Pàgines

dimecres, 22 d’agost de 2012

Santiago plovent i amb fred

El dia no acompanya però intentem fer el que teníem previst. Comencem la ruta tapant el cotxet de la Queralt amb un plàstic per a que no se'ns mulli! i tot seguit sortim caminant de casa i passegem pel barri de Las Condes, o "Sanhattan" com li diuen aquí ja que els edificis recorden al Manhattan novayorquí. Grans gratacels de vidre gens convencionals on cada un d'ells té una particularitat ben marcada, com la personalitat de cada banc del carrer d'aquest barri, on diferents artistes locals s'han encarregat de deixar empremta en cadascun d'ells, tractant-los de petites obres d'art que donen vida i alegria a un barri marcat bàsicament per un ambient de treball de ciutat de negocis.

Agafem de nou amb metro fins a on vàrem acabar ahir l'itinerari del centre històric, que és a l'entrada del cerro Santa Lucía. Aquí a Santiago hi ha diferents turons de varies alçades que son els cerros. El més gran i important és el cerro San Cristobal.
El cerro Santa Lucía es molt més petit i tot ell està urbanitzat com un parc. Pel punt que entrem (Avda. Alameda) és ben bé un record a la font de la dama del paraigües del Parc de la Ciutadella de Barcelona (aquí es la plaza de Neptuno). La Queralt bada amb la font d'aigua. Al capdamunt hi ha un petit castell i és que antigament havia sigut un punt de vigilància-defensa.

Baixem per la vessant posterior on hi ha un petit jardí japonés i ens dirigiem cap a l'atractiu  barri de Lastarria. És la zona de moda d'actors i artistes (tot molt bohemi). Hi ha molts cafès i restaurants, botigues d'artesania, i un cinema d'aquests petits i recollits que projecten antics grans clàssics.

Seguim caminant cap a Bellavista creuant el Parque Forestal que va paral·lel al riu Mapocho. És un parc amb solera, d'aquests d'arbres grans i frondosos.

Entrem al barri Bellavista i ens dirigim al pati Bellavista directament perquè se'ns ha fet l'hora de dinar i plou. El pati aglutina restaurants i petites botigues d'artesania (bisuteria i roba bàsicament). 

Com que el dia no acompanya i encara hi ha una mica de jet lag i cansament, anem cap a casa.