Selva Negra II

Avui és el nostre últim dia de viatge. Deixem l’allotjament de Teningem i carregats fins dalt dins el cotxe ens dirigim sota una fina pluja a tancar la ruta circular dels nostres sis dies pels mercats de Nadal de l’Alsàcia i la Selva Negra.

Comencem la jornada circulant per la panoràmica Schwartzwald Panoramastrasse, una ruta de 70 km per les muntanyes de la Selva Negra. La primera parada es a Sankt Peter, un poblet amb un entorn bucòlic on es troba una antiga abadia benedictina, que no visitem. Baixem del cotxe per estirar les cames al costat d’una granja on els nens es distreuen amb les cabres, els cavalls i quatre gallines que corren a prop del tancat.

Tornem al cotxe i seguim la ruta fins la zona del llac Titisee. El llac té fama de tenir un color blau enlluernador, però això deu ser a l’estiu, doncs amb el dia plujós i gris d’avui és més aviat gris fosc, com els boscos que l’envolten. 

Prenem una carretereta secundària que ens porta fins al llac de Schluchsee, però abans d’arribar-hi ens aturem davant una antiga granja immensa típica de la zona que està emplaçada en un entorn preciós. Tot fotografiant-la escoltem una veueta en català que diu ‘Aquests catalans que no em facin fotos !’. Amb aquesta frase descobrim que la granja està habitada per una família catalana de Barcelona des de fa quatre anys. Molt amablement ens obren les portes de la granja i ens ensenyen l’edifici i l’ermita que daten de fa 500 anys. Actualment a més de viure-hi una família de catalans, també s’utilitza per organitzar events (casaments, festes diverses, ...). Per si de cas hi esteu interessats podeu trobar informació a http://www.eventshenslerhof.de. Com aquell qui diu hem fet un Afers Exteriors sense esperar-nos-ho, ja tenim l’anècdota del dia!. 

Seguim fent carreteres secundàries admirant el paisatge de la Selva Negra, i fins hi tot fem una parada per endinsar-nos a peu dins d’un dens bosc d’avets enormes, on tot i que el terra és una catifa verda de molsa, en el seu interior hi ha una foscor considerable. Aquests son els trets característics que dona el nom a la regió.

Arribem al Titisee-Neustadt, la població més turística d’oci estiuenc de la zona del llac amb el mateix nom. Aquí, per recomanació de la catalana que hem conegut a la granja (Bibiana), degustem els tradicionals Wammer Apfel Struddel (Pastís de poma calent) i la Shwartzwalde KirchTorte (Pastís Selva Negra) que acompanyem amb uns cafès per entrar en calor. De nou estem amb temperatures de 1 a 3 graus en ple migdia.

Des d’aquí marxem a un mercat de Nadal ben singular, Ravennaschlucht, ja que està situat literalment sota el pont. Però no és un pont qualsevol sinó, un esvelt pont de pedra amb arcs sobre el qual hi circula un tren de via única. El mercat només està obert els caps de setmana i cal pagar entrada (3,5€/persona. Els nens no paguen i amb el tiquet de 6€ de l’aparcament inclou una entrada). El mercat té gairebé més de la meitat de paradetes de menjar (raclettes, salsitxes, pans, vi calent, xocolata, ...) i hi han diferents fogueres on escalfar els entrepans o fer passar el fred. A diferència dels mercats de Nadal del costat francès, a Alemanya predominen més parades de menjar sobre paradetes de guarniments artesanals de Nadal. Hi ha un turonet pròxim on enfilar-se per veure el conjunt amb una perspectiva diferent. És molt bonic però nevat ha de tenir un bon plus especial.

Marxem a Freiburg, ciutat de passat medieval i present universitària enmig de la Selva Negra, encaixada entre turons i vinyes. El seu casc antic s’hi accedeix per dues portes medievals molt ben conservades del s.XIII on les vies del tramvia passen per sota dels seus arcs. El centre està ple de casetes de conte, carrers de llambordes i placetes i carrerons encisadors. Els establiments tenen els seus cartells amb forja treballada i pintada com si d’un fanal fixat a façana es tractés. Son tots molt bonics i no els hi falta detall.

La catedral del s.XI de gres vermellós, destaca al mig d’una plaça marcada per belles façanes d’antics edificis, d’on en destaca el Historisches Kaufhaus amb el seu atrevit color granat i les tribunes en ambdós extrems amb teuladetes de ceràmica de colors com la casa Batlló de Gaudí. És l’edifici que pren més protagonisme de tots els que envolten la catedral, però intentant obviar-lo la resta son dignes de l’emplaçament que ocupen. Passejar per la plaça i perdre’s amb els detalls de cadascun d’ells embadaleix. 

A la bonica plaça Rathausplatz, on hi ha el nou i el vell ajuntament, i pels carrerons annexes és on hi ha instal·lat el Mercat de Nadal d’aquesta bonica ciutat. Fem un darrer tomb per les paradetes, però val a dir que ja estem cansats i tenim ganes de descansar.

Agafem el cotxe i ens dirigim de nou cap a França, a la ciutat de Mülhouse on sopem pel centre i ens allotgem a un hotel per matinar i dirigir-nos a l’aeroport on tancarem la ruta (veure mapa) que hem fet durant aquests sis dies amb molt bona companyia, els nostres estimats “Neighbours”.