Pàgines

dimarts, 21 d’agost de 2012

Prenent el pols a Santiago

Ens llevem amb un dia gris d'hivern. Potser haurà sigut el cansament però la Queralt s'ha despertat ja de matinada i hem pogut descansar tota la nit! és una campiona!. Dutxes, esmorzars, preparar bossa (papilles, bolquers, aigua, joguines, gorro, bufanda, manteta....) tot és multiplica! motxilla amb càmara de fotos i cap a buscar el metro. 

És la primera vegada que la Queralt puja al metro i ha flipat! I nosaltres també perquè no hi ha ascensors ni escales mecàniques, ideal per portar un cotxet de nens. Per sort, és poc profund i son trams curts! Baixem a l'estació de Puente de Cal y Canto.

Comencem la jornada visitant el Mercat de La Vega Central. No és un mercat turístic sinó dels autòctons. Ens sorpren el tamany de les verdures, semblen transgèniques! però tenen una pinta excel·lent. Comprem Italianos (carbassó), Porrons (porro), Papas (patates), Espanyoles (carxofes) i Franceses (enciam). També veiem No llores, que son les cebes!


El mercat és molt extens i entre les parades hi ha petits restaurants locals molt econòmics. Ens agrada molt i creiem molt recomanable fer-hi una visita! i si es pot, millor a primera hora que sempre hi ha les viandes fresques !!!

Creuem el riu i ens dirigim cap a l'antiga estació de tren de Mapocho. Una nau d'estructura metàl·lica de 218 metres de llargada, que antigament era l'andana dels ferrocarrils provinents de Valparaiso (ciutat de la costa amb un important port marítim). Actualment és el Centro Cultural Mapocho.

S'ha fet l'hora de dinar i entrem al Mercado Central, actualment reconvertit parcialment en restaurants turístics (zona central), tot i que es mantenen les parades de peix i marisc entre aquests. També hi ha restaurants més locals pel perímetre interior, i en un d'ells ens decidim per dinar una sopa de peix. L'edifici en si es tracta d'una estructura metàl·lica, com la gran majoria de mercats de Barcelona.

D'aqui, xino-xano, anem cap a la Plaza de Armas, el centre històric de Santiago. Es on hi ha la catedral metropolitana i els edificis més institucionals, la majoria d'ells actualment reconvertits en museus.

Passegem pels passeigs Ahumada i Huerfanos, que son peatonals i estan plens de centres comercials, cafès i restaurants així com netejabotes, llibreries jurídiques ambulans,i venedors ambulants per a recarregar el mòbil (cel·lular).

Seguim caminant tot buscant l'edifici del Palacio de la Alhambra, segons la guia una joia arquitectòncia inspirada en la de Granada, però realment ens la trobem tancada i en un estat de conservació pèsim i ruinós. Val a dir que Xile és un país altament sísmic i per això hi ha pocs edificis antics, i els que han quedat dempeus molts d'ells mostren patologies considerables en la seva estructura (és el cas del esmentat Palau de l'Alhambra).

Arribem a la plaça de la constitució on hi ha el Palacio de la Moneda, un edifici blanc, enorme, vallat i plè de Pacos (policia). És l'edifici del govern i va ser la residència presidencial fins l'any 1958. És on van matar a Salvador Allende durant el cop d'Estat de l'any 1973.

D'aqui prenem el metro de nou per tornar a casa a fer una mica de "rutina" per la pitufa que s'ha portat molt bé i es mereix un bon bany i un bon bibe de llet i cereals!!