Pàgines

divendres, 31 d’agost de 2012

Endinsant-nos als Andes

Avui seguim amb el nostre cotxe de lloguer petit i baixet però que ha donat la talla per una excursió de muntanya! Hem anat al Cajón del Maipo, Andes endins, aprop de la frontera amb Argentina. 

A tant sols 25 km al sud-est de Santiago hi ha la Reserva Natural del Cajón del Maipo, preciós per fer activitats de muntanya. Els caps de setmana diuen que està ben ple, però avui dijous ens el trobem ben tranquil. 

Anem fins a San José de Maipo, que seria una espècie de Sort. Seria el camp base o punt d'atac per endinsar-se a la vall, ja que hi ha la gran majoria d'allotjaments, restaurants, la darrera benzinera de la zona, supermercats, ... abans de practicar rafting, trekking, escalada, esquí o qualsevol de les moltes activitats que s'ofereixen.

Resseguim la vall del riu Volcan, on passats 2 km des del poble de San Gabriel s'acaba l'asfalt. A San Gabriel hi han els pacos (la policia) i cal anar documentat perquè és parada segura donada la proximitat amb la frontera Argentina, així com el control de cadenes pel cotxe en cas de neu (a nosaltres ens han demanat passaports i carnet de conduir).

Per la empolsegada i sotregada pista de terra, més que cotxes ens creuem amb grans camions de terres i és que en tota la vall hi ha importants explotacions d'àrids. La polseguera és important, que no els obliguen a regar els camins o que ?

A mig camí, ens aturem al poblet de El Volcan a 1.400 m d'alçada, originat gràcies a l'activitat minera que va existir en aquesta zona i que actualment s'ha extingit. Encara hi queda algun habitant i fins i tot es poden veure antigues màquines de mineria abandonades pel poble, entre elles una petita vagoneta dins un parc infantil que aprofitem per donar la papilla a la Queralt. 

Continuem vall amunt pel camí principal de terra on al fons de la vall es divisa el volcà San José de 5.856 m d'alçada. Suposem que aquest volcà no està extingit, doncs per tota la vall trobem senyalèctica de "Què fer" en cas d'erupció, així com les "vies d'evacuació". 

Arribem al petit manantial de Baños Morales (1.780 m), poblet creat bàsicament pel turisme de muntanya així com termal. 

Pugem fins al refugi de muntanya Lo Valdés que ofereix unes vistes meravelloses i impressionants del Cajón del Maipo. Aprofitem per dinar allà una reconfortant crema de xampinyons i uns Barros Lucos. Es tracta d'un sandvitx de carn amb formatge calent, el nom del qual ve del president Don Ramon Barros Luco el qual sempre demanava aquest tipus d'entrepà, de tal manera que ha donat lloc a un clàssic al país. 

Acabem de remuntar amb cotxe la vall fins que la neu ens impedeix seguir direcció a les termes Valle de Colina, des d'aquest punt divisem el cerro Marmolejo (6.108 m) i la seva glacera. Pel camí molts altres cims nevats, així com roques de tonalitats diverses, ens fan gaudir del paisatge.

Tot i que no hem tingut un dia esplèndid, hem pogut fer la visita i que avui si podem dir, és molt recomanable, i que segur permet fer excursions a peu més llargues en èpoques més primaverals. 

Més fotos aquí

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bon viatge, nois!

Carles Rius

Anònim ha dit...

Uehhh! Bon cap de setmana!!!
M'apunto la ruta ;)
Us senta bé això de ser 3, i Xile també! La Queralt... Ja es veu més gran!!!
./n

ester ha dit...

Ostres!!! quines notícies!! no en sabíem res de res.
Estem observant que us ho esteu passant però, d'allò més bé!! Marc disfrúta-les!! Un petó de part de dels 3 de Mataró (Dani, Ester i Narcís i en camí....Maria) Una forta abraçada