Cap d'any x 3

Aixo de Romania no és com al Japó, és a dir que d' internet no en trobem gaire sovint.

Sortint de Targu Mures vem anar a Praid a visitar unes mines de sal. A l'entrada de la mina estavem a -13 graus. Vem agafar un bus que baixava cap dins la mina uns 150m sota terra i d'alla a peu per unes escales de fusta s'anava baixant fins mes avall arribant a unes grans cavernes de molta alcada i amplada. Hi havia molt turisme del pais ja que a la mina se li atribueixen propietats curatives i es que alla baix, ni fa tant fred ni hi neva tant, tot i que l'aire que es respira te una fortor de sal important.

Des de Praid vem anar fent per unes carreteres espectaculars fins al llac Roso, tot el paisatge nevat amb uns boscos impressionants. Arribats al llac, aquest estava molt nevat i glacat, a sobre la gent hi patinava, hi passejava, hi jugava a futbol...vaja, com si d'un prat de gespa es tractes.

Com que teniem gana, vem tastar un tradicional brioix ensucradissim i calent (fet al moment) que te forma de cilindre. Molt bo pero molt empalagos.

Sortint del llac Roso i seguint la carretera cap a Bicaz vem passar per unes gorges de mes de 300m d'alcada. Tambe molt impressionants que juntament amb el paisatge blanc feien un marc incomparable.

Des de Bicaz vem fer una bona tirada de carretera direccio al nord fins a Radauti, on vem passar la nit de fi d'any. Durant tot el trajecte, les carreteres sense iluminacio i amb una boira espesa, tenien tot sovint la sorpresa de grups de gent disfressada caminant de poble a poble tocant timbals i d'altres instruments i bevent per fer passar el fred. Per en Marc conduir va ser com jugar a l'ordinador, calia estar molt concentrat i atent per anar sortejant-los.

Arribats a Radauti, molt cansats ens vem trobar que tot estava tancat pero nosaltres previsors vem comprar menjar per fer la nostra festa particular.
A l'hotel, erem els unics hostes i ens van deixar molt amablement tot el restaurant per nosaltres aixi que vem tenir una taula molt ben parada per fer els honors als pates, formatges i demes aixi com a les delicies de xocolata de Vic que la Nuria portava amagades a la maleta fins aleshores. El raim i el cava no va faltar a la llista de la compra!

Com que estavem molt cansats, vem decidir fer aviat les campanades, quan ens va venir be. Eren les 22:50 (hora de Romania, una hora mes que Bcn). En Xavi amb la cullera va anar tocant les campanades (quarts inclosos). I...bon any nou 2008!!!

Ens vem anar animant, i no precisament pel cava que era dolent amb ganes, i vam decidir anar a la plaça del poble a celebrar el nou any amb tota la gent local. La plaça estava plena de gom a gom, hi havia un concert i la petaca de'n Xavi ajudava a passar el fred. A pocs segons de les 12 un conte enrera a crits per tothom va ser l'entrada d'any a Romania, acompanyada d'un castell de focs molt bonic i proper. Els focs no pujaven tant amunt com a Barcelona i estaven molt aprop, espectacular!
Tornant a l'hotel i havia festa al hall i ens hi vem afegir de manera que se'ns van fer la una de la matinada, es a dir, les 24 a casa nostra i vam fer el 3er Cap d'Any! aqui la Nuria va tornar a treure una segona remesa de xocolata bonissima! BON ANY NOU 2008.

Carreteres blanques

Despres del consistent esmorzar de l'hotel hem sortit al carrer i ens hem quedat tiesos. -15 graus negatius de fred i gel. Tot i aixi, hem volgut tornar a passejar per Brasov de dia.

A mes a mes dels carrers hem volgut pujar fins la torre blanca i la torre negre que estan a la muntanya, prop del poble pero en una posicio elevada des de la qual les vistes mereixen l'esforc de la pujada. Per baixar hi havia una escala gelada on calia anar en compte si no es volia baixar d'una sola vegada.

Acabada la gelida passejada hem agafat el cotxe i carretera cap al castell de Bran. Hem volgut passar per Poiana Brasov, que ve a ser la Molina d'aqui. Estava a tope de gent, i es que es diumenge i hi ha molta neu. La veritat es que lo d'esquiar divendres a Sinaia sense gent, va ser un luxe.

Arribats al castell de Bran, passades les paradetes de draculandia hem comencat la pujada al castell. Aquest te forca encant pero es una llastima la quantitat de turistes que el visiten i no es disfruta tant com si fas la visita sol o amb un grup reduit. Tot i aixi, era una visita indispensable.

Direccio cap a Sighisoara hem decidit anar a veure una esglesia fortificada patrimoni de la humanitat per la Unesco, a Viscri (perque Prejmer estava tancada al ser diumenge...ooohhh).

Per arribar-hi la Lonely explicava d'una mala carretera plena de bonys i sotracs. En el mapa de carreteres esta pintada de color blanc, el pitjor rang del ranking, la mes regional i tirada de tot el pais.

I blanca era, tant blanca i tant nevada que s'havien tapat de neu tots els forats i hem pogut disfrutar dels neumatics de contacte de l'A4, fantastic. Pel cami, hem disfrutat de la Romania autentica, sobretot perque hem allargat la ruta una mica per error pero hem passat per llocs on no haguessim passat ni vist mai. D'anada des d'un costat i de la tornada des de l'altra banda, diferent de la d'abans. Es lo que tiene.

Viscri es....sense paraules, digne de veure i visitar-se. El poblet es molt petit, totes les cases estan al llarg d'un sol carrer enmig del qual els nens del poble juguen amb els trineus.

"....de cop i volta el sol es va tapar i va comencar a nevar estrepitosament pero en Marc no es volia quedar sense tocar aquella esglesia, motiu pel qual ell havia vingut fins aqui, de manera que en Xavier l'acompanya a vorejar la tanca del recinte quan de sobte, trobaren un forat sota la tanca, i decidiren entrar-hi. De fons es van comencar a sentir els gossos salvatges bordar cada vegada mes aprop pero malgrat la foscor, el fred i els udols de les besties afamades decidiren tirar endavant perque res no els pararia....." XTE.

Hem tornat a agafar el cotxe fins a Sighisoara, on va neixer en Vlad Tepes (font d'inspiració de Dracula). Hi ha tota una ciutadella medieval dins les muralles i bastions molt bonica. Hi ha una llarga escala coberta de fusta que porta a una esglesia i un cementiri al capdamunt del recinte.

Baixant, un cafe i una estona davant d'aquest ordinador per explicar aquest dos dies. Fins la propera!, potser l'any vinent.... Una freda abracada!

De sol a sol i sobre la neu

Ahir, ens vem llevar a Sinaia i a peu des de l'hotel vem pujar al castell de Peles o de les punxes. Esta enmig d'un bosc d'avets i amb les punxes de les torres esta ben integrat.

Els interiors son impressionants, molta talla de fusta, varis ornaments i armes amb pedres precioses, etc... totes les sales es visiten amb uns peucs als peus sobre el calcat del carrer.

Marxem cap a Busteni, on agafem un clon del teleferic del James Bond pero aquest molt mes alt, llarg i espectacular. Puja entremig de les roques conglomerades mes altes d'Europa, com la cistella de Montserrat pero a lo bestia. Segons en Xavier, i els seus calculs aproximats ens moviem a una velocitat de cruer mitja d'uns 33,29 km/hra.

Al capdamunt, impressiona el plateau de neu que hi ha. Cal parar atencio dels ossos i de no patinar pel gel entremig de la neu.

Vem caminar fins les roques erosionades en forma de bolets i des d'alla ens vem animar fins una altra i d'alla la Nuria ens va ENREDAR a fer un cafe en un refugi que es veia a la llunyania. Quan vem arribar, ni cafe ni refugi pero va estar molt be la passejada.

Baixant en Xavier es va comprar un trineu, d'aquests que es una pala de plastic i de seguida els matxotes el van provar davant de l'aparcament, tot desviant-se de la trajectoria prevista.

Ens dirigim cap a Rasnov, poble fantasma sense ningu al carrer. Normal d'un cap de setmana a -10 graus i amb boira. Vem comprar pa bimbo i un formatge bonissim i ens vem fer uns entrepans per menjar de cami a la fortificacio. De la boira, no veiem ni el cami ni la fortalesa.

A dins del fuerte hi havia un poble-museu abandonat on ara nomes queda museu, quatre botigues i una cafeteria acollidora on pendre algo calent. La vista des d'alla dalt era espectacular, llastima de la boira.

Baixem a les fosques pel caminito de Belen i carretera i manta cap a Brasov, conduint entre extensions nevades en busca de l'hotel Capitol, davant del parc i l'Ajuntament.

Fem un passeig nocturn per la ciutat amb un vi calent a la ma per suportar la temperatura. Busquem el restaurant Bistro de l'Arte per sopar, on tot es molt bo, llastima que triguin tant a servir. D'aqui, directes al llit a descansar.

Esqui als Carpats - Sinaia

Ahir vam arribar a Bucarest, amb una hora de retard. Excepte la pista d' aterratge, tot estava nevat. Vem recollir les maletes i a la sortida ens espera el sr. del cotxe de lloguer. Agafem el cotxe i carretera i manta cap a Sinaia. Ens vem sorprendre del bon estat de la carretera pero de fet, es una de les mes importants i sort d' aixo perque la boira ens va acompanyar tot el viatge.
Una vegada a Sinaia vem buscar l hotel, al mateix recinte del palau Peles. Molt xulo i acollidor.
Tot seguit, a sopar (tomaquets d hivern, sopes, etc....) i a dormir al comode llit.

Aquest mati hem esmorzat com a reis al restaurant de l' hotel i hem pujat amb cotxe cap a l estacio d'esqui. Aixo quan hem aconseguit arrencar el super audiA4. Hem empes el cotxe tambe hem cridat al sr. de recepcio qui, a la primera l'ha arrencat. No se si ha estat una inocentada o que pero ens hem quedat ben fomuts.

On hem deixat el cotxe hem agafat un teleferic fins la cota 1400, alla hem llogat el material i hem seguit pujant amb un altre teleferic. Aquest era molt antic, el tipic de les pelis del James Bond, pero les velles. Ens ha portat fins la cota 2000 i deixat aquest ja hem anat agafant telecadires.... cap a tastar la neu romanesa.

El dia ha estat esplendid, un cel blau sense cap nuvol i un sol precios i absolutament res de vent.

Vaja, una jornada a repetir!

En Marc i la Nuria han demostrat tenir un nivell molt superior al de'n Xavier i la Montse els quals han fet un equipo rojo, no com els primers que han fet un equipo negre i fins hi tot han baixat gairebe fins al cotxe amb esquis!!

Aquesta nit pero, el Trombocid anira a raig fet i no pas per la Montse! =;-)

Aqui no pagues un forfait per tot el dia sino que compres "punts" amb una targeta magnetica.


Per cada pujada et desconten 2 punts i no 1 com pensavem i creiem logic. Aixi que la sorpresa ha estat al viatge num. 6 on el saldo estava esgotat quan pensavem que tot just estavem a la meitat del disfrute.

Hem tingut que renovar el saldo!, sort que es baratet.

Tot i el solet la temperatura era forca baixa, sobretot quan ha marxat aquest i ens hem quedat a -8,5 graus.

Una reconfortant dutxa a l'hotel ens ha deixat nous! i disposats a passejar una estona per Sinaia sota les llums de Nadal dels carrers.

Lo de trobar internet ha estat una gimcama final del dia ja que portem una bona estona anant amunt i avall del carrer principal preguntant.

Ara ens dirigim a sopar molt i molt be, segons recomana la llibreta de la Fina, filet al pebre verd, xampinyons, pure de patata i gelat! ummmm

apa, bona nit a tothom!!

Diari del viatger d'hivern

Aquest hivern ens hem animat a sortir de nou (ens ho mereixem !!!) però aquest cop toca passar fred de debó.

Anem a Romania, al país de'n Vlad Tepes o Vlad el Empalador (foto) o més conegut com a Dràcula (Dimoni). Doncs si, ens passejarem al llarg dels Càrpats (Transilvania, Moldavia, Valàquia, Maramures) visitant l'apasionant país on aquest personatge va "empalar" amb llargues estaques als seus enemics, sobretot els turcs.

En aquest viatge no anem sols, ens acompanyen la Núria i en Xavier.

Demà al migdia sortim de Barcelona i volem directe cap a Bucarest, la capital, on lloguem un cotxe i iniciem el viatge. A veure si l'abundant neu prevista a la zona ens permet visitar tot el que tenim preparat.

Ara ens estem fent la bossa ben plena de roba d'abric, les bateries de la càmera s'estan carregant per immortalitzar imatges que esperem anar penjant a: http://picasaweb.google.com/mcanals.fotos.

Esperem ens aneu seguint en ruta i el disfruteu tant com el Japó d'aquest estiu; sempre i quan Romania estigui una mica preparada en quan a internet, etc....

Ous negres

Ahir vem anar a Hakone. Vem agafar una altra companyia de trens, la Odakyu, i la veritat es que la JR es molt millor. Per sort, nomes una part de tota l excursio es tren, la resta: funicular, teleferic, trekking, tren de juguet, vaixell pirata, bus i....crec que ja esta.

A mesura que ens acostavem, vem veure que el temps estava tapat. El mont Fuji segurament no es deixaria veure.
I aixi va ser. Vem arribar a Hakone, vem canviar el tren normal per un altre de tipus suis el qual anava guanyant alcada fent Z al llarg de la pujada. Ziga-zaga.

Al final d aquest vem agafar un funicular, que ens va portar al peu del teleferic (cabines tipus ou). Aquestes estaven suspeses per dos cables paral.lels. Quan vam estar passant per la zona mes alta, ho vam entendre. El vent bufava molt fort i tot i estar ben agafada, la cabina s anava balancejant d un costat a l altre.

Vem baixar a dalt i vem caminar una estona fins a una zona de fumaroles i petites piscines d aigua on aquesta bullia i feia una pudor forta de sofre.

Es veia com part de la vall estava explotada pels onsen (banys termals) de la regio, els quals canalitzaven l aigua que extreien des d alla dalt.

Aqui vem comprar els tipics ous bullits en aquestes piscines, son de color negre i diu que si en menges 1 viuras 7 anys mes i si en menges 2 en viuras 14. Ens en vem menjar 2!

En Marc va marxar una estona a caminar entre fumaroles on el paisatge encara era mes tetric i molt similar a un bosc quan s ha cremat.

Vem baixar cap a l altra vall fins a un llac on ens esperava un vaixell per creuar-lo. En principi era des d aquesta zona on es tenen les vistes mes boniques del mont Fuji pero el temps estava molt tapat i no es va deixar veure en cap moment.

Baixant del vaixell, agafavem un bus, que ens tornava a l estacio de Hakone per agafar el tren cap a Tokyo. Pero previament, vem anar a un onsen a banyar-nos i relaxar-nos de la jornada.
Els onsen no son unisex, els homes i les dones en cap moment es veuen. Hi havia piscines a l interior i a l exterior, on era agradable estar-hi.

De tornada cap a Tokyo, el temps es va anar arreglant lleugerament i es va deixar veure, tot i que a la llunyania, la silueta del simbol nacional del Japo, el Mont Fuji !!!

Sopem a Tokyo i despres a dormir, la darrera nit al Japo. Avui acabarem de visitar racons d aquesta inmensa ciutat i a mitja tarda ja farem cami cap a l aeroport per comencar la tornada.

Gracies a tots els que ens heu anat seguint, esperem que hagiu disfrutat, nosaltres ho hem fet molt. Una abracada

marc i montse

pd. podeu seguir fent comentaris perque els anirem llegint i ens fa molta il.lusio!.

Visitant els barris de ...

Avui hem estat tot el dia visitant Critter country, fantasyland, toontown, tomorrowland, westerland i adventurland.... es a dir, hem anat a Tokyo Disneyland!

Com dos autentics nens petits hem passat el dia sencer i fins les 10 de la nit que tanquen a dins del recinte, d atraccio en atraccio i en algun espectacle.

Avui, serem breus perque el parc d aqui es com els altres, tots son iguals, el que varia es el public i el d aqui tela marinera, sobretot les noies.

Semblava que tothom anes disfressat de Minnie! amb les orelles tipiques pero amb diferents acabats, cadascun mes ortera!

Amb els dits d una ma, o potser com a molt de dues podriem comptar els occidentals que estavem al recinte!. Mig Japo avui ha decidit anar-hi! estava a rebentar de gent i per tant calia fer alguna cua per pujar a les atraccions, encara que totes valien molt la pena!

Dema si que anem a Hakone, a la zona volcanica, faci el temps que faci!

Sales

Sales, es a dir, rebaixes. Avui hem visitat dos dels barris mes concurreguts de tokyo: Shibuya i Shinjuku.

Arribar a qualsevol lloc de Tokyo es realment una gimcama complexa. La xarxa de metro i trens es per llogar-hi cadires, a mes a mes de llarga es variada, hi ha diferents companyies de metro i tren. I es que per transportar els 12,4 milions de persones que viuen en aquesta ciutat, calen infraestructures, i no una Renfe qualsevol.

Shibuya, per on hem comencat, es un animat districte comercial on hi ha moltes botigues i poques coses turistiques. Be, tant poques, que ens han tornat a demanar per fer-nos una foto. Al final ens pensarem que som guapos hi tot. Aquesta vegada, ens han fet fotos als dos tal qual, sense acompanyant japo.

Aqui les rebaixes, realment valen la pena tot i que hem entrat a llocs de tota mena i de preus molt diferents. Des de llocs on una samarreta o jersei val 500pts de les d abans, es a dir, 3 euros fins a 30.000pts o 180 euros. I ens hem firat de tot una mica.

Com a tot arreu a les rebaixes nomes queden les sobres i les talles que no fa servir la gran majoria. Es per aixo, que per a nosaltres hi havia talles encara que no les habituals. Hem comprat coses XL i XXL! pel que fa a sabates, en Marc s ha quedat el numero mes gran de la sabateria i fa un 42! i jo m he tingut que quedar un model masculi perque de noia tambe acaben la numeracio aviat.

El calor ha tornat a apretar de valent pero algunes botigues com a reclam llancen aire condicionat davant dels aparadors. El canvi climatic s hi veu accelerat pero val a dir, que s agraia.

Entre botiga i botiga hem passat per l estadi olimpic dels jocs del 1964 (Arquitecte Tange Kenzo). Les impresionants corbes d aquest edifici s aconsegueixen amb la utilitzacio de cables d acer suspesos. El disseny de l estructura es veu molt moderna, sembla mentida que ja tingui 43 anys !!!

Shinjuku, es on hem passat la tarda despres de dinar. Hem sortit de l estacio despres d uns 10 minuts per trobar la sortida adient, penseu que es una estacio on cada dia hi passen 2 milions de persones i es un autentic formiguer on costa caminar i llegir tranquilament els cartells o millor dit, desxifrar la simbologia nipona i treure conclusions.

Hem fet un recorregut pel barri, molt comercial i concurregut tambe tot i que a mig recorregut hem passat per un temple que semblava increible que pogues estar enmig de tal bullici. Era com un petit oasi de tranquilitat i silenci, molt agradable.

Es un barri ple de grans edificis de neons brillants i grans masses de gent que s obren pas gairebe a empentes, pantalles gegants de videos pels carrers, bars de fideus, clubs nocturns i sales de cabaret ipachinkos que son grans sales de joc.

Les previsions del temps per dema no son gaire bones a la regio volcanica de Hakone on tenim previst fer la darrera escapada, aixi que esperarem a dema passat a veure si tenim mes sort. Dema tornarem a caminar per la freake ciutat de Tokyo, on realment t hi pots trobar de tot, es com estar dins una pelicula.

Nikko is nippon

Avui hem marxat d Usonamiya cap a Nikko a visitar els temples i tota aquella zona. Nikko en diumenge ve a ser com anar a l Ikea un dissabte pero per fer-vos mes la idea del lloc i l entorn...vindria a ser Montserrat en diumenge un mes d agost mateix. Ple de guiris locals i tours de mes guiris i escoles!. Per aixo suposem que l eslogan de "Nikko is nippon" ve de que tots estan alla.

Entre temple i temple ens han caigut alguns ruixats, mes o menys intensos, que tambe han ajudat a apaivagar la calor tot i que la humitat era alta en tot moment. Els diferents temples i les seves portes ens han servit de paraigues perque tant el xubasquero com aquest, estaven ben guardats a l hotel. Que practic!!

Per primera vegada ens hem sentit molt guiris perque un nen ens ha demanat d on erem i com ens deiem i si es podia fer una foto amb nosaltres. Aixo de tenir els ulls ben rodons aqui triumfa!
Quan ells es fan una foto, i en aquest cas no ha sigut una excepcio, fan el mateix amb els dits....mireu-ho!

De baixada dels temples, que estan a la muntanya, hem passat pel molt fotografiat pont de Nikko i a uns metres mes avall, hem fet parada i fonda en un restaurant local.
El restaurant nomes tenia 3 taules i calia compartir-les, pero el mes curios del lloc no era aixo sino el revestiment de les parets i sostres. Estava reple de targetes, bitllets de transport, fotos i demes paperets dels diferents clients que han passat per alla i han volgut deixar-hi un petit rastre.
Mirant enlaire tot esperant el dinar hem trobat una targeta dAcciona!! com que son vermelles, es veuen de seguida. Un punt a favor pels de marketing!! era una parella de Madrid, un tal Juan i una Mari Luz. Com que l empresa es petita segurament tots els d Acciona ja sabeu de qui debem estar parlant oi?

Nosaltres no portem targetes a sobre perque ja anem prou carregats i no hem deixat rastre pero si hem fet alguna foto.

De nou, hem agafat un tren cap a Tokyo on d aqui 4 hores ens caduca el Japan Rail Pass i comencarem a saber el que costa el transport aqui al Japo.

Des de Tokyo anirem fent excursions pero basicament ho dedicarem a recorrer els diferents barris de la ciutat, que es enormement gran.

El metro es una ciutat per sota, plena de linies de metro, trens de diferents companyies i moltisima gent anant amunt i avall.

La pluja ens ha acompanyat fins la ciutat. El tren bala anava tant rapid quan plovia que les gotes de pluja lliscaven horitzontalment al vidre i semblava com si estessim dins un tunel de rentat iniciant el proces de secat!

Esperem que dema surti el sol, tot i que ara ha refrescat i la temperatura es molt agradable.

p.d. Felicitats Salvador, que dema es el teu sant i per molts anys Jana (cunyada) el dia 7 que ja en fas ..... un mes que l any passat! que disfruteu a Cadaques i ja pujarem!

S esta acabant el JR Pass

Doncs si, els 14 dies d abonament de tren se ns acaben dema. Per aixo avui hem fet una bona tirada llarga per apropar-nos a Tokyo, doncs el tren sense el pase es molt car !!!.

Pel mati hem visitat Takayama, els carrerons amb cases antigues (botigues i destileries de Sake) i la coneguda casa de Yoshijima-ke, la qual ha aparegut a moltes revistes d arquitectura i es realment preciosa. L absencia d ornamentacio permet concentrar-se amb les linies agradables i austeres, el sostre alt i la claraboia de l edifici.

Hem anat a l estacio i hem agafat un dels tres trens que ens ha portat fins Utsonamiya, prop de Nikko. Un dels trens bala que hem agafat era de dos pisos, fins ara no sabiem que existisin. I la veritat es que avui les estacions i els trens van a tope, aquests japonesos es mouen molt el cap de setmana!
Aquest poble, Utsonamiya, no surt ni a la guia pero i hem anat a parar perque es on feiem canvi de tren i al ser cap de setmana i agost, no tenir reserva a Nikko i arribar-hi de nit, era massa arriscat (Nikko es la zona mes visitada i turistica de tot Japo).

Utsonamiya no hi ha gent que parli angles, de fet, molts llocs dels que hem estat molt poca gent el parla i les indicacions, mapes i demes esta tot en japones pero sembla mentira com ens anem entenent amb la gent, encara que mes d una conversa seria digne de gravar en video!

Avui entre tot plegat hem aprofitat per fer una mica de shoping tant el mati com ara al vespre abans de sopar. Aqui encara duren les rebaixes d estiu! tota la roba es forca cutre, be, hi ha de tot, lo poc que pot estar be es XXS i es que les noies d aqui no tenen ni pit ni cul! tenen tamany de nena!

Som dissabte per la nit i la gent va vestida per sortir de festa amb vestits tradicionals d aqui japo, les noies van molt arreglades amb el seu kimono amb una faixa rollo casteller amb un llac al darrera ben gran on hi guarden el ventall per la calor, el cabell recollit amb pinces ornamentals, la cara empolvada blanca i els ulls i els llavis molt pintats. Els nois tambe porten kimono de dos parts, camisa i pantalo. Tot plegat ens fa molta gracia una cosa que per ells es ben normal.

Al tren teniem una revista d aquestes tipiques per comprar coses i hem flipat amb els invents japonesos, hi ha una maquineta petita per fer-se un mateix piercings, una especie d aro metal.lic per netejar-se la llengua, i forces coses ortopediques i inutils que mai ens comprariem. Fins hi tot es podien comprar mobles al tren mateix.

Be, dema pel mati, visitarem Nikko i a ultima hora de la tarda esgotarem el Japan Rail Pass (que be l hem amortitzat) anant fins a Hakone, zona volcanica amb vistes al Fuji (si tenim sort i fa bo). I sino, mirarem la caldera d alla que ens sembla que tambe esta activa.

Dema no sabem si hi haura internet aixi que...fins al proper! potser ja des de Tokyo on esgotarem els darrers dies de vacances fent ciutat!.