Arribar a qualsevol lloc de Tokyo es realment una gimcama complexa. La xarxa de metro i trens es per llogar-hi cadires, a mes a mes de llarga es variada, hi ha diferents companyies de metro i tren. I es que per transportar els 12,4 milions de persones que viuen en aquesta ciutat, calen infraestructures, i no una Renfe qualsevol.
Shibuya, per on hem comencat, es un animat districte comercial on hi ha moltes botigues i poques coses turistiques. Be, tant poques, que ens han tornat a demanar per fer-nos una foto. Al final ens pensarem que som guapos hi tot. Aquesta vegada, ens han fet fotos als dos tal qual, sense acompanyant japo.
Aqui les rebaixes, realment valen la pena tot i que hem entrat a llocs de tota mena i de preus molt diferents. Des de llocs on una samarreta o jersei val 500pts de les d abans, es a dir, 3 euros fins a 30.000pts o 180 euros. I ens hem firat de tot una mica.
Com a tot arreu a les rebaixes nomes queden les sobres i les talles que no fa servir la gran majoria. Es per aixo, que per a nosaltres hi havia talles encara que no les habituals. Hem comprat coses XL i XXL! pel que fa a sabates, en Marc s ha quedat el numero mes gran de la sabateria i fa un 42! i jo m he tingut que quedar un model masculi perque de noia tambe acaben la numeracio aviat.
El calor ha tornat a apretar de valent pero algunes botigues com a reclam llancen aire condicionat davant dels aparadors. El canvi climatic s hi veu accelerat pero val a dir, que s agraia.
Entre botiga i botiga hem passat per l estadi olimpic dels jocs del 1964 (Arquitecte Tange Kenzo). Les impresionants corbes d aquest edifici s aconsegueixen amb la utilitzacio de cables d acer suspesos. El disseny de l estructura es veu molt moderna, sembla mentida que ja tingui 43 anys !!!
Shinjuku, es on hem passat la tarda despres de dinar. Hem sortit de l estacio despres d uns 10 minuts per trobar la sortida adient, penseu que es una estacio on cada dia hi passen 2 milions de persones i es un autentic formiguer on costa caminar i llegir tranquilament els cartells o millor dit, desxifrar la simbologia nipona i treure conclusions.
Hem fet un recorregut pel barri, molt comercial i concurregut tambe tot i que a mig recorregut hem passat per un temple que semblava increible que pogues estar enmig de tal bullici. Era com un petit oasi de tranquilitat i silenci, molt agradable. Es un barri ple de grans edificis de neons brillants i grans masses de gent que s obren pas gairebe a empentes, pantalles gegants de videos pels carrers, bars de fideus, clubs nocturns i sales de cabaret ipachinkos que son grans sales de joc.
Les previsions del temps per dema no son gaire bones a la regio volcanica de Hakone on tenim previst fer la darrera escapada, aixi que esperarem a dema passat a veure si tenim mes sort. Dema tornarem a caminar per la freake ciutat de Tokyo, on realment t hi pots trobar de tot, es com estar dins una pelicula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada