Pàgines

dissabte, 25 d’agost de 2012

Menjant Marisc del Pacífic

Dia preciós i amb ganes de conéixer la costa Xilena. Hem quedat per passar el dia amb l'Àlex i la Marga i anar a prendere el famós Marisc Xilé, que tots els seus ciutadants n'estan tant orgullosos. Tot i així, l'excursió es fa esperar, doncs la puntualitat pels matins de l'Àlex no té nom !!! 

Finalment marxem tots cinc (cadascú amb el seu cotxe) direcció Quintay. Un cop deixem l'autopista, la carretera entra en un a zona boscosa molt maca. El darrer tram, fa moltíssima pendent i de cop baixa cap a l'oceà, on finalment accedim al diminut però acollidor poble de Quintay.

El poble pesquer de Quintay és un lloc idílic. Aquest moll de pescadors en forma de ferradura està rodejat d'una platja rocosa i restaurants de marisc. Les nútries de mar i els ocells s'agrupen a la platja on els pescadors descarreguen les captures del dia desde els vaixells. 

Un cop estacionats sota un cartell de "Perill zona de Tsunami", fem un breu passeig i ens instal·lem ja a la terrassa d'un dels varis restaurants que hi ha a peu de sorra. Fem entre tots com un "tapeo" d'alguns dels mariscs autòctons (locos, camarones, machas, jaibas, ...). Bona conversa, bon menjar, una brisa agradable, vistes relexants, ... en resum, un bon àpat.

Junt a la caleta, s'alçen les runes de la Ballanera de Quintay, antiga instal·lació industrial destinada a "treballar" aquests cetassis (la més gran de Xile fins la seva clausura al 1967). Actualment convertida en museu, amb cartells informatius i fotografies que ofereixen informació de les balenes, així de com les caçaven i descarregaven aquí (fins a 1.600 balenes blaves l'any, l'animal més gran del planeta). L'emplaçament d'aquest museu, ofereix unes bones vistes del poble, així com de la costa i el mar, sobretot des de el turó que està coronat per un petit far.

De nou agafem el cotxe i cap a casa, que nosaltres no acabem aquí la jornada, cal fer banyito, sopar i posar a dormir la princeseta de la família.