Pàgines

diumenge, 23 d’agost del 2015

1ers banys termals - Landmannalaugar


Avui ja deixem la cabana i amb el VW Polo carregat amb tot marxem fins a Landmannalaugar, una de les destinacions estrella del país. És una petita regió del Parc Natural de Fjallabak, de les inhòspites terres altes de l'interior d'Islàndia. Es tracta d'una àrea esculpida per la intensa activitat volcànica de la zona, plena de camps de lava i muntanyes de molt diversos colors i tonalitats, complementada amb valls, rius i llacs.


La zona presenta un seguit d'elements geològics inusuals, com les muntanyes multicolors de riolita i els grans camps de lava i fumeroles. Les muntanyes dels voltants mostren una àmplia gamma de colors incloent marró, rosa, verd, groc, blau, morat, negre i blanc (molt espectaculars si fa sol, no és el cas). Com no, també hi ha aigües termals (espectaculars faci el temps que faci), rius i llacs d’aigües blaves, ... ah, i hi ha multitud de senders per a fer excursions per la zona. Nosaltres no les podrem fer per falta de temps, però és el lloc ideal per passar-hi dos o tres dies o be fer la travessa que en quatre dies vas fins a Þórsmörk (pel que diuen s’ha de fer un cop a la vida).

Avui fem força carretera i múltiples parades. En Marc li faria fotografies a tot. Oh, quin muntanyot !, oh ara ha canviat la llum !,... alça quines pedres !, brutal, ... Passem Hrauneyjarfoss on ja t’indiquen que no hi ha cap benzinera fins a 240 km. Això ja dona alguna idea de l’indret cap on anem.

Prenem la carretera F208 d’aquestes prohibides per cotxes de lloguer però que prèviament ens han confirmat que podrem fer sense problemes si no correm. Per contra també ens diuen que la F225 sense anar calçats amb un 4x4 ens en oblidem. 

El primer tram de carretera és el pitjor (5 km aprox.), algun sotrac i fortes pendents amb grava però ho superem. La resta de la pista la cosa ja millora i es fa sense problemes fins arribar a Landmannalaugar. Aparquem uns 500 m abans del refugi, ja que per arribar-hi amb el cotxe cal creuar un riu cabalós i això només ho poden fer vehicles tot terreny preparats, ja que queden enclotats dins l’aigua ben bé mig cotxe.


Mengem uns entrepans tot llençant amb la Queralt pedretes al riu. Posteriorment, amb 8,5 ºC al termòmetre, ens posem el banyador ja que a escassos 200 metres des del refugi, seguint unes passarel·les de fusta, hi ha un riuet on es combinen corrents d’aigua freda i calenta i es forma una piscina natural que ens ofereixen un bany inimaginable! Que divertit! La Queralt està al·lucinada. La seva cara ho diu tot. A costat de la “piscineta” hi ha una plataforma de fusta on s’hi improvisa un petit vestidor obert.


Ja relaxadets del bany, comença a plovisquejar. Tot i així en Marc s’enfila a un sender que surt de darrera el refugi per veure les vistes i explorar un camp de lava proper, mentrestant les nenes tot xino-xano tornen a l’aparcament a un altre ritme.


Reagrupats de nou al cotxe, tot i parar per fer alguna darrera foto, carretera i manta cap a l’aeroport per tornar claus, roba de llit de la cabana i el cotxe de lloguer.


Dormim a un hotel proper a l’aeroport de Keflavik on demà després d’esmorzar recollirem la casa amb rodes que ens acompanyarà fins al final del viatge.