Santiago des de dalt

Avui fa bon dia per pujar al cerro San Cristobal i tenir unes bones vistes de Santiago des d'una posició privilegiada. Per pujar al cerro, a part d'anar-hi amb cotxe o a peu hi ha un funicular que surt del barri de Bellavista. Antigament hi havia un telefèric que està fora de servei i permetia baixar per la vessant contraria, així que ens tocarà anar i tonar pel funicular de Bellavista.

El Barri de Bellavista està al peu del cerro i es un barri bohemi amb petits teatres, galeries d'art, i tallers d'artesania, especialment de Lapislázuli. Es una pedra semipreciosa de color blau que només existeix al món aquí a Xile i a Afganistan.

Al barri hi ha molts restaurants entre els tallers, tots els edificis estan pintats amb colors molt vistosos. De nit la vida és molt activa, hi ha molt carrete (festa). De dia, que és la part que veiem, és tot més tranquil. Les pissarres dels bars tenen posats els combinats nocturns estrella: Terremoto (cubata amb bola de gelat de pinya) i també hi ha la Réplica (que es pren després del Terremoto, es clar!).

Dinem en un italià que recomana la guía abans de pujar cap al cerro. De camí cap a agafar el funicular passem per la plaça Camilo Mori dominada pel castell Lehuedé, una impressionant mansió coneguda popularment com la casa rosa pel color de la façana. Ens la trobem en plena rehabilitació.

Prenem el funicular per pujar al cerro i si la pol·lució ho permet, tindrem les millors vistes de Santiago des dels miradors del Parque Metropolitano conegut com a Cerro San Cristobal. És l'espai verd més gran de la ciutat.

Arribem dalt i només baixar està plè de parades de souvenirs, i dalt del cim un altar des d'on el Papa de Roma va fer una misa el 1984 i una estàtua blanca de 14 m d'alçada de la Immaculada Concepció al capdamunt. Caminant ens arribem a on hi havia l'antic telefèric per veure més tram de ciutat però la calitxa (smog) enterboleix una mica les vistes entre la ciutat i la impressionant Cordillera Andina.

Baixem de nou amb el funicular i tornem al barri per recollir un cotxe de lloguer. Som divendres i demà dissabte hem quedat amb l'Àlex i la Marga (amic del Marc de la carrera) per anar a la costa. Ells ja porten dos anys treballant per aquí a Xile i ens faran de guía.

Gestions i manifestacions

Comencem el dia fent gestions per obtenir una autorització legal per a que la Montse pugui sortir amb la Queralt del país sense el pare. Per entrar ja calia tot i que allà ens varen dir que no.

Des del consulat d'Espanya comença la gimcama cap al centre, primer al Notari. Aquí van al notari per gairebé tot i n'està ben plè. Ens atenen i al document oficial quan es signa, també cal posar l'empremta dactilar al costat! vaja, que se'n asseguren!. Del notari, anem cap al Ministeri de Justícia, després al d'Afers Exteriors i finalment tornem al consulat. Allà obtenim els darrers segells de les tres còpies que obtenim, una per ara per sortir i les altres duess per tonar a entrar i sortir de nou sense haver de repetir la gimcama. 

Tots els ministeris per sort estan aprop un de l'altre i també aprop de la universitat, on avui els estudiants s'estan manifestant. Nosaltres sense saber-ho ens trobem entre tanquetes de l'exercit, Pacos (policies), estudiants, ... decidim posar el plàstic al cotxet. No plou però estant llençant gasos lacrimogens i tot i que estem intentant sortir el més aviat possible d'aqui, a nosaltres ja ens comença a picar la gola!. A la Queralt, per sort, no se li aprecia cap simptoma i està expectant.

Conseguim anar cap al barri de Lastarria deixant el merder a part. Treiem plàstic i respirem bé tots plegats.

Anem a dinar. Intentem entrar en un restaurant que en Marc ja coneix però és de fumadors i no fa prou bon dia per fer terrassa, així que llastimosament l'hem de descartar!. Anem un parell de portals més endavant on si que és de no fumadors. No és que la gent aquí fumi gaire però si és de fumadors, la llei no permet entrar amb un bebè ...

Abans de prendre el metro visitem el centre cultural Gabriela, un edifici d'un volum important i molt agradable pel que fa als diferents nivells i espais exteriors que és el que visitem. Metro i cap a casa.

Amb la petita les jornades s'acaben abans tot i que aquí a les sis ja és fosc. És hivern. :-(

Santiago plovent i amb fred

El dia no acompanya però intentem fer el que teníem previst. Comencem la ruta tapant el cotxet de la Queralt amb un plàstic per a que no se'ns mulli! i tot seguit sortim caminant de casa i passegem pel barri de Las Condes, o "Sanhattan" com li diuen aquí ja que els edificis recorden al Manhattan novayorquí. Grans gratacels de vidre gens convencionals on cada un d'ells té una particularitat ben marcada, com la personalitat de cada banc del carrer d'aquest barri, on diferents artistes locals s'han encarregat de deixar empremta en cadascun d'ells, tractant-los de petites obres d'art que donen vida i alegria a un barri marcat bàsicament per un ambient de treball de ciutat de negocis.

Agafem de nou amb metro fins a on vàrem acabar ahir l'itinerari del centre històric, que és a l'entrada del cerro Santa Lucía. Aquí a Santiago hi ha diferents turons de varies alçades que son els cerros. El més gran i important és el cerro San Cristobal.

El cerro Santa Lucía es molt més petit i tot ell està urbanitzat com un parc. Pel punt que entrem (Avda. Alameda) és ben bé un record a la font de la dama del paraigües del Parc de la Ciutadella de Barcelona (aquí es la plaza de Neptuno). La Queralt bada amb la font d'aigua. Al capdamunt hi ha un petit castell i és que antigament havia sigut un punt de vigilància-defensa.

Baixem per la vessant posterior on hi ha un petit jardí japonés i ens dirigiem cap a l'atractiu  barri de Lastarria. És la zona de moda d'actors i artistes (tot molt bohemi). Hi ha molts cafès i restaurants, botigues d'artesania, i un cinema d'aquests petits i recollits que projecten antics grans clàssics.

Seguim caminant cap a Bellavista creuant el Parque Forestal que va paral·lel al riu Mapocho. És un parc amb solera, d'aquests d'arbres grans i frondosos.

Entrem al barri Bellavista i ens dirigim al pati Bellavista directament perquè se'ns ha fet l'hora de dinar i plou. El pati aglutina restaurants i petites botigues d'artesania (bisuteria i roba bàsicament). 

Com que el dia no acompanya i encara hi ha una mica de jet lag i cansament, anem cap a casa. 

Prenent el pols a Santiago

Ens llevem amb un dia gris d'hivern. Potser haurà sigut el cansament però la Queralt s'ha despertat ja de matinada i hem pogut descansar tota la nit! és una campiona!. Dutxes, esmorzars, preparar bossa (papilles, bolquers, aigua, joguines, gorro, bufanda, manteta....) tot és multiplica! motxilla amb càmara de fotos i cap a buscar el metro. 

És la primera vegada que la Queralt puja al metro i ha flipat! I nosaltres també perquè no hi ha ascensors ni escales mecàniques, ideal per portar un cotxet de nens. Per sort, és poc profund i son trams curts! Baixem a l'estació de Puente de Cal y Canto.

Comencem la jornada visitant el Mercat de La Vega Central. No és un mercat turístic sinó dels autòctons. Ens sorpren el tamany de les verdures, semblen transgèniques! però tenen una pinta excel·lent. Comprem Italianos (carbassó), Porrons (porro), Papas (patates), Espanyoles (carxofes) i Franceses (enciam). També veiem No llores, que son les cebes!

El mercat és molt extens i entre les parades hi ha petits restaurants locals molt econòmics. Ens agrada molt i creiem molt recomanable fer-hi una visita! i si es pot, millor a primera hora que sempre hi ha les viandes fresques !!!

Creuem el riu i ens dirigim cap a l'antiga estació de tren de Mapocho. Una nau d'estructura metàl·lica de 218 metres de llargada, que antigament era l'andana dels ferrocarrils provinents de Valparaiso (ciutat de la costa amb un important port marítim). Actualment és el Centro Cultural Mapocho.

S'ha fet l'hora de dinar i entrem al Mercado Central, actualment reconvertit parcialment en restaurants turístics (zona central), tot i que es mantenen les parades de peix i marisc entre aquests. També hi ha restaurants més locals pel perímetre interior, i en un d'ells ens decidim per dinar una sopa de peix. L'edifici en si es tracta d'una estructura metàl·lica, com la gran majoria de mercats de Barcelona.

D'aqui, xino-xano, anem cap a la Plaza de Armas, el centre històric de Santiago. Es on hi ha la catedral metropolitana i els edificis més institucionals, la majoria d'ells actualment reconvertits en museus.

Passegem pels passeigs Ahumada i Huerfanos, que son peatonals i estan plens de centres comercials, cafès i restaurants així com netejabotes, llibreries jurídiques ambulans,i venedors ambulants per a recarregar el mòbil (cel·lular).

Seguim caminant tot buscant l'edifici del Palacio de la Alhambra, segons la guia una joia arquitectòncia inspirada en la de Granada, però realment ens la trobem tancada i en un estat de conservació pèsim i ruinós. Val a dir que Xile és un país altament sísmic i per això hi ha pocs edificis antics, i els que han quedat dempeus molts d'ells mostren patologies considerables en la seva estructura (és el cas del esmentat Palau de l'Alhambra).

Arribem a la plaça de la constitució on hi ha el Palacio de la Moneda, un edifici blanc, enorme, vallat i plè de Pacos (policia). És l'edifici del govern i va ser la residència presidencial fins l'any 1958. És on van matar a Salvador Allende durant el cop d'Estat de l'any 1973.

D'aqui prenem el metro de nou per tornar a casa a fer una mica de "rutina" per la pitufa que s'ha portat molt bé i es mereix un bon bany i un bon bibe de llet i cereals!! 

Arriben les nenes !!!

Després de dos mesos i mig treballant al cor dels Andes, avui han arribat les meves nenes per passar un parell de setmanes de vacances tots tres junts. El viatge ja el vam coordinar per a que anessin  acompanyades de'n Néstor (amic de la Uni i company de feina), que les ajuda una mica amb tot plegat. A la tornada s'hauran d'espavilar soletes o amb la inestimable ajuda de les simpàtiques hostesses d'Iberia.

Les recullo a primera hora a l'aeroport, després de les abraçades i petons, sotim a l'exterior, per elles un petit xoc tèrmic, han passat de 35º C a 2º C.  M'han deixat una cadireta i amb el cotxe de l'obra anem cap a casa.

Avui toca passar el dia i el jet-lag tranquilament al pis del barri de Las Condes. 

Aprofitem per allargar el dia i anem a comprar per proveïr una mica la nevera despoblada i el rebost, a part de comprar els voluminosos bolquers per la pitufa. Anem al Costanera Center, un nou centre comercial emplaçat a sota de la torre Costanera (en construcció) que serà amb 300 m d'alçada, l'edifici més alt de sud-america. 

El centre comercial és enorme i la Montse es mor de son així que tocarà tornar-hi tard o d'hora un altre cop perquè avui no l'ha disfrutat :-) 

Aconseguim allargar 3 de les 6 hores de diferència horària amb la Queralt. Aviam si demà allarguem les 3 restants i ja tenim les 6 totals de canvi horari !!! 

Expatriat al con sud

Aquest cop el bloc, tot i ser redactat desde l'extranger, no serà exclusvament un diari de viatge, sinó que  es plasmarà un diari de feina a l'extranger.

La "Crisis" económica i laboral que està patint Catalunya, i concretament el món de la construcció, em porta a viure una nova experiència professional a l'altre banda del globus terrestre, al con sud, a Xile.

He marxat expatriat amb la mateixa empresa (Acciona), de moment sol però amb l'esperança de que la família vingui aquí en breu.

El viatge cap a Xile han estat unes 14 hores, però han passat "volant", l'empresa s'ha gastat els € i he viatjat amb Primera. Espectacular !!!! Val a dir que no hi estic acostumat, i millor no fer-ho perque val un dineral. El seient s'estira totalment fins a fer-se un llit, aqui no et donen una manteta per tapar-te, et donen un adredón, el menjar ... et porten la carta i tries el que vols, beure el que vulguis, la pantalla amb pel·licules és força gran ... Vaja, mai més ben dit, tot un luxe !!!

Aprofitant que amb el bitllet de primera pots portar més maletes, he agafat els esquís, doncs ara al con sud comença l'hivern !!!  A veure si puc fer una esquiadeta per Xile.

Em desperto una horeta abans d'arribar a Santiago, i puc veure com s'aixeca el dia a sobre els Andes. Quin troç de serralada (Cordillera), els pics són espectaculars; tot i així de moment no tenen gaire neu, snif, snif.

Arribo a les set del matí hora local (13 h. a Catalunya) i amb uns 3º C, he deixat la calor de l'estiu a Catalunya. Cal recuperar la roba d'hivern.

Un taxi em recull i em porta a l'aparthotel, que està ubicat al carrer Roger de Flor del barri de les Condes, próxim a la delegació d'Acciona, on m'hi arribo per fer papers.

A la tarda em connecto a inetrnet, i començo a rebre trucades d'amics de la Universitat que resulta que també estant treballant a Xile (en Ricard, l'Otger, l'Àlex i en David) que petit és el món !!!!  Quedo amb ells per anar a prendre un cafè i que m'expliquin el perque ells també són allà.

Quan vagi a la nova obra ja ho explico. Salutacions desde sud amèrica

Doha. Anem al tenis !!!

Deixem Oman i volem cap a Doha on tenim 13 hores per visitar-la fins que aquesta nit agafem el vol cap a casa.

Arribem al aeroport, paguem les tases d'accés per obtenir el visat, i ens distribuim un per cada companyia de lloguer de cotxes en busca del millor al millor preu (comparatiu "on line"). Agafem el cotxe, hi carreguem l'equipatge i ens acostem al centre. Fem una parada per veure tot el skyline de Doha. Ve a ser el Dubai de Qatar. Hi ha un edifici singular de cada arquitecte de renom. A simple vista es veu una germana, gairebé bessona, de la torre Agbar de Barcelona, de Jean Nouvel, es clar.

Tornem a pujar el cotxe i anem cap a turisme tot passant per sota dels grans gratacels i anar badant del que han muntat enmig del desert. De com han guanyat terreny al mar i de la gran quantitat d'obres en marxa. La gran majoria, hotels i oficines.

Arribats a turisme ens atenen molt bé, ens obsequien amb unes bosses amb un mug, una gorra, un cd, paperassa i una agradable conversa del Barça i Barcelona. El noi ens comenta que a Qtar hi ha el Rafa Nadal que juga aquesta tarda al torneig de tenis i que ell hi anirà. Bromejant i rient ens comenta si ens agradaria anar-hi, li deixo el número de mòvil i quedem que si aconsegueix entrades ens trucarà.

Dinem a costat de turisme i prenem el cotxe al·lucinats de tant bona rebuda, i estem pendents del mòvil. Ens trucaran?.

Decidim fer la nostra perquè tenim poques hores i cal aprofitar-les. Ens acostem cap unes torres bessones de Zaha Hadid que fan ziga-zaga abans d'anar cap una zona nova guanyada al mar. És aqui, al peu de les torres que sona el mòvil, és el noi de turisme i em diu que té entrades per tots cinc. No ens ho creiem. Deixem la nova zona guanyada al mar per una altra ocasió i estressats despleguem el mapa intentant localitzar el tenis. En 15 minuts ens esperem per entrar. Anant cap allà ens adelanta un cotxe especialment luxós (ho dic perquè el que circula per aqui ja ho és força) i creiem que va un tenista dins, de manera que el seguim i si, anava cap allà. Aparquem, ens posem les gorres que ens han regalat i localitzem al noi de turisme. Ja tenim entrades...i ja som dins. Al·lucinant. Aquest matí quan ens hem llevat...cap de nosaltres no s'hagués imaginat on seriem al migdia!

L'ambient és molt exclusiu aqui dins, anem als nostres seients i comencem a veure tenis, un, un altre, el Rafa Nadal, després el Roger Federer...es fa de nit i després de forces intents frustrats aconsegueixo arrencar als nois del seient i anar al Zoco de Qtar. Està molt bé el tenis però...no hem vingut només per això, no?. Anem al Zoco, ja estant tancant gairebé però en tenim prou per fer-nos una idea. Ens sembla una mica de cartró-pedra. Com la Roca-Village o el Poble Espanyol. Allà localitzem un restaurant molt xulo per sopar abans d'anar a l'aeroport.

A la taula del costat hi ha cinc noies amb la túnica negra, mocador i bel. Només se'ls hi veuen els ulls. Estic encuriosida de com menjaran. Doncs...pel costat, s'enretiren una mica el bel i cullerada!. Se'm fa estrany estar a la taula del costat amb una situació tant diferent. En fi.

Prenem algo lleuger excepte ... l'Eduard i en Xavier que segurament darrera l'aparent traducció de plat de verdures no s'imaginavem la perola de 1/2kg amb suc que els hi porten. Quin fart de riure. En Xavier està indignat, nens passant gana i allò és per rebentar. En fi, és el què passa quan vas fora i no acabes d'entendre què demanes ... a vegades surt bé ... i a vegades no.

De camí a l'aeroport ens aturem de nou al mateix lloc que aquest matí hem mirat el skyline de dia per fer la foto de nit i badar una mica.

La visita a Doha ha sigut una mica llampegant i plena de sorpreses però que ha estat suficient i no tenim la sensació de deixar-nos res important per tornar-hi.

Volem d'Orient a Occident en la nit de Reis concloent unes vacances de Nadal amb molt bons records viscuts.

Darrer dia a Oman. Mercat del peix.

Matinem per exprimir al màxim possible les escases hores que ens queden al Sultanat d'Oman. Des del llit però, s'escolten els cants a trenc d'alba de les mesquites. Estem en un hotel en plena Corniche i sortint al balcó veiem tota la façana marítima, on les edificacions reben els primers raigs de llum del sol, agafant un color blanc-daurat únic.

Sortim de l'hotel sense esmorzar per no perdre temps, anem al Mercat del Peix que està just davant de l'hotel. Cal anar-hi el més aviat possible, sinó ... tot el peix ja està venut que diuen.

El mercat és una planta baixa coberta sense tancar lateralment. Hi ha uns quants passadissos a banda i banda del qual hi ha exposats i es venen muntanyes de peixos de totes dimensions. Som els únics estrangers i notem que als paradistes mostren curiositat al veure'ns.

Alguns ens ofereixen agafar peces grosses i intercanviar quatre comentaris. Hi ha molta gent i molt guirigall, com a qualsevol llotja. Cal vendre ràpid per fer arribar el peix a les peixateries, restaurants, etc ...

Sortint del mercat fem les darreres petites compres a la Corniche, fotografies i... a esmorzar, recollir i cap a l'aeroport. Volem cap a Doha, la capital de Qatar.

Veiem tortugues a Ra's al Junayz

Ens aixequem en plena nit (4.00 am). Hi ha moviment al camping ... tothom cap a veure tortugues ! Arribem al centre de visitants i ens divideixen en dos grups després de donar-nos unes explicacions i instruccions vàries. Cal guardar silenci, no es pot fer servir el flaix, ni llums. Cal situar-se darrera de la tortuga perquè tingui el davant i els costats lliures i "no noti" la nostra presència. Van a desovar, de manera que cal que tinguin la intimitat que necessitin o almenys es pensin que la tenen perquè la veritat és que si portés retrovisors ... al·lucinaria. Pel nostre gust, els grups són massa grans !.

Quan anem per la platja a plena nit en busca de la tortuga, flipem amb els sots que hi ha fets a la sorra, cadascún d'ells correspón a la zona on les tortugues ponen. Finalment ens trobem amb una tortuga verda, és realment gran, al voltant d'un metre de longitud i entre 140 i 160 kg de pes. Aquestes, al igual que els salmons, ponen els ous exàctament al mateix lloc on han nescut. Veiem l'esforç que fa aquesta enorme closca en fer un sot on pondre els ous, per posteriorment iniciar el desovament, entre 100 i 120 ous cada posta; després els enterra amb les potes posteriors i inenta sortir del forat per tornar al mar. Tot això ho fa en la foscor de la nit per evitar els depredadors.

Un cop desapereix la tortuga pel mar d'Aràbia, ens tombem a la sorra per fer temps i esperar la sortida del sol (intentem no adormir-nos), moment en el qual començen a sortir de sota la sorra tortugues recent nescudes, de poc més de 10 cm, que intenten arribar al mar, però no és l'únic animal que apareix, doncs les gabines ho saben i fan un "festin" cada matí amb les nouvingudes. Per darrera també apareixen guineus amb l'objectiu de desenterrar els ous de tortugues que serveixin d'esmorzar. En resum, de cada 10.000 noves tortuguetes només tres o quatre arriben a adultes, i nosaltres intentem ajudar-ne a una que anava terra endins enlloc de cap al mar, l'agafem i la deixem allà on trenquen les onades, a veure si té sort. Amb tot això, descobrim un parell de tortugues grans que encara estaven intentant arribar al mar, i com que ja és de dia li podem fer força fotos. Simplement espectaluar !!!

Només són les vuit del matí i ja portem viscuda una nova experiència absolutament recomanable, per tant tornem al càmping, esmorzem tot comentant la jugada, recollim i continuem el viatge direcció Sur. Aquest encantador poblet de la pescadors és conegut com a un dels centres de construcció de vaixells més antics d'Oman. Ens assentem una estona a la platja mentre en Xavi fa un dels seus dibuixos del litoral de Sur. Posteriorment tot passejant trobem unes dressanes on estan construïnt un Dhow (vaixell de pescadors de fusta típic del mar d'Aràbia), realment artesanal i interessant.

De nou carretera i manta, ja direcció a Muscat. Per sorpresa nostre, el camí coster que teníem previst per anar cap a la capital, ha quedat pràcticament abandonat al tenir construït al seu costat una autopista totalment nova, tant nova que quan arribem al peatge, aquest encara està en construcció i per tant amb les barreres alçades, és a dir en breu es deu inagurar. Tot i que ens va de fàbula per fer via, és una pena com s'esguerra el paisatge, però clar, suposo que els Omanites deuen estar contents.

A mig camí parem per visitar la tomba de Bibi Maryam, una estructura de fang del segle XIII que es troba al capdamunt d'un monticle, que presideix l'antic port comercial de Qalhat. Tot i que els cartells anuncien que s'ha restaurat al 2007, el seu estat no és massa bo. Tot i així, val la pena apropar-s'hi, ni que sigui per estirar una mica les cames.

20 km més de carretera ens porten al poble de Tiwi, on desemboca el Wadi Tiwi, un wadi que conserva un caràcter salvatge i abrupta amb la seva difícil conducció per les costerudes i estretes pistes. Un cop al poble de Harat Bidah, la pista puja abruptament, el camí s'estreny i tot es torna significativament més aspra. Cal portar una marxa curta al cotxe per anar enfilant-nos, però les vistes són espectaculars i el contrast entre les exuberants plantacions de la vall i el paisatge lunar de les muntanyes és molt xocant. Noves pendent ens porten fins a Mibam, un poble emplaçat al capdamunt de la vall, a la qual hi arribem al mateix moment en que els nens del poble tornen de l'escola. Com que el poble no és massa gran, les escoles deuen estar a Tiwi, al capdevall del wadi, i un servei de 4x4 és el responsable de traslladar-los cada dia per a que estudiin. És divertit veure com ens saluden, vestits d'uniforme, i evidentment hi ha pick-ups diferents per als nens i per a les nenes. Tornant cap a Tiwi, de baixada, aprofitem per parar-nos al costat del wadi i fer un bany.

De nou el fons de la vall, agafem la carretera direcció a Muscat, on 5 km abans d'arribar a Dibab (conegut per les platges de sorra blanca amb cabanes de sostre de palla), ens aturem per fer un bany al Sink Hole (Dibab lake park). Es tracta d'una cova plena d'aigua que ha col·lapsat i que si pot accedir mitjançant unes escales. L'aigua, lleugerament salada, es troba molt neta i transparent, i la Montse i en Marc treuen les ulleres i el tub d'snorkel per explorar-la.

Un llarg trajecte de carretera, ens porta finalment a Muscat, que hi arribem just al moment en que sona una pregaria cantada pels altaveus d'un minaret, al costat del mercat de peix de la Corniche, i on trobem un hotel regentat per un indi molt simpàtic, que ens servirà per passar la nostre darrera nit a Oman. Ens permetem el luxe de sopar en un altre hotel que té llicència per vendre alcohol (necessitem una cervesa) i a més té el restaurant al terrat, per tant disfrutem d'un bon sopar i d'una panoràmica nocturna de la primera línea de mar de la capital omanita.

Estressant els camells de Mashida

Ens hem llevat decidits a explorar l'illa sencera. De fet, no és tant gran, no?. Doncs si, per a un dia sol si, així que anem fent xino xano. Ens aturem en un raconet de platja on en Marc i l'Eduard s'atreveixen a banyar-se i fer una mica d'snorkel. Han vist ostres amb dents de serra. La resta estem vegetant sobre les roques tot gaudint del moment tranquil de no fer res i no pensar en res que donen aquestes parades.

De nou al cotxe hem trobat camells enmig de la carretera i pel costat i no ens hem pogut estar d'aturar el cotxe i apropar-nos-hi. En Lluis ha agafat quatre branques de matolls i els hi ha estat donant menjar. En Xavier també tot i marcant una mica més les distàncies i es que tenen una bona dentadura!.

Tot seguit en Lluís ha tingut la pensada de fer païr aquest aperitiu als camells i els ha començat a empaitar corrent darrera d'ells amb hawaïanes. Gairebé els atrapa. Si més no, els ha deixat taquicàrdics. Pobres, amb lo tranquils que estàven... Espero no tothom faci el mateix perquè sinó...

Ens acostem a la costa on veiem una concentració de barques de pescadors amb les seves pick-ups tunejades amb neveres per a transportar el peix. Acabàven d'arribar i anem a veure si han tingut bona pesca. Deu ni dó, van ben carregats, fins hi tot porten taurons petits. Xerrant xerrant ens ofereixen una tonyina. La gent d'aqui és molt oberta i generosa així que els hi hem agraït però els hi hem dit que estem de viatge i ara mateix una tonyina...seria un problema. Hem rigut una estona i de nou al cotxe a anar fent el tomb. El sud i l'est és la part més bonica de l'illa.

No ens encantem i anem al ferry a tantejar la marea i veure si ara al migdia o primera hora de la tarda en podem pendre algún. Veiem que si però vist l'espera d'ahir per sortir, anem a dinar ràpid abans. Estressem a en Xavier engolint a tot drap el kebab i després al ferry ens fan esperar de nou un cop dalt... Veiem que els pescadors d'aquest matí, els de la tonyina, també hi son.

Arribem de nou a Shannah, on ens va deixar el Salim. Allà prenem la carretera cap a Ra's al Junayz on hi ha una reserva natural de tortugues. Pel camí anem adelantant els pescadors. Anem creuant pobles i ens aturem a berenar un batut de fruita contundent. Son molt bons! i una mica de sòlid per si no sopem. Mai se sap i feina feta no té estorb!

Arribats a Ra's ak Junayz, anem directament a l'edifici de la reserva natural de tortugues, és molt modern i gran i hi ha allotjament hi tot però està complet. Preguntem per la visita de les tortugues que és el nostre principal objectiu i reservem la visita per aquesta mateixa nit-matinada. Ens hem d'aixecar a les 4 de la matinada. Però ens garanteixen que les veurem.

Anem a un camping proper on tots els que no hem trobat lloc al nou hotel-reserva de tortugues fem cap. Hi ha una espècie de tendes-bungalows de tres places cadascun força decents. Estan una mica desperdigats de manera que per anar al lavabo cal caminar potser 100 m cap una direcció, per a la dutxa d'aigua calenta, 300 m cap a l'altre, per al lavabo, ens queda aprop,...en fi, no s'entèn massa com no ho tenen agrupat.

Hi ha una espècie de haima-chill-out enmig del camping on al voltant hi han les tendes i serveis. Hi ha tè i està plè de guiris, tots pel mateix motiu, per veure tortugues.
Anem a dormir d'hora que la nit serà curta!