Dalmacia. Nord i centre.

Ens hem llevat a Žadar, hem agafat el cotxe i ruta fins a Sibenik, ciutat molt bonica ni de pedra calcarea blanca pero amb la pecularietat que esta fundada pel poble croata i no pels romans com les altres de la costa.

La catedral de Sant Jaume es la peca mes extraordinaria, per la seva dimensio i pel fet que esta feta tota de pedra, sense ceramica ni fusta ni d'altres materials. Tambe destacar el fris dels murs exteriors dels absis on hi ha 71 cares esculpides de ciutadans corrents de Sibenik.

Al capdamunt de la ciutat vella hi ha un castell i tots els carrers son un laberint al seu voltant plens d'escales mes petites o mes grans, pel cami, cases molt antigues, esglesies, placetes...

Des de Sibenik i reseguint de nou la costa hem arribat a Rogožnica, poble pesquer petit i tranquil, no gaire turistic pero amb l'encant com tots els d'aquesta žona de tindre el mar i illes al voltant, no un mar gran obert sino constantment trams de terra i aigua; i es que la costa dalmata es aixi, 1185 illes al davant de terra ferma que donen la sensacio d'estar en una cala constantment.

I de Rogožnica cap a Trogir, sota uns nuvols amenacadors, finalment ha fet un petit ruixat que ha deixat un migdia i tarda xafugos.

Trogir com Sibenik es patrimoni de la humanitat per la Unesco. Trogir es una petita illa en un estret canal i conserva tots els edificis intactes des de la seva epoca d'esplendor, s.XII i XV. Com Sibenik, la meravella de la ciutat es la catedral de Lovro.

A Trogir hem dinat i hem continuat passejant pels seus carrerons estrets i blancs, un cop reseguit tot, de nou al cotxe i cap a la destinacio final, Split.

Split te molta part romana i remomera l'herencia llatina de la regio amb mes forca que en d'altres ciutats i es que l'emperador roma Dioclesia es va fer construir un palau per retirar-se, es que el que es coneix com a Grad. Passats els anys, quan els romans ho van abandonar el poble va okupar-ho i fins al dia d'avui, de manera que dins les muralles del palau s'obre una altra ciutat com la de fora les muralles.

Dins el Grad, a la catedral, es pot pujar al campanar i descobrir que es te vertigen sense tenir-ne i es que l'escaleta metalica per on es puja fins a dalt de tot te el seu que.

Cal agafar-ho amb calma i no atavalar-se, val a dir que la baixada es mes tranquila pero millor tenir les mans lliures en ambdos sentits per anar-se agafant be a la fina barana.

A la placa de davant la catedral hi ha molt d'ambient i d'ella en surten els carrers a les portes principals, segurament tambe deu haver-hi cardus i decumanum. Baixant unes escales en un dels costats, es va a un semisoterrani amb unes voltes de pedra i mao, es l'antic vestibul del palau, avui dia esta ple de botiguetes de souvenirs com els de tot arreu.

Fora muralles Split tambe te el seu encant i punts curiosos, com per exemple, l'estatua de Gregori Nin, on la llegenda diu que si li fregues el dit gros del peu, tindras sort. I no cal pensar si es el peu dret o esquerra perque el dit brilla molt i es que tothom el va a tocar i no hem sigut menys!

El port de Split tambe es molt important, d'aqui en surten els ferrys per visitar les illes del davant, Vis, Hvar i Brac. Que son el nostre desti de dema dissabte.