lat com a càmping. Els campistes poden gaudir dels serveis de l’hotel i això està molt bé perquè hi ha una piscina climatitzada (tot i estar fresqueta), parc infantil i un restaurant amb una agradable terrassa sota una pèrgola amb una fantàstica ombra. Dinem aquí. Fa moltíssima calor. Passarem tota la tarda aquí, amb el banyador entrant i sortint de l’aigua i gaudint del wifi. Els darrers 3 dies hem estat sense corrent elèctrica i wifi i estem molt incomunicats, així que aprofitem per penjar post al blog, escriure a la família que tot segueix bé i anar fent... Una mica de relax va bé.

Ens trobem un grup de turistes de Kananga, xerrem una mica en català i fem intercanvi d’impressions,... fins que es pon el sol i toca engegar la rutina vespertina: tendes, foc, dutxes, sopar,... i avui deixant-ho tot recollit a excepció de les tendes. Demà a les 7 hem de ser a l’aeroport pel vol panoràmic.

Des de la tenda enganxem una mica de wifi i seguim actualitzant el blog una mica incòmodes però és que la taula i les cadires ja estan recollides jajaja. Bona nit.

Parc Nacional de Nxai Pan

Deixem el càmping d’Elephants Sand amb la sensació que l’han deixat massificar massa respecte les expectatives que portàvem i havíem llegit en algun blog. Esperem aviat millori de nou.

 

Agafem la carretera direcció Nata, la passem de llarg uns 10 km direcció Francistown per arribar-nos al Natura Bird Sanctuary amb l’objectiu de veure ocells, concretament Flamencs i Pelicans. La noia de recepció ens diu que està tot ben sec, que no hi ha el que volem i que només veurem alguna zebra i prou. Descartem la visita i tornem cap a Nata per anar direcció oest fins al Parc Nacional de Nxai Pan, el qual està situat al nord de la carretera cap a Maun i es contigu al P.N. de Makgadikgadi Pans (com costa pronunciar aquest nom!).

Entrem al parc pel matí (290 BWP: 120 adult i 50 el cotxe) amb l’objectiu d’anar a veure els coneguts baobabs de Baine i les conques salines, així com fer una mica de safari pel voltant de l’única bassa d’aigua permanent que hi ha i on ens han dit que a prop han vist un guepard. Ens recomanen fixar-nos en la part baixa dels arbres que tinguin més fullatge, i per tant, més ombra. 

Per visitar el parc cal anar si o si amb vehicle 4x4 i baixar la pressió de les rodes perquè tot el terreny és de sorra amb roderes profundes. Tot i que alguns trams està més compactada, hi ha trams francament llargs dignes del rally Paris-Dakar, sort que portem un conductor de primera i que per postres ho gaudeix!. Que més es pot demanar ? ;-)

Comencem anant a la bassa d’aigua, si queda algun animal a aquestes hores hi serà ara i no més tard, així que directes cap allí amb ganes de guepard.

Després d’explorar la part inferior d’absolutament tots els arbres del camí fins a la bassa i comprovar que no hi ha cap guepard, ens hem anat trobant, nyus, zebres i impales creuant els desèrtics salars. Finalment arribem a la bassa on hi ha un parell d’elefants, un d’ells molt juganer i l’altre molt gandul. Al cap d’una estona, n’arriben un parell més del mateix tarannà i gaudim badant com es rebolquen a l’aigua i amb la trompa es van llençant aigua i fang per sobre. Tot un espectacle!.  Ens emportem uns vídeos i fotos fantàstiques a part de l’experiència. 

Després seguim buscant el guepard, som tossuts, però aquesta vegada no hem tingut sort.

Desfem mig camí per agafar la cruïlla que ens porta fins als Baobabs de Baine. Tots els camins estan plens de sots i sorra i en alguns fem bots considerables que les molles de la suspensió arriben a fer tope. La Queralt s’ho passa pipa i la Montse desitja trepitjar asfalt. Uns kilòmetres així estan bé però fer kilometrades ja és una altra cosa. Clar que després quan arribes al pan o salar on hi ha els baobabs, se’t cau la baba i acabes concloent que l’esforç paga la pena i que si no fos tant remot, segurament no seria tant bonic ni tranquil.

Els baobabs, emplaçats en una illa al mig del salar son molt xulos, és un tipus d’arbre que sempre ens ha agradat, especialment aquests que son molt grans i gruixuts.  Dinem aquí tranquil·lament, sols, a l’ombra dels majestuosos arbres mirant al infinit horitzó del salar, però ... als pocs minuts se’ns presenten tres 4x4 a tot gas amb un senyors ja madurets, musica a tot drap i cerveses.  Nosaltres que cuidadosament hem aparcat en un costat per poder fer les fotografies sense el cotxe al bell mig, … i ells de tot menys considerats. Sort que mentre la foodtruck es posava en marxa i abans que arribessin els personatges hem pogut fer algunes fotografies.

Per sort, no s’hi estan gaire, paren, beuen, i segueixen fent curses pel mig de la gran conca del pan (salar).  A la poca estona arriba una altra família tranquil·la com nosaltres amb un nen de l’edat de la Queralt. Aprofitem per poder fer fotografies recórrer una mica la zona i de nou més ‘bongui-bongui’ amb el cotxe per sortir d’aquest parc i entrar abans de l’hora límit al següent, el del nom impronunciable, Makgadikgadi Pan que és on dormirem aquesta nit.

Al registre d’entrada del Parc Nacional de Makgadikgadi Pan veiem que el darrer registre al llibre és de fa 3 dies... això està poc concorregut, almenys per aquesta porta d’entrada.

Fins arribar al Khumanga Campsite hi ha molta més sorra, de fet a l’entrada del parc ens adverteixen de baixar el màxim possible la pressió de les rodes per guanyar més tracció ja que és una very sandy road.

Pel camí anem trobant-nos girafes, impales, elefants, zebres, ocells, kudus, ... que van creuant el camí. A mà dreta ens queda el riu Bottetti el qual fa molta pena perquè està molt sec. El Marc havia vist fotografies que semblava el Chobe i no té res a veure. Aquest any està sent especialment dur i molt sec segons ens comenten.

Veiem algun vehicle abaix a la llera del riu aprofitant les últimes hores de sol aviam si veuen els animals anar a beure a la poca aigua que li queda al riu. Nosaltres ho deixarem per demà al matí, avui portem literalment, molt trote.

El càmping és molt solitari. Te un mòdul de wc i dutxes construït fa 10 anys on l’aigua calenta s’escalfa amb plaques solars. A la guia llegim que no funcionen massa bé i que la caldera de llenya de les antigues dutxes garantia sempre aigua calenta. Les nenes ho certifiquem, avui ens dutxem sense fer el cabell!

El noi del càmping ens volia vendre llenya però vist que per tot arreu al voltant dels llocs d’acampada és ple de fusta seca, qui vol comprar-ne?.

Muntem la paradeta, cada dia més ràpid, i comencem la rutina dels vespres mentre encenem el foc per fer caliu i allunyar les possibles visites salvatges. Estem veient facoquers a prop i s’escolta algun rugit...  hi ha tant silenci i la sensació d’aïllament és tant gran que qualsevol soroll t’espanta.

Avui per sopar tornem a fer una mica de verdura amb les delicioses patates d’aquí. Que gustoses! I a la brasa fem unes cuixetes de pollastre que tots devorem! Boníssimes!  Després de l’epíleg culinari us diem bona nit i fins demà!. Volem llevar-nos d’hora per veure el màxim d’animals possibles, ja és de les darreres matinades de safari del viatge.

-->

Parc Nacional de Chobe, veiem el 'Rei de la Selva'

Avui de nou el P.N. de Chobe, però aquest cop enlloc de veure’l des de el riu farem per terra un tram de la ribera del riu Chobe. Aquest parc és inmens i la idea inicial era creuar-lo fins al Delta d'Okavango, però la impossibilitat de trobar allotjament en el seu interior no ens ho ha permés, doncs com a mínim fan falta un parell de dies per travessar-lo.

Deixem el càmping de Senyati pel camí apte només per 4x4, una drecera que és tot de sorra. Són ¼ de 8 del matí tot i que els que surten de safari del càmping ho fan a les 6 del matí, així que tenim por de fer salat, recordeu que les primeres i últimes hores de sol son les millors per trobar animals.

Creuem Kasane i a uns 9 km arribem a l’entrada del Parc Nacional de Chobe.  L’entrada al parc costa 120 BWP cada adult i 50 BWP el cotxe (els nens menors de 8 anys no paguen entrada). Ens haurien d’haver donat un mapa però la noia que els dona, en una caseta a part, no ha arribat encara... Aquí a Àfrica donen feina a tothom, un et cobra l’entrada i un altre només dona mapes.... a tot arreu és així, molta gent i tasques que allà ho faria una única persona, aquí en tenen tres.

De nou els mapes d'Africa4Tracks i Maps.me ens faciliten la feina d'orientar-nos per les roderes del Parc, perque com és costum aquí, la senyalética brilla per la seva abscència.

Entrem al parc, en aquest cas només apte amb vehicle 4x4. Us recomanem abans d’entrar al parc abaixar la pressió dels pneumàtics per millorar la tracció i evitar quedar-se atrapats en molts dels bancs de sorra de les pistes. A nosaltres no ens ho han advertit i quan ens hem vist amb l’obligació de fer-ho ja estàvem rodejats d’animals.

Esperem veure molts elefants, a la guia indica que és l’animal majoritari. Per ara comencem com en molts parcs: impales, ocells, gallines negres, .... fins que al cap de poca estona, ja arran del riu, veiem un grup de vehicles de tours guiats aturats. Ens apropem el màxim possible i de sobte veiem dos lleons mascles i unes 6 lleones entre mares i cries. No ens ho podem creure, ‘El rei de la selva’, i no un, dos !. Llàstima que estem allà massificats i un dels lleons i totes les lleones s’atabalen i creuen entremig dels cotxes per marxar camp endins. Tant sols es queda arran de la pista principal un dels lleons mascles que es deixa fer fotografies, però està a l’ombra estirat i pesant figues. 

Després de fer algunes fotos i veure que ens hi podríem estar tot el matí, que aquest d’aquí no es mou, seguim recorrent el parc per la platja que voreja la riba del riu Chobe. El riu porta poca aigua, per tant els altres animals que veiem ens queden una mica lluny, estan més enllà de zones enfangades gaudint de l'aigua, tant els hippos com els elefants.

Veiem algunes aus i de sobte en Marc comenta que li estranya no veure cap cocodril, girem el cap a la dreta i allà, amb mitja cua dins l’aigua i tota la panxa sobre la sorra jau un cocodril que amb la nostra presència no entra a l’aigua, a diferència de com ho acaben de fer un parell que hi havia ben a prop i que volíem fotografiar. Cal ser ràpid, o enganxes el moment, o res.

Seguim fent caminets de sorra i quan decidim ja tornar ho fem prenent una pista secundària que creua el parc mig en diagonal per l’interior a veure si tenim sort de veure més animals tot i que ja son les 10 del matí i comença a ser tard. No trobem res de res, restes d’ossos d’algun elefant que va ser devorat segurament per una lleona i algun kudú o impala desorientats. Tot i així, estem agraïts per la sort d’haver vist els lleons, ha estat tot un regal. 

Deixem el parc no sense abans pujar la pressió de les rodes fins als 2 bars de nou perquè farem asfalt. Tornem a Kasane, benzinera i supermercat i comencem a tirar milles direcció a Nata.

A l’alçada de Panmatenga hi ha un indicador a mà esquerra de restaurant, càmping,... hi entrem i ens trobem amb un petit oasi ajardinat on dinem al seu restaurant abans de prosseguir per les inacabables carreteres rectes entre Kasane i Nata.

Una mica abans d’arribar a l’allojtament i al bell mig de la carretera principal hi ha un control veterinari, és com una duana però revisen que no portis carn, fan passar el vehicle per un fossar per netejar les rodes així com baixar del cotxe a tots els passatgers i trepitjar una cubeta on hi ha una manta impregnada del líquid desinfectant. Aquí ens confisquen uns fantàstics filets de vedella que havíem comprat a Kasane però ens deixen passar les cuixetes de pollastre. De tot el personal que hi havia, ningú ens ha sabut donar una explicació raonable, simplement repetien com un mantra: the rules, the rules, les normes, les normes. En fi, si els hi han vingut de gust per sopar, bon profit!, nosaltres canviarem el menú i endavant. A la frontera portàvem més carn vermella que no pas ara i ens van dir que com que estava ben envasada no passava res. Aquí cadascú s’aplica la norma segons l’article 25. 

Uns 50 km abans d’arribar a Nata dormim al Elephant’s Campsite on també tenen una bassa d'aigua que s'emplena d’elefants. La zona d’acampada està a petar de gent i això que avui arribem aviat, això vol dir que d’aquí al vespre s’anirà omplint més. Les parcel·les no estan limitades i el terra és tot sorra. Ens emplacem a una vora, just arran del límit per on passen els elefants que campen com si res. 

A la guia diu que hi ha wifi, i no n’hi ha però es que tampoc hi ha preses elèctriques on connectar la nevera, carregar bateries de telèfon i càmeres i per rentar els catxarros de cuinar les piques estan desmuntades (potser se les han carregat els elefants...).  Quan et dutxes, el muret no arriba a sostre, a partir de 180 cm i fins a uns 250 hi ha una franja que veus els elefants passar. És tot plegat, molt obert però t’hi acostumes quan veus que ells van fent com si tu no hi fossis. 

El millor del camping la terrassa del bar emplaçada just davant la bassa on s'aglotinen els elefants i on ens apalanquem per veure'ls passar i escriure una mica de diari.

Cataractes Victoria

Ens llevem una mica abans de les 6 del matí, a 2/4 de 7 sortim amb transfer contractat des del mateix càmping Sanyeti de Kasane cap a visitar les cataractes Victòria situades a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe.  

Hem de creuar frontera, sortir de Botswana i entrar a Zimbabwe i com ens adverteix en Dummy (es diu així el nostre xofer), creuar la frontera poden ser minuts o hores, mai se sap. 

Una cua inacabable de camions espera creuar la frontera, per sort per entrar a Zàmbia a través d’un ferry que creua el riu Chobe en el petit poble de Kazungula. Nosaltres per a anar a Zimbabwe està prou bé, alguna furgo més de turistes com nosaltres i poca cosa més. En pocs minuts fem tràmit de sortida d’un país i entrada a un altre (cal pagar visat de 30$ o 30€/persona en efectiu), una horeta de cotxe i ja arribem a Victoria Falls per passar-hi tot el dia fins les 4 de la tarda, hora que pactem per la tornada. 

Comencem la visita creuant un pont per sobre el riu Zambeze, on un costat és Zimbabwe i l’altre és Zàmbia. Per creuar el pont no cal segellar passaport sinó que dius que només vols creuar el pont i et donen un paperet per quan tornis i llestos, estalviant-te així pagar més visats. La Queralt ja tenia la il·lusió de fer record de segells en un sol dia en el seu passaport: Botswana-Zimbabwe-Zàmbia.  

El pont és un arc d’estructura metàl·lica reblonada per on passa trànsit rodat, ferroviari i peatonal. A mig pont, un rètol adverteix del canvi de país.  Des d’aquí les cataractes es veuen seques i no és la imatge que portàvem al cap, ens quedem amb una sensació de tristor que esperem s’esvaeixi quan entrem al Parc Nacional pel costat de Zimbabwe, doncs 2/3 parts de les cataractes es veuen des d’aquest costat i per tant hi ha millors vistes que des de Zàmbia. Estem a l’època seca però tot i així la setena meravella natural del món no es pot assecar mai. Esperem.

De fet, moltes guies recomanen visitar-la fora de l’estació de pluges, ja que quan ragen amb tota la seva força l’esquitx que genera és tant gran que només es veu la boirina o franja de l’aigua nebulitzada. Fem quatre fotografies i ens dirigim de nou a Zimbabwe per a entrar al Parc Nacional Victoria Falls. Ens adverteixen que una vegada entrem, tot i haver pagat l’entrada si en sortim, per tornar a entrar cal pagar de nou. De totes maneres a dins hi ha restaurant per dinar i tenim previst passar el dia passejant pels diferents miradors i gaudint de les vistes, la vegetació i tot el que ens hi trobem. 

L’entrada al parc costa 30 $ i els nens 15 $ i es pot pagar amb targeta de crèdit.

Hi ha un senderó que va recorrent diferents punts d’observació permetent gaudir de fantàstiques vistes frontals i laterals per quedar-se badant i impressionat amb la força de l’aigua així com de la formació geològica única que un té davant seu. Son 1,7 kilòmetres de longitud i fins a 108 metres d’alçada, per on arriben a caure fins a un milió de litres per segon, que es diu aviat!. 

Hi ha 17 punts d’observació, del número 1 al 13 ens trobem que tenen aigua i del 14 al 17 que ja veus el costat de Zàmbia ens les trobem seques. Al costat de Zàmbia tenen la coneguda, Devil’s pool, una petita piscina natural arran de caiguda on pots immortalitzar una foto que farà esgarrifar a tot aquell que la vegi. Des del costat de Zimbabwe s’observa el punt en qüestió i com la gent es banya, suposo que en época que va ple no es deu poder fer.

Tot i les recomanacions prèvies de portar capelina, funda estanca pel telèfon,... hem anat com sempre i quan ens hem mullat pels esquitxos de l’aigua ha sigut refrescant, divertit i molt agradable per atenuar la calorada. 

Al matí el sol ve de cara i no es poden prendre gaire bones fotografies, per la tarda és molt millor. Podem donar-ne fe, perquè després de dinar al restaurant del costat de l’entrada (amb bon wifi gratuït i bon menjar), hem tornat a recórrer els miradors més xulos i la llum era una altra cosa a part de tenir el regal d’un majestuós arc de Sant Martí arrodonint la bellesa natural si cap. 

A les 4 de la tarda ens dirigim al punt de trobada amb el transport de tornada al càmping, al costat de les botiguetes de souvenirs. Son insistents però educats i no arriben a atabalar. Tots tenen el mateix. No hem comprat res però hem llegit a la guia que si es compra res, es faci un regateig rebaixant el preu fins un màxim de la meitat del preu de sortida. Tenen manualitats amb llaunes de coca-cola i fanta xules, a part de moltes figuretes de fusta tallada, etc... 

Ja a la furgo desfem el camí i creuem la frontera encara més ràpid que al matí, perfecte.

Arribats al càmping anem al mirador, és ple d’elefants! El càmping on estem té un waterhole just davant d’un mrador el qual té 3 nivells d’observació, el superior que és la terrassa del restaurant del càmping, un nivell inferior a cota de terreny natural amb sofàs i butaques a 50 metres de la bassa d’aigua sense cap mena de barrera ni tanca i un búnquer sota terra el qual s’hi arriba per un petit túnel. Dins el búnquer hi ha una filera de tamborets alineats on per una finestreta veus els animals bevent aigua a tocar, si et descuides l’elefant et tapa l’objectiu amb la trompa.

Al no haver-hi tanca, més d’un elefant quan acaba de la beure enlloc de marxar terreny enllà entra dins el càmping i passeja tranquil·lament entre les parcel·les menjant allò que li ve de gust (rosers, arbres, gespa,...). Impressiona molt tot i que quan veus que esquiva perfectament cotxes i petites construccions (mòduls de wc i dutxes) i que va fent xino-xano et mig tranquil·litzes. Clar que a la Montse se li va posar just darrera la pica mentre rentava plats i va tenir que córrer a tancar-se dalt la tenda sobre el cotxe amb la Queralt (que ja dormia) fins que va marxar. La Queralt una estona abans ja l’havia vist campar i cruspir-se tot el que li venia ve i el va batejar amb el nom de ‘Carregador’ perquè s’ho carrega tot. 

Us preguntareu on era el Marc, doncs fent fotografies al mirador i penjant el blog abans no tallin el wifi per satèl·lit a les 21 h en punt. Allà al mirador a estones es van quedar uns quants envoltats d’elefants tenint que esperar que marxessin per tornar amb tranquil·litat cap a cada parcel·la. 

Entrem a Botswana i Boat Trip pel Riu Chobe

Per arrencar amb energia per esmorzar fem uns ‘bikinis’ a la paella que estan boníssims. Ens posem en marxa, tenim força tirada de carretera i hem de creuar la frontera de Namíbia a Botswana. A tot arreu llegim que es pot arribar a trigar fins a dues hores, esperem no sigui molt llarg doncs l’objectiu és arribar a Kasane al migdia per contractar un ‘Boat Trip’ per la tarda al riu Chove.

A la frontera tenim unes 15 persones al davant però el tema és lent, tot ho escriuen a mà en llibres de registre (o ho escrius tu, ells només miren), les nostres dades, la de la documentació del cotxe al ser matrícula Namíbia, ens demanen de nou el certificat de naixement de la Queralt traduït, ens fan desinfectar peus i rodes del cotxe fent-ho passar tot per un ‘liquid’ no gaire higiènic,... en fi, uns 3/4 d’hora llarga entre tot plegat. Lo bo és que hem pogut passar la nevera plena amb carn, ous, llet i iogurts després de revisar-nos la nevera. A Botswana hi ha molts ‘Controls Veterinaris’ i posen molts problemes per transportar aquests aliments tot i que vagin precintats del supermercat i refrigerats, en especial la carn és fàcilment confiscable.

Seguim carretera i manta ara ja a Botswana, nou registre a complimentar ja que la carretera creua un Parc Nacional, a l’entrada i a la sortida. Ja ens sabem les dades del cotxe i tot allò que habitualment demanen.

A la una del migdia arribem al càmping Senyati, el nostre allotjament durant dues nits. Allà la noia de la recepció no és el que diríem l’alegria de la ‘huerta’ i costa arrencar-li una resposta quan li fem una pregunta, se’ns queda mirant sense més.

Contractem el transfer a Cataractes Victòria per l’endemà doncs surt del mateix càmping (350 BWP cadascú) i així no ens cal desmuntar les tendes del cotxe i podem dormir una miqueta més. El Tour en barca de la tarda res, ens diu que ja no pot.

Ens arribem a Kasane a contractar pel nostre compte la visita en barca pel Riu Chobe, son 2/4 de dues del migdia i totes les excursions son de 3 hores i surten a les 15h, encara hem de dinar i no tenim Pules (BWP) ja que acabem d’arribar a Botswana !!!. Sort que a molts llocs accepten Dòlars Americans ($).

Ens arribem prop del supermercat Spar on al costat hi ha el Barclays Bank amb un ATM, un caixer per poder treure diners, però no funciona. La noia que el vigila, aquí sempre hi ha una guarda de seguretat davant els caixers pel que acabem de descobrir, tant si funciona com si no, ens diu que l’altre ATM de Kasane està just a l’altre punta de ciutat (costat del càmping... L).  No tenim temps.

Ens acostem a la zona on s’agafen els creuers pel Chobe, hi ha varis mòduls de caseta d’obra on s’emplacen les diferents companyies que ho organitzen. Entrem en un que està obert on una noia molt amable que amb 10 minuts ens convenç per contractar l’excursió amb ells (270 BWP adults i 135 BWP nens - ens ha deixat pagar amb $). Tenim 20 minuts per entrar al Spar i comprar quatre coses per apanyar uns entrepans per dinar, quin estrès !!!.

A les 15h en punt ja estem pujant a la barca, és de les petites tal com havíem demanat, amb capacitat màxima d’unes 12 persones. Aquestes son les que us recomanem doncs es poden acostar bé pels diferents racons i vores de la riba per veure a prop la fauna i no les barcasses o catamarans turístics on per optimitzar l’espai fins i tot posen les cadires d’esquena a les vistes o al mig de l’embarcació.

També hem vist una barca amb taules, estovalles i buffet lliure (deu ser d’ algun Lodge de luxe) i també alguna ben freake amb japonesos amb unes senyores butaques giratòries amb trípodes on fixar les càmeres i així garantir un tour fotogràfic nivell pro.

El mateix noi que portava la barca feia les explicacions i la veritat és que molt bé. Hem començat força suaus veient ocells i la cosa ha anat ‘in crescendo’ veient cocodrils, hipopòtams, búfals, ... a més estem molt a prop d’ells i és fantàstic. Hem pogut enganxar bé l’hipopòtam obrint la seva gran boca dins l’aigua i també l’hem vist campant menjant herba i per últim també hem pogut gaudir de la posta de sol des de la barca.

Ha estat una excursió molt xula i amb una visió diferent feta des del medi aquàtic, molt complet i molts contents!. A més a més amb aquest Boat Trip pel riu Chobe podem dir que amb el búfal hem completat la visió dels Big Five d’Àfrica: el lleopard, el lleó, el rinoceront, l’elefant i el búfal.

Marxem cap a l’allotjament a fer el sopar i dormir. La parcel·la que tenim assignada és la més propera al waterhole i des de la taula estant veiem si hi ha animals a la bassa o no de manera que la Queralt si els veu demana anar al mirador a veure’ls.

El wifi del campament és molt precari, va per satèl·lit de 5 de la tarda fins les 9 del vespre i només s’agafa a la zona de recepció i restaurant, per sort estem a tocar i ens arriba una mica de senyal feble però ja ens estem acostumant a estar mig desconnectats.

Anem a dormir aviat, demà matinem per anar a Zimbabwe a veure les Cataractes Victòria.