Recorrent poblets alsacians: Ribeauvillé, Riquewihr, Colmar, ...

Ens llevem en l’acollidor allotjament d’Egisheim. En Lluc mira el cel només llevar-se i ens diu que segueix la boira baixa. Esmorzem en família i ens preparem uns entrepans per mig matí. Amb el fred sembla que se’ns obri més la gana.

Comencem la visita dels diferents poblets que volem visitar per Ribeauvillé. És un poble amb un carrer principal, la Grand Rue, amb places en les quals es troben els diferents mercats de Nadal (només dissabtes i diumenges). És una llàstima que el trànsit de vehicles no estigui tallat pel centre del poble. Les botigues del poble son molt boniques, les finestres de les cases i bona part de les façanes estan guarnides amb molt de gust. Ens imaginàvem que el poble seria més petit  o ràpid de recórrer però és força llarg, ens hi hem estat gairebé mig matí.

Després marxem cap a Riquewihr, un petit poble situat a uns 15 kilòmetres al nord de Colmar, famós per la seva bellesa com a poble medieval. Juntament amb Eguisheim i Kayserberg formen part dels pobles medievals de la ruta del vi d’Alsàcia. 

Aparquem prop del centre, on per 3 € pots deixar el cotxe dues hores. Tenim sort aparcant, doncs arribant a Riquewihr tot el voral de la carretera està ple de tanques perquè la gent no hi aparqui. Té pinta que s’emplenen molt els mercats els caps de setmana. 

Riquewihr és molt bonic, està tot emmurallat i envoltat de vinyes, totes elles ben gebrades ja que el termòmetre continua sota zero, això si l’espessa boira no ens deixa contemplar el paisatge de l’entorn. El trànsit al centre del poble està tallat i, com la majoria de pobles, tota l’atracció nadalenca i encant es troba al carrer principal i als perpendiculars d’aquest.  Comprem unes cremes de verdures per entrar en calor, les serveixen en els mateixos gots que el vi calent (de plàstics i decorats de Nadal). Entrem en una formatgeria situada en un soterrani. Només baixar les escales una olor intensa de formatge ens captiva. Fem un petit tastet: Cantal, Comte, ... Quin bé de deu!

Al capdamunt del carrer principal, la preciosa torre alta del rellotge, Le Dolder. Es una torre de vigilància de 25 metres del segle XIII que dona accés al poble. Té dues façanes amb aspectes molt diferents. La cara exterior que s'integra a les muralles és austera, dura de pedra i amb caràcter desafiant i imponent. La cara interior, que dona a dins la muralla i al carrer principal del poble, és dolça i agradable com les cases del seu entorn, amb entramat de fusta, finestres i flors.

Davant la torre i en una cantonada hi ha la botiga Käthe Wohlfahrt, és una cadena de botigues que hi ha arreu del món amb una única temàtica: el Nadal. S’entra per una porta i resseguint un recorregut establert vas veient agrupats per tipus i materials, la gran quantitat de detalls de tota mena per guarnir la casa, tots preciosos i no especialment econòmics.

Marxem a l’allotjament per dinar ràpid, volem tornar a Colmar abans no marxi la llum del dia. Colmar és coneguda com la petita Venècia de França, doncs el barri de curtidors de pells, està tot ell envoltat de canals d’aigua.

Ens trobem que les baranes de l’entorn dels canals i dels ponts estan atapeïts de gent. No estan fent una fotografia sinó que sembla que esperen que passi alguna cosa a baix al canal.  En un moment, apareix una barqueta plena de regals amb el Pare Noel saludant a tothom i seguidament tres barquetes més plenes de nens d’una coral cantant. Quin ambient més màgic.

Seguim passejant pels carrers i els diferents mercats situats en les places. Els nens es volen acostar a una fireta d’atraccions que van veure ahir al vespre i pujar a un trenet, així que fem una escapadeta per satisfer el caprici dels petits seguit d’una parada tècnica en una cafeteria per fer un reconfortant suïs (chantilly). De nou al carrer rematem els mercats ràpidament, tanquen a les 7 de la tarda. Ens ha faltat visitar el mercat cobert de Colmar, doncs ens han tancat les portes just davant nostre. En Lluc vol anar a fer una darrera compra en una botiga que va veure ahir on venen casetes pel pessebre.

Ja firats, satisfets, cansats i amb fred al cos, tornem cap a Eguisheim, a l’acollidor apartament a sopar i descansar. Demà més Alsàcia!.