Fiords Occidentals mooolt ventats !!!

Quina nit! La caravana semblava un balancí. No ha parat ni un sol moment de ventar! En Marc i la Queralt han dormit però jo no he pogut aclucar l’ull en tota la nit. Per sort cap a les nou del matí ha afluixat una mica i hem recollit ràpid i marxat perquè la previsió aquí als fiords occidentals és de molt vent fins demà al vespre, ja em veia aquí a Breðiavik passant el dia aparcats a recer sense moure’ns, si és que n’existeix en aquest racó de món !

Ens hem arribat fins a la punta de Bjargtangar (la més occidental d’Europa si no contem les illes Azores), per veure els populars frarets pels quals és coneguda aquesta extremitat de península, concretament als Latrabjarg Bird Clifts. Uns penya-segats altíssims (fins a 440 metres sobre el mar) on es diu que és el lloc més gran del món de cria d’ocells. Aparquem i la ventolera de nou s’ha animat i la temperatura és força baixa.  En Marc surt abrigat fins les dents a explorar els penya-segats, però no tenim sort, ni un fraret!. Li comenten que ja han marxat cap al sud de l’illa i que és a principis d’estiu quan realment és un espectacle. Provarem sort de nou al sud, d’aquí uns dies.

Prenem de nou la pista 612 i després la 62 fins a Patreksfjördur que és el poble més gran d’aquest costat dels fiords occidentals. Fem un tomb sense aturar-nos perquè el poble en si no té res d’especial més que una mica de vida i serveis enmig del no res. Seguim per la ruta 63 saltant diferents ports de muntanya, algun d’ells nevats, per anar connectant els diferents fiords fins a Bíldudalur, on dinem a la caravana.

Posteriorment, pel camí cap a Dynjandi, ens aturem amb 6 ºC al termòmetre a fer un banyet en una piscina geotermal que ha aparegut del no res al costat de la pista, amb vistes a mar obert enmig dels inhòspits fiords. En Marc i la Queralt fan un bany molt ràpid, en 10 minuts ja tornem a ser en ruta.

Arribem després d’uns quants bots i terrabastall de cassoles de la caravana a l’impressionant salt d’aigua de Dynjandi. Una abrupta paret de bellesa "eixordadora", amb 30m d'amplada a la part superior i gairebé 60m a la part inferior fent un bonic efecte de "cua de cavall". És considerat i certifiquem, que és l’espectacle més gran de la regió dels fiords occidentals.

En realitat Dynjandi és només la superior d'un seguit de set cascades anomenades col·lectivament Fjallfoss amb una alçada total d'uns 100m, que si bé no són tan impressionants com la primera, afegeixen sens dubte un encant a tot el conjunt.

S’aparca al peu de totes les cascades on s’inicia un senderó que va recorrent els salts més petits fins arribar a dalt de tot, al peu del salt gran (Dynjandi). Les vistes i el soroll de tanta aigua caient amb tanta força fan que sigui espectacular.

Vist el més important, tornem cap a la costa sud de la regió on resseguim la carretera direcció terra endins per aquests dessolats i accidentats paratges. Observem algunes cases aïllades d’algú valent, amb ànima d’ermità, que al seu dia pensem serien cases d’estiueig (de curta durada) i que estan abandonades. Si el clima ajudés, aquests fiords estarien plens de xalets no?. Potser millor així doncs!.

Per la tarda fem molta carretera per allunyar-nos del temporal de vent i mal temps que hem enganxat a la zona dels fiords occidentals i mirar de trobar calma a les altres regions islandeses.

Sortir d’aquesta zona no és gens ràpid. No totes les carreteres estan asfaltades i és un constant puja i baixa i entra i surt resseguint un fiord rere l’altre. Passem per pistes de grava amb pendents d’un 15% !!  Fa molt de vent, i la companyia de lloguer d’autocaravanes no para d’enviar comunicats on indica que hi ha vents superiors als 30 m/seg. En Marc està fet un bon capità al volant. Tota l’estona analitzant d’on ve el vent i com va canviant. La mar està esvalotada i forma borreguets i les onades trenquen amb força, en ocasions a la mateixa carretera.

Arriba un moment que es torna perillós conduir així, i ens aturem a resguard d’un taller que trobem a la carretera. Analitzem la previsió del temps, que ens indica que al vespre afluixarà el vent però que l’endemà seguirà tot igual, pel que aprofitem a fer temps tot sopant i al vespre, quan veiem que afluixa (sobre els 12 m/seg), carretera i manta per fugir del temporal.

Dormim a Bjarkalundur, encara a la costa però ja havent deixat tots els fiords enrere. El vent encara bufa i la sensació de fred és acusada. Ens anima que la previsió de demà, cap on ens dirigim, a partir de mig matí ja és més bona ! (pel que fa el vent, els núvols i la pluja no marxen).